dijous, 7 de febrer de 2008

Barcelona 7 – 11

Sí, sóc a Barcelona aquests quatre dies. Una escapada de més o menys darrera hora, per celebrar un aniversari molt especial (91 no es compleixen tots els dies, oi?). Aprofitaré aquests quatre dies escassos per fer alguna gestió... i poca cosa més, que 96 hores no donen per res!
Ens retrobem dimarts a Berlin!

Barcelona, 7. – 11.02
Diese vier Tage bin ich in Barcelona. Nicht seit lange habe ich entschiedet, zurück nach Hause Nummer 1 zu fliegen um die Geburstag meiner Oma (91 ist nicht so gewohnt, oder?) zu feiern. Da werde ich etwa Zeit um ein paar wichtige Sachen zu machen... und nichts mehr, als 96 Stunden nicht zu viel sind!

Wir treffen uns wieder in Berlin, ab Dienstag!

Barcelona, 7 – 11 Febr.
I’ll spend four days in Barcelona. I decided to fly back to #1 home to celebrate a special birthdate (91 is not so usual, is it?). I’ll also do a couple important things there... and not much more, since 96 hours are not such a long time, are they?

We’ll meet again as of Tuesday, in Berlin!

15 comentaris:

Cris ha dit...

Jo et retrobo fijo demà, i potser avui també!!! I potser diumenge!!! Ole, ole! El Ferran és aquí!!!

Ferran ha dit...

Cris!! Demà al Mama, com en els vells temps :) Quines ganes!! Petonets, guapa.

zel ha dit...

Com coi ens retrobarem a berlín, Ferran, què més voldria jo, venir a Berlín...va, fes-me propaganda, que em penso serà la nostra propera escapada, Berlín té tots els "mumbrus" fins ara... Petonets!

defak ha dit...

Ben breu tornat.

Ferran ha dit...

Dona, Zel, perdre's una de les ciutats més interessants d'Europa, la gran capital europea més barata i on hi viu un guia turístic de no te menees (quina ràbia d'expressió, no?), té delicte!! Envia'm un mail si les teves amigues i tu us animeu, i us recomano allotjament barat i cèntric, i us faig un rulu per la Stadt. Ep, i gratis, eh? ;-)

Merci, Defak. Tan breu que d'aquí a 48 hores torno a agafar l'avió en sentit contrari.

Ara que sóc aquí, me n'adono que començo a trobar a faltar la Mediterrània i quin cel més blau, senyor, quin cel...! Ai, ai, ai...

Anònim ha dit...

Per que vegis que me'l miro cada setmana. Passa't-ho bé per Barcelona

Guifré

pd. Espero que el pròxim article sobre l'aeroport de Tempelhof i la seva història!!!! Worwereit für Kanzler!!!!

Musafir ha dit...

Al final, la mediterrània ens ha encisat, fins i tot a mariners com el Musafir que va néixer terra endins, jeje.
I coincidisc: el cel alemany mai m'ha resultat maco: molt gris normalment, sobre tot a l'hivern...

Ho vaig comentar al meu post sobre el cel alemany i el carnestoltes de Mainz del 2007 que ja he vist que l'has llegit i m'has deixat un comentari, jeje. Gràcies.
Algún dia t'explicaré per qué tinc jo sensacions contradictòries amb Mainz, el seu carnestoltes i el Rin...
Potser torne algun dia, per tal d'esborrar eixa sensació...

Bon retorn a Berlin,
Una abraçada,

Ferran ha dit...

Guifré m'has donat una idea: els aeroports de Berlin, en tres capítols. Certament, Tempelhof és el més interessant per allò del "pont aeri" dels aliats.
En 48 hores torno a ser a Berlin, i ja en tinc ganes. Coi, què complicat és estar enamorat de dues ciutats!

Musafir quan vaig llegir això de Mainz em va fer una gràcia especial perquè uns bons amics hi viuen, i els últims anys hi he estat anant de forma força regular. No deixis d'explicar-m'ho, algun dia!
Una abraçada a tu també.

attzaar ha dit...

Hola Ferran :)

Veig que t'has deixat caure per casa aquests dies... M'ha fet molta gràcia llegir aquest post sobre el motiu pel qual has tornat. Curiosament, em sembla que les nostres àvies van néixer el mateix dia i el mateix any: 7 de febrer de 1914??? Justament d'això en vaig escriure jo també en el post d'aquell dia... Quina coincidència, jejeje!

Doncs això, aprofita per ser amb ella en aquests 91, que no són cap tonteria ja! jejeje

Una abraçada des dels Balcans

nur ha dit...

T'he deixat un regal al meu bloc mentre ets a Barcelona :)

Ferran ha dit...

Ep, attzaat, les dates no són exactament les mateixes, eh? La meva àvia és del febrer, sí, però del 9 i del 1917.
Salut des de l'asoleïada Barcelona!

Nur se t'agraeix de debò el regal, que vaig veure ahir al vespre. Ja he penjat la resposta pertinent al Quina Mandra.

attzaar ha dit...

Perdó, perdó, volia dir del 1917... per què vaig escriure del 14?... Però sí, definitivament no coincidèixen. La meva era del 7 :)

Una abraçada des d'un Belgrad fred i a punt de neu...

Lucila ha dit...

Ferran, ben (breument) retrobat! Tot un plaer :)

Per cert, és curiós trobar comentaristes coneguts al teu blog: amb en defak també ens hem intercanviat algun missatge, i la zel és assídua del blog d'en Joan deu Peiroton, a qui vam tenir el gust de conèixer aquest cap de setmana a Tolosa... La blogosfera catalana és un pañuel!

Cristina ha dit...

Feliços 91 a la teva iàia!!!! la meva, també de l'any 17, no va voler celebrar els 90 l'any passat perquè, segons ella, en complia 87. Una llàstima treure's anys, espero no heredar aquest mal costum...

Ferran ha dit...

Attzaar dia amunt, dia avall... de la mateixa quinta, vaja!
Una abraçada per tu des del Berlin de la no-neu (coi, aquest any no hi ha manera!).

Ei Lucila, em sembla que tan al·lucinada t'has quedat tu com jo, hehe. Ha sigut xulo. Llàstima de la falta de temps!
Doncs sí que és petitona i familiar, la catosfera! En defak tot just l'acabo d'incorporar als blogs que visito; hi vaig topar casualment, navegant...
Un petonet, guapa.

Merci, Frau Branermeier!! Va ser molt maca, la celebració.