dijous, 14 de febrer de 2008

Immigració, assimilació, exclusió

Fa pocs dies el primer ministre turc, Recep T. Erdogan, va ser a Alemanya. Aquí viuen més de 2.5 milions de turcs, que aviat és dit. Al voltant de la qüestió de la immigració, Erdogan va fer un discurs a Colònia, en clau de política nacional (turca), davant de 16.000 compatriotes. Els va animar a no perdre les arrels (fins aquí perfecte) però, ailàs!, va reclamar que s'institueixin a Alemanya escoles i universitats en llengua turca. Això ja és prou gros, però encara pitjor va ser la frase estrella del primer ministre: "L'assimilació és un crim contra la humanitat", va dir el carallot. Erdogan, ets un imbècil demagog!
L'home ha deixat empremta. No només els conservadors (CDU i, encara amb més vehemència, la CSU bàvara) han criticat fortament les paraules del políti turc; també l'SPD, els socialdemòcrates, l'han posat de volta i mitja. Com ho han fet igualment les associacions de turcs a Alemanya. Perquè? Sembla prou evident...
Quan un se'n va a viure a un altre país, ha de portar incorporat el xip del "me'n vaig a casa d'un altre". A tots nivells. I quan vas a casa d'algú altre, no et comportes com a casa teva sinó com a la seva. Això és lògic, oi? En el meu cas, no espero que un alemany m'entengui en cap altra llengua que no sigui la del país on vinc a viure; si el meu nivell no em permet (fer-me) entendre, el problema és meu, no dels alemanys. Naturalment, la qüestió no es redueix només a la llengua: si aquí la gent té per costum no fer soroll a les cases a partir de les 20h., doncs a partir de les 20h., tranquil·litat i bons aliments. I això, amb tot d'elements que fan d'aquesta cultura, com de cada cultura al món, una forma d'entendre la vida.
L'"assimilació", entesa com el procés d'integració en la societat d'acollida, no només no és un problema sinó que, de fet, ha de ser l'objectiu a assolir en qualsevol cas. I, sisplau, que ningú no es posi les mans al cap: assimilació, integració no implica haver de renegar o oblidar les pròpies arrels. Dir, com ha fet Erdogan, que l'assimilació és un crim, no només és una bestiesa: és perillós i irresponsable. Deu ser-ho, quan tota la societat, tota, ha mostrat la seva sorpresa i el seu desacord amb aquesta posició.
Per acabar d'entendre el backround de la història, cal tenir en compte que els turcs residents a Alemanya són dels pocs ciutadans d'aquest país que tenen dret a gaudir de doble nacionalitat: alemanya i turca. És a dir, poden votar a Alemanya (naturalment, quan n'obtenen la nacionalitat) i també a Turquia. En clau electoral cal interpretar les paraules d'aquest irresponsable, però no per això tenen menys pes.

Migration, Assimilierung, Ausgrenzung
Dieser Post beschäftigt sich mit der Rede der turkischer Ministerpräsident Erdogan, letzte Woche in Köln. Er habe gesagt, dass es in Deutschland türkische Schüle und Universitäte existieren sollen; und auch -und schlimmer!- dass "Assimilation ein Verbrechen gegen die Menschlichkeit ist".
Die Wörter des Premiers finde ich sehr gefährlich und unverantwortlich. Als jemand sich in einem anderen Land bewegt, soll er immer einer Anstrengung machen, sich zu integrieren. Das bedeutet nicht nur, dass man den neuer Sprache lernen sollte, sonst auch die neue Kultur kennenzulernen und darin so stark wie möglich einfügen zu versuchen. Assimilation ist für mich kein Verbrechen; es handelt sich hingegen mit Integration und, auch, mit Wohlstand.
Mehr darüber kann man hier lessen.

