divendres, 16 de novembre de 2007

Tic enganxat

Fa poc, un test per conèixer el meu "grau de dependència" de la blocosfera em va donar un resultat sorprenent, per baix. "Postejar" cada dos per tres i no veure la tele per la nit perquè estàs preparant nous posts i llegint els dels teus contactes no deu comptar gaire, es veu! Bé, tan hi fa: jo sé que estic enganxat ("vostè té un problema!", potser diria l'il·lustre) digui el que digui un test. Què hi farem!
Obrir el Quina mandra l'octubre de 2006 em va permetre endinsar-me en un món que, fins aleshores, desconeixia totalment. Des de llavors he llegit un munt d'opinions polítiques, de vivències personals, he escoltat música, vist trailers de pel·lícules... Aquesta chronicle és un "homenatge" als qui sou "a l'altra banda", amics presencials alguns, virtuals uns altres, que heu aconseguit enganxar-me a la xarxa... i desenganxar-me de la tele!
Començo per la Cris perquè per "culpa" seva em vaig animar a obrir el Quina mandra. Es veu que ara és ella, la mandrosa, i li costa una mica postejar; però val la pena esperar els seus comentaris, ni que sigui per demostrar la seva passió per l'expresident... oi? ;-) D'entre els que acostumen a comentar l'actualitat política, el plas-plas-plas se l'enduria en Puji, com a mínim per constant: cada día (laborable, això sí) es curra un post, i això no ho fa tothom. Sí, definitivament un matí sense cullerada seria raru-raru! També són polítics el bar de fumadors d'en Kanu i els vencedors de l'Edu, tot i que -potser hi ha un virus?- també estan mandrosos últimament i els seus aguts comentaris es fan pregar. Els blocs de l'Oscar i en Sergi també, també toquen bàsicament la política. Ara que m'hi fixo, em sembla que estem una mica "malalts de política", no us sembla? ... Doncs que sigui per molts anys! :-) I l'espai d'en Dani, que segons com també és car de veure -de llegir, en aquest cas- però que també les clava. Això sí, sense dubte els més polítics de tots són en Josep, que es mereix una ovació per ser membre actiu d'ERC... al País Valencià dels Camps i Zaplanes! I també el d'en Ciro, un súper-regidor a l'ajuntament de Figueres, un amic que, no en tinc cap dubte perquè sé com treballa, hi fa una feina excel·lent.
D'entre les noies, a la Nur ja la considero gairebé una amiga de tants missatges com ens deixem mútuament. I això que encara no ens coneixem personalment... com passa amb la Sylvie -ens vam "trobar" poc abans de començar l'aventura alemanya- i la Sara Maria, una altra enamorada de Berlin... tot i que potser no tant com un servidor, oi? :-)
També hi ha el "pack UOC", la Matty, una excel·lent amiga des de fa... 20?, sí, 20 anys (glups!) i la Francesca, una altra de les virtuals d'obligada visita cada dilluns, hehe... També especialment a principis de setmana no em perdo la selecció musical d'en Quim. I gairebé tan assidu com en puji és en Mikel; què grans els "Ei, (nom)" amb què puntualitza cada comentari! :) Ah!, en Deric també el segueixo des de fa un temps... Per acabar, un "au, vinga" perquè s'animin a postejar a la Cristina, que últimament no s'hi posa gens (potser estàs preparant el viatge a Berlin? ;-) i la Núria, que tampoc no s'hi posa gaire! I un "hola" al Jordi, que s'ha incorporat fa poc als lincats del Berlin Chronicles.
He dit per acabar? Mmmm... m'estava oblidant, justament, dels que llegeixo des d'Alemanya: l'Ars Virtualis de Köln/Colònia, i des de Berlin la Iggena, en Carles i en SiG. Grüsse an alle! :-)

I'm hooked
Honestly, I'm not going to translate the whole chronicle this time: it is Friday and I'd like to enjoy the weekend, if you know what I mean ;-) Let me just explain you, this is a hommage to all the bloggers I read daily... or almost. Some of them I know personally, some have been good friends of mine for years, others are just virtual friends, so to say. In any case, thanks to all of them I left my addiction to television aside (well, to tell the truth, I have actually never been addicted to tv, but well...). And most important, I read posts that either make me think or amuse me or even make me reconsider my own opinions about some issues. Glad to be hooked!

21 comentaris:

kanuddao's ha dit...

