dimarts, 20 de novembre de 2007

El mur

Sóc d'allò més fatal per prendre'm seriosament els éssers humans. Especialment dur em resulta, en alguns casos, el tema de les jerarquies: elles i ells, allà dalt, prenent decisions inversemblants que la resta ha d'acatar... com si elles i ells fossin déus i la resta, les seves creacions. De debò que em costa, i cada dia més.
Una de les proves més evidents de la futilitat de les decisions humanes ve representada per una paret, un tros de paret, per ser més exactes, de 1.300 metres de llarg. Un tros de mur que, quan estava sencer, es coneixia amb el nom de "Mur de Berlin". Tant de mur, tanta separació, tanta repressió i tanta gilipollada per... per no res. Aquell mur que va costar la vida a desenes de persones, assassinades perque van intentar anar-se'n d'un lloc a un altre, aquell mur avui dia és "grafitejat" com el que és: un simple tros de paret, totxana sobre totxana. ¿No és aquesta una mostra més que evident de la nula importància que, en el fons, tenen moltes decisions humanes? Decisions de tan de pes com inventar-se un nou país (digues-li RDA), dividir una ciutat en dos (digues-li Berlin)... decisions que en el seu moment impliquen nou status quo, nova moneda, passaport, normes per moure's (o no moure's) per la resta del món...
Parlava del mur. A sota hi ha un recull dels centenars de missatges que s'hi poden llegir actualment.

The wall
Taking the human beings seriously is, day after day, a bit harder to me. As for hierarchy, the many times incredible decisions made by humans have let me to a point, where orders are kind of difficult for me to cope with. I do not mean logical, explainable orders; I mean those made by "the really big ones", that imply huge changes in lifes of thousands, of millions of fellow humans.
An existing piece of wall, a 1,300 m. long piece of wall to be exact, is an excellent example of what I mean: a country was created in no-time after WWII, dividing Germans into Western and Eastern; later, a wall was built that split Berliners into Eastern and Western. New status quo, new passports, currency units, rules to get around... Hundreds were assassinated because of that wall. What is it nowadays? Just a piece of wall, covered with grafitti. Because of this shit piece of wall, hundreds died. How can I accept hierarchy, when hierarchy means so?
These are some of the messages I recently read on "the" wall.

19 comentaris:

quim ha dit...

Genial!!!!

Quina enveja em fas. Tu a Berlin amb la possibilitat de fer posts com aquest :)

Oscar 7m76 ha dit...

Jo destacaria la profunditat dels "poemes" de les fotos. Lamentable!

Franklin Kareem Nyram ha dit...

Encara hi ha molts murs al mon: "Occident"-Àfrica, el "imperi del mal".

Heu mirat algun cop un mapa d´Àfrica? Les fronteres entre alguns paisos d´allà estan fetes amb tiralíneas, això sí què són murs!!

F. Kareem Nyram

Vive le catalanisme panafricain!! jejejeje!

Matty ha dit...

si, jo també vaig poder gaudir de poemes com aquests... sense comentaris. La única cosa que perdona els patètics missatges és el més patètic encara suport on són escrits. Perquè fem tantes barbaritats pensant que tenim la raó absoluta? No aprenem, no...

Ferran ha dit...

Quim, els teus, des de Catalunya, no es queden curts. Què dir del post de la senyora exhuberant! :-)

Ei Oscar, totalment d'acord. Anava llegint i se'm va acudir fotografiar-los, per mostrar al món el nivellàs que "Ibèria" exporta a Europa. El de les maletes em fa una ràbiaaaa!!

Franklin, i tant; molts murs que haurien de caure per poder dir que els humans evolucionem. El cas de les fronteres dibuixades amb compàs pels excolonitzadors és per vomitar.

Sí, Matty, sembla mentida, oi? Tan de mur, tanta solemnitat amb les parades militars, amb els Checkpoints Charlies que hi ha (encara!) pel món... i total no és més que un munt de totxanes de merda!

ciro ha dit...

aix, a mi el del renova't el dni m'ha agradat molt... de fet, no deixem pintadetes nosaltres cada dia en el mur digital del sr. porta?;-)

Josep Amílcar Albert ha dit...

Algun dia, caldrà fer un recull de les vergonyes de "l'espècie" humana. Des de l'inquisició fins endvant, no hem parat de posar-nos les botes...

Francesca ha dit...

El primer cop que vaig visitar Berlin el mur era sencer. Podies mirar a l'altre costat, i contemplar altres essers humans com si fossin a una peixera... la primera nit no vaig poder dormir, perquè, creieu-me, comparat amb el mur trencat plé de graffitis, el mur sencer dividint una ciutat feia molta pena... allò si que era miserable... ufffff, encara se'm posen els pels de punta... el món no està fet pels sensibles!

Frau Branermeier ha dit...

A vegades, entre les estupideses que escriu la gent, els graffittis et sorprenen, a mi m'agrada mirar-me'ls. Són un reflex de l'imaginari col.lectiu.
Una curiositat: a la pel.lícula "Cielo sobre Berlin" (Der Himmel über Berlin) hi ha un moment on el protagonista passa davant del mur a Postzdamerplatz (si no recordo malament) i es veu una pintada que diu: "17600 Figueres" la veritat és que fa molta gràcia veure-ho.

Ferran ha dit...

Ciro, a mi m'ha tret un somriure, també, el del DNI. I he de dir que el de la "trompeta", també :-) Per contra, tancar amb "Segueix el teu camí..." m'ha semblat molt addient i interessant :)

Josep, deu n'hi do, les salvatjades que s'han arribat a fer (i s'estan fent!) en nom de... la pau!, l'entesa entre els pobles!!, l'interès comnú!!!

Francesca, lamentablement no vaig conèixer aquesta ciutat dividida. Crec que m'hauria fet sentir-la encara més meva del que ja la sento.

Frau Branermeier, totalment d'acord. Vem passar-nos una booona estona,, llegint grafits l'altre dia.
No sabia això del grafit "figuerenc" a la pel·li del Wenders (has vist, com en sé? ;-). Ciro, atenció: Figueres al cine! (sempre va bé saber aquestes coses, oi?)

nur ha dit...

M'encanten les fotos del mur. He de venir a Berlin i segur que faig mil fotos (que jo tinc el dit molt fluix!)!!!!

Sara Maria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sara Maria ha dit...

Parlant de grafits, a voltes estaria bé fer-ne una fotografia. Recordo un grafit vist a Barcelona fa uns quants anyets, deia: "No ploris per una terra que lliuta, lliuta per una terra que plora"

Mikel ha dit...

i tu?? que no has escrit res?? va confesa ;-PPP

Ferran ha dit...

1000 em sembla poc, Nur, amb el que hi ha per aquí. Vine amb prou tecnologia per un parell de milers :-)

Sara Maria, tinc un amic de Barcelona que fa fotos de qualsevol cosa que li cridi l'atenció, mentre circula pel carrer. / Saps que recordo haver vist aquest grafit? El devien fer en sèrie!

Buf Mikel, què va; jo sóc molt poc gamberru :)

Mikel ha dit...

home aixo no es gamberrisme , jo crec que ja esta fins i tot autoritzat no?

Ferran ha dit...

Ok, ok, sí, tens raó: gamberru sona una mica massa fort. Però vaja, que no em veig jo pintant parets pels puestus, això segur.

Tondo Rotondo ha dit...

M'agraden aquestes instantànies...

Ferran ha dit...

Gràcies, tondo.