diumenge, 17 de febrer de 2008

Kosovo independent

Europa ja té un nou membre, aviat de ple dret. Deu n'hi do, com s'està posant la cosa pels defensors d'alguns vells grans estats, que ho tenen cada dia més difícil per convèncer la gent que la proliferació de petits països al nostre continent no té futur. Hehe, a mi em sembla que és ben bé el contrari. Però bé, en qualsevol cas aquest és un blog sobre Berlin... i estic parlant de Kosovo. Perquè?
Aquesta tarda l'Iván, un amic de Barcelona que també viu aquí, i jo hem anat a fer un rulu amb el cotxe després de dinar al Sophieneck (per cert, què bé s'hi menja!). Voliem anar cap a la Ku'damm, però a l'altura de Wittenbergplatz, davant del KaDeWe, ens hem trobat amb aquest tap...
A més dels cotxes, claxons arreu i, de lluny, alguna bandera. Vermella, amb un dibuix negre... sembla una àguilà... Ah, clar!, Kosovo s'acaba de declarar independent i els kosovars que viuen a Berlin surten a celebrar-ho!
El tap ha començat a durar i durar, fins que finalment hem fet una pirula per escapolir-nos-en. Ens ha sortit bé, i sort, perquè mentre ens allunyàvem vèiem com anaven arribant més i més cotxes.

Kosovo schon unabhängig
"Wir erklären, dass Kosovo ein unabhängiger, souveräner und demokratischer Staat is", so das Parlaments der bis heutige Provinz Serbiens Kosovo. Wenig hat dieser historischen Moment mit meinem Freund Iván und ich zu tun, oder so dachten wir. Nach unserer später Mittagsessen in Sophieneck haben wir entscheidet, mit dem Auto in Richtung Ku'damm zu fahren. Iván hatte nur einmal da gewessen.
Als wir uns in der Nähe von Wittenbergplatz findeten, gab es eine lange Schlange Autos mit rote und schwarze Flaggen. Die Menschen, in Berlin lebenden Kosovo Staatsbürgern, die neue Status ihrer Land feierten.

Independent Kosovo
The declaration of independence of the new European state, Kosovo, earlier today, had nothing to do with either my friend Iván or me. But this changed after approximately 5pm this afternoon, as we drove near Wittenbergplatz where a long line of cars did not allow us move ahead. As cars honked, people sang and red and black flags could be seen all over the place, we realized they were citizens of Kosovo, who live in Berlin, celebrating the new status of their country.

14 comentaris:

quim ha dit...

Diumenge negre per al Rajoy: el Madrid perd, el Barça guanya i Kosovo independent.

Sylvie ha dit...

Ara no sé si comentar sobre Kosovo, sobre el dinar, o sobre els taps infernals!!
Un altre dia ho tindré mes clar!
Petonets i bona nit!

miq ha dit...

Te'n riuràs, però aquí a Nova York uns amics m'han comentat que, quan baixaven aquest migdia del Bronx cap a Manhattan, també han vist un cotxe amb una bandera kosovar, celebrant la independència d'un nou estat europeu.

Mikel ha dit...

l´Acebes encara no ha dit que es culpa d´en Carod Rovira??....

Xavi ha dit...

El cas del tap, és comprensible. El dia que s'independitzi Catalunya, els catalans residents arreu del món, també podran sortir a celebrar la independència... :-)

Josep Amílcar Albert ha dit...

El mateix llautó.
Quina coincidència, el mateix dia, quasi a la mateixa hora, surten Rajoy i de la Vega, i......... diuen el mateix!!!
Ferran, què es comenta, ecriu, de les eleccions espanyoles per Berlin?

Josep Amílcar Albert ha dit...

Uf, quina pinta té el Sophieneck !!!

Ferran ha dit...

Quim desitjo ferventment que el 9 de març també sigui un diumenge negre, però negre, negre pel Rajoy...

Syl comenta quan vulguis del què vulguis, que seràs benvinguda :-)

miq amb el meu amic deiem que la meitat dels kosovars deuen ser fora del seu país, perquè les celebracions han sigut per tot arreu i ells només són 2 milions! :)

Mikel give time to time...

Xavi el dia que això passi, la turca que molts pillarem passarà a la història!

Josep tanto monta, monta tanto, com sabem...
De les eleccions espanyoles, francament, encara no he llegit/escoltat res. Em sembla que fins al dia 8 no en diran res, els diaris d'aquí. Però m'has donat una idea per una crònica, si es publica alguna cosa del tema. Danke!
PS: A gairebé tots els amics que han vingut de visita els he portat al Sophieneck; està molt i molt bé.

Sylvie ha dit...

Doncs amic:
Sobre Kosovo te diré que m'alegro per ells però que no està ni molt menys acabat el tema... per mi que tot just acaba de començar i me fan aptir les conseqüencies immediates a la zona.
Sobre els taps infernals que quina sort que te'n vas lliurar... jo he treballat molts anys de tarda aixi que anava al reves que tothom inclosos els taps però que visc al Vendrell (sabeu de quin peatge parlo no?)
Sobre el dinar.. trobo que potser parles molt poc del que i com menges a Berlin tenint en compte que la forma de cuinar és ben diferent!
Petonetss

zel ha dit...

Mira, jo ja voldria ser també independent, però em sembla que els faran una mica la vida impossible... Ja veurem com resolen les qëstions ètniques...
Petons, Ferran!

Jaume Puig ha dit...

No serà que les cel.lebracions són antisoviètiques o de simpatitzants però no de kosovars , perquè costa de creure que tan pocs kosovars puguin fer tan soroll arreu del món, no?

Franklin Kareem Nyram ha dit...

Sobre Kosovo: me alegro por lo de la independencia, aunque los serbios van a dar guerra y no de la buena precisamente.

El pueblo kosovar, de habla eslava y religió mayoritariamente musulmana ha sido oprimido por la gran Yugoslavia de Tito y ya es hora de que marche solo, aunque temo mucho el renacimiento de la guerra alli..

Taps: yo vivo en la Costa brava y los tapones sólo los tengo en verano cuando voy a trabajar. la verdad es que cuando pongo la radio en el coche y oigo "taps en la tronda de dalt, C-58, etc", me alegro de haber venido a vivir aquí...

Gastronomía: buff, de que te voy a hablar cuando desde pequeño en mi casa ha habido cocina andaluza, catalana (mi madre), árabe y neerlandesa de mi padre (eso sí con toques de Aruba, la tierra de nacimiento de mi papá). me quedo con la de Catalunya.

Un saludo

defak ha dit...

I el paperot del PSC?

Ferran ha dit...

Syl Mirant enrere, veient el que ha passat en aquella zona en els últims anys, fa angúnia pensar en el que pugui venir. Esperem que s'imposi el sentit comú.
I això que comentes del menjar, doncs també tens raó! El que passa és que no m'agrada gens la cuina, per això em costa. Fa un parell de mesos vaig fer un post sobre els àpats; potser un altre dia hi torno...

Sí, Zel, fàcil no serà la cosa. Esperem que acabi bé. Un petó!

Jaume, potser és allò que "al pot petit ..." :)

Franklin ja m'ho temo, ja, que la cosa pugui no acabar aquí. Espero que la UE faciliti a Sèrbia la incorporació a la Unió, el més ràpid possible, per compensar el cabreig que porten al damunt.
Ah!, m'has fet venir gana :)

Defak el PSC acabarà amb un atac d'esquizofrènia com continuï fent aquests equilibris entre el seu "partit mare" i les seves "ànsies independentistes" (del partit mare, vull dir, i posat entre cometes).