Heyyyy! Ja veus, el 'Quina mandra' l'hauria d'escriure jo, com a gran exponent dels mandrosos, jeje. La veritat és que últimament estic molt poc inspirat, així que m'he agafat unes vacancetes 'oficioses', que no oficials fins el dia que se m'encengui la bombeta...

Mikel ha dit...

i lo be que ens ho pasem? ;-)

Oscar 7m76 ha dit...

És un honor que m'anomenis, tot un corresposal a Berlín!

Endavant! Que no decaigui!

Sylvie ha dit...

Ole ole.. veig que coincidim en uns quants!! m'alegro que ens haguessim "trobat"!

Ferran ha dit...

Ei Kanu, segur que a mesura que s'apropi la campanya electoral, et venen centenars de motius per postejar al cap! :-)

Digues que sí, Mikel! Jo estic encantat :-)

Què va, Oscar, sembla més del que és en realitat. L'important és el que, no el qui! (has vist, què modest? hehe)

Syl, penso exactament el mateix. Les noves tecnologies ens roben temps per a les relacions personals? A la vista del que passa amb els blocs, em sembla que això no és ben bé així, oi?

Bon cap de setmana a tots!

Sara Maria ha dit...

Genial, quanta gent has pogut reunir al teu voltant!! I ens anem llegint uns als altres!! Estem ben enganxats tots!!

ciro ha dit...

jajajajaja, quin missatge més xulo! la reflexió és magnífica! semblava que la tele era imbatible, i arriba una cosa que requereix més feina, pensar més, intercanviar opinions amb d'altres, i guanya per golejada! merci herr ferr per estar tan enganxat;-)

Puji ha dit...

Glups! El corresponsal de la COM a Berlín em fa un plas-plas-plas!? Porto una samarreta vermella i no se'm diferencia de la cara.

Una forta abraçada reconfortant per fer passar el fred.

Ferran ha dit...

Sara Maria, saps que reunir gent és una de les coses que més m'agrada? Crec que sóc un networking-guy... tot i que aquest palabru segur que no existeix :-), però crec que el sentit s'entén.

Ei Ciro, guapetong, i tant!, que una activitat que requereix llegir, pensar, reflexionar i escriure ens robi hores de tele és un excel·lent senyal. Visca les noves tecnologies! :-)

Quita, quita, Puji, sagerao!!! :-))

Dani R. ha dit...

Tot un honor estar al "hall of fame" del "Chronicles".

Salut!

nur ha dit...

Ei, gràcies per la part que em toca :) La veritat és que coincidim: penso exactament el mateix. Aviat ens veiem a Berlin (quan faci més caloreta això sí).

Jo vaig estar molt enganxada el 2006: publicant posts cada dos o tres dies i llegint posts i publicant comentaris cada dos per tres.

Al cap de gairebé un any del bloc i després d'un sopar on vaig conéixer presencialment molts blocaires a qui llegia i comentava, vaig decidir abandonar i vaig esborrar tots els posts que hi havia, però vaig tornar al cap de no res amb menys freqüència i menys enganxamenta.

Ui, que no s'interpreti ara que la trobada blocaire va ser una decepció, eh? Encara ara continuo rondant per aquells blocs i comentant-los :)

Quan te'n cansis, ja te'n desenganxaràs, Ferran. Si t'ho passes bé, no miris d'evitar-ho i sempre és millor que mirar la tele, almenys "la teva" (això segur!)

Ferran ha dit...

Hehe, Dani, això del "Hall of fame" m'ha fet gràcia. A seguir postejant! :-)

Ei Nur, doncs confesso que d'entrada he pensat que el sopar et va defraudar. Si més no, a la frase sembla que ho lliguis. Millor que no fos així: a veure si quan ens coneguem et sents "defraudada" i desapareixes! :(
Suposo que pot passar que algun dia "postegi" menys, però coi, hi ha tantes coses per explicar i m'agrada tant escriure. Avui per avui, crec que hi ha Chronicles per temps! :-)
Au va, per primavera ens veiem a Berlin. Ostres, també podriem fer una trobada blocaire a Berlin!!! (ai, ja m'he engrescat! :)

Josep Amílcar Albert ha dit...

Hola Ferran, moltes gràcies pel record. En aquest país del sud, les coses no les tenim massa fàcils els que defensem certes idees polítiques. En un país que ha decidit majoritàriament assimilar la cultura dominant forastera, pots llençar la tovallola o continuar amb el rum rum. De moment encara tinc ganes de gresca, pot ser algun dia no siga així. Ja veurem... Les ganes d'exiliar-me cada vegada van creixent.

