dimecres, 26 de setembre de 2007

Alemanya

Els amics, presencials i virtuals, que seguieu el Quina mandra, ja sabeu que la política m'apassiona. Sabeu també de quin peu calço, així que difícilment sorprendré ningú amb la línia que, en aquest àmbit, segueixi el TBC. A la vista de les cròniques que hi he penjat fins ara, pot ser que algú hagi pensat que en aquesta nova etapa deixaria la política de banda. Res més lluny de la realitat. És només que els primers dies d'aterratge a una nova ciutat, en un altre país, és difícil no deixar-se endur per les emocions que comporta el canvi en sí, les noves coneixences, els plans de futur... La política havia quedat, podriem dir, temporalment aparcada, però en absolut abandonada!
Viure a Alemanya representa una oportunitat d'or per conèixer de primera mà l'estat federal europeu per excel·lència. Veient com funciona Alemanya des de dins, i havent patit ja el funcionament de l'Estat Espanyol, resultarà molt interessant la comparació entre dues maneres d'entendre la descentralització política, entre dues maneres d'entendre, potser, Europa, la diversitat i el pluralisme.
A manera d'introducció, dir que la República Federal d'Alemanya té gairebé el doble d'habitants que l'Estat Espanyol, que es reparteixen, però, en una superfície força menor. El país està dividit, administrativament, en 16 Länder. Naturalment, la principal diferència pel que fa a la gestió política dels dos estats és, d'entrada, que a Alemanya no hi ha monarquia, la qual cosa vol dir que els ciutadans d'aquest país poden votar el seu màxim representat institucional, a diferència del que passa a l'Estat Espanyol. Potser aquest fet ajuda a entendre la democràcia d'una altra manera? Mmmm... em sembla que Espanya comença amb derrota. 1-0 pels alemanys.
Pel que fa a l'estructura política dels dos països, és similar si tenim en compte que, en el cas espanyol, hi ha 17 comunitats autònomes (a més de Ceute i Melilla, amb status propi). Caldrà veure quin és el grau de similituds pel que fa a les capacitats de gestió administrativa. D'entrada, és curiós que a Alemanya alguns estats duen, oficialment, la denominació d'"estat lliure" en el seu nom. Aquest és el cas, per exemple, de Bayern (Baviera). Fins ara, no sembla que això hagi posat nerviós ningú, per aquí dalt. Algú s'imagina proposar el nom d'"Estat lliure de Catalunya" al nostre país? Rajoys, Bonos i uns quants militars començaven a treure els tancs al carrer, en una reedició contemporània del 23-F!
Per acabar amb aquesta introducció, fora interessant fer un repàs dels principals partits polítics: la CDU alemanya seria, amb tots els respectes per la Sra. Merkel, l'equivalent teutó del PP espanyol. Per la seva banda, a l'espectre polític de l'esquerra hi ha dos partits: l'SPD (que seria, més o menys, com el PSOE) i Die Linke, hereu del Partit Comunista de la RDA, que vindria a ser una mena d'IU. Per suposat, les comparacions són odioses i simplificadores. Conec algunes diferències entre uns i altres i, de ben segur, en descubriré més aquests propers mesos. Però per fer-se una idea inicial, aquest podria ser un plantejament vàlid. En aquesta llista falta la CSU (una mena d'UPN navarresa), els verds i altres partits menors.
Aviat, més...

Germany
In my old blog, Quina mandra, politics used to be one of the most outstanding issues I talked about. I love politics. I think it is, despite its current loss of prestige, one of the most useful ways to work for the well-being of people. Naturally, politics will have a part also in TBC, although so far the emotions raised by the move to a new city and country, had left it a bit aside.
Staying in Germany for the time being will be a golden opportunity to learn about politics here, and will therefore give me the chance to compare the German way of understanding and doing politics with that in Spain. I have the poorest opinion about how Spanish politicians deal with the complexity of an State which includes diverse nations, languages and cultures. Catalonia, my country/nation/territory in Spain, the capital city of which is Barcelona, and its existance is not exactly a priority for Spanish politicians, whose idea of the country circumscribes to the Castilian area.
Back to Germany, this country has almost double the population of Spain in 150.000 sq less of territory. It is administratively divided in 16 Länder, while Spain is in 17 autonomous communities. Pretty similar. More important than the geographical division will be to know about the political capacity to rule itself that each territory has been granted. I am quite afraid Spain will be rather far away from the German standards. Also interesting it is to note that, in the case of a couple of German Länder, the official name includes de expression "Free state" (this is the case, for example, of Bavaria, which capital city is Munich). There's no way such thing could happen in Spain: you dare suggest a name like "Free state of Catalonia", even within the frame of the Spanish monarchy, and the least that would happen would be the army taking up the streets of Barcelona, as in "this Catalans want to dismantle the country"!
Finally, a small summary about the political parties up here: the CDU is conservative and currently holding the Kanzlerei, by Prime Minister (so to call her; proper name is Kanzlerin) Angela Merkel. Then there's the SPD, left wing, and more on the left Die Linke, which comes from the old Comunist Party of the GDR. There's also the CSU, sort of a CDU which is only present in Bayern, the Greens and some other small parties. Naturally, such an explanation is a bit too simple, but it will give the readers an idea of the political spectrum in Germany.
There's more to come, soon...

