diumenge, 14 d’octubre de 2007

Cultura catalana, Frankfurt, món

Avui tanca portes la Fira del Llibre de Frankfurt. Es posa així punt i final a l'aventura de la cultura catalana per terres teutones i arriba el moment de fer-ne balanç. En aquest sentit, em venen unes quantes idees al cap:
1. Fins fa uns mesos, la immensa majoria de catalans (i espanyols) no tenien ni idea que a Frankfurt se celebrava la Fira internacional del llibre més gran del món. Ara ja ho saben.
2. També fins no fa gaire, un X % de la població d'Alemanya, d'Europa i del món no tenia ni idea de què era la "cultura catalana", Catalunya o els catalans. Ara un x % d'aquell X % n'ha sentit a parlar. I fins i tot, una part d'aquest x % se n'haurà interessat i haurà enregistrat al seu cervell alguna part del que n'hagi llegit, escoltat o vist.
3. La participació catalana a Frankfurt ha demostrat (calia? com si no fos públic i notori!) que el concepte "cultura catalana" és una mena d'àlien respecte a la idea d'Espanya que tenen bona part dels polítics hispans. I no només els polítics. Preguntats els ciutadans espanyols, per exemple, "¿Qué opina de la presencia de la cultura catalana en la Feria del Libro de Frankfurt?", honestament, ¿algú té dubtes de quines serien les respostes, Ebre enllà?. Especialment després de la ridícula polèmica sobre participació sí o no dels escriptors en llengua castellana i blablabla...
4. Els mitjans alemanys s'han fet ressó de la presència activa de la cultura catalana a la Fira, i han aprofitat en molts casos l'avinentesa per explicar, amb més o menys encert segons el cas, la situació política, social i/o lingüística d'avui dia arreu dels Països Catalans. Així ho han fet, per exemple, Stuttgarter Zeitung, Tagesspiegel, Focus o, des d'Àustria, Salzburger Nachrichten, aquest en un article en què destaca que el català és la vuitena llengüa, en número de parlants, de la Unió Europea.
5. ARTE va emetre divendres a la nit sengles reportatges sobre Barcelona i Catalunya, en el marc d'una "Nit temàtica" dedicada al nostre país. El primer repassava, al llarg d'una hora, les trajectòries personals i professionals de set escriptots catalans i, a través seu, descobria Barcelona als espectadors. El segon, amb la Nova cançó com a fil conductor, feia un repàs històric del catalanisme, per resumir-ho en poques paraules. Tots dos els vaig trobar molt interessants.
6. La participació de la cultura catalana a Frankfurt ens deixa una perla, un diamant que no descobrirem a aquestes alçades i que va suposar, al meu entendre, una excel·lent carta de presentació davant un auditori molt gratament sorprès: el discurs d'en Quim Monzó, el dia de la inauguració. Dura 13 minuts i, si no l'heu vist, feu-me cas i no us el perdeu. Aquí en teniu el link, via Vilaweb.tv. I aquí, el discurs en pdf.
Conclusió? Excepte el punt 3, que no és més que una simple constatació de la realitat, la resta d'aspectes són clarament positius. Frankfurt ha estat un exce·lent aparador per a la cultura catalana, tan europea i tan vendible com qualsevol altra. Caldrà parar atenció als resultats "concrets" que se'n treguin de la seva presència a la Buchmesse.

Catalan culture, Frankfurt, the world
The International Book Fair in Frankfurt is the biggest of its kind in the world. In this year's edition, the Catalan culture was invited to the event, which today comes to an end. Therefore, the time has come to summarize the results of the participation of Catalan writers, but also musicians and actors among others, in this important fair.

1. The participation of the Catalan culture at the Buchmesse is responsible for most of the people in my country to have learnt that, once a year, such an important event takes place.
2. Most of the population in Germany, Europe and the world simply did not know about the existence of such a "Catalan culture" or, even, Catalonia and catalans. Now, at least a small part of them has learnt about my country and, a smaller part, will remember something about what they've read, heard or seen.
3. The participation of the Catalan culture in this event has showned, once more, that Catalonia and Spain are antagonic projects. Not only Spanish polititians have not understood a bit about the importance of it all. What is worse, if Spaniards were asked something like: "What do you think about the participation of the Catalan culture in the Frankfurt Book Fair?", well, you don't have to be very smart to guess what most of the answers would have been (in case you are not aware of how difficult the relationship between Catalonia and Spain is, let me tell you: a lot!).

4. The German-speaking media have talked a lot about Catalonia, its culture, history, traditions and so on during these days. For example, Stuttgarter Zeitung, Tagesspiegel, Focus or the Austrian Salzburger Nachrichten, which explains that Catalan is the eighth most spoken language in the European Union (and yet is not an official language!!).
5. ARTE broadcasted, on Friday evening, two documentaries, the first of them dedicated to Barcelona (seven local writers talked about the city and their own works), the second dedicated to Catalonia, where its history and present situation was explained. They were very interesting.
6. On of the best parts of this participation was the opening speech by Quim Monzó, one of the most famous local writers (he is very often on Catalan television and radio programmes). It was an intelligent speech, in which he gave a lot of information in an ironical way. Interesting, very funny (in case you can understand Catalan well enough, click here to watch it).
As a conclusion, except for #3 the rest of aspects have been an absolutely positive: the country has been shown to the world, and thousands will have learnt about its culture, languages and history. Now it's time to wait for the exact "translation" of the participation of the Catalan culture in the Buchmesse.

