dimarts, 23 d’octubre de 2007

Un dia

Les 8. Sona el despertador. Fora fa fred: 2º. Tardor? Si tu ho dius...
Dutxa, remenar l'armari, esmorzar a la cuina llegint el Tagesspiegel. Fa sol, el cel és ben blau.
Tinc molta feina per la classe d'avui. Més val que m'hi posi de seguida. Engego l'ordinador i aprofito per... a veure? Sí, està connectat. "Hallo, wie hast du geschlafen?". No sé si podré concentrar-me en els exercicis...
Quarts d'una. Hauré de marxar. El recorregut amb el 101 és curtet, però només passa per davant de casa cada quart d'hora. Em conecto l'mp3 (sí, encara faig servir mp3!). Sona Culcha Candela a la ràdio. Echte deutsche Musik, oder? Travessem la Otto-Suhr-Allee. Em perdo en els pensaments mentre miro per la finestra; al fons despunta la Siegesäule. Wenders. Sóc a Berlin. Se m'escapa un somriure. De camí cap a l'escola, un pòster de Radio Eins enganxat a una farola: "Dire Straits in Berlin am 3.05.2008". Penso en la crònica d'ahir. Somric perque em fa gràcia la casualitat. En aquell mateix moment, una veu m'informa a través de l'auricular del nom de l'emisora que estic escoltant: Radio Eins! Encara somric més.
Classe, Unterricht, classe i més classe: Verben, Präpositionen, Konjuktionen, Partizip I und II, müss, wollen... Paciència, amb el temps em vindran sols. 17 h, bis morgen!
Surto amb la Nancy. Fem la mateixa ruta durant uns minuts. "Aquest iranià ven productes Bio; fem un mos?" - "Ja, super gute Idee!". Conversa agradable. Se'ns afegeix en Lindon. Un client se'ns adreça. Ens interromp. És un alemany d'origen turc (o només turc?). Ens explica un munt de coses; no ens interessen gaire però és simpàtic i... cap dels tres no sabem com tallar-lo. "Ach, so!".
Quarts de set. Sortim. Negre, fret vespre. Me'n torno a casa amb el 101, però passaré pel colmado del barri. "Abend, haben Sie eine Flasche Apfelsaft, bitte?". Ja tinc suc per l'esmorzar de demà.
Dos quarts de vuit. A casa s'hi està tan bé! 19,5º a dins, 6,5º a fora. Preparo el sopar. El Tageschau a l'ARD i, quan acaba, de pet cap al portàtil. Ja sé què explicaré avui.

One day
8AM. The alarm clock wakes me up. It's cold outside: 2ºC. Autumn? If you say it...
Shower, toss in the wardrobe, breakfast in the kitchen while I read the Tagesspiegel. It's sunny, the sky is so blue.
I have a lot to do for today's class. I'd better start working right away. I'll turn on the computer and check if... will he be there? Yes, he's logged. "Hallo, wie hast du geschlafen?". I'm not sure if I'l be able to concentrate on my homework.
Almost quarter to one. I'd better go. The route with the 101 is pretty short, although it only stops by my place every fifteen minutes. I turn on the mp3. They play Culcha Candela. Echte deutsche Musik, oder? The bus crosses the Otto-Suhr-Allee. I get lost among my thoughts while I look through the window; in the distance I see the Siegesäule. Wenders. I'm in Berlin. My lips draw a smile. On my way to the school, a poster of Radio Eins on a streetlight: "Dire Straits in Berlin am 3.05.2008". Yesterday's chronicles comes to my mind. I smile because of the coincidence. At that very moment, a voice informs me of the name of the station I'm listening to: Radio Eins! The smile grows.
Class, Unterricht, class and more class: Verben, Präpositionen, Konjunktionen, Partizip I und II, müss, wollen... Patience, with the time they'll just pop. 5PM, bis morgen!
Nancy and I leave the school together. We walk in the same direction for a few minutes. "This Iranian guy sells Bio products: shall we stop by and eat something?" - "Ja, super gute Idee!". Nice conversation. Lindon joins us. A client talks to us. He interrupts us. He is a German of Turkish origin (or maybe a Turkish?). He tells us a lot of things; we're not very interested but he's nice and... we don't know how to cut him. "Ach, so!".
Quarter to seven. We walk out. Dark, cold evening. I go back home on board the 101, but I'll go to the supermarket in my street. "Abend, haben Sie eine Flasche Apfelsaft, bitte?". I already have some juice for tomorrow's breakfast.
Half past eight. Home, sweet home! 19,5ºC inside, 6,5ºC outside. I prepare the supper. The Tageschau on ARD and, when it's over, to the computer with no delay. I already know what I will explain today.

7 comentaris:

Sylvie ha dit...

Si aquest és un exemple del teu dia a dia allà es ben chulo eh.. me fas envejeta de la sana i tot. Res a veure amb els meus dies ultimament força agobiants.
En fi, tinc un mal dia avui.
Petonets i m'agrada aquesta barreja d'idiomes en un mateix post. ;-)

Mikel ha dit...

el 03-05-08 Berlin no es concert dels Dire Straits es d´en Mark Knopfler en solitari...i per cert , jo hi seré perque cau en dissabte i ja tinc les entrades ;-) , encara em falta el vol...algun consell?

Sara Maria ha dit...

Uffff... Quina pau traspua la teva crònica... Jo també vull!! Recordo amb enyorança, ara fa ja uns quants anys, els tres mesos que vaig agafar-me de llicència jo... ajuntats amb el mes de vacances van ser genials... Hauré de pensar a tornar-hi... Mmmmm...

Cris ha dit...

Ahir nit estava al sofà, rotllo manteta, parlant amb la Jové de tu... I tu, en aquest mateix moment deuries estar escrivint aquest post. Nen, m'agrada la teva rutina berlinesa!!!

Ferran ha dit...

Sylvie, no et pensis: el tò pot semblar poètic però de vegades la processor va per dins. Espero de debò que avui el teu dia hagi millorat molt i molt, avui! Un petonet.

Ostres, Mikel, tens tota la raó. Ara que ho dius, sí que deia Mark Knopfler. A l'escriure em vaig confondre perquè el pòster també deia que interpretaria algun tema dels DS. Sobre el vol, jo ja tinc el bitllet per passar els Nadals a BCN, amb Click Air. 100€ anar/tornar i vaig agafar el primer que vaig trobar. Alternatives: Air Berlin, Easy Jet i probablement alguna altra...

Sara Maria, doncs si tens ocasió de fer-ho, no t'hi repensis; la vida són dos dies.

Aitx, aitx, aitx, Cris, que devia ser just quan m'estaven pitant les oïdes!! Ara sé perquè! :)
Sí, la veritat és que no està malament, per ara. Després de Nadal em poso les piles amb la feina...

Anònim ha dit...

ostres ferran...a mi també m'has transmès molta pau, calma, trankilitat, aire pur, fresqueta...aprofita i disfruta al màxim aquests moments...encara que hagis d'aguantar una mica el pesat de turno...jejeje...aquí comencem a posar la calefacció...la tramuntana baixa de cop les temperatures...
molts petons
eli ungé

Ferran ha dit...

Ei, Eli, guapíssima. Des que m'envies fotos del teu mini-nebot que em sembla que cada dia deus estar més guapa! ;-) Un petó i records als pares, peaso tieta!!