7 comentaris:

Sergi ha dit...

Hola Ferran, com deia el genial davanter del Barça Gary Lineker el futbol és un esport on juguen onze contra onze però sempre guanya Alemanya. Serveixi la similitud en altres terrenys. Ai! aquesta monarquia dels collons!
Salut

Josep Amílcar Albert ha dit...

Pel que fa a comparacions, sembla que el "nostre" Rajoy s'emmiralla més amb Sarkozy que en la Merkel. Sembla que se sent més còmode amb el jacovinisme francés que amb el federalisme alemany. D'allò que ens acusen als independentistes.... quantes coses se li desmuntarien al dirigent? de la dreta espanyola si viatjara una mica més!!. Veuria que no passa res, que Alemanya no es trenca.
L'any passat vaig viatjar de vacances a Alemanya. Entre tantes coses que enyore, pel que fa a les persones, el civisme i l'educació
Ens continuem llegint.

nur ha dit...

Gràcies per aquest post i pels que vindran, Ferran, que ens ajudaran a anar coneixent sense gaire esforç la realitat que es viu a Alemanya descrita d'una manera força aclaridora. Merci :)

A Barcelona, mentrestant, per si no ho sabies, són a punt de tocar The Police: em fa rabieta no veure'ls perquè gairebé diria que en sóc una fan, però, vés, no m'agraden les multituds.

I una última cosa: estàs molt productiu! Tenia tres posts pendents de llegir i em sembla que només m'he saltat un dia (he tornat a la feina i n'hi ha molta! grrr)

espiadimonis ha dit...

Només conec l'administració política Alemanya molt per sobre, però és suficient com per posar-me a plorar si la vull comparar amb aquest nostre miserable país. Espero que amb els teus posts ens podràs anar explicant més coses d'aquest gran país.

Ich bin ein berliner ha dit...

Sergi, estic seguint a distància el tema de la crema d'imatges dels Borbons, que pel que sembla s'està repetint aquests últims dies. Em sembla ridícul que se'n parli com els fonamentalistes islamistes parlen de la crema d'imatges del profeta. És fortíssim.

I tant, Josep; en qüestions com l'estructura de l'estat, Merkel i Rajoy no tenen res a veure. És clar que, en canvi, la posició francesa és la inspiradora del cas espanyol...

Pas de quoi, Nur! :-)
Sí, he llegit en algun bloc que avui hi ha The Police a BCN. Jo no en sóc gaire fan, la veritat; en tot cas, tampoc em van les multituds.
Avui descanso de crònica. Fer-ne una cada dia és gairebé una feina!

Espero anar-me'n empapant mentre sigui aquí, espiadimonis, i anar-ho traslladant via bloc. Com comentava a la crònica en qüestió, segur que serà molt interessant conèixer les coses bones (i les dolentes!) de l'estructura política d'Alemanya.

kanuddao's ha dit...

Comparar la política alemanya amb l'espanyola és com fer-ho entre Laetitia Casta i la Margarita Seisdedos (la mare de Tamara, univers freak).
Això sí, per mot estat federal per excel·lència que sigui, a mi el federalisme no em barrufa en absolut. El veig com un café para todos però més 'chic'. Ara que també és veritat que veient com està per aquí la cosa i la calanya de bitxos com l'acebes, rajois i monstruitos per l'estil, molaria bastant assemblar-nos-hi una mica més.

Ferran ha dit...

Haha!, deu n'hi do, doncs, la comparació, Kanu! :-)
Suposo que un federalisme chic sempre seria millor que un autonomisme freak com el que patim allà abaix. Si més no mentre no aconseguim ser un país normal!