dissabte, 2 de febrer de 2008

Museu Jueu de Berlin

Les petjades dels jueus són per tot Berlin. En forma de memorials com el de l'Holocaust; de plaques com les que indiquen, per tota la ciutat, qui vivia en aquesta o aquella casa i quan va ser deportat i assassinat pels nazis; o de museus, com el Jüdisches Museum Berlin. Aquest últim es va innaugurar el 2001 i ocupa l'antiga seu del Tribunal Suprem i un edifici de nova construcció, obra de Daniel Libeskind. La seva exposició permanent explica 2.000 anys d'història judeo-alemanya.
Per veure'l a fons i entendre ben bé tot el que s'hi exposa, cal fer la visita amb audio-guia. Això sí: fan falta hores per veure-ho tot. El problema és que un comença el recorregut amb moltes ganes, llegint-s'ho tot i escoltant-se totes les explicacions, i quan arriba a la part del segle XX, segurament la més interessant, el cervell ha absorbit tanta informació que costa d'encabir-n'hi més. En qualsevol cas em va semblar un museu interessant i vaig aprendre un munt de coses que no sabia.
Això sí, en sortir no vaig poder evitar preguntar-me fins quan els alemanys hauran d'estar demanant perdó pel passat. Com deia al començament, de memorials, plaques i museus sobre el tema, Berlin n'és ple. Per no parlar de les compensacions econòmiques que Alemanya va estar pagant durant anys a l'estat d'Israel (1.500M€ de l'època de la postguerra). O del sentiment de culpa que encara arrosseguen milions d'alemanys, una majoria dels quan no havien ni nascut en aquells temps.
Vaja, un museu recomanable i un tema complexe, sens dubte inherent a la història d'aquest país.

Jüdisches Museum Berlin
Nur vor ein paar Wochen habe ich zum ersten Mal der JMB besucht. Ich hatte gelessen, dass es sehr interessant war und auch, dass man nicht abschlagen könnte, dass der Besucher viele Information bekommt! Ich brauchtete fast vier Stunden um das ganze Museum zu sehen, obwohl es auch wahr ist, dass ich an jede Stück gegukt habe und auch jede Erklärung mit grösse Aufmerksamkeit gehört habe.
Das Museum erzählt durch eine ständige Austellung die zwei jahrtausende deutsch-jüdische Geschichte. Sie ist in 15 Teile gegliedert. So viel gibt es zu sehen, dass ich etwa vier Stunde brauchtete, um die ganze Austellung zu geniessen. Auf jeden Fall, man sollte nicht seit dem Anfang alle Teile "studieren" möchten, sonst ist es fast unmöglich bis dem Ende des Austellungs alle zu lessen und sehen.
Das Gebaude übrigens verbindet einen Altbau (ehemaliger Sitz des Kammergerichts) mit einem Neubau vom amerikanischer Architekt Daniel Liebeskind. Eine sehr schöne Kombination.
Mehr darüber,
hier.

Jewish Museum Berlin
Berlin is packed with traces of the Jews, thousands of which were taken to concentration camps and assassinated by the Nazis in the 30s and 40s of last century. The Jewish Museum Berlin covers two millennia of German-Jewish history. I visited it a couple of weeks ago, and really liked it. Needless to say, the impressive experiences of those who suffered the cruelty of the Nazis is probably the hardest part of all. As for the rest, one can learn a lot by reading and listening to the explanations of the audio-guides, in my opinion very necessary to hire.
The building where the exhibit is located is a new one, made by the American architect Daniel Libeskind and officially opened back in 2001.

14 comentaris:

juditH Estradé ha dit...

Tens raó, quan hi vaig estar se'm va fer molt llarg i l'última part, la del sXX, quasi no la vaig poder gaudir.
Respecte el demanar perdó, crec que ara les noves generacions ho han de recordar i tenir present però no sentir-se culpables. Les poques vegades que n'he parlat amb algun amic, em diuen el mateix, que els fa vergonya que això passés en el seu país i no en parlen gaire.

Jaume Puig ha dit...

Salutacions, m'al.legro d'haver trobat el teu blog i t'aniré llegint amb ganes.

Pel que fa al sentiment de culpa dels alemanys a mi em sembla que encara que molts no haguessin nascut en aquell tamps, el cert és que a totes les cases hi ha algun familiar ,viu o mort, relacionat amb la guerra (és encara recent) i per tant relacionat activa o passivament amb tot el que va suposar aquell drama. Si la guerra civil espanyola, anterior en el temps i menys apocaliptica, encara cueja...

