dilluns, 25 de febrer de 2008

Els colors de la política

A Alemanya, els partits polítics s'identifiquen popularment amb un color cadascun. Així...

la CDU (Christlich-Demokratische Union, democristià) és negre,
l'SPD (Sozialdemokratische Partei, socialdemòcrata) és vermell,
Die Grüne (Els Verds) tenen el... sí, el verd,
l'FDP (Freie Demokratische Partei, liberal) és groc, i
a Die Linke (L'Esquerra) li correspon un vermellós. En realitat, però, per alguna raó que desconec els mitjans es refereixen a Die Linke pel seu nom, no pel color.

L'actual govern federal, la Große Koalition, és negre i vermell (CDU + SPD). En els governs dels 16 Länder en què està dividida Alemanya, en canvi, les combinacions són diverses i les explicaré en un altre post.
Comparant el panorama polític alemany amb el de l'estat espanyol, una primera evidència salta a la vista: a Espanya tot sembla reduir-se a dos partits, mentre que aquí n'hi ha cinc. Jo, francament, prefereixo aquesta diversitat, ja que sovint obliga a pactar, a entendre's. Quan la cosa és entre dos, molts queden fora de joc.
Entendre's, però, no és precisament fàcil entre els dos partits de l'esquerra, l'SPD i Die Linke. Aquest segon és un partit molt jove, nascut el juny de 2007 de la fusió entre el PDS, els antics comunistes de la RDA reconvertits al socialisme democràtic, i escindits de l'SPD encapçalats per l'exministre federal Oskar Lafontaine. Die Linke va néixer a l'esquerra de l'SPD. Els dirigents d'aquest partit els deuen veure com una autèntica competència, ja que es neguen a coaligar-se en cap cas amb ells. Teatre? Potser sí, o potser els tenen por.
(Continuarà)

Die Farben der Politik
Nicht alle wissen, dass die Politiker parteien sind in Deutschland mit Farben zu erkennen. Deswegen erkläre ich, dass Schwarz, Rot, Grün usw die politischer Möglichkeiten in Deutschland repräsentieren.
In der Post habe ich auch erzählt, wie es die Situation in Spanien ziemlich anders ist: während in Deutschland gibt es fünf Parteien, die in eine Mehrheit des Landtages repräsentiert sind, gibt es in Spanien nur zwei grösse Parteien: der PSOE (Sozialistische Partei) und der PP (Volkspartei, Konservativ). In Katalonien dagegen kann man bis zu sechs Parteien in der Regionallandtags zählen: der PSOE heisst bei uns PSC, obwohl sie keine unabhängige Partei ist; der PP und C's, die beide davon Konservative, spanische Nationalist, sind ganz klein; CiU ist kat. Konservativ; ERC, kat. Links, die deutlich für die Unabhängigkeit Kataloniens ist; ICV, die Grüne, sind relativ niedrig.
Später in der Katalanischer Version des Posts habe ich auch über die Gründung Die Linke geschrieben; und auch habe ich erzählt dir Probleme, dass der SPD und Die Linke haben, um sich mit einander zu verstehen. In einem nächste Post werde ich die politische Situation in der 16 Länder entwickeln.

The colours of politics
Many don't know that colours represent political parties in Germany: black for the conservative CDU; red for the social-democrats of the SPD; green for Die Grüne (that was pretty obvious :); yelow for the liberals of the FDP and sort of red for Die Linke (at the left of the SPD; in this case, though, the media refer to this party for its name, not for its colour).
I explained this in the Catalan version of the post, and also compared the fact that while in Germany five parties are more or less important nationwide, in Spain only two count: PSOE (socialist; currently in office is President Zapatero) and PP (conservative). In Catalonia, on the contrary, six parties are present in the Parliament. Besides the two that I just mentioned (although, at home, the Socialist party's name is PSC), there are CiU (right wing), ERC (left, for Catalonia being a EU independent state); ICV (Green Party) and C's (right or left, who knows; in any case, Spanish ultranationalists).
Back to the German case, I ended up the Catalan version of the post explaining that there are big difficulties here for the left parties (SPD and Die Linke) to reach agreements. Since Die Linke was founded, only one year ago, by former GDR communists and also a group of people from the SPD, now they are seen as "competitors" and that's probably the reason why SPD is reluctant to deal with them.

11 comentaris:

zel ha dit...

Ui, els colors no fan la cosa, però de vegades la cosa fa els colors...Jo hauria d'estar amb els verds i l'esquerra, quins serien els meus, aquí? Petons!

Finestreta ha dit...

Ostres que bé que parlis d'això, perquè jo no en sé gens de poñítica alemanya i m'anirà molt bé!

Avui he vist unes enquestes que deien que la CDU ha baixat una mica però continua al davant. Sortia a una pantalla del metro...

Mikel ha dit...

el negre sens dubte es el millor color per la politica ;-)

Ferran ha dit...

Zel el color resultant de barrejar el verd i el vermell seria el teu color :)

Finestreta així és: a Hamburg la CDU va perdre la majoria absoluta, diumenge passat, però continua sent el partit més votat i ara podria coaligar-se amb Els Verds. Tot un experiment.

Mikel te'ns estàs definint en públic, oi? :))

defak ha dit...

Però a Catalunya recuperem aquesta diversitat d'espectre... Jo ho veig com una bona senyal.

Oscar 7m76 ha dit...

A Espanya hi ha el color negre i el color encara més negre...

Puji ha dit...

Com trobo a faltar aquesta diversitat de partits. Sort que a Catalunya encara en tenim uns quants al Parlament.

Jaume Puig ha dit...

El negre i el vermell són els colors de l'anarquisme. No veig jo als alemanys molt àcrates.

Aquí a Catalunya no tenim problema de bipartidisme. Però sempre manen uns o altres ;-) Algú va escriure un llibre, no recordo qui, que resumia en centenar de famílies el poder real a Catalunya.

Ferran ha dit...

És una bona cosa, Defak, sense dubte.

hehe... ben vist, Oscar!

Sí, Puji, és ben be així. Que estiguin obligats a parlar entre uns quants, a entendre's em sembla una excel·lent forma de millorar la democràcia.

Àcrates no gaire, Jaume, però que els encanten els colors salta a la vista :-)

Josep Amílcar Albert ha dit...

Diferències democràtiques.
Els partits alemanys tenen clar que han de parlar entre ells per entendre's. A España i Catalunya, uns i altres no paren de repetir que ha de governar l'opció més votada. Però no estem en un sistema parlamentari de partits?. Aquest sistema no es basa en la negociació i en l'acord?.
A la fi el que tenen clar uns, altres i el altres, és que volen un sistema que els permeta el primer tu, i després jo, però ningú més, que ens desmunten la paradeta.
En el fons, la voluntat de pervertir allò que hauria de ser.
Filòsof avui, no?

Ferran ha dit...

Tot i així, Josep, aquí també hi ha certs problemes a l'hora d'establir converses per possibles pactes. Per exemple, l'SPD no vol ni parlar amb Die Linke (i tots dos són d'esquerres). Això ho explicaré en un altre post sobre política, perquè em sembla interessant.
De tota manera, efectivament, el panorama polític alemany se sembla molt al català -pel que fa a la "varietat" de partits parlamentaris- però molt poc a l'estat espanyol.