diumenge, 4 de novembre de 2007

El sol naixent a Alemanya

Els Tokio hotel són una de les "berühmtesten" (més famoses) bandes alemanyes de l'actualitat. Malgrat la joventut dels quatre integrants del grup, que tot just acaben de traspassar l'umbral de la majoria d'edat, han sabut fer-se un forat en els espais musicals de tot el món. Tots quatre són nascuts a ciutats de l'antiga RDA (Leipzig, Magdeburg i Halle).
Aquí teniu unes mostres de la seva música: "Durch den Monsun" (1), que s'ha fet coneguda arreu gràcies a la seva versió en anglès "Monsoon" (2) i "Ich bin da - an deiner Seit" (3), el hit en alemany que més està sonant actualment.






Rising sun in Germany
Tokio hotel is one of the "berühmtesten" (most famous) German bands in the present. Despite the youth of the four members, who have only recently attained their age of majority, they have slipped into the music scene all around the world. They were all born in former GDR cities (Leipzig, Magdeburg and Halle).
As for the videos, "Durch den Monsun" and its English world-wide famous version "Monsoon"; and "Ich bin da - an deiner Seit".

10 comentaris:

Déric ha dit...

vaja, comprovo que no estic gaire ficat en l'actualitat musical!

tonibanez ha dit...

N'estic més que tip del Tokio Hotel! La meva filla de 14 anys fa mesos que no escolta una altra cosa dia i nit.

Ferran ha dit...

déric, és que m'agrada gairebé tot tipus de música, segons el moment. Escolto sovint emisores de música pop, d'aquesta que posa histèriques les/els adolescents :-)

tonibanez, és el que té tenir una filla adolescent, hehe...

Mikel ha dit...

Doncs jo no els coneixia pas

Sara Maria ha dit...

Jo tampoc els coneixia... I això que tinc dues nebodes adolescents que em culturitzen en música moderna! No m'han desagradat.

Ferran ha dit...

Doncs au, Mikel i Sara Maria, ja ho sabeu: Tokio Hotel, per quan els vostres respectius fills/nebots/altres us demanin que els regaleu música! :-)

Pozi, Esther, alemanys, alemanys i... joves, joves! :)

nur ha dit...

Caram, retorna el fenomen fans. Em recorda quan, d'adolescents, hi havia fans dels Pecos, del Pedro Marín, Iván, etc. Amb això estic desvetllant la meva quarantena, eh? :P

A mi, però, m'agrada aquesta música, em provoca bon rotllet. El Durch den Monsun m'ha recordat els començaments del Bono i els U2.

Mola! :)

Ah, el meu nebot encara no els escolta: de moment amb el Joan petit quan balla, el Sol solet i el Carlinhos Brown amb el Samba da Bahiada en té prou :)

Ferran ha dit...

Ostres, què fort, Nur: els Pecos!! Glups, hi ha coses de la nostra joventut que potser podem deixar al calaix dels records, hehe... (jo també desvetllo així la meva -recent, això sí- quarentena :)
Veig que el teu nebot és de la quinta dels meus, aprox.: 2 i 5 anys. PS: Macooooos, us trobo a faltaaaaar!!! :-))

nur ha dit...

Ferran: el meu nebot és just al mig dels teus, en té 3. I no m'estranya que els trobis a faltar. Jo feia tres setmanes que no el veia i vaig exigir veure'l: no podia ser que m'oblidés!

I dels Pecos... jo n'era fan, tu (tot i que tenia dues amigues que estaven afiliades a un club de fans i tot). Ja ho veus!

Ferran ha dit...

Vaja!, doncs ja veig que la "por" que t'oblidin els nebots no és només una paranoia meva. Ara ja no la tinc, però els primers dos o tres anys pensava que si no em veien en tres o quatre setmanes... s'oblidarien de mi!! Però no, un tiet (o tieta) sempre és un tiet, hehe :-)