dimecres, 7 de novembre de 2007

Jalar a Berlin

Berlin és una ciutat fantàstica per als afamats. A diferència del que passa a casa nostra, on als restaurants hi ha dos torns de cuina (de 13.30 a 16 h. i de 20.30 a 00.00 h., aprox.), aquí la majoria de locals obren cap a les 11 del matí i no tanquen fins a mitjanit. Per tant, aquella por que molts catalans tenen quan visiten la capital alemanya, pensant que els "obligaran" a dinar a les 12 i sopar a les 6, és infundada: aquí, un dina i sopa quan li dóna la real gana, que és molt més del que es pot fer a Barcelona.
Avui ha sigut un dia de seure i menjar: al matí, brunch de tres hores a casa la Nancy, amb companys de la VHS. Quan m'he aixecat de la taula ha estat només per travessar la ciutat, trobar-me amb la Katherina, i tornar a seure, aquest cop en un restaurant, durant cinc hores. Quina enveja, eh? ;-)
Hem començar prenent alguna cosa per beure, i xerrant, xerrant, xerrant... fins que ens ha entrat gana i hem demanat la carta... per sopar. A les 6 de la tarda, en Ferran s'estava fotent un salmó sobre una base de patata cuinada "a la berlinesa" (manera de dir que no sé com estava cuinada, però estava de conya), acompanyat d'amanida verda i una salsa ad hoc (manera de dir que no sé quina salsa era, però estava deliciosa).
Quan li he comentat a la Katherina que trobava de conya aquesta llibertat d'horaris, m'ha dit que Berlin és una ciutat molt turística i que per això... Llavors he pensat que, si Berlin és turístic, què coi és Barcelona. I he seguit pensant (quina mania!) i m'he imaginat un turista alemany intentant sopar a Barcelona a les 6 de la tarda: el millor que li podria passar seria que al restaurant no hi hagués ningú; altrament, encara ara estaria escoltant les rissotades del cambrer, em fa l'efecte...
PS: La foto no és del salmó, salta a la vista. És d'un Apfelstrudel, unes postres inhumanes que no us podeu perdre de cap manera quan visiteu Berlin.

Eating in Berlin
Berlin is a great city for hungry people. Unlike the schedules at restaurants in Barcelona (they open normally from 1.30 till 4 PM and 8.30 till midnight), most of places here open at around 11 AM and stay so until midnight. This means that Catalan tourists here should not be scared about being "obliged" to have lunch at noon or dinner at 6 PM: in Berlin, one can eat exactly when he feels like.
Today it's been a sit-and-eat day: in the morning, a three hours brunch at Nancy's, alongside with other colleagues from the VHS. I've only left the place to meet Katharina... and sit in a restaurant. There, we've started only drinking and talking, talking, talking.... but after some time we started to feel hungry and so decided to order something... for dinner. At 6 PM, Ferran was tasting a delicious salmon, with some kind of potatoes and also salat aside. Excellent dish!
When I've told Katharina how cool I find that you can eat at any time of the day, she has told me that is because Berlin welcomes many tourists. Then I couldn't avoid thiking that Barcelona welcomes many more tourists than Berlin and that, if a German tourist felt like dinning at 6 PM in my hometown, he simply couldn't do it (except in a McDonald's, which I would not recommend).
PS: Needless to say, the picture is not my salmon but an exquisite Apfelstrudel, a wonderful dessert you simply cannot miss when you visit Berlin.

11 comentaris:

Sara Maria ha dit...

I els preus Ferran, tampoc són els de la Barcelona turística i no turística!

Puji ha dit...

Nen, quina gana!

A BCN cada dia és més fàcil veure alemanys i nòrdics sopant a les 6, o fins i tot abans.

Aquests dies hem tingut ecocesos mamant 24 hores non stop.

kanuddao's ha dit...

Calla Ferran, home! no queda res per dinar...

Puji, però lo dels escocesos no era per promocionar una candidatura olímpica per Barcelona...? tenia entès que es tractava de la mítica prova de 'levantamiento de cristal en barra fija'

Anònim ha dit...

Ostres, nen, quina gana!
I jo que encara no he dinat! Baixarem al C3Bar en horari Ferran - ben aviat -.... Per cert, no saps com s'anyoren les visites matineres al Mistral a per un entrepà!

Anònim ha dit...

joer ferran! quina bona pinta tot plegat! a veure si ens fas arribar alguna recepta....la del Apfelstrudel estaria bé, no?! per aquí seguim amb el pa amb tomata....que tampoc està malament (m'he de consolar d'alguna manera!)
petons
eli ungé

Ferran ha dit...

Sara Maria, molt encertat el comentari dels preus. Touché!

Ei puji, sí, però no fora dels llocs més turístics. BCN, desperta!

Kanu, a hores d'ara (16h.) ja podem començar a preparar el sopar :-)

Anònima Sònia ;-), avui he dinat més tard que tu: he acabat fa 10 minuts!
Quan vingui per Nadal fem un esmorzar Mistral, ok??

Ei Eli, ja saps de les meves habilitats culinàries, així que millor no parlem de receptes, hehe... Ahir vaig fer un pa amb tomata pel brunch amb uns amics. Fent país! :)

Sundry ha dit...

Hello,

How kind of you to post in English, too. You left a comment on my blog and I came to see who you are. Oh, Ferran, you are making me soooo hungry!

I was in France for three weeks this spring and I may never be satisfied with the standard U.S. fare again. I've never been to Berlin, but I was in Germany for several months in the 80s. I still miss the mixed salads, the fabulous jaeger schnizel, etc.

Esther ha dit...

Uuuuummmmh, l'Apfelstrudel amb una mica de "sane"! Així me'l vaig menjar quan vaig estar per la zona de Baviera. Slurp!

Ferran ha dit...

Hey Sally, glad you stopped by! Oh, well, French food would require a long post. Although I must say that Germany has not little to offer! :-)

Esther, no m'ho diguis, no m'ho diguis... Apfelstrudel amb Sahne, mmmmmmmmm!!!

nur ha dit...

Que faig dietaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! No me les facis aquestes coses, home! L'Apfelstrudel no em tempta gaire, però el salmó i les salsetes... em porten de cul.

Al centre de Barcelona és impossible dinar més tard de les 4 i sopar més tard de quarts de 12 de la nit (hi ha algunes excepcions, és clar). Restaurants oberts de les 11 a mitjanit (sense comptar McDonalds i Kentuckies, que no són restaurants) n'hi ha pocs, per no dir poquíssims. Això quan no et foten fora del restaurant tot just quan acabes de dinar perquè volen plegar (i, coi, els cambrers estan en el seu dret: només és qüestió d'organitzar la feina i contractar més personal).

Ben diferent del que passa a Madrid, on pots menjar el que vulguis (oferta variadíssima) a qualsevol hora del dia a centres comercials, al centre de la ciutat o a llocs que són lluny del centre.

Com en moltes altres coses, fem passes enrere! :(

Ferran ha dit...

Ai, Nur, si l'Apfelstrudel no et tempta, creu-me, és perquè no l'has provat. És un pecaaaaat de postre! Ara, que amb això del salmó i les salsetes, com dius, t'entenc perfectament. Mmmmmm!!!