diumenge, 16 de març de 2008

Brunch

L'Enciclopèdia catalana ho explica clar i català. Diu...
Brunch: "Esmorzar pres més tard de l'hora i força abundant que serveix ja de dinar".
El palabru és una barreja de breakfast (esmorzar) i lunch (dinar) i hauria aparegut per primer cop al Regne Unit ja fa més d'un segle (malgrat que sembla que fos ahir quan es va inventar, oi?). A Alemanya tenen una paraula "pròpia" per designar el brunch, que és Gabelfrühstück (lit. 'esmorzar de forquilla'), tot i que ningú la fa servir. Tothom diu Brunch.
A Barcelona no és habitual fer-ne i jo només n'he fet a Berlin. Últimament dos cops: el primer al Belluno, a la Kollwitzplatz, on em portar la Irene. Vem menjar de conya i el parell d'hores que ens hi vem passar van estar molt bé. El segon ha sigut avui mateix amb l'Eva, la Montse, el Christian, la Nancy, en Lindon i un servidor. La Nancy volia anar a un que, pel que sembla, deu ser la bomba per qualitat i preu, però, llàstima, ja estava tot reservat. Per això hem anat al Drei, a la Savigny Platz.
El preu és de 9,50€ (begudes a banda) i l'oferta és força completa. Sóc dels que no ho sembla i menjo a poc a poc, però deu n'hi do com li faig fotent! Al final, dos plats amb llegums, carn i peix i, per acabar, un pastís i un bol de fruita. Sí senyor, com un campió!
L'anècdota ha sigut només arribar: haviem quedat a les 12 i he arribat puntualíssim però, això sí, també bastant zombie. Ahir vaig anar a dormir una mica tard i si m'he despertat a temps ha sigut gràcies a una molt oportuna trucada. El cas és que quan he arribat al restaurant, malgrat tenir els ulls oberts, estava força sobat. Dos dels amics han demanat respectivament un cafè amb llet i un cafè sol i jo, lent com estava, dec haver processat la paraula 'cafè' i li he demanat al cambrer "ein grüner Kaffee, bitte". O sigui, que en lloc d'un te verd l'hi he demanat un 'cafè verd'. L'home m'ha mirat aclucant l'ull dret i aixecant la cella esquerra; segurament haurà pensat o bé que jo era molt de fer broma o que m'havia fotut un tripi abans d'entrar al restaurant. Un dels efectes secundaris de la son, en aquest cas bò, ha sigut que ni m'he posat vermell, hehe...

Brunch
In dem letzten Wochen habe ich ein paar Brunch gemacht. Zuerst hat Irene eine gute Reiseführerin gewessen und, dank ihr, den Belluno am Kollwitzplatz habe ich kennengelernt. Da aßen wir viel und gut, und haben ein gute paar Stunden verbracht, um unsere Leben an einander zu erklären. Heute gab es noch einen Brunch, diesmal mit Eva, Montse, Christian, Nancy, Lindon und ich selbst. Wir sind nach Drei am Savigny Platz gegangen, ein feines Restaurant in einer schönen Umgebung. Man würde es warscheinlich nicht sagen aber ich esse ganz viel. Heute, zwei Teller mit Gemüse, Fisch und Fleisch und, zum Schluss, ein Stück Kuchen und ein Obstsalat. Nicht schlecht, oder? :)
Eine lustige Anekdote habe ich am Anfang unseres Treffen erlebt. Als ich ziemlich geschlaffen war (obwohl es war schon 12 Uhr!) ich hatte eine falsche Bestellung an der Kellner gemacht: statt "ein grüner Tee, bitte" habe ich gesagt... "ein grüner Kaffee, bitte"!! Natürlich, der Kellner hat mir geguckt als ob ich entweder ein Spaßvogel war oder eine Drogue genommen hatte!

Brunch
In these past few weeks I've had two brunches. Irene took me to the Belluno, in the Kollwitzplatz, where we spent a couple of hours chatting and eating, eating and chatting. That was about 20 days ago. Today I repeated the experience along with Eva, Montse, Christian, Nancy and Lindon. We went to a restaurant in the Savigny Platz, called Drei. Nice atmosphere (despite the loud music, at the beginning) in a beautiful area. You'd probably not guess, but the truth is I eat quite a lot. The "menu" for today were two disches with some vegetables, fish and meat, a piece of cake and a fruit salad in the end. Not bad, don't you agree?
Short after reaching the restaurant something funny happened. It was already noon but I went to bed a bit late, last night, so I was pretty asleep. Two of my friends ordered a coffee and I guess my brain "registered" this word. So went my turn came to order my beverage, I said "ein grüner Kaffee, bitte" (a green coffee!) instead of a green tea. Naturally the waiter looked at me with an odd face, probably thinking that I either was a funny chap or had taken some kind of weird pill. A green one, maybe!

19 comentaris:

nur ha dit...

Quina bona pinta fa el Drei! Apuntat!

A Barcelona no es fan esmorzars de forquilla, però, més amunt, cap a la Cerdanya, per exemple, sí que se'n fan.

Fa anys i sobretot la gent que matinava per anar a esquiar, s'aturaven abans d'arribar a Andorra (Andorra té fama de ser un lloc on es menja fatal) i menjaven, per exemple, seques amb butifarra amb un bon vi negre o pà amb tomàquet i pernil.

Jo sóc de les que a primera hora del matí no m'entra ni un donette: només cafè amb llet i para de comptar.

