divendres, 5 d’octubre de 2007

Un vespre "multiculti"

Si hi ha una paraula que em costa una mica és multicultural. Suposo que haver treballat al Raval els últims sis anys i escaig i haver sentit, en boca de tots els pseudoprogres que controlen la cultura a Barcelona, l'omnipresent multiculturalisme dia sí, dia també m'ha fet agafar-li mania al palabru. Sí, sense dubte no és culpa seva (del palabru) sinó dels pseudoprogres insuportables, que me l'han fet avorrir.
Sigui com sigui, el cert és que la sortida d'ahir al vespre va ser, què hi farem!, claríssimament "multiculti": Barcelona, Màlaga, Guatemala, Alemanya, Irlanda i més nacionalitats de gent que no coneixia... escoltant tangos en un local espanyol. Toooma ya! Per suposat, Berlin dóna per moltes més coses, però coi, per què no també tangos a la vora de l'Spree?
La vetllada va estar molt bé, molt bon rollet amb la gent de la Volkshochschule amb qui hi vaig anar. I mentre escoltava la cantant (a qui faltava què de passió, val a dir), veia el rètol lluminós del Berliner Ensemble, un dels teatres top de la capital alemanya, fundat per un dels pares de la dramatúrgia alemanya, Bertolt Brecht.

A "multiculti" evening
This is a word that I definitely dislike: multicultural. In fact, it has nothing to do with the word itself or with what it means. It is only that I've heard it sooo many times, coming out of the mouth of all the pseudomoderns that control the culture in hometown Barcelona, that I finally can't hear it anymore.
In any case, it seems clear to me that the people with whom I went to an event last night, formed a real multiculti group: Barcelona, Málaga, Guatemala, Germany, Ireland and a few more nationalities... listening to a tango singer in a Spanish café, called "Café Madrid". Not bad! Of course, one can do many other things in Berlin, but why not tangos by the Spree river?
Anyway, nice evening with the folks of the Volkshochschule I was with. While I was listening to the singer, I could see the rolling neon of the Berliner Ensemble, one of the top theaters the capital hosts, founded by the German dramatist Bertolt Brecht.

5 comentaris:

Sara Maria ha dit...

A mi no sé pas que em fa més "grima", si la multiculturalitat o els progres-sociates, que es queden en pseudo per què de progres no en tenen res. Es van estancar en el seu moment i allí continuen.

nur ha dit...

A mi em fa més al·lèrgia aquesta gent que es mira el melic, que no poden veure més enllà del seu nas. No fa molt vaig tenir a casa a sopar un italià (nòvio d'una amiga meva que s'ha instal·lat a Torí) i va molar que a casa hi hagués algú parlant una llengua diferent i explicant coses d'un país diferent encara que no sigui un lloc llunyà i paradisíac.

Aprofita-te'n d'aquestes ocasions. Ah, i m'encanta el tango: només em falta aprendre a ballar-lo :)

Ferran ha dit...

Sara Maria, jo hi he "conviscut" durant aquests últims anys i, t'ho juro, n'hi ha per fotre'ls a tots a la foguera. Quin peaso màfia hi ha muntat a l'entorn de la cultura, a Barcelona. Fot fàstic.

Doncs ja veus, Nur; quan pugis a visitar Berlin, t'hi porto (actuen tots els dijous). Tot i que no és la millor cantant del món, la música s'ho val.

Branermeier ha dit...

Mmmmmm, vull una d'aquestes vetllades quan vingui. Estem mirant vols per venir el 7 de desembre i marxar l'11 si no ens congelem i ens hem de quedar..... Petons!!!!

Ferran ha dit...

Branermeier!, de ben segur que hi haurà milers de coses interessants a no perdre's.
Sobre el tema congelació, a veure què passa: fa dos anys van estar 15 dies amb màximes per sota dels quinze sota zero, hehe. Ja us informaré amb temps de la previsió :-)