13 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Gràcies Ferran, des d'aquí he de dir que era força excèptica dels resultats de la Fira, ara estic una mica més esperançada.

nur ha dit...

Com la Sara Maria, a mi, que sóc una escèptica en els resultats de la Fira, però també de l'evolució històrica de Catalunya, m'has aconseguit transmetre una mica d'optimisme en aquest panorama decebedor que són els últims temps.

Gràcies, Ferran :)

PS Va haver-hi un temps que admirava profundament el Quim Monzó. Ja ni el recordava. Potser hi he de tornar a posar fe :)

quim ha dit...

Hola Ferran,

Jo no comparteixo l'entussiasme pel discurs del Monzó. El que sí que m'agrada és quan diu que el mític discurs del Casals a les Nacions Unides realment ha passat desapercebut per la gran majoria i que els no catalans ni se'n recorden. Un paral·lelisme amb el seu discurs que m'ha semblat honest i intel·ligent, perquè ja veu que les seves paraules que ara corren per Internet, i que ens conviden per SMS a llegir, abrandats per la polèmica del dia de la Raza, que tothom espera amb candeletes per fer pont sense fer escarafalls pel seu siginificat, tindran un final semblant.

De tota manera, ànims des del Maresme!!!!

Dani Gadea ha dit...

Pots afegir com a petit èxit de la fira animar-me a llegir literatura catalana. A partir d'ara m'hi poso

Ferran ha dit...

Sara Maria, Nur, un event com aquest és important, no en tinc cap dubte. Presència internacional + feina ben feta i a tirar el país endavant (i la literatura en català!)

Doncs Quim, noi, a m'hi em va encantar. Hauria pogut ser molt diferent i potser millor, però em sembla que va aconseguir trasnmetre amb molta gràcia coses molt importants.

I tant, Dani, hi ha molta cosa interessant. Molts cops queda eclipsada perquè la literatura en castellà és molt forta (normal, amb 400 milions de parlants), però coi, és feta en la nostra llengua i, com dic, hi ha llibres excel·lents.

Josep Amílcar Albert ha dit...

Estic d'acord amb tu. Tot i les maniobres intoxicadores dels mitjans de comunicació espanyols, avantposant la "qüestió artificial" de l'absència d'escritors en castellà, la valoració sols pot ser positiva. Una excel·lent oportunitat per fer-se conèixer i traslladar l'esperpent espanyol sobre la situació i consideració que del català tenen els polítics hispànics.
I ara me n'acabe d'assabentar.... el 2009 a Venècia!!!

quim ha dit...

Més que en el contingut, la meva discrepància sobre el discurs del Monzó està en la forma. En una primera lectura vaig tenir la sensació de que al públic li hauria semblat un discurs dispers. A més, el recurs a presentar-se a sí mateix com el personatge d'un conte a qui li encarreguen un discurs, em va semblar un recurs de redacció d'escola. Però potser aquí estava la gràcia, fer una paròdia d'aquests tipus de situacions. O sigui que, per a mi, era més un tema per discutir a l'Ateneu Literari.

De tota manera, veient l'acceptació de la gent que l'ha llegit durant aquests dies, penso que potser m'he equivocat en aquesta apreciació.

Ferran ha dit...

La veritat, Josep, és que aquí s'ha mencionat la polèmica, però s'ha parlat molt més de la cultura, de la llengua... Em sembla interessant que molts mitjans han recordat que el català és la llengua no només de Catalunya, sinó del País Valencià, les Illes, Andorra i, fins i tot -deien amb un punt de sorpresa- L'Alguer. Això ho han explicat molts mitjans. Per això, entre d'altres raons, crec que el balanç de la Fira és positiu, sense dubte.

Quim, els dubtes sobre l'aspecte formal els puc entendre. D'entrada a mi també em va sobtar una mica, el discurs, però poc a poc em va anar agradant més i més. L'he escoltat dos cops: el segon em va encantar. Digues-li efecte tònica :-)

quim ha dit...

í, Ferran, per això vaig pensar que més que ser un bon discurs (en principi, un discurs ha de ser escrit pensant que només s'escoltarà una vegada), podria ser un bon escrit, que li vas trobant la gràcia quan el llegeixes més d'una vegada. Però no un discurs.

Uf, em surt el meu antic jo de profe de literatura. No em contractaries per fer una xerrada, al Casal Català de Berlin, sobre forma i contingut en els discursos d'en Monzó? Hi aniria encantat :)

Ferran ha dit...

Doncs també tens raó, Quim, amb això que dius dels discursos...!
Ep!, exprofessor de literatura? Parlem-ne, parlem-ne. Això sí, ja t'avanço que de calers, em sembla que el KaSal no en té gaires, hehe...

quim ha dit...

És igual, Ferran. Només per l'estança, unes bones cerveses i una inmersió germànica ja pagaria la pena.

Ferran ha dit...

Parlem-ne, doncs. A veure com van les coses amb la vocalia...

quim ha dit...

Bé, ara no et pensis que he estat profe universitari. Que vaig ser-ho d'ESO, long time ago, i para de comptar :)