Maco això de brunch (coneixia la paraula, però no l'etimologia). Gràcies :)

Sylvie ha dit...

Quina gràcia lo del cafe verd....! JO soc com la Nur, el primer de tot un café en llet, no importa la hora que m'aixequi, però un parell d'horetes mes tard ja puc beure cocacola si cal!! I respecte aixo que comentes del Brunch, en l'ambit motero si que es fa. Són coneguts llocs que obren la cuina ja a les 11h del matí i t'ofereixen una bona butifarra amb mongetes i un porro de vi!!
Bona setmaneta

zel ha dit...

Ai de tu que et fotis un tripi, més val prendre cafe d'arc de sant martí que anar de zombi espitos per la vida, home, ja, no em facis patir!!! I per cert, el palabro, déu n'hi do!!!!Petonets

DooMMasteR ha dit...

Un cafe verd! XDDDDD
He rigut molt amb això :D

Quant tornis a Catalunya sempre podem fer un bon esmorzar de forquilla i ganivet al Corredor. Satisfacció garantida. ;-)

Sara Maria ha dit...

La Nur té raó, a casa en deiem esmorzars de pagès. Una bona botifarra amb seques i un porró de vi.

Finestreta ha dit...

Hosti tu, Gabelfrühstück, no ho havia sentit mai!!! Jo només n’he fet un, de brunch, a Hamburg, i crec que el recordaré tota la vida, després de tota una nit de tren sense menjar, va ser com un regal caigut del cel!!!



Al final què et va portar, tè verd o cafè?

Ferran ha dit...

De fet, ara li'n diuen "brunch" i queda molt "cool", però jo també recordo que de nano, quan pujàvem a Andorra amb els pares i els avis, sempre paràvem a un restaurant de Castellfollit de Riubregós. Ens fotiem uns esmorzars-dinars fantàstics: amanida, pa amb tomàquet, embutits, costelles i, per rematar, un flam de la casa per llepar-se els dits!

Zel de fet no cal patir: les merdes tipus tripi i en Ferran som incompatibles. Un petonet per tu també!

DooM apuntat tot i que... no tinc cap pressa per tornar, per ara!

Ei finestreta un dels amics, descollonant-se, em va fer adonar-me de la cagada; per això vaig ser a temps de rectificar abans que el cambrer marxés :)

Josep Amílcar Albert ha dit...

Caram, com es cuideu per Berlin. D'això se'n diu patir!!
Molt original el post, Ferran. Ànim amb aquesta ruta germano-cultural-gastronòmica.
Ja ens contaràs.

Xavi ha dit...

Aquestes coses són divertides quan el cambrer és catxondu. Més d'un i més de 4 bàrmans de per aquesta Ejpaña profunda, et fotria un moc... I si se n'entera que ets català, t'envia a la merda directament :) .

Deric ha dit...

total, que no deixa de ser un dinar complert

Matty ha dit...

Així m'agrada, Ferran, un cafè verd! si senyor!... només comparable amb la vegada en que, en Gérard, en lloc de demanar una cervesa sense alcohol... va demanar-la "ohne gas".
El cambrer i jo vam tenir tema per riure tot el sopar! jejeje

Ferran ha dit...

Espero fer uns quants brunch més, Josep. De moment, no és un brunch però divendres em fotré un esmorzar a Dresden, a un lloc que ja tinc controlat, fantàstic :))

De fet, Xavi, d'entrada aquest cambrer va posar cara de poca gràcia... però va acabar somrient. Bé!

Doncs sí, deric, en realitat és això. El que té de "diferent", però, és que en aquesta ocasió va començar a les 12 del migdia.

Hehe... Matty m'imagino la cara del Gerard quan se'n va adonar! En fi, aquestes coses passen, especialment amb l'alemany!

Esther ha dit...

Jajajaja!
Mira'l, el que se'n va a dormir a "hores raonables".... ;-) verde que te quiero verde!

defak ha dit...

Jo fa mesos que intento instaurar el paraulot "linner", de "lunch" i "dinner". més que res perquè com els nostres horaris de dinar i els dels americans no casen acabàvem fent un ni tu ni jo per dinar-sopar a mitja tarda...

Ferran ha dit...

Realment, Esther, sembla mentida que fa només quatre dies t'estigués dient això de les "hores raonables", eh?
Bé, de fet és veritat... gairebé sempre :-)

Defak, et compro el "linner", tot i que sona a menú de lestaulant xinès, hehe...
He de dir que de linners també n'he fet uns quants, des que visc aquí. El que segur que no faig mai, sota cap concepte, és sopar a les hores impossibles que tenim per costum a Catalunya!

Nancy ha dit...

Me alegra que te haya gustado!! :) La próxima vez tenemos que prbar el otro!!

Ferran ha dit...

Naja, natürlich es hat mir gefallen!! Soviel wurde ich doch nie gegessen, wenn mir den Drei nicht gefallen hätte. Es war schön. Jetzt warte ich natürlich auf deiner Empfehlung :)

Freue mich sehr, dir hier zu treffen!!

Sara Maria ha dit...

Mira:
Encara hi ha esmorzars de forquilla
JOSEP MARIA Espinàs
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=500892&idseccio_PK=1006&h=
(El Periodico, 16 d'abril)

Ferran ha dit...

Ostres, fantàstic l'article, Sara Maria. I efectivament, s'escau molt amb aquest post. Gràcies per pensar-hi.. i bon profit! :)
PS: Quina gana m'ha agafat de sobte!