dimarts, 18 de desembre de 2007

Invitació a l'ambaixada

Avui he estat, juntament amb altres periodistes registrats al servei de premsa, a l'ambaixada espanyola. S'hi feia un piscolabis per celebrar el Nadal. Hi he anat amb l'Oriol, un corresponsal que treballa per a dos mitjans catalans. Fa tres anys que viu a Berlin, així que coneix perfectament la fauna periodística -catalana i espanyola- que viu i treballa en aquesta capital.
La cosa ha sigut a estones divertida, a estones del pal "I jo què coi estic fent aquí?", però en definitiva me n'alegro d'haver-hi anat. No m'he barrejat gaire amb els periodistes; estava més per mirar-me el personal (sóc un autèntic voyeur :), especialment un paio que hi havia per allà, que curra a l'ambaixada, amb una pinta molt interessant.
Molta estona he xerrat amb la Montse i amb la Núria, dues companyes del KaSal que, a més, treballen a l'ambaixada. Ens ho hem passat força bé (oi?). Durant una estona hem estat rajant d'una freak que hi havia per allà; recordeu la Marisa Paredes de qualsevol pel·lícula de l'Almodóvar, oi? Doncs penseu en ella, afegiu-li cara de "travelo" i sabreu l'aspecte que feia aquesta dona. A més, vestida de groc de cap a peus. M'he quedat amb les ganes de fer-li una foto.
Total, que després de la sessió amb el senador Gasòliba, només em faltava això. Anar a la innauguració de l'ambaixada catalana a Berlin (temps al temps) serà el súmmum.

Einladung zur spanische Botschaft
Letzte Woche habe ich, wie alle die in Berlin akreditierten spanischer Journalisten, einer Einladung bekommen, um ein Weihnachtsfest in der spanischer Botschaft zu feiern. Heute war es den Tag. Oriol, ein Korrespondent, der für zwei Medien aus Katalonien arbeite, und ich sind da zusammen gegangen. Ich hatte Lust davon, so eine Veranstaltung zu erleben, obwohl normalerweise mag ich grosse Treffen nicht.
Ich habe Spass gehabt, aber manchmal habe ich mich selbst gefragt "Was genau machts du hier?". Aber naja, ich freue mich, da gewessen zu sein. Ich habe mit der anderen Journalisten nicht viel gesprochen; ich hatte aber Lust die Leute zu schauen, besonders ein Typ, der in der Botschaft arbeite, der ich sehr interessant gefunden habe. Aus alle diese Gründen habe ich über Politik nicht viel gesprochen... und dass ist gut!
Für lange Zeit habe ich mit Montse und Núria gesprochen. Sie auch kommen aus Katalonien, wohnen aber seit sehr länger als ich in Berlin. Die beide sind Mitglieder der Katalanischer Verein, deswegen kennen wir uns eindander, und auch die beide in der Botschaft arbeiten. Wir haben spass gehabt und ziemlich gelachelt.

Invitation to the embassy
I recently received an invitation from the Spanish Embassy in Berlin, as did all the Catalan and Spanish journalists who work in this city and are registered at the Consulate. It was for an event, today, which I attended along with Oriol, a colleague who works for two media from Barcelona. We could eat something and the ambassador made a short speech.
It's been quite fun, although I have had my moments of "I wonder what exactly I am doing here". But I'm happy I went. I haven't spend much time with the other journalists, so I have missed most of the politics that acts like this one always have. In any case, I felt like watching the people at the meeting, especially a guy who works at the embassy and whom I found quite interesting (yes, political correctness :)

Most of the time I was with Montse and Núria, two Catalans who work at the Embassy and are also members of the Catalan Community in Berlin. That's why we already knew each other. We've laughed quite a lot and had a nice time.

9 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Carai Ferran, et fas amb la societat terres enllà... Gens malament, gens.

Mikel ha dit...

la teca va estar a l´alçada o que? hi havia jamoncito español del bueno?

Cris ha dit...

Rei, ets lo más de lo más!!! Tinc tantes ganes de veure't... aquest finde??!?!! Divendres? Dissabte?!! Everyday?!! Ayst, guapo! Que et trobo a faltar!!

llopis ha dit...

Eis ferran. Ja va bé tenir rellacions amb la gent de poder, i per això crec que mai va malament, és el que eva dir un amic, que mai se sap, i ja et dic jo que mai se sap... sempre va bé coneixer gent que té influències, perquè no saps com serà el futur...

Ferran ha dit...

I el pitjor, Sara Maria, és que mentiria si digués que no em feia gràcia treure-hi el nas! :)

Res de l'altre món, Mikel: tapes, però no molta varietat. el pernil, això sí, estava boníssim. Ah!, i tot i que jo no en bec, el cava em van dir que era català :-)

Cris Què raro es fa parlar de quedar després de tantes setmanes, eh? Ens fem un truc i trobem el moment.

Llopis cert el que dius. De tota manera, amb el señor embajador no ens vem dir ni 'hola' :)

ciro ha dit...

ei!

jo vull més detallets? mobiliari? quadres de quins artistes i temàtiques? menú de l'aperitiu? folklore?;-)))

Ferran ha dit...

Vejam, Ciro, sent una ambaixada espanyola les respostes són senzilles:
Mobiliari? carregat, barroc. Vaja, com el pis de la meva família de Madrid. Al cap d'una estona de ser-hi, tens la sensació que aquells cortinatges, aquells quadres, tot!... et caurà al damunt.
Quadres? Ni idea, però grans, mooolt grans.
Menú? Jamón serrano, tapas variadas, CAVA CATALÀ! i.. suc de taronja pel nene.
Folklore? El senyor ambaixador va explicar un acudit que ningú va entendre; només una amiga i jo ens mirar tot seriosos i ens vem preguntar: "tu l'has entès?". La resta va riure tothom!

arsvirtualis ha dit...

Sabies que l'edifici de l'embaixada va ser un regal de Hitler? Si mal no recordo van ser Japó i Espanya els dos únics països que van mantenir els respectius edificis en propietat fins que Berlin fou nomenada de nou capital.

Ferran ha dit...

Ah, sí, Ars? Doncs no en tenia ni idea. I és curiós que m'ho expliquis, perque just en sortir de la "recepció" una dona que passava per allà ens va preguntar als quatre o cinc que sortiem en aquell moment sobre la història de l'edifici... i ningú no en sabia res! :-) En prenc nota.
Molt bon any!!