dijous, 31 de gener de 2008

Reflexions post-Frankfurt

Nur auf Katalanisch verfügtbar / Only available in Catalan

Vilaweb ha publicat recentment un article amb algunes reflexions a l'entorn de la participació catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt, l'octubre passat. El cicle "La meva experiència a Frankfurt", clausurat fa pocs dies, va fer balanç d'aquella fita i el diari electrònic se'n fa ressó a través d'algunes opinions d'en Quim Monzó. Interessant el que s'hi diu, especialment llegit des d'Alemanya, un país descentralitzat -i molt- però que en general no sembla entendre gaire la multiculturalitat a l'estat espanyol. Aquest és l'article:

El nord enllà també grinyola
Monzó, Barbal, Margarit, Fonalleras i Comadira tanquen el cicle 'La meva experiència a Frankfurt'
'Què en vaig treure jo de tot plegat? La sensació que els periodistes alemanys no tenen la qualitat que m'imaginava', va dir Quim Monzó parlant de la seva experiència de la Fira Frankfurt, en un acte al Palau Marc de Barcelona, al costat del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras. El conseller li va donar la raó, apuntant que de cara a altres esdeveniments internacionals, caldrà fer una 'campanya de comunicació preventiva per desactivar els discursos hegemònics que ens flagelen'.
Aquestes declaracions les van fer en l'acte de tancament del cicle 'La meva experiència a Frankfurt', organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes. El cicle s'ha fet a diverses ciutats dels països de parla catalana. Hi han intervingut vint-i-tres escriptors, que van participar en les activitats de la cultura catalana a Frankfurt i arreu d'Alemanya.
Monzó, que durant tota la setmana de la Fira de Frankfurt no va parar d'atendre mitjans de comunicació, ja que va ser l'escriptor encarregat de fer el discurs inaugural, va explicar: 'Els periodistes alemanys amb moltes coses són molt barroers. Tota aquesta qüestió de la pregunta inevitable: 'I vostè per què escriu en català?' Així estem encara? Jo he voltat per mig món i no m'han preguntat això. Però els periodistes alemanys viuen comandats per uns elements que estan destacats a Madrid, que xuclen tota la informació d'allà, de la televisió oficial, del diari oficial d'un partit i del diari oficial de l'altre partit. I ja està. Aquesta és la seva visió que tenen d'Espanya. Aquesta visió sectària la transmeten als periodistes que no tenen la joia de ser corresponsals a Madrid i que viuen a Alemanya. I aquests reprodueixen com a bens la informació donada. Cap sentit de crítica, cap idea posada en qüestió. Jo em vaig quedar sorprès de la manca de qualitat dels periodistes alemanys, en general, evidentment sempre hi ha excepcions.' I va acabar dient: 'El nord enllà també grinyola una mica.'
En l'acte de clausura, a Barcelona, també hi van intervenir Maria Barbal (el seu llibre 'Pedra de tartera' ha estat un èxit de vendes a Alemanya); Josep Maria Fonalleras (que va promocionar per Alemanya el seu llibre traduït a l'alemany 'August & Gustau' i va participar en el projecte 'Geographia: Paisatges literaris'); Joan Margarit (que va fer diverses actuacions amb la proposta musical i poètica 'Paraula de jazz' i va presentar a l'estand del Grup 62 de la fira 'Joana i altres poemes', també traduït a l'alemany); i Narcís Comadira (que va ser comissari de l'exposició 'Cultura Catalana, singular i universal' i va participar en un seminari de traducció entre autors catalans i alemanys).
La majoria d'autors van destacar els actes fets en diverses ciutats d'Alemanya, a les cases de la literatura, llibreries i altres espais, més que la Fira en sí. I que aquests actes eren plens de públic alemany interessat per la literatura, molt atent a la lectura de fragments de la seva obra, encara que després preguntaven poc sobre literatura i molt al voltant de la cultura catalana, la història del país, i no fallava mai la polèmica lingüística.
Al llarg de l'acte van aparèixer algunes anècdotes: Fonalleras guarda una ampolla de vi que porta una etiqueta amb la coberta del seu llibre 'August & Gustau' (un simpàtic recurs de promoció que va utilitzar l'editorial alemanya del llibre, A1 Verlag. O bé, la coneixença d'una cantant mulata de Sabadell, afincada a Berlín, que va amenitzar gratament un dels actes literaris on Fonalleras va participar, juntament amb Jordi Puntí. I també a destacar la sorpresa que es va endur Joan Margarit, quan en una tenda de 'souvenirs' dins la Fira va descobrir unes tasses on hi havia imprès el seu vers 'La llibertat és una llibreria'. Va aconseguir-ne tres al preu d'una i va acabar signant tasses per a alguns visitants de la Fira.

