dijous, 10 de gener de 2008

Ku'damm

L'avinguda per excel·lència del Berlin oest, Kurfürstendam és el seu (impronunciable, oi?) nom sencer. Els Kurfürsten -prínceps electors- eren els qui en l'època del Sacre Imperi Romanogermànic n'escollien els emperadors i Ku'damm és l'abreviatura per la qual tothom coneix avui dia aquesta via.
L'avinguda, que fa una cinquantena de metres d'ample i 3,5 km de llarg, travessa el districte de Charlottenburg-Wilmersdorf. Està farcida de botigues de marca: Gucci, Hilfiger, Chanel, Bulgari, Swarowski, ... L'arquitectura recorda la de París, amb els seus grans edificis senyorials, construïts majoritàriament a partir de finals del XIX. Personalment, la Ku'damm i per extensió la part oest de la ciutat, mai m'havia cridat gaire l'atenció; em tirava molt més Prenzlauer Berg, Kreuzberg, parts de Mitte... Ara, però, em dec estar fent gran: si tingués pasta, m'encantaria viure en un d'aquests pisos de sostres alts, d'estil afrancesat! Sí, deu ser cosa de l'edat...

Ku'damm
The most famous avenue in former West Berlin, Kurfürtendamm is its full name. Pretty hard to pronounce, isn't it? The Kurfürsten -the Electors- were the members of the electoral college, in the times of the Holy Roman Empire, and their function was to elect the Emperors.
The avenue is some 50 metres wide and about 3.5 kilometers long, and is located in the Charlottenburg-Wilmersdorf district. It is packed with world-known stores, such as Gucci, Hilfiger, Chanel, Bulgari, Swarowski, ... The architecture reminds that of Paris, with big buildings which were built from late 19 Century. I had never felt very attracted by this part of the city but these past few months I have started to find the Ku'damm nicer. Actually, if I had the money I could move and live in one of these appartments with high ceilings...

7 comentaris:

Musafir ha dit...

La veritat és que amb pasta, jo també hi viuria, al Ku'damm, vull dir. Jo no vaig estar gaire dies a Berlin, però la casa on em vaig allotjar era prou bonica. De principis de segle XX, tota ella d'art nouveau: sostres alts, fusta al terra i les parets; l'ascensor de reixa treballada; i mosaïc al hall d'entrada amb al·legories de deus i deeses. I les cases dels voltants, eren totes de la mateixa època. Un miracle que hagin sobreviscut a la guerra. Si no recorde malament era al costat de la parada del U-bahn de Rüdesheimer Platz, al sud-oest de Berlin.
Si cap dia tens temps, i t'agrada passejar la ciutat, et recomano una passejada per ahi.

Una abraçada,

nur ha dit...

Certament que amb l'edat ens anem aburgesant: als 20 vaig fer un parell d'interrails, arrossegant un motxillot que pesava mil quilos i allotjant-me en albergs d'allò més cutres que ara seria incapaç de reviure.

Cada edat té les seves coses i hem de saber anar adaptant-nos a aquests nous gustos i aquestes noves comfortabilitats, no? :)

Jo continuo jugant a l'Euromillón, per si una cas!

Sara Maria ha dit...

També m'agradaria a mi, o fins i tot a Paris mateix... Ni que fossin unes golfes parisenques... Mmmmm... Bé, anem fent euromillons i primitives, ves a saber, potser algún dia ens toca!

Ferran ha dit...

Amic Musafir veig que el bon gust no és exclusiu meu, hehe... Efectivament, m'encanta caminar per la ciutat i sí, tinc temps per fer-ho, així que m'apunto la zona que em comentes per passejar-m'hi un dia d'aquests.
Salut!

Ei Nur com tu, si penso en coses que vaig fer de "post-adolescent" i en com sóc ara, no em sembla que estigui parlant de la mateixa persona! Ah!, jo també jugo a l'Euromillón, quan sóc a Barna. I a la 6/49 aquí dalt. M'encanta pensar que algun dia em pot tocar! :-)

L'esperança no l'hem de perdre mai, Sara Maria; mai! Bona sort :)

ciro ha dit...

vaja, vaja, així que uns mesos a Berlin i ja estem pensant en mudar-nos a un palauet, eh?;-)))

Sylvie ha dit...

Jo sempre ho he dit, un petit piset a Paris me faria molt feliç, o unes golfes com diu la Sara Maria... quan he vist la foto he pensat, ostres em recorda la zona de l'Arc de Triomf de Paris, però ja ho has dit tu...
Ei, també es maco fer-se gran eh.. és un bon tema aquest ;-)

Ferran ha dit...

Ciro, a un palauet no ho sé, però mudar-me sí que m'està passant pel cap, sí.

I tant que és maco, Syl. A més, jo sempre dic que millor fer-se gran que no fer-se'n!, hehe...


A l'estiu ens podem intercanviar les golfes parisenques per les golfes berlineses. Què us sembla? :-)