dimecres, 28 de novembre de 2007

"Abschied"

"Comiat", per entendre'ns. El curs a la Volkshochschule s'acaba d'aquí a un parell de setmanes, però alguns ja comencen a plegar veles. La Montse, per exemple, baixa divendres cap a Barcelona amb el seu marit i fins al 20 de gener no tornaran a Berlin. Una mica per acomiadar-la i una mica, també, perquè no calen excuses per reunir-se amb qui et sents a gust, vem dir de trobar-nos aquesta tarda uns quants companys del curs. Quin maremagnum de procedències!: Andalusia (tot i que l'Eva sembli alemanya), Turquia, Kurdistan (ep!, i bon rollet, eh?), Guatemala, Algèria, Iran, Euskadi, Alemanya (una amiga d'algú) i Catalunya per duplicat. Deu n'hi do. He penjat unes fotos, a sota.
Aquestes trobades són, per mi, molt especials. Les visc molt intensament. Pots aprendre tant, simplement parlant del dia a dia amb gent de tot arreu! La Parvaneh, iraniana, ens explicava com viuen les dones al seu país; com se les empesquen, molts cops, per saltar-se les rígides normes d'Ahmadinejad. En Nabil, algerià, i en Basken, turc, també ens descrivien la vida als seus països. A ells també els interessava saber què passava a casa nostra, per exemple, quan es produeixen conflictes amb uns pares musulmans que no deixen la seva filla fer gimnàstica a l'escola. O amb les polèmiques pels mocadors al cap.
Ja fa anys que corro pel món, i anys que viatjo i conec gent d'aquí i d'allà. Vull dir que una trobada com aquesta no em ve de nou. Però encara disfruto com quan era un adolescent xerrant amb uns i amb altres, fent-me entendre en alemany, aprenent a dir "hola" en persa i escoltant-me un turc emigrat a Berlin. Tan de bò no perdi mai aquestes ganes d'aprendre dels altres i de compartir cinc hores en un restaurant amb accents d'arreu.
PS: Montse, wir werden dir viel vermissen!!

Abschied
"Farewell", so that you can understand it. The German course at the Volkshochschule will be over in 15 days, but some colleagues are already about to finish. One of these is Montse, the other Catalan, who is travelling to Barcelona on Friday, with her (German) husband and staying there until Jan. 20th. In part to say her bye, but also because one needs no excuse to spend an evening with people you feel well with, some classmates decided to meet today. What a colorful meeting!: Andalusia (although Eva looks more like a German), Turkey, Kurdistan, Guatemala, Algeria, Iran, Basque Country, Germany (a friend of one of us) and Catalonia, twice. Not bad. I uploaded some pics, below.
I live these meetings with passion, I would say. You can learn so much, just by listening stories of everyday life! Parvaneh, from Iran, told us about everyday life for women in her country; also how they do their best to jump over Ahmadinejad's crazy rules. Nabil from Algeria and Basken from Turkey, told us about life in their countries, as well. They were also interested to hear about problems in Catalonia, when for example the muslim parents of a 13-year-old girl do not want her to do fitness at school.
I've been in this kind of informal meetings thousands of times. This is nothing new for me. But I still enjoy such an activity, just like when I was a teen and travelled abroad for the first time. Trying to explain myself in German, learning to say "hi" in Persian or talking to a Turquish guy now living in Berlin. I truly hope I will never lose the interest to learn from others and to spend five hours in a restaurant, listening to accents from all over the world.
PS: Montse, wir werden dir viel vermissen!!



8 comentaris:

Matty ha dit...

Quina enveja, ja saps que també m'agraden aquestes trobades! Però... no ens has dit d'on era el senyor de la foto! Amagant informació, no? hehehe

Josep Amílcar Albert ha dit...

A mi també me fas molta enveja. Tenir la oportunitat de conèixer gent de diverses nacions, amb distintes cultures... quina sort!!
Salut.

Esther ha dit...

Ostres...i a mi! Jo també tinc enveja..."sana" ;-)
Per cert, t'has canviat d'ulleres? o és que sóc jo? no recordava barilles blanques...

Tondo Rotondo ha dit...

Quin bon rollete que desprèn el teu blog, felicitats!

nur ha dit...

Ostres, deuen ser molt i molt enriquidores aquestes trobades. Tinc una amiga a Londres i també explicava que feien trobades així amb gent que havia estudiat anglès plegada (gent vinguda d'arreu del món, com en el teu cas).

Sí que feu enveja, sí :)

Ferran ha dit...

Ei, Matty, sí que ho sé! Estaries com peix a l'aigüa... même si'l ne parlent pas le Français ;-)

Doncs sí, Josep, és un luxe. I després alguns diran que, malgrat parlar més llengües que ells i conèixer més gent d'arreu... nosaltres som els provincians. He!

Esther, amb aquestes m'has vist segur; ja fa prop de dos anys que me les vaig canviar! Tú, que no t'hi fixes! :-)

Merci, tondo. S'intenta traslladar bon rollet al ciberespai, que falta fa!

Nur, sí que ho són, sí. A més de la possible amistat que pot quedar després, l'intercanvi d'experiències sempre és enriquidor.

Sylvie ha dit...

Ei, a vore si ens trobem tots nosaltres i xerrem com ciberespaialment!! Hi estic d'acord amb tu, i en els altres comentaris en general, fas envejeta, per que es realment enriquidor estar en gent ben diferent..
Petons

Ferran ha dit...

(Per cert, Matty, el senyor de la foto és... l'Allende! Subversius que són, aquests alemanys! :-))

Jo crec que sí, Syl, que haurem de fer una cibertrobada, algún dia. Tant bloc, tant bloc... però com una conversa amb un cafè no hi ha res!
Molt bon cap de setmana.