Informació: Berlin en català
Información: Berlin en castellano
dimarts, 13 / maig / 2008
dimecres, 30 / abril / 2008
Pausa. Digues-li vacances.
He estat escrivint durant 20 minuts. Al final em sortia un dels post més llargs dels últims 18 mesos!, així que ho he esborrat tot i vaig directe al gra: m'agafo vacances de blogs. No és que no tingui coses a explicar (no me les acabaria en dues vides!), però és que mantenir dos blogs (i un Facebook!) en tres llengües, creieu-me, és com tenir una feina. I sento que ja és hora que posi més energies en altres projectes i descansi una mica de catosfera.
També us dic una altra cosa: no tinc ni idea de com portaré no escriure sovint. M'encanta explicar històries i saber quines sensacions provoquen en els altres. També necessito llegir-ne, per això continuaré visitant-vos, als habituals. De moment, doncs, em prenc aquesta pausa com unes vacances. Si taaan ho trobo a faltar, coi, doncs torno i fora problema, oi?
Ens retrobem, segur, més tard o més d'hora.
Una abraçada!
Pause
Nach 18 Monate seit ich mit meinem ersten Blog angefangen bin, der Zeit ist angekommen, eine Pause zu machen. Tatsächlich liebe ich Geschichte zu erzählen und eure Meinungen zu kennen. Aber in dieser Punkt meines Lebens habe ich den Eindruck, dass ich meine Energien auf andere Zielen stellen muss. Aus diesem Grund mache ich eine Pause. Leider kann ich nicht sagen, ob sie lange Zeit dauern wird oder nicht. Als ich mir selbst ziemlich gut kenne, wurde ich sagen, dass diese Pause nicht sehr lange sein wird. So kann ich sagen, ich nehme Urlaub.
Macht's sehr gut, und bis bald!
Break
In this past 18 months I have been writing in two different blogs. At first it was Quina mandra!, where I've been using Catalan and English. In Sept. 2007, as I moved to Germany, I started The Berlin Chronicles. Now I feel the moment has come for a break. It's not that I can't think of more issues to write about; it's only that I feel I'm putting too much energy here, and I have the impression I should be putting it in some other projects. That's the reason why I take holidays, so to put it. I'm sure I'll be back, because I love communication, I need to explain things and get your feedbacks. But I know I also need this break. That's why I say take care... and meet you soon again!
diumenge, 27 / abril / 2008
Tempelhof
Avui els berlinesos voten. Els toca decidir el futur de Tempelhof, un dels tres aeroports de la capital i, sense dubte, el més emblemàtic (per allò del passadís aeri que els aliats van organitzar, durant prop d'un any, quan els soviètics van imposar el bloqueig per carretera del Berlin Occidental). L'aeroport es troba en ple centre de la ciutat. Tot un anacronisme, s'ha de dir!
Les opcions són dues: o bé mantenir Tempelhof com a aeroport, però només per vols privats i amb un horari de funcionament restringit, o bé tancar-lo i... ja es veuria: museu, parc, potser zona residencial (segur que els especuladors estan resant perquè en aquesta àrea gegantina al centre de la ciutat s'hi pugui construir!)... L'ajuntament de la ciutat, amb l'alcalde Wowereit al capdavant, és favorable al tancament, previst pel 31 d'octubre. Com aquest referèndum no és vinculant, gairebé m'atreviria a jurar que això és el que acabarà passant.
Seit 8.00 Uhr sind in der Stadt rund 1200 Wahllkokale geöffnet. Mehr als 2,4 Millionen Berliner können bis um 18.00 Uhr ihre Stimme zu der Frage abgeben, ob der innerstädtische Airport als Verkehrsflughafen offengehalten werden soll.
Initiator des Volksentscheids ist die Interessengemeinschaft City-Airport Tempelhof (ICAT), die sich mit Unterstützung von CDU, FDP und Wirtschaft für die Offenhaltung Tempelhofs einsetzt. Dazu werden mindestens 609.509 Ja-Stimmen gebraucht, das sind 25 Prozent der Wahlberechtigten. Gleichzeitig müsste die Mehrheit der Teilnehmer mit Ja stimmen.
Der Ausgang der Abstimmung ist aber nicht verbindlich für den Senat. Die rot-rote Landesregierung will den Flughafen Ende Oktober schließen.
dimecres, 23 / abril / 2008
Sant Jordi 2008 - Fotos
Espero que a les vostres ciutats i pobles d'arreu del món hagueu passat, també, una Diada fantàstica!
Projecció de "La plaça del Diamant", amb presentació de la Mercè Rodoreda a càrrec de la Josepa Lleonart (que va estar fantàstica, per cert)
Stand amb informació turística i roses a la Friedrichstr., a l'Hotel Melià.
