diumenge, 28 d’octubre de 2007

Dresden (Sachsen, Deutschland)

Fent un intensiu d'alemany l'agost de fa dos anys, vaig conèixer la capital de Saxònia i me'n vaig enamorar perdudament. Des d'aleshores hi he tornat uns quants cops; l'últim, ahir.
Situada exactament a meitat de camí entre Berlin i Praga, Dresden, coneguda com la Florència de l'Elba, té mig milió d'habitants i una mostra absolutament impressionant d'arquitectura sobretot, però no només, barroca: l'Albertinum, el Zwinger, la Semperoper i la majestuosa, fantàstica Frauenkirche entre d'altres.
Com a nota històrica, una dada: a les acaballes de la 2a Guerra Mundial, quan Alemanya ja estava pràcticament derrotada, els aliats van bombardejar la ciutat en una altra esfereïdora mostra de la capacitat de destrucció de l'home: en una llarga nit d'horror van morir 35.000 civils, que es diu aviat, i es va destruir bona part del casc antic d'aquesta ciutat històrica, bellíssima.
Tornant al present, deia que ahir vaig baixar a Dresden. Hi vaig anar a veure l'Elena, una bona amiga, grega, metgessa que hi viu des d'aquell estiu de 2005. Em va portar a dinar al Cafe Neustadt, que jo no coneixia; també vem fer parada al Combo, un bar que, seguríssim, l'amic Guifré recordarà perfectament ;-) Fins i tot vem aprofitar per anar al cine, a disfrutar d'una pel·lícula francesa que recomano sense dubte: Ensemble, c'est tout (no sé si s'ha estrenat a Catalunya, ni amb quin títol), amb l'Audrey Tautou, l'inoblidable Amélie.
En definitiva, una visita que, malgrat ser de metge -mai més ben dit!- em va permetre disfrutar un cop més d'aquesta esplèndida ciutat. La propera escapada serà a mitjan desembre: ja és hora que conegui el Weihnachtsmakt, el mercat de Nadal més antic d'Alemanya!

Dresden (Sachsen, Deutschland)
While studying German in an intensive course, two years ago, I stayed in the capital city of Saxony and fell in love with it. I have revisited it in some occasions since then; last time, yesterday.
Located exactly half way between Berlin and Prague, Dresden, also known as the Elb Florence, has 500,000 inhabitants and an absolutely impressive display of architecture, most of it Baroque: the Albertinum, the Zwinger, the Semperoper and the majestic, fantastic Frauenkirche.
As a historical note, just a data: when the WWII was about to finish, being the Germans practically defeated, the allies bombed the city in another appalling prove of the capacity of destruction of mankind: in a long night of terror, 35,000 civilians were killed and most of the old neighbourhood of this very beautifull city was destroyed.
So, back to my visit yesterday, I met my dearest friend Elena, a Greek doctor who has been living in Dresden ever since August 2005. She took me to Cafe Neustadt for lunch, a very pleasant place where I had never been before; we also made a stop-over at the Combo; and we went to the movies as well, to enjoy a French film that I recommend to you all: Ensemble, c'est tout, with Audrey Tautou, unforgettable Amélie.
It was a short but intense, very nice excursion which I will repeat sometime around mid-December: it is about time to pay a visit to the Weihnachstmarkt, the oldest Christmas market in Germany!

5 comentaris:

nur ha dit...

Una fotografia preciosa de Dresden, Ferran. De debó que fas venir moltes ganes d'anar als llocs que descrius, tot i el fred que se suposa que deu fer.

Ostres, he de fer un pensament: Alemanya és una assignatura pendent! (rodolí inesperat) :P

Anònim ha dit...

Collons Ferran!!!!!! Que cabrón!!!!! El café on fotia les meves siestukis i on la cambrera em mirava malament.

Com trobo a falta el heisse schokolade, mein gott!!!!!!!!

Una forta abraça.

Guifré

Francesca ha dit...

Ferran, la peli no sé com serà, però el llibre de l'Anna Gavalda, t'asseguro que és dels més bonics que he llegit mai! li recomano a tots els "teus lectors".

Esther ha dit...

Si que entren ganes de fer una visita a Dresden...

Totalment d'acord amb la Francesca. La traducció al català (Junts i prou) està a Edicions 62 (El Balancí).

Ferran ha dit...

Nur, ben forjat, el rodolí inesperat (anda! :) Així que Alemanya és una assignatura pendent? Hi ha munts de llocs que val la pena visitar, tant urbans com rurals. M'ofereixo a fer-te recomanacions, quan tinguis previst pujar.

Ei Guifré!, la cambrera d'ahir no era la mateixa que et mirava malament, però el sofà... sí :-)

Doncs Francesca i Esther, gràcies per la info del llibre i la recomanació!