dimarts, 2 d’octubre de 2007

Quant val el diner?

Una de les coses més sorprenents de Berlín és el baix cost de la majoria de productes i serveis. Des de la compra al súper fins al lloguer (o la compra) d'un pis, passant pels àpats al restaurant, la despesa que comporta qualsevol d'aquestes activitats a la capital alemanya és es-can-da-lo-sa-ment inferior a la que suposa fer el mateix a Catalunya. Un exemple personal: a Barcelona compro X productes al super del barri i m'hi gasto, de promig, uns 40/45€ cada cop. Aquí compro si fa no fa el mateix tipus de producte, en la mateixa quantitat... i no arribo als 20€! Recordeu que quan van arribar els euros, tots comentàvem que 10.000 ptes. ens duraven força dies a la cartera, mentre que els 60€ equivalents se n'anaven en 48 hores? Doncs aquí he recuperat la sensació del que suposa portar diners a la cartera i que no desapareguin sense saber com. De debò, és molt fort. Què passa als restaurants? Molts cops amb un plat i el postre en tens de sobra, perquè com sabeu els que ja heu estat per aquí dalt, els plats no són precisament de "delicatessen" (d'aquells que són molt monos però on el menjar gairebé no es veu). Jo jalo, jalo força, però moltes vegades sé que amb un plat i el postre en tindré més que prou. Això si m'ho acabo. I quan arriba la dolorosa, resulta que aquí no ho és tant i me la miro dos cops perquè em penso que s'han equivocat... per barat! Estic parlant de locals de zones "de moda" com Prenzlauer Berg o Mitte.
Dels lloguers i els preus de compra d'un pis en parlaré un altre dia, però ja avanço que les diferències entre el cas berlinès i el barceloní (i català per extensió) ofenen la intel·ligència.
Per suposat, no tot és or i, a més, sempre hi ha una explicació per les coses: Berlin no és precisament un paradís laboral, ara mateix. De fet, des de la reunificació fa més de 15 anys, la capital alemanya no aixeca cap. Té una taxa d'atur escandalosa pels estàndards alemanys i, si no fos per l'ajuda del govern federal, aquí no quedava ni l'apuntador. A més, pel que fa a la comparació amb la capital catalana, Barcelona és chachi-piruli i a todo el mundo le mola, com cantava l'Alaska, però tant, tant... que fa ràbia. Més aviat ens estan prenent el pèl de mala manera!

How much is money worth?
One of the things that most surprises the visitors and newcomers in Berlin, are the incredibly low prices of goods and services. Compared to my hometown Barcelona, going to the supermarket in Berlin, having a meal at a restaurant, or even renting or buying an appartment represents a much, much lower expense. As an example, the cost of what I buy everytime I go to the supermarket in Barcelona is around 40/45€; similar products, similar amount in Berlin: less than 20€!
Actually, what happens here is very interesting: you put a 100€ note in your wallet and quite a lot days will pass without you needing to replace it. The same amount in Barcelona, in your wallet, vanishes in 48 hours without you noticing how!
Exactly the same happens at restaurants. Normally, in Berlin I am fine with just one course and dessert, since what you get is not a beautifully decorated dish where food is hard to see, but a complete, even overflowing one. Sometimes it is difficult to eat it all. When you get the cheque, suprise... it's unexpensive! This is a sensation you simply cannot live in Barcelona and all of Catalonia.

As for renting and buying an appartment, I will talk about it some other day. In any case, just as a headline, the differences between what happens in Barcelona and here is ab-so-lu-te-ly offensive.
Of course, there is always a reason for everything. Berlin is not exactly a paradise for people looking for a job and, if it were not for the help of the federal government, even more berliners than have actually already done would be obliged to move out, in search for better working conditions. But still, what happens in Barcelona is clearly an example of how to pull someone's leg... without anybody seriously working to change things.

15 comentaris:

nur ha dit...

Ei, Ferran: el més fort és que te'n vas a Porrúa (un poble asturià donde Cristo perdió la zapatilla), entres al bar més cutre de poble que et puguis imaginar i demanes un cafè amb llet.

Com és costum al nord de l'Estat, et posen un tallat llarg de cafè i et cobren... 1 euro! El mateix preu que si te'l prenguessis al passeig de Gràcia de Barcelona.

És el que té la globalització, noi! :-P

PS Ah, el preu del tallat era estàndard (anés on anés em cobraven 1 euro).

Sylvie ha dit...

Es que ens venen la moto de que els preus els han de pujar per "europeitzar-nos" i només cal sortir una mica de casa per veure que realment ens prenen el pel...

Ferran ha dit...

Sí, Nur, la globalització globalitza, també, les penques dels que volen fer-se d'or a costa dels altres! Gggrrr...

Molt, Sylvie, molt. Fa anys, viatjava sovint per motius personals a Zürich. Llavors la diferència de preus entre aquella ciutat i Barcelona era increïble. Ciutats com Zürich, París o Milà eren estratosfèricament cares pels catalans. Ara, no. Només París i Londres ens superen força clarament -tot i que no amb la diferència de no fa tants anys-. A Suïssa les coses no costen més del que ens costen a nosaltres. Això sí, el meu amic Victor de Zürich treballa en una botiga de roba i guanya el doble que jo!
És molt fort, el que està passant a l'estat. I l'imbècil del Solbes encara va tenir la barra de sortir als mitjans, la primavera passada, per dir que la "sensació" de pujada de preus a Ecspanya, a partir de l'arribada de l'euro, només era això, una "sensació", però que no es corresponia a la realitat. Un informe posterior de la CE explicava, fa un parell de mesos, que Ecspanya era el país de l'euro-zona on més havien pujat els preus a partir de l'entrada de l'euro.
Algú em pot explicar perquè el tema ha quedat mort sota un mar de papers, a la taula d'algun buròcrata de merda?
No entenc res.