Lectura d'alguns fragments de "L'església del Mar", i dels textos guanyadors dels Jocs Florals
dimarts, 22 / abril / 2008
El Casal Català a Radio Multikulti
Per qui tingui ganes d'escoltar-ho, a través del web de Radio Multikulti podeu sentir, aquest vespre (entre 21.40 i 22.05 h.) una entrevista que m'acaben de fer com a vocal de literatura del KaSal català de Berlin. En castellà, ja que s'emet dins la programació de l'emisora en aquesta llengua.
Només cal que, un cop dins del web, aneu a Live hören i, un cop allà, escolteu les emissions en directe ja sigui amb Real Player o amb Windows Media Player.
Si no arribeu a temps, l'entrevista estarà penjada durant dues setmanes al mateix web. Només cal anar a "Español" (a dalt a l'esquerra), clicar on diu "Montag-Freitag 21.40-22.05" i buscar, a la dreta, "Sendung vom... Di 22.04.2008".
Der Katalanischer Verein in Radio Multikulti
Heute Abend kann man einen Interview bei Radio Multikulti hören, der mir gerade gemacht wurde. Einfach zwischen 21.40 Uhr und 22.05 Uhr auf 'Live hören' clicken. Die Sendung ist auf spanisch zu hören.
The Catalan Association of Berlin, on the radio
You can listen an interview (in Castilian Spanish) I was just made for Radio Multikulti. Simply go to "Live hören" tonight between 9.40 and 10.05 PM.
dilluns, 21 / abril / 2008
Berlin, 22 i 23 d'abril
Sant Jordi traspassa els Pirineus i arriba a Berlin. Segons les previsions ho farà amb sol, la qual cosa és molt d'agrair en aquesta nuvolosa ciutat. El programa que hem preparat des del Casal Català és aquest:
Dimarts / Dienstag 22.4
19.30 h. Instituto Cervantes (Rosenstraße 18-19, Berlin-Mitte)
Presentació de Mercè Rodoreda, a càrrec de Josepa Lleonart - en alemany
Einleitung zur Schriftstellerin Mercè Rodoreda - auf Deutsch
Projecció de “La plaça del diamant” - en català amb subt. en anglès
Vorführung des Films “La plaça del diamant” - Katalanisch mit engl. Untertiteln
Dimecres / Mittwoch 23.4
10.00 h. Hotel Melià (Friedrichstraße 103, Berlin-Mitte)
Parada amb roses i informació turística de Catalunya
Stand mit Rosen und turistischer Information
16.00 h. La Rayuela (Invalidenstraße 2, Berlin-Mitte. Entrada per Elisabethkirchstraße)
Lectura d’alguns paràgrafs de “L’església del Mar”, en català i alemany, veredicte dels Jocs Florals i lectura de les obres guanyadores
Zweisprachige Lektüre aus "Die Kathedrale des Meeres", Resultat des literarischen Wettbewerbs und Lesung der von der Jury auserwählten Texte und Gedichte
El passi de la pel·lícula s'emmarca en l'Any Rodoreda en que ens trobem. La Josepa, una companya del Casal que viu a Berlin des de fa mooolts anys, farà una breu introducció de l'escriptora abans de la projecció de la pel·lícula. El que em va estar explicant sobre l'escriptora dies enrere, mentre preparàvem l'acte, em va fer venir moltes ganes de saber-ne més coses; pel que sembla, la Rodoreda no va tenir una vida precisament fàcil.
Si algú de vosaltres té previst venir a Berlin aquesta setmana, que no passi ànsia: tindrà literatura i cinema en català, a més a més de roses, és clar.
Feliç Diada de Sant Jordi!
Berlin, 22.-23.04.2008
An dieser Woche feiern auch wir, Katalaner im Exil :), unsere lieblingsfest Sant Jordi. Es handelt sich um eine Volkstradition, womit man sich um 23. April an Nahestehende Büchern und Rosen geschenkt. Ausserdem, den 23. April ist unsere Liebetag (kein 14. Februar!). Der Katalanische Verein Berlins hat diese Veranstaltung organisiert, nicht nur für unserer Gemeinschaft, aber auch für die Deutschen, die sich für anderen Kulturen interessieren. Das Programm kann man oben schauen.
Es lebe Sant Jordi!
Berlin, 22 & 23 April 2008
April 23 is one of the most important dates in Catalan calendars. On that day we celebrate Sant Jordi (the patron saint of Catalonia, just like it is of England, Montenegro and other nations around the globe). On that day, books and roses are given as a present to the loved ones. Besides, April 23 is "our Valentine's" (no Febr. 14!). Also in Berlin, we catalans in exile will celebrate the special day, of course. The Catalan Association in Berlin, of which I am a member, has organized the event not only for the Catalans living here, but also for Germans interested in other cultures.
