diumenge, 10 de febrer de 2008

D'invicisme

A Barcelona l'ajuntament va aprovar, deu fer cosa d'un any, una normativa per imposar el civisme a la ciutat. A Berlin no existeix, avui per avui, una reglamentació tan extensa sobre què pot i què no pot fer el ciutadà. Se suposa que cadascú sap què és correcte i què no, quan viu en societat. Per trencar estereotips, però, penjo un parell de fotos que expliquen, per sí mateixes, com tampoc a Alemanya tothom sap què sí i què no es pot fer.
La foto #1 és d'una placa, penjada en un edifici de la Karl Marx Allee, on s'explica que la casa està protegida per llei i que pintar-hi grafits i penjar-hi pòsters està penat. La foto #2 és del lateral de l'edifici en qüestió, allà on penja la placa.
Amb reglamentació expressa o sense, sempre hi haurà qui es passi la llei pel forro. O això, o potser és que Berlin no és ben bé Alemanya? Mmm... un bon tema per una pròxima crònica!
Über (un)gemeinschaftsgefühl
Diese zwei Fotos habe ich selbst vor kurz gemacht. Lustig (lustig?) findete ich, dass trotz das Schild an der Wand des Hauses, hat jemand einen grosser Teil davon mit Grafittis schmutzig gemacht (oops!, tja, entschuldigung, dass konnte Kunst sein! :)
Man denkt normalerweise, dass das Deutsche Volk gewohnt ist, die Gesetze zu beachten. In dieser Fall, aber, scheint es ziemlich klar, dass entweder der "Kunstler" kein Deutsch kann, oder... vielleicht Berlin nicht in Deutschland ist? Mmmm... was für ein interessantes Thema für eine zukunftige Chronik!

About community spirit
One usually hears that Germans are quite used to following the rules. At least, such is the impression that one gets from where I come from. But these couple of pics I took short ago prove that either Germans are not so obedient as they are... supposed? expected? to be, or Berlin is not Germany.
Actually, hey!, this is an idea for another chronicle: is Berlin Germany? Oh yeah, I've got a couple of things to say about it. Soon, here!

17 comentaris:

Deric ha dit...

el realment penòs és que s'hagi de fer una ordenança per dir que no s'ha d'escopir al terra o embrutar una pared. el que seria realment bo, fóra que la gent fos més respecuosa amb l'entorn i més responsable.

zel ha dit...

Noi, no pares, voltes com una baldufa, quina envegica em fas, jo vull córrer món, també... em vols per portar-te la maleta? el portatil? el pikenike? jejeje
petons!!!

Musafir ha dit...

Veus tu! Al final crec en la meua teoria de que els alemanys són "cívics" per imperatiu legal, jeje. Aixó de civilitzats i respetuosos per naturalesa... doncs jo crec que com a tot arreu. (Ni més ni menys)
Si que és veritat, per altra banda, que Berlin s'asembla "como un huevo a una castaña" que diuen en castellà a la resta d'Alemanya.

I pel que em comentes de Mainz, de moment, ni Gutenberg, ni Fastnach... "ni el polvo" que digué Santa Teresa tot espolsant-se les sabates en anar-se'n d'Àvila...
Bueno, no és per a tant. Segur que tornaré un dia d'estos, sense que s'assabenten els meus amics, jeje; que al cap i a la fi em va agradar molt com a ciutat petita que és.

Saludets,

Ferran ha dit...

No ho hauria expressat millor, Deric. Suposo que com més elements egocèntrics hi ha en una societat, més inevitable resulta haver de legislar sobre qüestions elementals. Mal senyal, si a casa nostra cal regular-ho tot.

Què va, Zel, les meves "voltes al voltant del món" només són entre Berlin i Barcelona. M'estan agafant ganes de trencar aquesta rutina!

Però en general, Musafir, no hi ha dubte que els alemanys tenen força consciència de pertinença a una societat, de ser part d'un tot, i per això solen actuar menys egoïstament del que es veu per casa nostra. Fins i tot a Berlin, i malgrat les fotos d'aquest post.

Finestreta ha dit...

Sí, llegint el teu blog m'adono que la diferència entre Berlin i Stuttgart és prou gran...

