diumenge, 2 de desembre de 2007

Comunista o setentero?

L'Iván, un altre barceloní "exiliat" per iniciativa pròpia, i jo vem anar ahir a fer una copa (un parell, de fet) al 1a-Lauschgift, un bar situat a Mitte, a tocar de Hackescher Markt. La decoració és totalment dels anys 70, amb les seves parets forrades de paper psicodèlic, els miralls al sostre i els sofàs verdosos. Em va recordar un local que hi havia al carrer Aribau de Barcelona, entre Provença i Mallorca, fins que el van tancar deu fer un parell d'anys. No en recordo el nom; algú sap quin vull dir??
Tornant al 1a-Lauschgift, la música que hi posen és electrònica i no hi ha pista per ballar. La veritat és que, per cèntric (si es pot dir "cèntric" a Berlin) i per atmosfera agradable, el lloc és recomanable.
Ah!, el títol "Comunista o setentero?" ve pel següent: a l'antic Berlin oriental, alguns locals amb àires dels 70s es venen a sí mateixos com a "decorats a l'estil comunista". A mi, francament, més que comunista em sembla que aquesta decoració es podia trobar a les cases i els locals d'aquells anys, a tot arreu.

Comunist or seventies?
Iván, another Catalan exiled in Berlin, and I went out last night for a drink... or two. We went to this bar in Mitte, near Hackescher Markt, named 1a-Lauschgift. It is decorated like in the 70s, with this colourful wall-paper, mirrors on the ceiling and green sofas. Actually, it reminded me of a bar in Barcelona, a place I very much liked... which closed down a couple of years ago.
Back to 1a-Lauschgift, they play electronic music and there is no dance floor. Because it is in downtown Berlin (as long as there is a "downtown" in Berlin!) and the nice atmosphere, I can recommend you the place.
Oh!, as for the title of the chronicle, in the former East-Berlin some bars kind of sell themselves as "decorated like in the communist times", as if this decoration had to do with the GDR. Well, I find it more related with the seventies than with a certain political system.

12 comentaris:

arsvirtualis ha dit...

Les meves escapades nocturnes no em portem massa lluny; es redueixen a un ambient "en trance": clapada amb llum encesa, ulleres posades i llibre caigut i tot això a l'intempestiva hora de les 11. No som ningú! Eps! Avui faig un extra... Una abraçada.

nur ha dit...

No és el Best sellers, oi?

Matty ha dit...

darling, res no podia superar la decoració del bar de l'hotel princesa sofia abans de la redecoració de fa uns pocs anys!!!

Sara Maria ha dit...

Doncs no sé pas quin és... No sóc massa d'anar a aquests locals, m'agrada més la tranquil·litat de casa d'algú altre o meva.

Ferran ha dit...

No et pensis, Ars cada dia sóc més dels teus. Aquest dissabte vaig arribar a casa a quarts de cinc, com en els meus "millors temps"; però avui dilluns encara estic KO. Glups.
Bentornada! :-)

Nur No; de fet, aquest Best sellers no em sona. Ostres, quina ràbia! Estic segur que em vindrà al cap, perquè tinc el nom a la punta de la llengua!

Ei Matty doncs llàstima haver-m'ho perdut. De fet, ni abans ni després de la redecoració, no hi he estat mai, al bar del Princesa Borbona.

T'entenc, Sara Maria, t'entenc amb això de la tranquil·litat de casa. I cada dia més!

Mikel ha dit...

la sala de ball que es veu al fons te delicte jejeje

Francesca ha dit...

Ara us faré un comentari de "velleta": fa ja molts anys, quan vaig anar al Berlin del mur, també vaig aprofitar per visitar el Berlin comunista... i de seguida vaig pensar en "El pisito" i "Los jueves milagro": les motos amb sidecar, els edificis sense balconades; en resum, que em puc imaginar un decorat "comunista" dels anys 90 similar al decorat "capitalista" dels setanta... ufff, quin rotllo que m'ha sortit!

Sara Maria ha dit...

Ferran, vist això, potser millor "setentero"... Ens fem vells? O és senzillament un canvi de gustos i valorem més la intimitat i el poder xerrar tranquils?

Cristina ha dit...

Ferran!!! a mi si m'agraden aquests locals! porta-m'hi divendres o dissabte tinc ganes de marxa berlinesa!!!
És el pop bar?

Ferran ha dit...

Mikel tot l'espai és curiós. El que hi ha al fons no és una sala de ball, però sí, la decoració és original.

Francesca en aquests darrers anys (ja en fa 18 que va caure el mun; time flies!) les coses s'han anat igualant, poc a poc, a l'est i a l'oest. Ara ja només hi ha "decorat capitalista" arreu, i algún local puntual amb àires "comunistes", digues-li també setenteros.

Jo crec, Sara Maria, sense cap mena de dubte, que l'edat ens relaxa a tots una mica. Si més no, em sembla que no sóc l'únic que amb els anys disfruto cada cop més una vetllada tranquil·la que festa loca fins a les tantes (tot i que, de tant en tant... ;-)

Cristina tinc unes ganes loques que estigueu per aquí Frau und Herr Branermeier! Flipareu amb unter den Linden, tot decorat, amb els Weihnachtsmarkt (mercats de Nadal), els til·lers il·luminats, l'arbre gegant davant la Porta de Brandenburg... Berlin està que se surt!! :-)
Sííí!!, bingo pa la niña: Pop Bar! Aquest és el local setentero que volia dir. Llàstima que el tanquessin :(

nur ha dit...

Ostres, mira que jo estudiava allà al costat i no em sona de res això de Pop Art! Però a mi també m'agraden aquests locals: bé, aquests i qualssevol altres. L'important sempre és la companyia :)

Ferran ha dit...

Ep, Nur Pop Bar :) Això vol dir que devies prendre't molt seriosament els estudis, per això no recordes el nom d'un bar de la zona ;-))