dijous, 18 d’octubre de 2007

Pedagogia a la catalana

Gràcies al Mikel he sabut que trobaria a YouTube l'enregistrament del programa de TVE on en Carod va ser entrevistat per un grup de ciutadans espanyols. L'acabo de veure i només se m'acut dir: chapeau a la intervenció d'en Carod. Se'n sigui o no partidari, ningú podrà dir mai que en Carod no és coherent: diu exactament el mateix a Catalunya que a la resta de l'estat, clar i català.
En relació amb el programa, penso que el públic objectiu, el target, no va ser l'audiència espanyola... sinó la catalana. Avui per avui, una majoria de catalans no estan per la independència, si més no segons les enquestes. Després de la intervenció d'en Carod, ¿algú dubta que molts espanyols seguiran dient que nacionalisme és igual a terrorisme, que en Carod és amic d'ETA, que els catalans "son muy suyos", etc etc etc? Per més explicativa que sigui, la intenvenció d'en Carod no modificarà substancialment la percepció que molts espanyols tenen del "problema catalán". I en Carod ho sap. Per això el seu target van ser, sense dubte, els catalans que per ara segueixen sense apostar per la independència (per impossible que em resulti d'entendre, dit sigui de pas).
La lliçó està donada. Que s'aprengui ja no depèn del professor, sinó dels alumnes.


Catalan-style pedagogy
Thanks to
Mikel I learnt that I could download from YouTube the program where the independentist leader, and current vice-president of the Catalan government, Josep Lluís Carod-Rovira, was interviewed by 15 Spanish citizens. Since Mr. Carod politically fights for the independence of Catalonia, he was asked with regards the language, terrorism, relations between Catalonia and Spain... even sports!
One might agree or disagree with Mr. Carod's opinions, but nobody can say that he is not coherent: his opinions are exactly the same if he speaks in Catalonia or in the rest of Spain. His speech does not change at all: he wants the independence of Catalonia, he is obviously against terrorism as a mean to achieve this goal, he believes we Catalans would live better in an independent Catalonia in the EU than in a territory in Spain... I absolutely agree with him.
The lesson has been taught. That is is learnt or not is now a responsibility of the students.

16 comentaris:

Frau Branermeier ha dit...

"Yo no me llamo José Luis", frase que s'ha sentit sovint aquests dies...
Olé!
Petonets!!!

kanuddao's ha dit...

Estic com tu, tito. Veient com està el pati espanyol, no entenc com ara per ara som moltíssims més (al temps, però!) és com aquella cançó dels Pets: com més et coneixo molt més m'agrada el teu gos.

Sara Maria ha dit...

Es cert, sols fa que sortir als diaris el "yo no me llamo..." i tenia tota la raó, per què no parlem del Jordi Bush? A part, crec que tens tota la raó, simpaties o no.

Puji ha dit...

Va donar una lliçó de bona educació, de persona formada i coherent davant d'alguns troglodites que no sabien fer la o amb un canuto. Crec que al Carod li van posar molt facilet, però de totes formes, olé per ell.

Sylvie ha dit...

Ja ho he comentat a altres blogs que no l'he vist sencer però no va estar malament no. Pero ai Ferran sempre les deixes caure eh!;-) això de que no ho entens... jo me sento catalana, 100% però no li tinc tanta rabia Espanya com vai llegint en general. Ni a la resta d'Europa tu! jo no sé si la Independència serà bona o no per nosaltres, això és el que hem fa dubtar. No ho veig tot perfecte i de color de rosa, ni crec que se solucionarien tots els mals, ara també sé que tal i com estem ara malament......
Petonets

kanuddao's ha dit...

Sylvie,

la teva postura és molt raonable. Ara, pensa una cosa, ser independentista no suposa voler-li res dolent a Espanya ni tenir-li ràbia. És anar a favor d'una postura, no anar contra res. Tampoc ser independents garanteix cap tipus d'èxit, això sí, poder decidir sobre totes les coses que ens afecten des de casa nostra segur que facilita el camí per aconsegiur-lo, no trobes?

Ferran ha dit...

Frau Branermeier i Sara Maria, aquí dalt a ningú se li ha acudit dir-me Ferdinand, que és el meu nom en alemany. Tampoc se m'ha acudit rebatejar el meu amic Phillip com a Felip.
S'ha de ser anormal!

Kanu, com tu dius, suposo que quan la gent vagi veient en què consisteix formar part de l'estat (per exemple, l'últim cas al·lucinant és que el ha passat amb la T-Sud), s'aniran apuntant al carro del "conductor, pare que me bajo". És el més normal, trobo.

puji, això mateix em va semblar a mi. I és que, torno a repetir, s'hi estarà més o menys d'acord, però no crec que es pugui acusar en Carod de falta d'habilitats pedagògiques. No és el primer cop que utilitza arguments irrefutables per explicar la situació.

Sylvie, hehe... és veritat que les vaig deixant anar :-) Però saps en què no estem d'acord? Amb l'us de la paraula 'rabia'. Saps (sabeu) que una de les meves millors amigues, que es llegeix el bloc, és de Madrid i votant del PP? I no és l'única amistat espanyola que tinc. NO li tinc ràbia a Espanya, Sylvie, de debò. Li tinc ràbia als governs espanyols, això sí, que estic convençut que no integren la diversitat (espanyola) en els seus xips. Per ells, siguin PSOE o PP, Espanya = Castella. Simplement.
Ràbia? No, no és el cas. Però que afavoreixen Madrid perquè el seu model és el francès, em sembla obvi. Mira Barajas i les inversions; mira les autovies gratuïtes que envolten la ciutat...
I vist de de fora, i comparat amb Alemanya!!, creu-me que encara em foto més nerviós quan hi penso.
No tinc ràbia a "Espanya", la tinc als governs espanyols des de fa 300 anys, que no volen competencia per la seva Espanya castellana i trenquen l'àrea catalanoparlant (un claríssim "divideix i guanyaràs") i, via constitució "que todos nos hemos dado" li prohibeixen reunificar-se (com als bascos).
Buf, perdona pel rollo!, és que hi ha tant per dir...
Un petonet també!

