dilluns, 12 de novembre de 2007

Quin món més petit

Que la cultura a Berlin té camp per córrer és del domini públic, una cosa sabuda fins i tot per molts que encara no han visitat aquesta ciutat. Aquí es poden veure espectacles de tot tipus, de tot el món, sense haver de buscar gaire. Un d'aquests "espectacles de tot el món" que he anat a veure recentment ha estat una obra de teatre... en català (amb subtítols en alemany).
Els membres del Kasal vem saber que venia a Berlin la companyia Perestroika A-Tak, a presentar la versió de l'obra "Apreciada Helena Serguèievna (la clau de la felicitat)" que dirigeix Boris Rotenstein. De seguida vaig apuntar-me a veure-la perquè ja quan la van presentar a Barcelona, fa un parell d'anys, em vaig quedar amb les ganes. L'obra em va agradar, tot i que quan va acabar em va semblar que em convindria veure'n una dels germans Marx per treure'm l'amargor del cos. Dura, francament, la lluita dialèctica entre una mestra a punt de jubilar-se i quatre alumnes amb una certa distorsió del que és èticament acceptable i el que no. Molt interessant, però.
El títol de la crònica, en qualsevol cas, no fa referència a l'obra en sí sinó a una d'aquelles casualitats que, darrerament, semblen perseguir-me sense aturador. Quan vaig llegir el nom de l'obra, en la informació del Kasal, ja vaig pensar: "Ai!". Quan vaig seguir llegint i vaig arribar al nom de la companyia i, tot seguit, al dels actors, vaig pensar: "Què fort!". Sí, un dels actors és algú que es va creuar a la meva vida -per dir-ho d'alguna forma- fa uns quants anys. No us descriuré la cara que va posar quan, a l'acabar l'obra, va sortir a veure qui devia ser aquell tipus que, a Berlin, preguntava per ell :-)
El món és petit, petit...

What a tiny world
It is known worldwide that Berlin has a lot to offer, in terms of culture. You do not need to do a lot of research to find shows produced anywhere around the globe, being presented here. One of the "shows produced anywhere around the globe" that I recently saw was a play at a local theater... in Catalan (with subtitles in German).
The actors of Perestroika A-Tak were performing "Dear Helena Sergeyevna (the key to happiness)", directed by Boris Rotestein. As soon as I learnt about this presentation, I thought I'd go; I already missed it two years ago, in Barcelona, so this was my chance to see it. I like the play, despite it being pretty hard and lefting a bitter flavour in the air. The whole piece takes place in the appartment of an old teacher, who has a dialectic fight with four of her students, who obviously suffer from a certain disorsion of what is ethically acceptable. Very interesting, though.
The title of this chronicle, in any case, is related to a personal experience. One of the actors who took part in this play was, so to say, someone in my life some time ago. Of course I knew he was working with Rotestein, so I was not surprised to see him at the theater. On the contrary, he was probably very, very surprised to see me there, when I asked for him at the end of the play.
What a tiny, tiny world...

7 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Jjejeje, el món és ben petit Ferran, aquesta mateixa companyia és la que porta arreu l'obra d'un amic meu "Euskadi crema".

Ferran ha dit...

Ei, Sara Maria, de debò que és amic teu, l'autor de l'"Euskadi crema"?? Vaig saber que els de la Perestroika l'estaven representant (o a punt de fer-ho). Coi, tantes casualitats m'abrumen :-)

Sylvie ha dit...

Ui, un dia us en parlaré del que penso jo d'aquestes casualitats!
;-)

Sara Maria ha dit...

Si és amic meu!! Aleix Puiggalí: "Euskadi crema", "Fosc de lluna", "Abans de les vespres", "Draps bruts"... Un bon i estimat amic. Si tens ocasió de veure'n una no te la perdis.

Ferran ha dit...

Digues, Syl, digues!, ara no ens deixis amb les ganes. Tens alguna teoria sobre les "casualitats"? Cuenta, cuenta...!

Sara Maria, segur que veuré "Euskadi crema". Ja la tenia a l'agenda! :-)

Sylvie ha dit...

Jeje, no res de l'altre mon. Jo penso que no existeixen com a tals, trobo que és massa casualitat sgons què i com, i m'agrada pensar que estem molt més conectats, comunicats, interrelacionats o com vulguem dirho que noens pensem. Que no ho poguem explicar no vol dir que només sigui una casualitat..potser és una "anada d'olla", però segur que algun dia aconsegueixo explicar-me...
petons

Ferran ha dit...

Sylvie, hauries de veure la meva cara en aquests moments: just quan he vist que m'havies deixat aquest missatge... jo estava escrivint una cosa sobre tu!
Sí, no t'espantis, que no sóc cap paranoic: estic preparant un post dedicat a tots als qui "conec" a través del bloc. I et juro que justament en aquest moment estava escrivint sobre tu. En fi...
Parlant d'això, doncs jo tampoc no crec en les "casualitats". I no cal que pateixis, que entenc perfectament el que vols dir: jo també penso que hi ha "massa casualitats" i que, justament per això, no ho són.
Buf...! ;-)
Un petonet.