diumenge, 2 de març de 2008

Anne Frank Zentrum

La petja dels jueus és per tot arreu, a Berlin. En formes diverses: plaques, memorials, museus... Un d'aquests últims és el Centre Anne Frank, una mena de "filial" alemanya de la Casa Anne Frank d'Amsterdam que farà 10 anys el 12 de juny. Està situat al mateix passatge on hi ha el Kino Central, al costat dels Hackescher Höfe a la Rosenthaler Straße.
En el Centre s'explica, amb fotografies i objectes, la història d'Anne Frank i la seva família. Vaig trobar especialment encertada la primera àrea amb que es troba el visitant: en un passadís es pot seguir, a través de fotografies posades en filera, una al costat de l'altra, una quinzena d'anys de la història d'Alemanya, amb l'ascens del nazisme, l'esclat de la guerra i la post-guerra; a la paret del davant, altres fotografies mostren paral·lelament la vida i les penúries de la família Frank.

El passadís amb fotos i objectes: a la dreta, la història d'Alemanya; a l'esquerra, la de la família Frank.


"Aquí no volem jueus", podia llegir-se en pancartes com aquesta, a l'entrada de molts pobles i barris per tot Alemanya, en els anys de l'ascens del nazisme.



Programa del Partit Nacional-Socialista dels Treballadors d'Alemanya, de mitjan anys '30, el "full de ruta" que portaria a assassinats massius.

L'àrea expositiva acaba amb un audiovisual de mitja hora de durada i amb uns quants vídeos de joves alemanys, alguns d'ells amb famílies vingudes de fora. Aquests joves parlen de les seves il·lusions, el que els agradaria arribar a ser algun dia, a diferència d'allò que va passar amb tants joves com ells, que per culpa dels Nazis i la guerra no van poder aconseguir els seus somnis.
En definitiva, una visita que val la pena no només per conèixer amb detall una història personal i familiar sinó per reflexionar sobre el passat i assegurar-nos que mai més torni a passar res ni remotament semblant. Val a dir que, de vegades, fa tot l'efecte que els homes no n'aprenem, oi?

Anne Frank Zentrum
Man kann in Berlin die Spüren der Juden hier und da finden: Denkmäle, Museen... Ein davon ist das Anne Frank Zentrum, in der Rosenthaler Strasse bei der Hackeschen Höfe. Es wurde am 12. Juni 1998 eröffnet sein und handelt sich um eine "Filiale" der niederländische Anne Frank Haus, sozusagen.
In das Zentrum erzählt man nicht nur die Geschichte der Familie Frank, aber auch die von Deutschland während der 30er und 40er Jahren. Ich findete es sehr interessant und beeindruckend: wie wild und unmenschlich können der Menschen sein ist echt hart zu glauben.

Anne Frank Zentrum
This is sort of a branch of the Anne Frank Haus in the Netherlands, in Amsterdam. I visited it short ago and found it very impressive. At the Anne Frank Zentrum one can learn about this young victim of the Nazis and her family, in parallel to the history of Germany in the 30s and 40s, until right after the war. One can see mostly photos, but also some objects like, for example, an issue of the program of the Nazi Party, published in the mid 30s.
Through the visit, one realises how wild and unhuman can the human being be. Hopefully such a terrible part of the history will never be forgotten and, of course, will never ever be repeated again.

8 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

Molt interessant, com sempre, el teu post. Vaig estar a la casa d'Anna Frank a Amsterdam i no sabia d'aquesta de Berlín. A mi també em sembla que el principal interès de la història de Ana Frank és trascendir la desgràcia personal de la nena ( que és duríssima) i veure que aquell règim monstruós va afectar a centenars de milers de persones de tota condició.

Tot i això tens raó: sembla que no aprenem mai..

Josep Amílcar Albert ha dit...

Així és Ferran, després de veure el que fan amb els palestins els mateixos que apareixeran en les fotos que hauràs vist, abans torturats i ara botxins, sembla mentida.
I mentre Europa callada!! Pot ser mirant el que passa ara, amb els silencis còmplices, pots entendre el que passaria en el temps del nacisme. Mentre s'assassinava a la gent en el geto de Varsòvia i ningú xistava. Si abans van jutjar i condemnar els responsables, ara per què no es fa el mateix amb els genocides??
Aquest cap de setmana, després de veure les imatges estic indignat.

Xavi ha dit...

Deixa'm recomanar també la casa d'Anna Frank d'Amsterdam. Un lloc on també, reflexionar i emocionar-se. Increïble on pot arribar la crueltat humana. Tot i que... semble ser que no aprenem. La matança de dèbils, és quelcom quotidià

Finestreta ha dit...

Aquí a Stuttgart tenim el Mercedes Benz Museum, i està molt bé també. Els cotxes i mecanismes estan ordenats per dècades i pisos, i de pis a pis hi vas amb una rampa on hi ha penjades fotos i escrits del context històric a Alemanya i al món en aquella dècada.

Ferran ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris. Estem d'acord, veig, que si allò va ser una carnisseria, les víctimes d'aleshores semblen haver oblidat els horrors que aquells nazis pirats els van fer viure, oi?
Francament, n'estic fins al capdemunt de tanta crueltat i tanta estupidesa.

Sigfrid ha dit...

Bones Ferran, com va tot? doncs jo fa dies que hi volia anar i encara no ho he fet. a veure si quan tingui una mica més de calma torno a fer visites de les que feia abans.

Vaig estar a la d'Amsterdam i em va agradar ja.

defak ha dit...

"Da vegades?" Mai n'aprendrem... deu ser que etsem fets així...

Ferran ha dit...

Ei Sig és interessant especialment si, com dic, un va més enllà de la història personal, ja de per si terrible, i la multiplica per més de 6 milions.

Defak sí és que tens raó!, el que passa és que... volia deixar una porta oberta a l'esperança. Difícil, però!