Puji ha dit...

M'agrada que pengis aquests dos bitllets, perquè són iguals. Si, si! Són iguals. El que abans valia 1000 peles ara val 10 eurus.

Això vol dir que la inflació ha estat de 60% en 5 anys!?

Suposo que a tots us han apujat el sou més o menys el mateix, no?

Mira! Hasta en faré un post!

arsvirtualis ha dit...

Local·litzat!
Segueixo els teus escrits. Per cert, ves a la pàgina del diari Kölner Stadt-Anzeiger, secció cultura. Podràs llegir un article del corresponsal a Espanya apocalíptic...

Nosaltres, catalans a Colònia, hem decidit fer una protesta escrita. Jo per la meva part ja l'he fet a la catosfera.
http://www.ksta.de/html/artikel/1190968608121.shtml

Josep Amílcar Albert ha dit...

Hola Ferran, l'any passat vaig estar a Alemanya. Abans de fer el viatge pensava que aquest país seria molt car. Com bé dius, vaig comprovar que era bastant més barat que el que me cobraven quan consumia al País Valencià i quan anava a Ejjjpanya. A més de menjar molt més bé i a un preu més ajustat, com exemple sols cal comprovar el que costa allò que els alemanys consumeixen amb bogeria, els gelats. Si no m'equivoque, el preu està al voltant d'un 30% més barat que ací.
Cada vegada estic més convençut que es pensen que no ens n'adonem que igualen els actuals 4€ a les antigues 400 pessetes. I no és així. Pense que com en tantes altres coses, els espanyols estan instal·lats en la picaresca i ens estafen.
Salutacions des del sud del sud.

Ferran ha dit...

Fes-lo, Puji, fes-lo i despertem les consciències dels qui semblen no adonar-se de la monumental estafa que ens estan colant per la banda!
Per descomptat, com bé suposes tots els curreles catalans i ecspanyols hem vist augmentats els nostres sous en prop d'un 100% (o era 150%) aquests últims 6 anys. Sort d'això, que sinó no sé com ens ho fariem!

Arsvirtualis, m'he llegit l'article que em comentes i em sembla espantós. Em sembla que el faré arribar al KaSal de Berlin, a veure si nosaltres prenem alguna mesura similar a la vostra. Deu n'hi do, la pedagogia que encara queda per fer!
Gràcies per l'article... und willkommen zurück! :)

Ei Josep, el tema gelat no el domino gens i tampoc no goso confirmar o desmentir preus pel que fa a l'Alemanya de l'oest (Arsvirtualis? algun comentari al respecte?), però sí confirmo rotundament que el cas de l'est (Berlin, Dresden, Leipzig...) és al·lucinant.

arsvirtualis ha dit...

A veure, una informació econòmica de primera mà. Els gelats al centre de Colònia -que és on es paguen els lloguers més cars per locals- costen 1 € per bola, en algunes gelateries "bolota". A nosaltres ens sembla caríssim perquè paguem el mateix ara en euros que en marcs.(petita info: l'euro i el marc el contem 1:1 perquè la diferència és mínima)

Ferran ha dit...

Però, em pensava que el D-mark i l'euro es canviaven 2:1, no? 2 D-Mark = 1€. Bé, jo no hi era en aquella època, potser m'equivoco.
Sigui com sigui, segurament a Köln i la resta de ciutats de l'oest no hi ha els preus barats de l'est; tot i que també molt probablement el poder adquisitiu dels alemanys és força més elevat que els dels catalans.

arsvirtualis ha dit...

Aix, cert...ja veus quina mena d'inmersió globalitzadora porto que ja no recordo. Rectifico: 2:1, per això ens és més fàcil calcular que amb l'antiga pesseta.

Ferran ha dit...

Correcte. La veritat és que entre 2:1 i 166,386:1... els alemanys s'ho van muntar bé, hehe.
Merci per l'aportació "extra", arsvirtualis!

espiadimonis ha dit...

Una altre explicació és pel tema imposts. Algú ha de pagar l'estat del benestar, el nostre i els dels extremenys, i els catalans en tenim experiència, de parar el cul.

Ferran ha dit...

I a sobre som els "rates". Hòstia, espiadimonis, és que té pebrots la cosa, eh? La síndrome d'Estocolm deu ser el tret característic més destacable dels catalans :(

zbelnu ha dit...

Jo tinc una altra impressió d'això de frankfurt (de fet, quim monzó va posar verd l'organització de franfort i ha estat molt criticat perquè, de sobte, va canviar d'opinió, just quan li van donar una columna diària a la vanguardia?,
però sobretot tinc molta enveja perquè vius a Berlín. Jo voldria viure allà, però no sé alemany

Ferran ha dit...

Amb l'alemany tot és posar-s'hi. Té tela, però amb paciència i esforç, s'acaba aprenent (espero!).
Del tema Frankfurt, la politització que se n'ha fet és lamentable. Però a casa nostra aquest és el pa de cada dia, i la decisió final em sembla encertada, francament.