Aquesta temporada peparar classes, treball i estudi no me deixa escriure com abans. Per mi, és molt interessant compartir, o no, opinions, vivències, etc. amb altres persones en aquest espai que de moment no està sotmés a censures ni manipulacions. Un espai, dels pocs que queden, on encara es pot ser políticament incorrecte.
Una abraçada, i a veure quin dia ens encontrem en l'skypesfera.

Sig ha dit...

Passa dels tests aquestos!! Jo ho veig per la freqüència de penjar els posts si s'està enganxat o no. A barna estava més enganxat. Ara em costa més penjar, però no perquè no tinguis ganes, sinó perquè no tinc tant temps!

Tot bé per Berlin??? Ahir vam anar a Leipzig. Dresden més maco, però per fer una visita t'ho recomano!

Matty ha dit...

ei, excel·lent amic! gràcies per esmentarme en aquest top-20 blocaire. Això del 20 pot ser per les persones esmentades (mira també soc mandrosa i no les he comptades) i pels anys que fa que ens "aguantem" l'un a l'altre. Si és que ens deuríem conéixer amb 4 o 5 anyets... hehehe

Núria ha dit...

Tens raó, últimament no m'hi poso gaire, et diria falta de temps...o massa blocs, molta feina,..., excuses...total que ahir m'hi vaig posar, però no sé quan serà la propera...Records des de Sant Boi.

Ferran ha dit...

Josep, has utilitzat la mateixa paraula (exili) que vaig fer servir ahir, quan parlava per telèfon amb un amic de Barcelona: tot i que la situació a Catalunya no és tan crítica com al País Valencià, veure qui ens governa, com ho fa i quin caire prenen les coses em fa sentir, de vegades, una mica "exiliat". Prefereixo no viure massa directament el que està passant, perquè no és maco veure el país que t'estimes com una província tercermundista, que és en el que s'està convertint. Veure des de la distància com van les coses em referma en aquesta sensació, i és trist.
Una abraçada i força!

Ei SiG, vaig ser a Leipzig l'any passat; hi vaig arribar des de Dresden que, com molts sabeu, em té el cor robat. Potser per això Leipzig no em va agradar especialment; veig que a tu tampoc.
Ja, alles in Ordnung in Berlin! Auch für dich, ich hoffe! :)

Matty, no tant, no tant; ¿no recordes que ens vem conèixer a la maternitat, acabats d'arribar al món? Sí, fa exactament 20 anys (...que tinc 20 anys, que diria en Serrat :-)

És ben bé que això dels blocs va a èpoques, oi, Núria? T'hi poses poc, però quan t'hi poses ens portes a llocs molt xulos!

Frau Branermeier "àlies" Cris ha dit...

Ja saps que el meu blog és compartit i la meva mitja taronja, el sig.re Marni, està una mica mandrós per escriure i tampoc és tracta d'omplir el blog només amb posts meus.
Per això ja en tinc l'altre el del punt de creu en italià (i català) -ara em faré na mica de propaganda: http://cristineta.splinder.com/-
aquest si que l'actualitzo una mica més....
Ens veiem d'aquí tres setmanes! Petons!

Francesca ha dit...

Ep! què bé sortir a la teva llista dels "més llegits"!... ara et donaré una altra pista d'allò que et té intrigat: jo hi crec en aquest fenòmen que, com molt bé diu en Ciro, ens ha allunyat de la postura merament observadora per fer-nos reflexionar i participar en el que ens envolta... i potser això farà que el 2008 sigui per mi un any molt especial... per cert, demà serà el "gran dia"...

quim ha dit...

Hola Ferran,

Moltes gràcies per citar-me en el teu repàs de blocs que segueixes. Per mi em va molt bé postejar només un cop per setmana perquè o si no potser acabaria tenint la meva vida en un bloc (o més). I això és una cosa que no m'agradaria pas. :)

Una abraçada.

Ferran ha dit...

Frau Braner..., in drei Wochen treffen wir uns hier in Berlin, um durch der Stadt zu laufen und viel neues kennenzulernen!! ;-)

Francesca, ¿que potser disfrutes fent patir al personal? ¿Demà és... el gran dia?? ¿Una entrevista per una feina molt interessant, potser???

Quim, no saps la de cops que m'he dit a mi mateix: "Va, descansa una mica de bloc", però al cap d'una estona ja m'agafen ganes de tornar-m'hi a posar. Blocadicte és una paraula real? :)