dimecres, 19 de setembre de 2007

Mainz

La capital del land de Rheinland-Pfalz té 200.000 habitants. És una ciutat molt verda, amb avingudes amples als seus afores i un centre històric molt ben cuidat. Mainz és a 1.300 km de Barcelona, però la xarxa d'autopistes que travessa Europa permet desplaçar-se entre totes dues ciutats per la via "ràpida". Aquesta és la ciutat on sóc ara, on vaig arribar dilluns després d'una tempesta que, durant més de 1/2 hora, ens va obligar els conductors a circular per l'autopista a 80 km/h. i va convertir la calçada en una autèntica piscina.
Aquí hi viuen la Montse i el Sascha. Amb la Montse fa més de vint anys que ens coneixem: haviem estudiat Turisme junts, a Barcelona. En aquella època ella va conèixer en Sascha, alemany de Köln (Colònia), i a primers dels '90 ella va venir a viure a Alemanya. I fins avui...
Tenen tres fills: en Gian, de 6 anys, i en Dennis i l'Isen, de 4. Resulta interessant veure com, de manera automàtica, els nens parlen en alemany amb son pare i en català amb sa mare. Cap embolic, cap problema. De fet, exactament com passa a casa nostra amb el bilíngüísme. Perquè des de les Castelles vagin dient bajenades...
Tornant a Mainz, aquest cop no he aprofitat la parada per visitar res; ja conec la ciutat d'altres cops i he preferit quedar-me amb els Gerhards, conviure les 24 hores amb els meus amics catalano-alemanys i preparar-me per marxar d'aquí a una estoneta. Hora prevista d'arribada a Berlín: 6PM. Primera destinació: Köpernickerstrasse 127-129
Bis bald! (fins aviat!)

Mainz
Rheinland-Pfalz capital city has ca. 200,000 inhabitants. It is a green city, with wide avenues on its outskirts and a historical centre very well preserved. 1,300 km separate Barcelona from Mainz, but the excellent network of highways in western Europe allows you drive between the two cities in quite comfortable conditions. Only that while I was driving up here last Monday, a heavy storm obliged all drivers to slow down to 80 km/h. and converted the surface of the motorway in a swimming-pool.
Montse and Sascha live in this town. I've known Montse for over 20 years: we studied together at the univesity. In those years she met Sascha, a German from Köln (Cologne), and she moved to Germany about 15 years ago. They've got three kids: Gian (6), and Dennis and Isen (both 4). It is funny the way the kids talk to their dad in German and in Catalan to their mum, without that being any problem at all.
Now I'm just ready to leave to Berlin. Estimated arrival time: 6PM. First destination: Köpernickerstrasse 127-129. Bis bald! (See you soon!)

11 comentaris:

nur ha dit...

Bis bald, Ferran! Et bon voyage (pel trajecte que et queda) :)

Matty ha dit...

ai, la Montse!!! 20 anys després i segueix igual de jove i guapa! ...eps, si això és exactament igual que el que ens passa a nosaltres! quines casualitats...
un petó!

zirus ha dit...

quina pausa tan xula... aquests quilometrots que et queden són un plis-plas... quina BSO sonarà quan estiguis entrant per la Diagonal de Berlin, Ferr?

Edu ha dit...

company, disfruta molt.

Per cert, visiteu: www.6doctubre.cat i poseu-vos el logo

Esther ha dit...

Caram, caram, això si que no m'ho esperava. He entrat al teu blog per si de cas, però no pensava veure un post nou fins que estiguéssis a al piset de Berlin, tranquil...i...ep! aquí estàs! Bis bald dear friend!

Ferran ha dit...

Merci, Nur, i Hallo... ara ja des de Berlín :-)

Haha, Matty, i tant!, la Montse no és l'única que conserva la pell llisa i tersa com quan teniem 20 anys! ;-) Els nens estan per menjar-se'ls, ja els veus...
Bisous!

"Der Himmel über Berlin", Zirus. De fet no és una banda sonora sinó una pel·lícula, però quan he entrat a la ciutat i he anat a petar al Tiergarten, amb la Columna de la Victòria allà en mig, he recordat la pel·li.
Als das Kind, ein Kind war...

Ei Edu, ara mateix visito 6doctubre.cat, que encara no sé de què va i vull posar-me al dia!

Doncs sí, Esther. Noia, això d'escriure "mi manca" si passo 24 hores sense fer-ho! Aviat, més :-) Bis sehr bald!

Cristina ha dit...

Benarrivat!!!!! no sé si existeix aquesta paraula però, si més no, la trobo adient. Me n'alegro molt que hagis arribat i estic desitjant llegir més cosestes des de Berlín.

I... m'has tocat la fibra amb Der Himmel über Berlin, es una de les meves pelis preferides. de fet, quan vaig estar al museu del cinema de Berlín hi havia una exposició (no sé si permanent) on vaig poder veure unes de les ales que portàven els àngels.

Un petó!!!!

kanuddao's ha dit...

Hey Ferran! que et vagi molt bé per Alemanya! Això del bilingüisme... si vol dir dominar dues llengües per fer-les servir, de conya. El problema és que aquí a casa nostra acostuma a voler dir que els catalanoparlants dominem dues llengües perquè ens adrecem en castellà al que viu aquí i no li dóna la gana d'apendre català.

Cris ha dit...

Chupen!!! Què bé tenir notícies teves!!!!!!!

Sylvie ha dit...

Ferran m'encanten les teves petites histories. I com les deixes caure....efectivament, bilingüisme per tal d'adreçar-te a qui vulguis en l'idioma que més facilment es puguin entendre ambdos, en l'idioma que els unexisi sentimentalment, què més dona ... i quants més idiomes millor, sense buscar-li tres peus al gat.
Salut!

Ferran ha dit...

Frau Branermeier!, recordava perfectament la teva passió per Der Himmel.... De fet, vaig estar a punt de fer-ne alguna referència, quan en vaig parlar, però ho vaig deixar estar per no liar la troca.
Nena, quan vingueu porteu-vos roba de MOLT abric: en menys d'una setmana ja m'han dit, dues persones diferents, que s'espera un hivern dels durs. Fa dos anys van arribar a 25º sota zero, així que vosaltres mateixos... :-)

Ei Kanu, no puc estar més d'acord amb el teu comentari. En el cas dels meus amics, el bilingüisme és real, a diferència del que passa amb molts castellanoparlants a casa nostra, tal com apuntes.

Criiis!, qué fuerte, qué fuerte... semblava que no havia d'arribar mai, i ja ens estem comunicant via bloc, hehe...

Gràcies pel teu comentari, Sylvie. I sí, no es pot desperdiciar cap ocasió per deixar-les caure, hehe...
Sempre m'han agradat els idiomes i tinc la sort de tenir facilitat per aprendre'ls, així que totalment d'acord amb tu: quants més, millor (i quanta menys política, també millor; però això, a casa nostra, avui per avui és impossible). Salut!