Kanu, justa la fusta :-)

Mikel ha dit...

el que podia ser un regal bomba va acavar sent un regal dels de veritat!! perque per un cop en Carod ens ha fet quedar d´allo mes be.

Sylvie ha dit...

Ai, a vegades me sento com la unica que pensa diferent... :-(. Quan deia rabia me referia en general, no a tu Ferran que precisament a tu te tinc molt de carinyo :-P. Jo vull dir precisament el que comentva kannudao's, que el fet de volerse independent no hauria d'implicar un odi o res semblant vers Espanya, Si som els primers en dir que la resta d'Espanya no valora el fet de tenir pluralitat lingüistica, cultural, etc... nosaltres també hem de saber apreciar allò bó que pot tenir (mes o menys) i poder-ho gaudir. Jo vull el millor allà on visqui, i segurament teniu raó, i de fet he votat ERC algun cop, però no em convenç. Sento que precisament en allò que tenim atribucions és on anem pitjor que la resta.
Mes petonets!!

Ferran ha dit...

Mikel, no sóc fan de cap polític, però crec que en Carod, si una cosa té, és capacitat per explicar, a Catalunya i a Espanya, quin és el quid de la qüestió. Un cop més, en aquesta feina es va lluir.

Sylvie, coi, ara m'has arribat a l'ànima, eh? De debò! :-)
T'he entès perfectament, abans i ara, no pateixis. Tal com ha dit en Kanu (i com, de fet, en Carod va dir a TVE), no és res "contra" Espanya sinó "a favor de" Catalunya. Crec que per poder gaudir de la pluralitat no cal formar-ne part: en aquests moments gaudeixo de viure una altra llengüa, altres costums (sabieu que els alemanys es treuen les sabates quan entren a una casa?)... i no em cal tenir un passaport alemany. En aquest sentit, és perfectament compatible ser català i gaudir de la cuina castellana (mmmm, el "cochinillo" segovià!), el verd del nord o... els fados portuguesos. No sé si m'explico.
Pel que fa al que dius al final, si això és així el que cal fer aleshores és pressionar els nostres governants perquè facin les coses bé. De fet, com passa a qualsevol país normal.
Jo, encara més petonets! :-)

Sylvie ha dit...

Ole ole....saps?? jo també em trec les sabates quan arribo a casa.... :-***

Sergi ha dit...

El més gran que tenim els catalans és que comencem parlant d'identintat nacional i independència i acabem parlant de sabates, jajajajajaja... ;·))))
Mira, ara m'he fet gràcia a mi mateix.
A mi el Carod em sembla un bon orador, bastant bon debatidor però també el veig una mica "sobradet" "xul·leta de vegades" i que molts cops tracta els contertulis o periodistes o qui sigui com si fossin tontos i ell un crack. Fa ràbia. Ep! I jo també vull la independència i tot això eh? però aquest home per mi, ja està de tornada...
Salut Berliner

Frau Branermeier ha dit...

Llegiu la columna d'en Juan Cruz a El País del divendres, m'ha encantat! Tant de bo tots els espanyols pensessin igual....
(ves per on jo, per escriure en aquest blog, m'he canviat el nom... espero que no perdi tota la meva credibilitat, si és que n'he tingut mai...)

Ferran ha dit...

Sylvie, encara resultarà que tens gens teutons!!

Sergi, és possible que de vegades tingui un posat que faci rabieta, però més ràbia fa el d'altres que, a sobre, no deixen de donar pel sac! Salut des de la Haupstadt Deutschlands :)

Frau Branermeier, la busco ara mateix. Sort que de tant en tant, Ebre enllà, ens arriben senyals de vida intel·ligent (ep!, que ja sé que també n'hi ha, eh? és una forma de parlar).

llopis ha dit...

uff avui el Carod ha sortit a TV3 al programa "el club", i com sempre jo me l'escolto, fins i tot he faltat a castellà, i com sempre s'aprén alguna cosa. Ha estat parlant del tema de l'independentisme i m'ha fet riure molt quan ha fet referència als federalistes (com jo): està molt bé que siguin federalistes, però amb qui es volen federar??

També han parlat molta estona sobre que vol CiU. Convergència com l'actual portaveu de CiU, o Felip Puig estàn a favor de la independència; en canvi Duran i Lleida, diu que d'independéncia res. Bé com sempre, no saben el que volen...

Ferran ha dit...

Hehe... és que de fet, la pregunta és oportuna, eh? "Amb qui es volen (us voleu :-) federar?" Em sembla que l'únic que creu en el federalisme és en Maragall... i ja veus com va acabar: puntada de peu i al carrer!
T'he de dir que jo també era federalista... fins que vaig adonar-me que, com diuen els anglesos, "no way"; els castellans només entenen Castella, el castellà i Espanya des del seu punt de vista.
I sí, potser a CiU li aniria millor si comencés a aclarir-se...