Long life Sant Jordi!
dijous, 17 / abril / 2008
Aquí no hay playa?
I tant, que Berlin té "platja"! I més d'una. Alguna, fins i tot, a la riba de l'Spree, a pocs minuts a peu de l'Alexanderplatz. Però la més famosa és aquesta:
la platja del llac de Wannsee. Està previst que l'1 de maig se n'obri l'accés (de 10 a 18 h., previ pagament de 2,50€). Malauradament, dubto que aleshores la temperatura de l'aigüa hagi pujat gaire dels 7º C d'aquests dies. La platja ja és centenària: va obrir el 1907; fa més d'un quilòmetre de llarg i té una amplada de fins a 80 m.
Wannsee és un dels llocs preferits pels berlinesos per escapar de la ciutat. No només pel seu megallac (260 Ha. i fins a 9 m de fondària), sinó per la natura que l'envolta i, també, per la història d'alguns dels seus edificis. Com per exemple aquest:
En aquesta casa s'hi va celebrar l'anomenada Conferència de Wannsee. El gener de 1942, en plena 2a Guerra Mundial i quan l'Alemanya nazi encara semblava capaç de menjar-s'ho tot, Adolf Eichmann va dirigir en aquesta casa una reunió d'alt nivell. Els nazis posaven en marxa la Endlösung der Judenfrage, la "solució final pel problema jueu". En aquesta casa fantàstica, en un paratge idílic, alts càrrecs del Reich van coordinar-se per planejar l'assassinat de milions de persones.
Però això és història, afortunadament, i no és el tema d'aquesta chronicle, on parlava de platges i paisatges meravellosos. Per això, no dubteu a agafar l'S-Bahn i arribar-vos fins a Wannsee per fer un tomb per aquesta zona; val molt la pena!
Gibt's kein Strand hier?
Der 260 ha große und bis zu 9 m tiefe Wannsee ist ein beliebtes Ausflugsziel für viele Berliner. Am Westufer des Großen Wannsees, gegenüber dem Strandbad, liegt das Haus der Wannseekonferenz. Hier fand in Januar 1942 die Wannseekonferenz statt, auf der die "Endlösung der europäischen Judenfrage" besprochen wurde. Ziel war es, den Massenmord an rund elf Millionen Menschen zu koordinieren und zu rationalisieren.
No beach in Berlin? On the contrary: this city has a number of them, some of which in the very centre, only a few minutes walking distance from Alexanderplatz. But the 'Strandbad Wannsee' is the most famous one. It will open its facilities on May 1, from 10am to 6pm, and users will have to pay 2,50 euro. A wonderful area... with a dark past. In a wonderful house in the area (picture above), Adolf Eichmann gathered some of the most important leaders of the Nazi government there, to find a "final solution for the Jewish question". The assassination of millions was planned and coordinated here.
Regardless the past, fortunatelly already past, do not hesitate to take the S-Bahn and visit this wonderful area on the outskirts of Berlin.
dimecres, 16 / abril / 2008
De premis
Estimats amics presencials i virtuals,
Aquest escrit va adreçat, d'una banda, als qui en els últims temps heu tingut un record pel Berlin Chronicles o pel Quina mandra!, en forma de premi. El Dardo, concretament, m'ha arribat amb matasegells de quatre de les vostres cases; l'última, la d'en DooM.
L'he penjat a la banda lateral del blog, perquè en quedi constància pública de l'acceptació del guardó i del meu agraïment per haver-li estat atorgat o a l'un o a l'altre. Però he deixat de fer una cosa que potser és obligada en aquest món virtual: donar el premi, al seu torn, a cinc blogs més que consideri especials.No ho he fet perquè, tal com ja va passar temps enrere, escollir cinc dels blogs que tinc linkats a la dreta del Berlin Chronicles (sota els títols "Aus Katalonien", "Aus Deutschland" i "Aus dem Rest der Welt"), em resulta molt difícil. De fet em resulta impossible. Aquests links em duen als blogs on entro, si no cada dia... gairebé. Com podria triar-ne cinc, si són allà, justament, perquè són els que m'interessen? Em veig incapaç. És més, no vull triar. És com allò: qui t'estimes més, la mama o el papa? Coi, que no, que no vull triar!
Així que ningú es prengui el meu no-post premiador com un menyspreu. Lluny d'això, estic molt agraït. Del premi atorgat en queda constància en el lateral de cada blog, on el penjo. Al seu torn, de qui al meu entendre es mereix un premi, en deixo constància gairebé diària en les lectures dels vostres blogs i, molts cops, els comentaris als vostres posts.