Salutacions.

Ferran ha dit...

Judith jo també m'hi he trobat, amb amics d'aquí que no en parlen, del passat. Un cop vem parlar del Vergangenheitsbewältigung, la "superació del passat", i està clar que aquesta és encara, a Alemanya, una qüestió pendent. En altres països, el passat feixista ve tornar en època de democràcia en forma de ministre o de president autonòmic. No comment.

Hola, Jaume gràcies pel teu comentari. És com dius: a les famílies alemanyes, el tema de quin rol va jugar cadascú (pares i/o avis, és clar) a l'època del nazisme directament no es toca. Encara ara.

Musafir ha dit...

Sí, sembla que els alemanys estan prou sensibles amb aixó. Un amic de Munich em contava el mateix. Pareix que no han fet encara la digestió del que va passar fa 60 anys, tot i que van ja dues generacions. Em comentava este amic que per eixemple, els cognoms relacionats amb personatges del Reich, simplement s'han esborrat. És com si els fes vergonya encara, després de tant de temps. De totes maneres, sembla que és una actitud prou teutona. És un poble molt reflexiu i observant de les lleis i normes... fins que venen de "Urlaub" a Benidorm... jeje!

Anònim ha dit...

Que tal Ferran,

M'estic mirant el teu blog i és interessant. La veritat és que l'aniré seguint!!!!! El tema dels jueus i alemanya és un clàssic i el tema és molt més complex del què sembla. Encara han de demanar perdó i fer monuments ja que és important reviure la història, això si, sense sensibleries barates.
Chapeau!!! Ferran.

Una forta abraçada des del Poble Nou.

Guifré
pd. A les eleccions de Hesse no parles de què la posició de la Merkel dintre del CDU s'ha enfortit!!!
pd.2. Podies fer un article també sobre el suport de la Merkel a Rajoy, que ha sigut molt explicit!

Ferran ha dit...

Haha! Molt bona la reflexió sobre el comportament dels alemanys... a la costa Mediterrània, Musafir. Com passa de vegades, una cosa que algú no gosaria fer a casa seu, no té problemes per fer-la a casa d'un altre. Lleig, com a comportament!

Guifré? Ets tu? GUIFRÉ!!! Estic emocionat: cinc mesos m'has fet esperar fins entrar al Berlin Chronicles!! Dankeschön! :)
Sobre el teu pd. (eleccions a Hessen i Merkel), no és tan clar que la cancellera hagi sortit reforçada. De fet, Herr Koch, el candidat de la CDU a repetir com a president de Hessen ha empastifat la cúpola del seu partit, amb el seu populisme. Ja veurem com acaba la història en aquell Land.

defak ha dit...

És un tòpic, ja ho sé, però sempre m'ha fet una mica de ràbia el monopoli de víctimes de l'holocaust que han aconseguit els jueus.

Deric ha dit...

suposo que a Alemania deu ser un tema complicat aquest

Franklin Kareem Nyram ha dit...

Hola.

Estaría bien que las nuevas generaciones de alemanes dejaran de tener vergüenza del Holocausto, que fue un genocidio en masa, en esto estamos de acuerdo.

Lo que no tiene vergüenza es la política del gobierno de Israel con lo que está sucediendo en Gaza y los territorios ocupados, con todo el apoyo de EEUU y con el silencio del resto de los paises, ya que allí no hay petróleo.

Señores americanos e israelíes: dejen en paz al pueblo palestino!!

Tengo pasaporte español, me siento catalán, amazigh y soy musulmán. Esto en contra del slamismo radical, pero lo que pasa con la antigua intifada y lo que pueda pasar, a veces lo comprendo.

un saludo y felicidades por tus crónicas.

Finestreta ha dit...

Hola!
Doncs sí, és un tema curiós aquí a Alemanya... A mi em sobta molt el poc que se'n parla. Ningú en parla, és com un tema tabú...

I es clar, jo he pensat moltes vegades que, igual que a Espanya hi ha el net de l'amic del Franco, o els nets de falangistes, doncs aquí també n'hi deu haver un munt, no?

I per últim, això em porta a pensar, que avui en dia no se'n parla i tothom fa com si este´s tot superat, però algunes d'aquests nets (i fills!) bé deuen tenir arrelat molts sentiments nazis, no? És inevitable, no tots, però alguns segur que sí...

