divendres, 28 de setembre de 2007

La vida és dura

Avui em permeto descansar de Berlin i, amb el permís d'en Josep, penjo jo també l'enregistrament d'un capítol del "Persones humanes", gran programa de quan TV3 es deixava veure, que dirigia i presentava l'aleshores Mikimoto, avui Miquel Calçada.
Ara que, pel que llegeixo, encara cuegen a l'estat les conseqüències de la crema d'alguna imatge del profeta (o era del rei d'Espanya?), no està gens malament recuperar aquest monòleg del gran Quim Monzó, explaiant-se sobre la dura vida dels monarques. Sobren les paraules; s'aixeca el teló...


Life is hard
I take a break from Berlin today, and also take for granted Josep's permission to post this video. Famous Catalan writer Quim Monzó is to be seen, explaining what monarchy is, according to his own point of view (probably shared by most readers of this blog). It is in Catalan, so you will probably not want to watch it, but you'd better take a language course not to miss it; it's absolutely great!

6 comentaris:

Sylvie ha dit...

Doncs està força mogut el tema...

Ferran ha dit...

Doncs Sylvie, amb la de coses importants que hi ha per resoldre, no puc entendre que aquest sigui un tema de discussió política. Al final resultarà que l'important són unes fotos i no com pagar la hipoteca, per exemple, ara que l'Euribor torna a pujar! És ridícul.

nur ha dit...

Quin gran programa! Quin gran monologuista! I quines vetllades de somriures i provocacions! Sí que es troba a faltar, sí, perquè el Polònia (està clar) no li arriba ni a la sola de la sabata!

Pel que fa a la vida política, suposo que el tema monàrquic és una distracció que ens fa despistar d'altres problemes més importants (habitatge, atur, (no) negociacions amb ETA....). Fa anys que la vida política d'aquest país... fa pena, oi? :(

Ferran ha dit...

Ahir vaig veure per internet un gag del Polònia, on el rei de Castella crema unes fotos seves; el vaig trobar una mica fluixet. O potser és que... la distancia hace el olvido, i vist des d'aquí no em fa tanta gràcia? No sé...
Doncs sí, Nur, molt d'acord amb la segona part del teu comentari. I vist des de fora m'està semblant encara més patètica!

Josep Amílcar Albert ha dit...

Sí, és cert, és la millor mostra de la mediocritat i el patetisme polític, social i cultural que ens envaeix.
Quina mandra!!

Ferran ha dit...

Això, això, Josep: quina mandra! (recordant vells temps, hehe).
No sé què podem fer per canviar les coses. Hi ha esperança? De vegades em torno pessimista i penso que potser no :(