Un aplaudiment per tots nosaltres, per contribuir a remoure conciències, a reflexionar, a somriure o cabrejar-nos... per aportar uns altres punts de vista, diferents dels que ens aporten els poderosos mitjans.
Ah!, i visca Catalunya lliure! (perdó, perdó, que això ara no tocava, oi? :)
About prizes
I decided to write this post in response to the last prize either The Berlin Chronicles or Quina mandra! (What a bore!) have received. It is called Dardo, and the last (virtual, in this case) friend who has granted it to one of my blogs is DooM.
According to the "tradition", when you receive a prize you're supposed to give it to five other blogs that you consider especially interesting, for whatever reason. Well, I did not do it this time, and I don't think I'll do it in the future either. It's not that I do not appreciate getting the mention; it's only that, out of all of the blogs linked at the "Aus Katalonien", "Aus Deutschland" and "Aus dem Rest der Welt", at the right side of The Berlin Chronicles... how could I ever choose only five? No way, I can't. I don't want to, actually! They're there because they're the ones I visit almost daily, and where I leave my comments pretty often.
The prize can be seen at the side of each blog, as a prove of my acceptance of it and, of course, my gratefulness.
Thank you all for being there, for bringing up important, funny, sad, deep issues which lead us all, readers, review our points of view every day, and improve ourselves.
By the way, long live free Catalonia!! (oops, sorry, not the right time, right? :)
diumenge, 13 / abril / 2008
Barcelona en alemany
Ja sabeu que, en termes musicals, tinc una predilecció pels Ich+Ich. Fins ara n'he penjat un parell de cançons: Stark i Vom selben Stern. Avui és el torn del seu últim tema: "So soll es bleiben" ("Així hauria de ser"). La gràcia de la cosa és que el vídeo està gravat... al Tibidabo! El vaig descobrir a la tele, dies enrere: aquesta vista espectacular, aquesta muntanya russa... coi, l'Atalaia? Ep, això és Barcelona!
Barcelona auf deutsch
Nach "Stark" und "Vom selben Stern" ist es jetzt der Zeit für "So soll es bleiben". Der dritte Song des zweiten Albums von Ich+Ich wurde in Barcelona verfilmt, und erstveröffentlicht am letzten 4. April. Geniess die Aussichten!
Barcelona in German
This is the third song of the second album released by Ich+Ich, a German duo I very much like. What makes this song special -in a way- is that... it was filmed in Barcelona, in the amusement park "Tibidabo". Enjoy the views!
divendres, 11 / abril / 2008
Nit del llibre
S'apropa Sant Jordi, i tot i que a Alemanya el tema roses i dracs no el tinguin gaire present, deu n'hi do el "pes cultural" que tenen els llibres: a Frankfurt té lloc, cada final d'estiu, la fira del llibre més gran del món; també a Leipzig celebren la seva fira anual.
En aquesta ocasió, però, el que us presento és una iniciativa que tindrà lloc a Berlin demà dissabte. Aquesta serà la desena edició de la Nit del Llibre de la Oranienstrasse. Hi participen una quarentena de locals, la majoria situats al carrer Oranien, al districte de Kreuzberg. D'entre els locals que hi participen hi ha llibreries, però també galeries d'art, cafès, museus i fins i tot una guarderia i una discoteca. En tots aquests llocs hi haurà més de 100 actes relacionats amb el llibre i l'escriptura. Una ocasió perfecta per descobrir aquest carrer que alguns comparen (nota per a viatjats i viatgers) amb la Rue Oberkampf de París.
Aquesta és una petitíssima selecció. Els qui no pugueu ser-hi us fareu una idea del programa; els que sí, ja podeu anar prenent nota:
18.30h. a Mama Z. und Söhne, Oranienstr. 186
Lea Straeisand, Martin Betz, Johannes Franke i Georg Weisfeld són els "profetes dels dimarts". Cada tres setmanes conviden algú per parlar de Déu i del món. En aquesta ocasió, seran profetes de dissabte per parlar d'aquest tema.
19.00h. a Mosaik/Jugendkulturetage(29), Oranienstr. 34
Filla de jueus que van escapar d'Alemanya per evitar els camps de concentració nazis, Alissa von Rosenzweig va tornar a Berlin i va començar a escriure poesia. En els seus poemes parla de les seves experiències, la cerca del sentit de la vida i l'amor.
19.30h. al Max & Moritz, Oranienstr. 162
Lectures de diferents autors i vídeo-projeccions.
20.00h. al Kreuzberg Museum, Adalbertstr. 95A
Visita guiada de les plaques conmemoratives de la Oranienstrasse en memòria de les víctimes de l'Holocaust i dels llocs on vivien.