Immigration, Assimilation, Exclusion
Turkey's PM Recep T. Erdogan visited Germany last week. In Cologne, he addressed a speech to some 16.000 Turkish who live in this country. He said many things, most of which were undoubtfully irresponsible, in relation with immigration. He said, for example, that turkish schools and universities should be created in Germany, considering the number of people with this nationality. Ridiculous. But even worse than that was his sentence: "Assimilation is a crime against humanity".
Assimilation is not a crime. On the contrary, it is the necessary step in the process of integrating a foreign society. When a person moves to a new country, it is -no question about it- his duty to make all the necessary efforts to become a member of the society that welcomes him. This implies not only learning the language, but also all the cultural items that concern that society. This is not about forgetting one's origins, of course not!, but has to do with the capacity to improve, progress and get a better life.
All the political parties and social institutions in Germany have regretted the irresponsible words of Mr. Erdogan.

9 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

Espectacular Erdogan. El que dius tu és d'un sentit comú indiscutible. Aquestes paraules de tot un primer ministre turc imagino que poden condicionar encara més l'opinió que deuen tenir els alemanys de l'enorme minoria turca que resideix al seu país.

Finestreta ha dit...

Doncs, evidentment, jo també estic d'acord amb tu Ferran... Per cert, he sentit a dir moltes vegades que els alemanys els tenen mania als turcs, però a mi no m'ho sembla, jo trobo que la majoria de turcs estan ben integrats amb els alemanys... Tu què en penses?

Ferran ha dit...

Saps què, Jaume? En realitat, els alemanys van tan en compte de no repetir la història, que diria que són especialment respectuosos amb "els altres". Parlo en termes generals, òbviament. Les paraules d'Erdogan han provocat un petit terratrèmol, que fins i tot arribarà al Reichstag la pròxima setmana, però a nivell del carrer crec que la gent aplica força sentit comú i, simplement, pensa que Erdogan és un demagog.

Completament d'acord, finestreta; jo també tinc aquesta impressió. Com deia, segurament el passat del poble alemany i el càrrec de conciència que porten a sobre els fa ser especialment curosos en aquest sentit.

miq ha dit...

I ben fet que fan de ser curosos. El senyor Erdogan, però, pixa fora de test. I és que hi ha coses que cauen pel seu propi pes, com que quan vas a viure a un altre país, t'hi has d'integrar lingüísticament i cultural: almenys de portes enfora. De portes endins, a casa, cadascú és l'amo i senyor i pot fer el que li doni la gana.

Crec que aquesta idea que allà on vas s'han d'adaptar a tu, entendre't (i fins i tot obrir-te escoles en la teva llengua) és molt de cultures monolingües i repressores de les minories. Potser m'equivoco, però n'hi ha tants d'exemples al món!

juditH Estradé ha dit...

Ja ho deia Don Quijote: "Donde fueras haz lo que vieras". Doncs això, si no vols ser tractat de guiri tota la vida has d'aprendre el que fan en el país d'acollida, llengua, cultura, estudis,... Jo no puc dir com que a Catalunya això funciona així, jo ho faig així. A més, quan vas a un altre país, hi vas per algun bon motiu (llibertat, sou, possibilitats,...) doncs, "para lo bueno y para lo malo". És el que jo penso i intento aplicar en la meva vida a Alemanya!

defak ha dit...

Per no repetir-me amb els comentaris precedents, vull fer notar que m'ha agradat especialment el fet que ens matisessis el detall de la doble nacionalitat i el dret a vot que conserven els turcs. Sense invalidar les reflexions de fons, dóna la clau per entendre aquest episodi en concret.

Musafir ha dit...

