divendres, 12 d’octubre de 2007

Catalunya Look

Aquest és el títol d'una exposició que, al llarg de tres setmanes, es presenta a l'Art Center Berlin Friedrichstrasse (fotos a sota). Aprofitant el meu dia lliure intersetmanal, abans-d'ahir hi vaig fer cap. No en tenia cap referència, dels continguts de la mostra. No tenia ni la més remota idea de què m'hi trobaria. Art de Catalunya, sí, però quin?
Va resultar ser contemporani. I l'art contemporani, digueu-me clàssic, em costa. Especialment la pintura. No l'entenc i, de fet, sí, podeu assenyalar-me, no sé què se suposa que m'ha de fer d'entendre. Potser res, potser només deixar-me endur per sensacions? Deu ser això. Les escultures ja em diuen alguna cosa. M'agradaran més o menys, les entendré més o menys, però no em deixen indiferent.
L'Art Center és un edifici singular: 6 pisos, tots donen al carrer Friedrichstrasse i, excepte la sisena planta, on s'exposa una col·lecció permanent del Centre, la resta es lloguen per exposicions temporals. Pel que sembla, l'edifici, tot i estar molt ben situat, no rep moltes visites. Això ho vaig saber per l'Eva, a qui vaig conèixer a l'expo, on treballa. Fa poc més d'un any que viu a Berlin i, de fet, és a punt de fer les maletes per tornar cap a Catalunya. Danke schön für deine Erklärungen, Eva! :-)

Catalunya Look
Such is the name of the exhibit I saw on Wednesday at the
Art Center Berlin Friedrichstrasse (pics below). I had no idea whatsoever about the contents of the exhibition, so it was a complete mistery what exactly I would see there. Art from Catalonia, allright, but what art?
It happened to be contemporary art. And contemporary art is kind of hard for me to understand. Actually, I don't understand it and, yes, you can punch me, I have no idea about what am I expected to understand... if anything! Maybe just let myself go with sensations? Yes, that must be it.
The Art Center is a peculiar building: except for the 6th floor, where the permanent collection of the Center is displayed, the other five are hired for temporary exhibits. It seems that, despite being located in a very good, well-connected area of Berlin, it does not have many visitors. I learnt this from Eva, whom I met at the exhibit, where she works. She's been in Berlin for a bit longer than one year and, in fact, she is about to travel back to Catalonia.




10 comentaris:

Sergi ha dit...

A mi ferran (hola company) també em deixa indiferent l¡art contemporani... què vols que et digui? En fi, probablement el millor de l'exposició és l'EVA... no? jejejeje Si és que... no canviarem mai!
Salut amic

Nosotras mismas ha dit...

Es tot plegat una mica extrany.

Petons

nur ha dit...

Això diuen alguns entesos: que només t'has de deixar portar, que t'inspiri la combinació de colors, les ratlles que hi surten, les textures que composen el quadre... En alguns casos, sí, em produeix alguna sensació.

En la majoria dels casos, no, no entenc res tampoc: podeu assenyalar-me a mi també :P

Al TN en van parlar d'aquesta exposició, clar!

Ferran ha dit...

Jo, Sergi, no posaria l'Eva dins la categoria d'"art contemporani", tot i que certament em fa l'efecte que n'està molt al dia, d'aquest "mundillu".
Per cert, Eva, si passes per aquí... manifesta't! :-)

Nosotras, benvinguda. Sí, certament curiosa, la cosa contemporània. Pel teu comentari veig que no sóc l'únic que, davant d'una obra d'aquest estil, es queda a quadres... mai més ben dit :-)

Suposo que finalment aconsegueixen el propòsit, Nur. I és que una opinió, sigui positiva o negativa, segur que la produeix en qui s'ho mira.
Al TN en devien parlar perquè, si no vaig errat, en Benach i en Bargalló van ser aquí per la inauguració.

Esther ha dit...

He fet una ullada a la web de l’Art Center i de l’expo dedicada a l’Art Contemporani català i tampoc està tant malament.
Ja podriem tenir a Barna un Centre d’Art com aquest!

Referent a l’expo: sí, és cert que a vegades l’Art Contemporani és difícil d’entendre, però sempre ha estat així, sinó que me’n dieu del pobre Van Gogh que només va vendre un quadre en la seva trista vida? Els artistes del moment sempre han estat uns incompresos.

A més, en l’art ja s’ha fet tot, ara s’ha d’anar cap als nous mitjans com ara és el Video Art (que s’inicià als anys 60), no estem en l’era digital?; o el Land Art on l’art surt fora de la galeria, on l’artista treballa directament en la natura transformant el paisatge amb la seva acció. O el Body Art on el cos (manipulat) del propi artista s’acaba transformant en una obra d’art.

L’Art sempre ha estat un reflexe de les inquietuds, de les preocupacions, de la manera de viure de la societat d’una època. Recordeu “El Crit” d’Edward Munch.

Eva Gaspar ha dit...

Hola a tots,

Jo com l'esther considero que un centre com aquest l'hauriem de tenir a Barcelona però, de vegades, la política juga un paper massa important en el mon de l'art i això és una llàstima.
L'exposició "Catalunya Look" sí està sent visitada i força. El que potser li manca a aquest centre és una mica més de reconeixement entre el públic neófit. Ja voldrien aquesta afluencia de públic qualsevol galería de la nostra capital!
Si esteu per Berlín, us recomano l'excursió.
Pel que respecte a l'art... suposo que la millor manera d'explicar-ho és amb una metàfora: tots podem veure vi, la capacitat per apreciar-lo és una altra cosa i no hi ha cap dubte de l'existència de diferents gustos i qualitats. Per saber apreciar el vi, cal aprendre. Amb l'art passa el mateix. :-)

Ferran ha dit...

Ei, Esther, que jo no he dit que estigui malament, eh? He dit que no l'entenc, que és diferent. Simplement, a cadascú li crida més l'atenció unes coses que d'altres, i pel que fa a l'art sóc més de figuratiu que contemporani. "El crit" m'encanta :-)

Eva, willkommen! El centre, l'edifici en sí, em va agradar molt. Ja ho vem comentar a l'expo. La idea de llogar les plantes per poder-hi fer mostres diferents la trobo fantàstica. Suposo que, com tu em comentaves, falta marketing. Pel que fa a l'art, confeso públicament la meva incapacitat per entendre'n segons quin. Com bé dius, és qüestió d'aprendre'n...

nur ha dit...

Hmmm, Ferran.: en Benach i en Bargalló no són de la corda de TV3, així que si no és que hi ha en Monti o en Nadal a la vora poc que sortiran en cap notícia.

De fet, al reportatge que jo vaig veure sortien tres fotògrafs i ningú més. Ara em plantejo si m'estic confonent d'exposició!

Bon divendres!

Ferran ha dit...

Llavors, Nur, devia ser una altra expo, perque aquí només van venir els d'ERC.
Bon cap de setmana!

Esther ha dit...

Eva, estic totalment d'acord amb la metàfora del vi.