21.00h. a Modern Graphics, Oranienstr. 22
Lectura de l'obra de Marco Denevi «Ein Hund auf Albrecht Dürers Stich, Ritter, Tod und Teufel» amb la projecció dels dissenys de l'artista espanyol Max.
21.30h. a la Schokofabrik, Marianenstr. 6
Què fa un reporter local? Waltraud Schwab, periodista de la Frankfurter Allgemeine Zeitung, llegeix reportatges i retrats de gent, de llocs i d'esdeveniments de Berlin.
22.00h. a Möbel Olfe, Reichenbergerstrasse 177
Lectura de textos relacionats amb el tabac. Marguerite Duras "¿Perquè fer sexe quan també es pot fumar?". Thomas Mann "Quan per la nit me'n vaig al llit, em fa content saber que l'endemà podré tornar a fumar". Churchill "He llegit al diari que fumar pot ser perjudicial. He deixat de llegir el diari".
Buchnacht
Niemand kann es verneinen: Deutschland hat eine Liebegeschichte mit der Literatur. Es handelt sich nicht nur um die Frankfurter oder die Leipziger Buchmesse, die weltweit beruhmte sind. Man kann es merken, beim Besuch von Buchhandlungen, zB: immer grösse gelände wo man Bücher aller Art um niedrige Preise finden kann.
In dieser Fall findet am 12. April in Berlin die 10. Lange Buchnacht in der Kreuzberger Oranienstrasse statt. Darüber hatte ich keine Ahnung, hatte ich nie gehört, ehrlich zu sein. Aber ok, seit nur 7 Monate wohne ich in Berlin, deswegen... :)
Night of book
Nobody can deny that Germany is a literary country. It is not only that the successful Frankfurt Book Fair and Leipzig Book Fair are organized here; just when visiting a book store, one notices that reading is not an activity for minorities in this country.
This time I am presenting the 10th long night of books at Oranien street, which will take place in the district of Kreuzberg on Saturday 12th of April. In case you're interested (and can read German :)
dimecres, 9 / abril / 2008
Primavera?
Temperatura màxima d'avui? 4º (quatre!)
divendres, 4 / abril / 2008
Berlin a BarcelonaTV
Gràcies al Xavi he sabut que BarcelonaTV va emetre, ahir, el programa "Passaport BCN" dedicat a Berlin. A més dels tres convidats a l'estudi (l'Oriol Bohigas entre ells) es va projectar un petit repor dedicat a la ciutat, gravat fa unes tres setmanes. Si la productora m'hagués avisat, com haviem quedat, del dia d'emissió us ho hagués dit per si algú volia veure'l i perque algú me'l podés gravar. Malauradament, però, no me'n van dir res :(
Bé, el cas és que, si algú en té ganes, el programa es pot veure al web de BarcelonaTV. Cal anar a "BarcelonaTV a la carta" i buscar el "Passaport BCN" del dia 3.4.08. El repor és curtet, uns 10 minuts, però hi apareix el menda explicant què és això.
Berlin in der BarcelonaTV
Heute habe ich einer Email von Xavi bekommen, der mir über eine Sendung gestern in der BarcelonaTV erzählt hat. Vor etwa drei Wochen sind zwei Produzenten von dieser Fernsehen nach Berlin hineingekommen, um einer Reportage über die deutsche Hauptstadt vorzubereiten. Ich habe ihnen geholfen, sich durch der Stadt zu bewegen, als sie nur 48 Stunden in Berlin bleiben würden. Sie haben mir gefragt, ob ich etwas über der Stolpersteine vor die Kameras erzählen könnte. So machte ich. Theoretisch sollten Sie mir später mitteilen, wann der Sendung ausgestrahlt würde. Leider haben sie es nicht gemacht, und deshalb haben meine Freunden und Verwandten die Gelegenheit verpasst, meine erste Beteiligung in einer Sendung zu schauen.
Wenn jemand Lust hat der Sendung im Internet zu sehen, muss man das Website der BarcelonaTV besuchen; danach klicken auf "BarcelonaTV a la carta" und suchen "Passaport BCN" vom 3.4.08. Da ist Ferran zu sehen...
Berlin on BarcelonaTV
As these two producers from a tv station from Barcelona visited Berlin about three weeks ago, I took them around the city so that they could do their job. They did not know the city and had only 48 hours to visit many places. They asked me to explain in front of the cameras what the Stolpersteine are. I did it. They were supposed to let me know when would the program be broadcasted, but they didn't, and that was yesterday.