Crec que la cosa va per on diu Defak. Si els turcs alemanys poden votar i tindre la doble nacionalitat, potser el discurs d'Erdogan vaja més dirigit a la comunitat turca que no a la resta d'alemanys.
De tota manera, independentment del fons de les paraules d'Erdogan, pense que tampoc ens hem de portar les mans al cap.
Què passa a casa nostra?:

A Alacant, a L'Alfàç del Pi, s'ensenya en noruec a l'escola i al centre de salut és "oficial". Hi ha més noruecs que valencians. A pobles de la Marina Alta, es comença a demanar escoles públiques en anglès i alemany, perque gairebé el 75-80% de la gent és d'allà. Tenen representants als ajuntaments i exigeixen documents oficials en eixes llèngües. (Ja és fa, de fet).
A Poblenou de Benitatxell, hi ha una macro-urbanització "blindada" amb cartells escrits només en alemany, tot prohibint l'entrada a tots els "foranis" (quina ironia), encara que la carretera és d'accès públic.

A San Miguel, una escola pública enviava el passat gener les comunicacions als pares només en anglés, perque el 80% dels pares són anglesos... i la secretaria només parlava en eixa llengua.

Qui protesta en estos casos?
Només un grup de pares indignats per no poder rebre comunicats en castellà o valencià.
Com que la comunitat anglesa representa tot l'ingrès per a l'ajuntament, aquest no diu res...
Com que els anglesos o alemanys no són turcs, tenen diners, i són "cristians i blanquets" sembla que no passe res...
Peró, no penses que això també es un ghetto?
Per qué, doncs, cap partit protesta? Ni PP, ni PSOE, ni el BLOC, ni EU-Republicana?
Ens han furtat la senyal de TV3, i s'ha muntat un rebombori impressionant; Pero passejar per Xàbia, i no poder demanar una cervesa ni en castellà ni en valencià, sino: "Ein Bier, bitte!" sembla que no molesta a ningú...

"Poderoso caballero es Don Dinero" que se'n diu en castellà...

zel ha dit...

Ostres, les aportacions del Musafir... ho veus com cal veure món, Zel? ja t'ho deia jo!!!! Ferran, jo modestament, no entenc gaire de com hauria d'anar per fer-ho bé. Perquè, vols dir que assimiliació i integració són ben bé el mateix? Si "t'assimilen", el difumines i perds els teus trets identitaris, si t'integres, estàs acceptant, compartint, i fent ús de la cultura que t'acull, però hi ha un enriquiment mutuu, jo, si més no ho veig així, assimilar per mi implicar anorrear el teu origen, integrar vol dir engreixar el pòsit cultural al que vas enriquint-lo amb el teu...

Ja t'ho sabré dir, aquest semestre començaré l'assignatura "Interculturalitat i Educació", i m'imagino que tindré més elements de judici crític!

Petonassos!

Ferran ha dit...

Miq ho veig com tu. I em sembla que no som els únics, dels que estem deixant comentaris aquí. A un nivell diferent -o potser no tant- el desinterès per integrar-se el tenim ben a prop, amb gent que viu a Catalunya fa anys i panys, o que fins i tot hi ha nascut, i no diu ni 'Bon dia'.

Judith ... i com jo també miro de viure a Alemanya.

Efectivament, Defak és important donar aquesta informació per conèixer el backround de la història. Com tu dius, no fa les reflexions menys vàlides, però les emmarca.

Musafir Naturalment els exemples que poses són indignants. Sembla mentida, però és com tu dius: diners a la butxaca, pell clara i via lliure per fer el que cadascú vulgui. Doncs jo, com tu, trobo igual d'impresentable Erdogant demanant escoles en turc a Alemanya que aquests vinguts del nord d'Europa creant ghettos... i que els polítics locals callant com putes.

De fet, Zel és una qüestió semàntica. És cert que "assimilació" té una connotació negativa en català. El meu error ha estat traduir la paraula literalment de l'alemany: "Assimilierung" no implica oblidar les arrels. Ans al contrari, tots els "actors" alemanys que aquests dies han mostrat la seva repulsa per les paraules d'Erdogan (polítics, associacions de turcs a ALemanya...) han parlat de la normalitat de viure la pròpia cultura mentre paral·lelament s'asquireix la nova. Sí, és una qüestió semàntica; no es demana a ningú que oblidi o renegui de les seves arrels.