Jo n'he vist un altre de cartell, ja el penjaré ja!

Jaume Puig ha dit...

Molt bona la foto. A mi em va sobtar també Suïssa que té les seves ciutats plenes de merda a vessar. Tinc clients suïssos encisats en cantar tothora les glòries del seu petit país. I quan vaig estar a Suïssa vaig recullir moltes fotos de merda en forma de graffitis, contenidors rebentats, papereres sense buidar de setmanes, cabines de telefon destrossades ... Està bé trencar mites que ens fan passar als meridionals per rústics sense evolucionar. En tot cas ho compartim.

Ferran ha dit...

Finestreta he estat a Stuttgart un parell de cops, i a prop uns quants més (Tübingen, Reutlingen i uns quants -ingens més) i sí, sense dubte, Berlin és com un altre país!

Cert, Jaume: els mites cal trencar-los. De tota manera, com deia ara a la finestreta, a altres llocs d'Alemanya son molt més respectuosos amb l'entorn que a Berlin.

Aviat dedicaré un post a Berlin i Alemanya, com si fossin dues entitats diferents!

Xavi ha dit...

Un parell de comentaris (potser estan fora de lloc, no ho sé):
En la regulació del civisme per part dee l'administració, el que hi ha sovint és molta hipocresia. És el cas de prohibir la prostitució al carrer. D'acord, però... no hauria de ser una activitat legal amb totes les conseqüències (drets i deures)?
L'altra qüestió és, si no estaria bé posar ènfasi en el civisme en l'educació a les escoles

Sara Maria ha dit...

Xavi... A les escoles s'ensenya, és la família que educa! I en va renunciar fa molt de temps a fer-ho...

ciro ha dit...

ei, les pintades al mur són també rotllo incívic, o ja són rotllo antropoartístic?

perdó, perdó, el zzzb t'entra a la neurona i ja no et surt mai més!!;-)))

espero que la luci;-) i companyia no ens estigui llegint...

Ferran ha dit...

Com ha d'estar fora de lloc el teu comentari, Xavi, si el que dius té tot el sentit del món? El civisme hauria de ser assignatura obligatòria a tot arreu!

Sara Maria, penso que també les escoles tenen un paper a jugar pel que fa a educar, no hi estàs d'acord? No només han de donar coneixements generals als alumnes, sinó ensenyar-los perquè cal respectar als altres, per exemple. Naturalment, en aquest camp els pares són els primers cridats a jugar el paper que els correspon, que per això són els responsables dels nanos.

Jo diria, Ciro, que les còpies d'originals (com el famós petó) es podrien considerar art (?). La resta (veure crònica del 20.11.2007), en fi, tu mateix...

Sara Maria ha dit...

D'acord, però també és cert que la família és la primera que ha abandonat; han passat de ser pares a ser amics, sense autoritat. Així els nens crèixen fent el que els dona la gana, sense límits.

Ferran ha dit...

Completament d'acord amb el que dius, Sara Maria. Sembla que s'ha passat de la "repressió" al "tot s'hi val". És imprescindible trobar un punt mig.

Fina ha dit...

Sara Maria,

Et convido a que llegeixis la meva denúncia, els comentaris dels pares(crec que raonables) i dels professors(crec que sortits de mare, en absolut responsables de res).

I la conseqüència de tota la seva irresponsabilitat ha estat que una nena d' onze anys, amb pares responsables ,està fora de l'escola, perquè la seva professora en llegir la meva opinió es va negar a fer-li més classes i ens va dir que li busquéssim una altra escola.

Sara Maria "no todo es oro lo que reluce".

Salutacions.

Fina ha dit...

M'ho havia deixat,

http://finafontrodona.blogspot.com/search/label/Escola%20de%20m%C3%BAsica%20de%20Blanes

Salutacions.

Sara Maria ha dit...

Fa molt de temps que els professors estan cremats per que han d'educar en comptes d'ensenyar, i per què no rebren de l'administració els ajuts i suports necessaris. Amb tot, també hi ha qui ha accedit a l'ensenyament per motius econòmics i laborals, no pas per vocació, i és nota!

Khatia ha dit...

:))))