If you feel like watching the 10 minute documentary, simply go to the BarcelonaTV website; then click on "BarcelonaTV a la carta" and look for the program "Passaport BCN" on 3.04.2008.
dissabte, 29 / març / 2008
Horari d'estiu
dimecres, 26 / març / 2008
Jocs Florals de Berlin... últim avís!
En una mica menys d'un mes arriba Sant Jordi, la festa que també els catalans de Berlin celebrarem com cal, per suposat. Això vol dir que falten alguns dies per conèixer els autors de les obres guanyadores, en cada categoria, dels II Jocs Florals que organitzem des del Casal Català d'aquesta ciutat. Autors que, naturalment, només poden guanyar... si es presenten! Si encara no us hi heu posat, si en teniu ganes però fins ara la mandra us ha pogut, demostreu-li que sou més forts que ella i que voleu ser vosaltres qui s'endugui l'honor (i el lot de llibres). Recordeu: la data límit de presentació d'obres és el 13 d'abril. Podeu consultar les Bases dels Jocs Florals aquí.
"Jocs Florals" in Berlin... letzte Nachricht!
In knapp einem Monat werden wir im KaSal Sant Jordi feiern. Das bedeutet, in noch ein paar Tagen werden wir die Gewinner von unserem Literaturwettbewerb "Jocs Florals" kennenlernen. Aber die Autoren können nur gewinnen wenn sie im Konkurs teilnehmen! Dann, wenn Sie noch nicht mit dem Schreiben angefangen haben, Hände zur Arbeit! Sie haben bis zum 13. April Zeit. Sie können die Vorschrift zum Wettbewerb in unserer Webseite finden.
diumenge, 23 / març / 2008
Dresden - Zwinger
El Zwinger és un dels "imperdibles" de Dresden. Es tracta d'un edifici d'estil barroc -com no pot ser d'una altra manera a la capital saxona- amb un gran jardí a l'interior. Allotja diverses col·leccions permanents, d'entre les quals la Gemäldegalerie Alte Meister (la galeria de pintures dels mestres antics, des del Renaixement fins al Barroc; fantàstica!) i la col·lecció de porcellana, amb peces xineses, japoneses i també de Meißen, una localitat propera a Dresden famosa a tot el món, justament, per la seva fàbrica de porcellana.
Dresden va patir la 2a GM com gairebé cap altra ciutat alemanya, i el Zwinger no se'n va escapar. Els bombardejos del 13 de febrer de 1945 el van afectar greument, però el govern de la DDR va optar per reconstruir-lo en lloc d'ocupar el solar amb l'horrorosa arquitectura socialista. Gott sei Dank!
After the bombing raids on February 13-14, 1945...

... and nowadays

Ain't this one beautiful? I love it!

The colors of Dresden: black and gold
Dresden - Zwinger
dijous, 20 / març / 2008
De la mateixa estrella
Fa un parell de mesos vaig penjar una cançó d'Ich+ich que m'agrada molt. Ara és el torn d'una altra que he localitzat al YouTube gràcies a les gestions de l'Ivan (danke!). Es titula "Vom selben Stern". L'àlbum va sortir a finals de juny de l'any passat i el single del mateix nom va estar a les llistes alemanyes durant més de 25 setmanes.
Conduir per la ciutat, travessant el Tiergarten en direcció a la Porta de Brandenburg; o baixant per Schönhauser Allee cap a Alexanderplatz, als peus de la torre de la televisió, mentre a l'RTL sona aquesta cançó. Aquesta és una imatge de Berlin, per mi.
A diferència del que acostumo a fer normalment, en aquesta ocasió no penjo la lletra perquè el vídeo té subtítols en anglès.
Bona Pasqua!
Vom selben Stern
Bevor ich in Berlin angekommen bin, lernte ich schon Ich+ich kennen. Nicht persönlich, natürlich ;-) Ich meine, dass ich ihre Musik schon gehört hatte. Vor zwei Monate habe ich meine LeserInnen "Stark" an der Chronicles angeboten. Dies Fall, Ivan hat mir geholfen, ein anderes Hit von Annette Humpe und Adel Tawil im YouTube zu finden: das Studioalbum "Vom selben Stern" erschien am 29. Juni 2007. Die gleichnamige Single ist inzwischen mehr als 25 Wochen in den deutschen Musikcharts vertreten.
Ein Bild von Berlin ist bei mir mit dem Auto auf der 17. Juni Straße entlang, Richtung Brandenburgertor, fahren... während "Vom selben Stern" ist im RTL zu hören.
Frohe Ostern!
From the same star
I had already heard from Ich+Ich before moving to Berlin. A couple of their hits used to be played also in music radio stations in Catalonia. Ever since I liked the group and, as soon as I arrived here, realized how popular they are in Germany. A couple of months ago I put "Stark" in the Chronicles; now it's time for "Vom selben Stern". The album was released on June 29, last year. The single with the same name has been for more than 25 weeks in the German charts.