Però aquí tothom calla i va fent... És un tema fotut, per ells, està clar...

Ferran ha dit...

Defak algun dia, alguna nova generació d'alemanys dirà que ja n'hi ha prou, que la història és la que és i el que va passar, va passar... però prou. Qüestió de temps...

És complicat, Deric, molt complicat. Saber o sospitar que el teu avi o el teu pare van portar l'uniforme de la creu gammada ha de ser molt gros.

Franklin justamente porque los judíos han sufrido lo que no está escrito a lo largo de la historia, resulta inconcebible que lleven 50 años jodiendo a los palestinos como lo hacen. Por supuesto hablo de los judios como pueblo, porque a más de uno he conocido que está radicalmente en contra de la política israelí respecto a la cuestión palestina.
Un saludo también para tí y gracias.

De fet, finestreta, discrepo amb tu en la qüestió de la superació: no penso que tothom faci com si el tema estigués superat; més aviat crec que és el contrari: no ho està, i crec que en són plenament conscients. Realment, com a poble és una putada haver de portar una càrrega tan feixuga al damunt. Si Franco ja va ser un carcamal, què deu ser tenir un fill de p*ta com els nazis a les esquenes?

Finestreta ha dit...

Jo no crec que estigui superat, crec que tothom actua com si ho estés, i aquí no passa res ni mai ha passat. Quan surt el tema tots despisten. Almenys amb això m'he trobat amb la gran majoria d'alemanys del meu voltant...

Cal dir que el tema Franquisme tampco es viu igual a terres Catalanes que a la resta d'Espanya. Un amic alemany que ha viscut a Madrid em deia: "per fi trobo algú que em vulgui parlar de Franco! A Madrid tots desvien el tema!". Suposo que això és amb el que em trobo aquí, tot i que evidentment són casos diferents.

D'altra banda, és increible l'alt índex d'immigració d'Alemanya, i jo crec que ho estan portant prou bé. Cal dir que jo parlo de Stuttgart, que és el que conec. Aquí veig grups d'adolescents formats per turcs, "negres", alemanys, etc. i els veig integrats.

Val a dir que evidentment la majoria d'aquests són nascuts aquí, però es tracta d'una primera generació nascuda aquí, i penso que tenint en compte la història (encara prou recent) d'Alemanya, és un gran assoliment. No crec que a Catalunya aconseguim una integració així en tan poc temps.

Em sembla un tema molt i molt complexe, ple de contradiccions, no et sembla? Cada dia em sorprenc en petits fets relacionats amb aquest tema aquí.

Per últim, una dada impactant: a Stuttgart hi ha un 24% d'immigrants!

Això és tot, perdó pel "rotllo", però és que és un tema que m'interessa molt! Gràcies per treure'l!

zel ha dit...

Ferran, se'm fa difícil comentar en ple ús de les meves facultats mentals, l'estat israelià com a tal, amb els seus vincles, no em provoca cap simpatia, i això aniria en contra de moltes persones jueves que segurament són magnífiques, però hi ha qüestions viscerals que em costen de païr, ara per ara, no entenc encara com es pot tenir muntat un polvorí amb la benedicció europea i nordamericana...

Tema complex, no hi entenc, ja ho veus.
Petons.

Ferran ha dit...

Finestreta, m'agrada que hagis tret el tema de la immigració. Efectivament, és importantíssim i sense dubte es mereix un post.
Com tu, jo també tinc la sensació que el procés d'integració dels immigrants a Alemanya és exemplar si el comparem amb França, l'altre país europeu "gran" on, en canvi, els problemes en aquest àmbit són evidents (Marsella, Lió, banlieu de Paris, ...).
Potser caldria analitzar-ho a dos nivells:
1. què fa cadascun d'aquests dos països per integrar els seus immigrants, i
2. quina immigració hi ha majoritàriament a un lloc i a un altre.
Tan de bò a Catalunya aprenguem a fer les coses bé, ara que el procés encara es troba a les vaceroles, al nostre país!

Zel jo tampoc no entenc res. No entenc perquè un país pot ocupar un altre i no provocar les ires d'Occident; no entenc perquè uns i altres no són capaços d'evitar 50 anys de patiment i mort; tampoc no entenc perquè el govern jueu és tan fill de p*ta, havent patit el seu poble el que no està escrit; ...
Com veus, jo tampoc no hi entenc :(
Petonets.