divendres, 26 d’octubre de 2007

Oh, my God!

La primavera passada vaig fer les pràctiques de Periodisme al servei de premsa d'una institució pública, a Barcelona. Els amics presencials i virtuals potser ho recordareu de quan en parlava al Quina mandra! D'aquells mesos van quedar dues coses sense dubte positives: el que vaig aprendre sobre la pràctica periodística i una molt bona relació amb els companys i el jefe, en Jordi.
A ell li vaig escriure un mail ahir al matí. Li explicava com em va tot per aquí dalt i li comentava que una de les coses que m'agradaria fer, mentre sigui a Berlin, seria treballar com a corresponsal per algun mitjà de comunicació. En Jordi té contactes i, d'altra banda, crec que no m'equivoco si dic que va estar content amb la feina que vaig fer sota la seva direcció. El resultat de la combinació de tot plegat és que ahir mateix, a mitja tarda, vaig rebre la trucada d'una emisora de ràdio de Barcelona i seré el seu corresponsal a Berlin!!
No me'n sé avenir. Estaré somiant?

Oh, my God!
This is just a short summary of the Catalan version: I got a phone call from Barcelona, yesterday. Thanks to an ex-boss of mine I have been offered a position as a correspondent in Berlin for a radio station based in Barcelona! I can hardly believe it: I will have the chance to work as a jornalist in the city I so very much like!
I can't really believe it. Is this a dream?

19 comentaris:

Josep Amílcar Albert ha dit...

Caram Ferran, quina etapa més interessant has obert pel nord. Enhorabona i bona feina.

Mikel ha dit...

Doncs moltes felicitats.
Ja saps que s´acostuma a dir que una persona val el que valen els seus contactes. Jo tot i estar d´acord afegeixo que si tu no vals res per molts contactes que tinguis ho portes clar , per tant si els teus contactes et recomanen es que no nomes tens contactes si no que estas fent la feina ben feta.

Sara Maria ha dit...

Felicitats! Ja diràs quina emisora per seguir les notícies des de Berlín.

Matty ha dit...

super-oh-my-god!

Cris ha dit...

I love this boy!!!! Nen, a triomfar, as usual!! Mil felicitats altre cop!!

(Ahir bé.. no super bé, però bé ;))

Puji ha dit...

Apa nano! Moltes felicitats! Ja ens diràs l'emisora, no?

kanuddao's ha dit...

Hey!!!! Me n'alegro molt per tu, felicitats!!!! I digue'ns l'emisora, home...!

Ferran ha dit...

Merci a tots, companyes i companys. Reconec públicament que aquesta nit m'ha costat dormir, però la cosa s'ho val molt.
Ah, l'emisora! Si us dic "Xarxa local", us ve al cap alguna cosa? S'accepten apostes, jiji...

Cris, en parlem aviat, ok? Petonets.

Cris ha dit...

COM m'agrada!

Sylvie ha dit...

Ei felicitats!! em farà il.lusió poder sentir la teva veu....... ;-)
Petons!
I gràcies, els dies van algo millors..

nur ha dit...

Caram, Ferran, estás que te sales, que diuen per allà a fora. Enhorabona!

Jo també miraré de seguir el corresponsal de Berlin de COM ràdio (si és que la Cris ha encertat) :)

Quina enveja fa tot plegat!

Ferran ha dit...

Un gallifante per la Cris! (tot i que ja en parlarem, d'això, hehe). Efectivament, COMRàdio.

Merci, Syl. De moment toca posar-me al dia així que la primera crònica encara trigarà uns quants dies a poder-se escoltar. Però vaja...
Me n'alegro que estiguis de pujada, eh?, que l'últim comentari teu sonava una miqueta "que se pare el mundo". Endavant! Un petonet.

Nur, no et pensis. El meu esperit optimista m'empenyi a parlar públicament només de les coses positives, hehe... Les negatives us les estalvio!
Molt guay, la sorpresa d'ahir amb l'Skype! :-)



COMRàdio, Berlin.

Francesca ha dit...

Enhorabona! acabo de descobrir el teu nou blog i ja trobo bones notícies. La veritat és que si un es manté fidel als seus somnis, va i resulta que es fan realitat!!!!
Una abraçada des de Barcelona!

Esther ha dit...

Neeeeeen! 4 dies sense voltejar pel teu blog i em trobo amb aquesta sorpresa. Et dóno la meva enhorabona, quina passada! Oh, my God! Endavant!

Ferran ha dit...

Gràcies, Francesca! Me n'alegro de veure't per la meva "nova casa", hehe :) Molts records!

Ei Esther; gràcies, guapa. A veure com va, tot plegat. M'hauré de posar les piles perquè el que es diu experiència, molta no en tinc!

elisabet ha dit...

es nota que no vaig de cul ultimament i no tinc gaire temps pel teu blog però últimament cada cop que ho faig veig que la teva vida a berlín és molt emocionant i que les coses et vénen de cara. me n'alegro molt de que tot et vagi tant bé. ja veig que hauré de venir a berlin per veure't. la teva estada allà s'està consolidant cada cop més. molts petons

Lucila ha dit...

Ostres!! Quina il·lusió!! Moltes felicitats, m'imagino com en deus estar de content, a Berlin i treballant del que t'agrada!

Una abraçada ben forta i discreta ;) des de Barcelona i, bé, et diria que et sintonitzaré, però és que, essent sincera, no escolto mai de la vida la ràdio... :D

Cristina ha dit...

Frau Branermeier fa evident el seu malestar perquè el p*** internet no l'ha deixat enviar ni un sol comentari en tres dies!!!!

Herr Porta ja sap que un cop comenci a dir: "Ferran Porta. COMRadio.Berlin" entrarà al passeig de la fama dels corresponsals? ai! que es vagi preparant en Pere (Codonyan)... li treuràs el primer lloc....

Ferran ha dit...

Dona, Elisabet, jo no diria "tot", la veritat; però vaja, suposo que no em puc queixar. A veure si és veritat, que et deixes caure per aquí :) Petons

Sí que ho estic, Lucila. Si hi pensés gaire, em sembla que m'agafaria una mica de vertigen, de com ha canviat tot en poc temps. Te n'adones que fa només 1 mes i mig, 45 dies, estava amb tu a la feina?? Sembla que hagin passat segles!
Ja saps com t'agraeixo la discreció :)

Frau Braner, en Pege Codognan no té pas cap opogtunitat de sobgeviuge a la petita histògia dels cogesponsals, despgés de la meva agibada a COM Gàdio :-))