dissabte, 8 de desembre de 2007

El "King"

M'encanta la música dels artistes dels EUA dels anys '50 i '60. M'agraden les seves veus, les melodies i les lletres de les seves cançons. El "King", però, sense dubte, és el gran, l'únic, l'incomparable Frank Sinatra. És igual com em senti en un moment determinat: escolto Sinatra i tots els problemes, les pors i els mals rollos desapareixen com per art de màgia.
No puc cantar, ara per ara, el que ell canta a "For once in my life" (tooot arribarà!), però coi, malgrat això la trobo fantàstica.
Si us agrada Sinatra, disfruteu-la. I en qualsevol cas, molt bon cap de setmana!

The King
I love the music done in the US in the 50s & 60s. I love their voices, the melodies and lyrics of their songs. The King, in any case, has got only one name: the incomparable Frank Sinatra. My feelings at a certain moment are unimportant: I listen to Sinatra and all the problems and fears simply vanish.
I cannot sing, at this time of my life, to what he sings in "For once i my life" (a simple question of time!) but I love it anyway.

If you like Sinatra, enjoy it. And in any case, have a nice weekend!

13 comentaris:

Dav ha dit...

La música, a més d'amainar les feres, també ens serveix per canviar el nostre estat d'ànim. Aprofitem aquest gran invent que és la música.
Sinatra, "la veu", gran cantant.

nur ha dit...

M'encanta Sinatra! M'encanta For once in my life, I've got you under my skin i Something stupid (el New York s'ha convertit en un símbol de massa coses, desgraciadament). Tinc uns quants CD i, com tu molt bé dius, em canvia l'estat d'ànim.

I em fascina aquella versió de l'I've got you amb el Bono, d'U2 (és aquella barreja de M'exalta el nou i m'enamora el vell, suposo).

Gran elecció, Ferran :)

Puji ha dit...

Mmmmm. No és el meu estil, però he de reconeixer que aquest paio era un crack!

Tinc pendent la meva dissertació sobre transvasaments, quan tingui un racó te la faig.

Esther ha dit...

Ai sí... l'escolto i ... què bé que em sento! :-)

Ferran ha dit...

I tant, Dav, que la música pot animar el més pintat, en un moment donat.

Nur recordo que vas penjar la versió que comentes al blog, fa un temps. Realment és boníssima!

Puji m'interessa saber perquè et sembla una mala idea, això del Roina. Jo ho tinc per una opció vàlida, però intueixo que se m'escapa alguna cosa...

Esther (un altre tema): que ens veiem d'aquí a ben poc, eh?? :)

Cris ha dit...

M'encanta ell. De fet, per això el meu bloc es diu My Way! Quin home, tu...

Nen, estic fent el compte enrere per veure't!!!!

Ferran ha dit...

Cris per mi, Sinatra és sinònim de bon rollo... i de Cris! :)
Sí, tu, d'aquí a 9 dies a aquesta hora estaré a punt d'arribar. Mmmm... se'm fa estrany!

quim ha dit...

SÍ, Ferran. Algunes vegades travesso el parc del Clot cantant 'summer wind' i el 'for once in my life' que diu la nur. Quin bon rotllo que dóna, efectivament. Ara, la que em fa reflexionar molt és 'it was a very good year'. És una cançó que només un tio amb el vagatge vital del Frankie pot cantar. És impressionant.

Ferran ha dit...

Mmm... Quim, la de "It was a very good year", ara mateix, no em ve al cap. Me l'escolto de seguida que pugui; segur que m'agrada!

quim ha dit...

És la pista 16 del CD amb la caràtula que surt al video. Te la posaré al Diumenja'm rediou

Ferran ha dit...

Perfecte, l'escolto diumenge, doncs. Merci!

quim ha dit...

Ja la pots escoltar. Ja hi és

;)

Ferran ha dit...

Uitx!, i tant que la conec! M'encanta, com no podia ser d'una altra manera. D'entrada no vaig recordar el títol, però sí: un altre clàssic del Rei.
Merci per penjar-la, Quim. Bon cap de setmana... i fins diumenge! ;-)