A picture of Berlin is, for me, to drive along the 17. Juni street through the Tiergarten; or down the Schönhauser Allee heading for Alexanderplatz, under the television tower... while RTL Radio is playing "Vom selben Stern". Yes, this is Berlin.
English subtitles are added in the video.
Happy Easter!
dimecres, 19 / març / 2008
Schlager
L'Schlager, la "música popular", va recuperar terreny a Alemanya a principis dels '90 després d'anys de certa decadència. Actualment la televisió alemanya l'hi dedica el programa Strasse der Lieder els dissabtes al vespre, i fins i tot alguna discoteca té una sala específica on només sona aquest tipus de música.
La meva passió per la cosa alemanya deu ser la culpable que m'agradi l'Schlager. ¿Que és una música nyonya? Potser sí però, com diuen els castellans, para gustos, colores! Suposo que la raó perque m'agrada és, en part, que a aquestes alçades el meu alemany ja em permet entendre les cançons. Clar que potser justament per això a molts no els agrada, hehe, perquè els temes acostumen a ser ensucrats a més no poder: l'amor, l'amistat, ... Realment una altra cosa no seran, però ensucrades... Ah!, i també cal parar atenció a les vestimentes: normalment les dones recorden la Heidi i els homes... al Pedro? Bé, sí, d'acord, és una cosa una mica muntanyenca però i què!, segur que el Chikilikutre aquest dels pebrots, o com es digui, és molt pitjor! I mira, els americans tenen el Country i bé que hi ha qui, fins i tot, l'aprèn a ballar en línia, no?
En penjo tres mostres (d'Schlager, no del Chikilikutre). Ni és la millor tria possible ni tampoc la més representativa; és només una mostra perquè sapigueu de quina música parlo.
Stefanie Hertel - Das Leben ist zu kurz zum Traurigsein
Udo Jürgens - Zeig mir den Platz an der Sonne
Mary Roos - Es ist immer jetzt
Schlagermusik
Nicht alle bei mir in Katalonien kennen, was Schlagermusik ist. In Wirklichkeit, hochswahrscheinlich hat kaum jemand eine Idee, was Schlager ist! So ein Lied könnten Sie vielleicht im Eurovision Song Contest gehört haben, aber was für ein Name diese Musik hat... nö, sicher, darüber hat kaum jemand eine Idee!
Mir gefällt die Schlagermusik. Obwohl ich weiß es, daß sie ein bisschen , sozusagen, zuviel "übersüß" ist, aber den Rhythmus finde ich schön. Und die Texten finde ich auch sympatisch; natürlich soviel wie ich verstehen kann!
Schlager
This is the general name of a type of folk music, originally from the north of Europe. Also in Germany is Schlager very popular. Most of the songs talk about issues such as love and friendship, and for this reason I'm pretty sure a lot of people don't like them. I like the rythm, though, and even the lyrics I find them nice.
Schlager had been pretty popular in the past and, after a period of time when its popularity decreased, back in the early 90s it started to recover part of its past splendour, so to put it.
diumenge, 16 / març / 2008
Brunch
L'Enciclopèdia catalana ho explica clar i català. Diu...
Brunch: "Esmorzar pres més tard de l'hora i força abundant que serveix ja de dinar".
El palabru és una barreja de breakfast (esmorzar) i lunch (dinar) i hauria aparegut per primer cop al Regne Unit ja fa més d'un segle (malgrat que sembla que fos ahir quan es va inventar, oi?). A Alemanya tenen una paraula "pròpia" per designar el brunch, que és Gabelfrühstück (lit. 'esmorzar de forquilla'), tot i que ningú la fa servir. Tothom diu Brunch.
A Barcelona no és habitual fer-ne i jo només n'he fet a Berlin. Últimament dos cops: el primer al Belluno, a la Kollwitzplatz, on em portar la Irene. Vem menjar de conya i el parell d'hores que ens hi vem passar van estar molt bé. El segon ha sigut avui mateix amb l'Eva, la Montse, el Christian, la Nancy, en Lindon i un servidor. La Nancy volia anar a un que, pel que sembla, deu ser la bomba per qualitat i preu, però, llàstima, ja estava tot reservat. Per això hem anat al Drei, a la Savigny Platz.
El preu és de 9,50€ (begudes a banda) i l'oferta és força completa. Sóc dels que no ho sembla i menjo a poc a poc, però deu n'hi do com li faig fotent! Al final, dos plats amb llegums, carn i peix i, per acabar, un pastís i un bol de fruita. Sí senyor, com un campió!