5 comentaris:

Matty ha dit...

què... aquest post no el tradueixes a l'alemany? hehehe

juditH Estradé ha dit...

Penso que, si Espanya no parla de les seves llengües, els altres països potser pensen que no és important. I vist que Espanya, no ens acceptarà mai i no farà propaganda de les seves llengües mai, la propaganda l'hem de fer i saber fer nosaltres, ja que amb el nostre "govern" tampoc s'hi pot comptar. O sigui, que ja tenim feina, quan ens volen escoltar, però tampoc cal fer-nos avorrits.
Els coneguts del meu voltant, ni es van enterar que Catalunya era la protagonista de Frankfurt, fins que els hi vaig dir jo!

Ferran ha dit...

Matty em temo que necessitaria tot un matí... i passo!

Judith has donat en el clau: Espanya no fa pràcticament res per difondre la varietat lingüística del territori. Aquí rau el problema. Pel que fa al(s) govern(s) català(ns), penso que no fan prou per explicar-se arreu; perden massa recursos intentant explicar-se a la resta de l'estat, cosa que resulta més que inútil, i semblen no dedicar-se prou fronteres enllà, que és el que caldria.

nur ha dit...

Quan llegeixo una novel·la, no és cap fet influent l'origen de l'autor. En Henning Mankell escriu en suec, la Matilde Asensi en castellà (tot i que la tradueixin), el Quim Monzó en català-barceloní, el Ferran Torrent en català del sud...

Com que em costa molt llegir en idiomes foranis, normalment només ho faig en català o en castellà (sí, sóc bilingüe!). Si hi ha traducció en les dues llengües, tendeixo a comprar la versió catalana. Per tant, m'és ben igual que l'idioma original sigui l'urdú, l'esperanto o l'amazinga.

Però els escriptors catalans han de defensar un país, un territori, una llengua en la qual no els llegiran i van anar a defensar aquestes tesis a la fira de Frankfurt: què els havien de preguntar aleshores?

I jo penso que així no anem bé, no senyors, no anem bé! Una cosa és fer bandera de la nostra nació sense Estat i una altra cosa és parlar de literatura.

Oi que si parléssim de qualsevol altre art (tret del cinema, però no cal ni esmentar-lo), ni ens ho plantejaríem?

Ferran ha dit...

Nur amb el tema llengua estem d'acord: jo també sóc bilingüe, també llegeixo indistintament en català i en castellà i, com tu, tampoc no em pregunto d'on és l'autor. Pel que fa a Frankfurt i a com s'entén el plurilingüísme a l'estat, és curiós que en un país tan descentralitzat i, teòricament, culte com aquest, la qüestió del català tendeix més aviat a fer-los nosa. És així. Curiós, fins a cert punt inexplicable, però real. Molts periodistes alemanys influents, que van cobrir la Fira de frankfurt, quan preguntaven "I vostè perquè escriu en català?" en realitat estaven preguntant "I vostè perquè no escriu en castellà, que tindria molt més públic potencial i utilitzaria una llengua important?".
I a aquestes alçades és lleig haver d'explicar encara que si és la meva llengua materna i blablabla. I encara més haver-ho d'explicar a algú que ha tingut oportunitat de formar-se.