dimarts, 22 de gener de 2008

Prohibit fumar

L'1 de gener passat va entrar en vigor a Berlin la prohibició de fumar en nombrosos espais públics. Tal com ja va passar a Catalunya fa dos anys, a partir d'ara també aquí la teca als restaurants farà olor de menjar, i no de nicotina. Iuuujuu!! De ben segur que els berlinesos s'han pres la normativa de formes diferents, segons li va a cadascú la pel·lícula. Alguns, no hi ha dubte, s'ho han pres amb humor: sobre la inscripció "Prohibit fumar" algú, humorvoll com diuen per aquí dalt, hi ha posat una nota: "Sisplau, no plorin".




Nichtraucher Zone
Als ab 1. Januar der Rauchverbot in Berlin in Kraft getreten ist, haben einige humorvoller die neue Gesetz gut genommen. Oder vielleicht nicht so gut, aber mindestens haben Sie versucht, eine lustige Seite darin zu finden. Zum Beispiel in dieser Restaurant in der Nähe von die Humboldt Universität.

Non-smoking area
From the first day of 2008 smoking in public spaces in Berlin is pretty more complicated than it used to be. A new law bans smoking in restaurants, bars and, in general, all public facilities, except for those with a clearly delimited smoking area. One third of Germans are smokers, so quite a number of them must feel rather unhappy with the new situation. In any case, at least in one restaurant in Berlin they have tried to make people smile before entering it: above the "Non-smoking area" sign, a request: "Please don't cry".

11 comentaris:

juditH Estradé ha dit...

És molt bo lo de "Bitte nicht weinen"! Aquí a Dortmund encara no ha entrat en vigor i jo ho espero en candaletes ja que després d'anar a prendre algo, em fa fàstic la meva pròpia roba.

Sara Maria ha dit...

Estic amb tu amb això del iuuujuuuu... Després de tants anys aguantant el fum dels altres ara procuro que quan vaig a un restaurant no deixin fumar i així no menjar fum! Ara diuen que prohibiran fumar arreu on es serveixin productes alimentaris... Ho espero!

nur ha dit...

Em toca ser el contrapunt: malgrat que fa un any i mig que no fumo, he de dir que encara em veig a la banda dels fumadors. Sincerament, trobo que se'n fa un gra massa per les dues bandes.

Passar de la permissió més àmplia a la prohibició més estricta és un canvi força radical (i això encara és més així a Itàlia) i les coses cal fer-les a poc a poc i bona lletra.

Criminalitzar, com es criminalitza, de cop i volta tot ésser que dugui una cigarreta entre els dits o entre els llavis quan fa uns anys era fins i tot era ben vist em sembla una evolució tan sobtada com il·lògica.

I que consti que jo sóc de les que ha deixat de fumar (mai, però, impulsada per la llei antitabac, que em va produir l'efecte contrari del que perseguia).

Dani R. ha dit...

Cigarretes = KK.

Per cert quina proporció de tabac deu haver-hi en una cigarreta ... 2%,5%...

Ferran ha dit...

Judith i Sara Maria, celebrem l'alliberament del fum! :)

Nur És que això de "criminalitzar", que tant es diu, no crec que sigui la paraula. No es tracta de crminalitzar, sinó d'afavorir la convivència. No hi ha dubte que el tabac és perjudicial també pels qui no fumen; sembla just, doncs, que qui vulgui fumar ho faci on no molesti qui no vol fumar, no?
PS: Enhorabona per l'any i mig!

Dani quina fòrmula matemàtica més concisa i més exacta alhora! :)
Ni idea d'això del percentatge. Algú ho sap?

zel ha dit...

Molt bé, molt bé, doncs jo si que fumo, i em fot molt, però molt, no poder fumar enlloc, em sento marginada i no m'agrada aquesta llei seca tan bèstia, que em guardin un espai, coi, que jo no renegava dels cotxes quan duia els meus fills petits amb el cotxet i s'empassaven tot el fum dels tubs d'escapament... Aixxxx, ara fumo, au. Petons.

Cris ha dit...

Ai, Ferran... si jo us entenc, eh... però el plaer de fumar-me un cigarro després de dinar, a la sobretaula, és indescriptible. Ja ho sé que molesta, ho sé... però aiiiiiiii, una mica de persecució sí que hi ha..

Sara Maria ha dit...

Jo també he estat fumadora, però sempre m'ha molestat el fum mentre menjo. Tota la meva vida he hagut d'aguantar-me i "fumar" el fum dels fumadors, ara puc gaudir d'un àpat sense fer-ho, ja era hora. Potser ara els toca els fumadors aguantar els no fumadors.
Encara m'agrada fumar un bon havà de tant en quant, pero mai mentre menjo.

Musafir ha dit...

Doncs mira qué be, allò de no fumar a Berlin, jeje.
Jo no fume i ho trobo be, que ja hem aguantat prou d'anys el fum a la cara sense protestar.
I en Alemanya que són tan estrictes amb les normes, espere que es complisca. Quan vaig estar-hi, em semblava que tot estava prohibit: ich finde dass, alles ist in Deutschland immer verboten!! li deia jo en el meu alemany macarrònic a la nostra amiga berlinesa, jeje.

Mira si tens curiositat pega este enllaç d'un fòrum amb fotos sobre els "Verbotstafel" i este tema, d'Àustria i riu-te una estona:
http://www.sagen.at/forum/showthread.php?t=306

Saludets,

Ferran ha dit...

Zel mmmm... d'això... mmm... ¡se siente! Haha!, què cabrit :-) No, de debò, a mi el que em sembla persecució és que estigui prohibit fumar al carrer, com passa en alguns llocs del món (veure aquí: http://www.smdailyjournal.com/article_preview.php?id=66988). Això em sembla veritablement persecució malaltissa. Però en un local públic, tancat, perdó però em sembla de justícia.
Bona cigarreta! :)

Ai Cris! Si ja ho sé, que això de la cigarreta post-àpat deu estar molt bé; però vaja, com li deia a la Zel...

Mite-la, la Sara Maria amb el pur! Deu tenir alguna cosa a veure amb el teu nom, que t'agradi fumar purs? ("l'altra" Sara també en fumava, oi?)

Molt bò el link, Musafir. De tota manera, em sembla que també a casa nostra molta gent té la sensació de viure en un país de prohibicions (diria que el 80 km/h ha estat la guinda).
Salut!

Sara Maria ha dit...

Doncs potser és qüestió del nom però res a veure amb "l'altre" Sara... Jejejej...