L'anècdota ha sigut només arribar: haviem quedat a les 12 i he arribat puntualíssim però, això sí, també bastant zombie. Ahir vaig anar a dormir una mica tard i si m'he despertat a temps ha sigut gràcies a una molt oportuna trucada. El cas és que quan he arribat al restaurant, malgrat tenir els ulls oberts, estava força sobat. Dos dels amics han demanat respectivament un cafè amb llet i un cafè sol i jo, lent com estava, dec haver processat la paraula 'cafè' i li he demanat al cambrer "ein grüner Kaffee, bitte". O sigui, que en lloc d'un te verd l'hi he demanat un 'cafè verd'. L'home m'ha mirat aclucant l'ull dret i aixecant la cella esquerra; segurament haurà pensat o bé que jo era molt de fer broma o que m'havia fotut un tripi abans d'entrar al restaurant. Un dels efectes secundaris de la son, en aquest cas bò, ha sigut que ni m'he posat vermell, hehe...
Brunch
In dem letzten Wochen habe ich ein paar Brunch gemacht. Zuerst hat Irene eine gute Reiseführerin gewessen und, dank ihr, den Belluno am Kollwitzplatz habe ich kennengelernt. Da aßen wir viel und gut, und haben ein gute paar Stunden verbracht, um unsere Leben an einander zu erklären. Heute gab es noch einen Brunch, diesmal mit Eva, Montse, Christian, Nancy, Lindon und ich selbst. Wir sind nach Drei am Savigny Platz gegangen, ein feines Restaurant in einer schönen Umgebung. Man würde es warscheinlich nicht sagen aber ich esse ganz viel. Heute, zwei Teller mit Gemüse, Fisch und Fleisch und, zum Schluss, ein Stück Kuchen und ein Obstsalat. Nicht schlecht, oder? :)
Eine lustige Anekdote habe ich am Anfang unseres Treffen erlebt. Als ich ziemlich geschlaffen war (obwohl es war schon 12 Uhr!) ich hatte eine falsche Bestellung an der Kellner gemacht: statt "ein grüner Tee, bitte" habe ich gesagt... "ein grüner Kaffee, bitte"!! Natürlich, der Kellner hat mir geguckt als ob ich entweder ein Spaßvogel war oder eine Drogue genommen hatte!
Brunch
In these past few weeks I've had two brunches. Irene took me to the Belluno, in the Kollwitzplatz, where we spent a couple of hours chatting and eating, eating and chatting. That was about 20 days ago. Today I repeated the experience along with Eva, Montse, Christian, Nancy and Lindon. We went to a restaurant in the Savigny Platz, called Drei. Nice atmosphere (despite the loud music, at the beginning) in a beautiful area. You'd probably not guess, but the truth is I eat quite a lot. The "menu" for today were two disches with some vegetables, fish and meat, a piece of cake and a fruit salad in the end. Not bad, don't you agree?
Short after reaching the restaurant something funny happened. It was already noon but I went to bed a bit late, last night, so I was pretty asleep. Two of my friends ordered a coffee and I guess my brain "registered" this word. So went my turn came to order my beverage, I said "ein grüner Kaffee, bitte" (a green coffee!) instead of a green tea. Naturally the waiter looked at me with an odd face, probably thinking that I either was a funny chap or had taken some kind of weird pill. A green one, maybe!
divendres, 14 / març / 2008
Ràdio - Mitjans
Berlin és reconeguda en el "mundillo" radiofònic com el mercat més dur d'Europa. A cap altre lloc s'hi poden trobar tantes emissores de perfil semblant com a la capital alemanya. En total, els berlinesos, de neixament o d'adopció, podem sintonitzar més de 45 freqüències on informar-nos o distreure'ns, unes 25 de les quals també via cable. No només és possible sintonitzar a Berlin nombroses emisores musicals, sinó que, com a autèntica cosmòpolis que és, n'hi ha que emeten en idiomes diversos: anglès, rus, polonès... Un altre cas interessant és Radio Multikulti, que té l'alemany com a llengua vehicular tot i que per les tardes i als vespres emet programes en una quinzena d'idiomes més. Aviat en català, també? Ja veurem...
Les preferides dels berlinesos són la Berliner Rundfunk 91.4, amb 84.000 oïents, RTL 104.6 (80.000) i Radioeins.
Per qui tingui interès a conèixer mitjans d'arreu del món, vaig actualitzant a poc a poc un llistat d'estacions de ràdio, televisió i diaris de tot el món. El podeu veure a la banda dreta d'aquest blog, sota l'epígraf Medien (continent). Algunes de les ràdios i televisions es poden escoltar / veure en directe, per internet.

