diumenge, 9 de desembre de 2007

90 dies

90 dies li ha durat el descans al Quina mandra!, els tres mesos que fa que vaig arribar a Berlin. En principi, la idea era reobrir-lo quan tornés a Barcelona però en aquest temps he comprovat que no m'és possible desconnectar de l'actualitat de Catalunya. Constato que no en sé, què hi farem! Al Berlin Chronicles hi he anat ficant cullerades polítiques casolanes, poques al començament, més a mesura que passaven les setmanes. Barrejar les coses, però, no m'acaba de convèncer així que, a partir d'ara, TBC serà per Berlin i Alemanya (o, com a molt, per comparar coses d'aquí amb casa nostra), mentre que Catalunya i les seves circumstàncies es queden al QM.

90 days
Quina mandra! is the name of my old blog. I opened it in October 2006 and shut it almost one year later, right before moving to Berlin. At that time I felt like starting a new adventure, a new blog where I could reflect my stay and experiences in the German capital. Three months after the moving, I realise it is impossible for me not to talk and comment political questions from my country, Catalonia. It is for this reason that The Berlin Chronicles has been increasingly including some posts about such issues.
And that's why I have decided to reopen QM! and, at the same time, keep posting about Berlin, where I am still living. F
rom now on, Catalonia at QM!, Berlin at TBC.

12 comentaris:

Sylvie ha dit...

Ja m'ho pensava que t'acabaria passant això!! ara em faràs tenir un blog més d'obligada lectura... ;-))

Sara Maria ha dit...

Benvinguts a la colla dels que mantenim dos blogs!! Sobre Catalunya tindràs feina tal com van les coses.
Una altra cosa, podríes aconseguir-me la recepta de l'Apfelstrudel?

arsvirtualis ha dit...

Vols dir que te'n sortiràs amb aquesta "esquizofrenia"??? Mira que aquí passen coses, però a casa nostra...

A mi, francament no em fa pena, més aviat vergonya aliena. És d'un surrealisme patètic i pels meus amics alemanys força difícil d'entendre que hi hagi polítics d'aquesta "classe". Això sí, quan ho parlem, es reconcilien amb la seva classe política. Les comparacions sempre són odioses, i segons per a qui, encara més

Ferran ha dit...

Syl segur que no escriuré amb la mateixa freqüència a tots dos blocs, així que la feina quedarà repartida :-)

Sara Maria sí que en tindré, sí. Una altra cosa és que la faci tota!
Això de l'Apfelstrudel, ara m'ho apunto i miraré d'aconseguir-te'n la recepta!

Ars encara no tinc data de tornada a Barcelona. Més aviat la veig lluny, aquesta possibilitat, de moment. Però creu-me que un dels motius és la mandra que em fa tornar a viure, des de "primera línia", el patètic nivell polític a l'estat. Des d'allà ja el trobava lamentable; ara que visc aquí, molts cops em costa de creure que sigui encara més baix del que em pensava. En fi...

Mikel ha dit...

apa doncs , ben tornat!!!

nur ha dit...

Mai he esborrat el QM dels RSS, així que no he de fer res de nou ara, però... vols dir que no hi haurà posts difícils de classificar?

Per exemple, on posaries aquest del Sinatra (a Berlin perquè l'has escoltat a Berlin?) I els reportatges de la COM?

Trobo que ha de ser difícil mantenir dos blocs, però, vaja, it's up to you, que diuen per allà fora :)

Esther ha dit...

Doncs, molt bé, vaig cap al QM a veure què hi ha per allà! I... sí, sí! aviat ens veiem!!

Ferran ha dit...

Danke, Mikel

Nur m'encanta la manera de parlar dels nostres temps: "el QM dels RSS" :-) Pel que fa a la teva pregunta... mmm... la idea és escriure al Berlin Chronicles només sobre Berlin i/o Alemanya; la resta, al QM.

Esther bis sehr bald! (vaja, que hasta ya mismo! :-)

nur ha dit...

Ferran: mentre ens entenguem... a mi també em fa gràcia, però de vegades és tot un exercici d'imaginació això d'entendre tantes sigles, eh? :)

Oscar 7m76 ha dit...

Bravo! Doble ració de Ferran!

ciro ha dit...

jajajajajaja, se't gira feina! ferran, si tu et sents còmode amb aquestes dues vies (que estic segur que sí, perquè et conec), endavant. però no et sentis obligat a anar complint aquí i allà, que després venen els estressos!

Ps. tenim un tema pendent, vaig de bòlit però et responc en uns dies (...). abraçada,

Ferran ha dit...

Pozi, Nur

Hehe, gràcies pels "ànims", Oscar

Ciro el QM serà el "secundari". Tinc més ganes de parlar de Berlin que de casa nostra, la veritat. Però si més no, no barrejaré temes.
No pateixis pel tema pendent; ja me'n diràs alguna cosa quan et vagi bé. Però, ei!, que del dinar no t'escapis, eh??