dimecres, 19 de març de 2008

Schlager

L'Schlager, la "música popular", va recuperar terreny a Alemanya a principis dels '90 després d'anys de certa decadència. Actualment la televisió alemanya l'hi dedica el programa Strasse der Lieder els dissabtes al vespre, i fins i tot alguna discoteca té una sala específica on només sona aquest tipus de música.
La meva passió per la cosa alemanya deu ser la culpable que m'agradi l'Schlager. ¿Que és una música nyonya? Potser sí però, com diuen els castellans, para gustos, colores! Suposo que la raó perque m'agrada és, en part, que a aquestes alçades el meu alemany ja em permet entendre les cançons. Clar que potser justament per això a molts no els agrada, hehe, perquè els temes acostumen a ser ensucrats a més no poder: l'amor, l'amistat, ... Realment una altra cosa no seran, però ensucrades... Ah!, i també cal parar atenció a les vestimentes: normalment les dones recorden la Heidi i els homes... al Pedro? Bé, sí, d'acord, és una cosa una mica muntanyenca però i què!, segur que el Chikilikutre aquest dels pebrots, o com es digui, és molt pitjor! I mira, els americans tenen el Country i bé que hi ha qui, fins i tot, l'aprèn a ballar en línia, no?
En penjo tres mostres (d'Schlager, no del Chikilikutre). Ni és la millor tria possible ni tampoc la més representativa; és només una mostra perquè sapigueu de quina música parlo.

Stefanie Hertel - Das Leben ist zu kurz zum Traurigsein



Udo Jürgens - Zeig mir den Platz an der Sonne






Mary Roos - Es ist immer jetzt






Schlagermusik
Nicht alle bei mir in Katalonien kennen, was Schlagermusik ist. In Wirklichkeit, hochswahrscheinlich hat kaum jemand eine Idee, was Schlager ist! So ein Lied könnten Sie vielleicht im Eurovision Song Contest gehört haben, aber was für ein Name diese Musik hat... nö, sicher, darüber hat kaum jemand eine Idee!
Mir
gefällt die Schlagermusik. Obwohl ich weiß es, daß sie ein bisschen , sozusagen, zuviel "übersüß" ist, aber den Rhythmus finde ich schön. Und die Texten finde ich auch sympatisch; natürlich soviel wie ich verstehen kann!

Schlager
This is the general name of a type of folk music, originally from the north of Europe. Also in Germany is Schlager very popular. Most of the songs talk about issues such as love and friendship, and for this reason I'm pretty sure a lot of people don't like them. I like the rythm, though, and even the lyrics I find them nice.
Schlager had been pretty popular in the past and, after a period of time when its popularity decreased, back in the early 90s it started to recover part of its past splendour, so to put it.

15 comentaris:

Josep Amílcar Albert ha dit...

Hola Ferran, fa dos anys vaig estar a Alemanya, i vam poder disfrutar del festival que el dissabte a la nit retransmetien a la tele. Curiós.
Respecte del Xiquili.... la factoria El terrat és una fàbrica de bitllets. Altra cosa és la qualitat... i l'ètica que han perdut pel camí. On està la butxaca...

Musafir ha dit...

Ferran, Ferran!
Que si no fóra per la urticària que em fan els alemanys en estos moments...
Que "me parto" jarrl!!

Mira, jo també pense que "la vida és massa curta per a estar trist", com diu la primera "artista", jeje.
M'has tret més que un somriure, una bona risotada, que em feia falta, i més amb els alemanys pel mig. (Gràcies, de debò)

Pero la frikada, no te la treu del damunt ningu, eh amic!!
Saludets!

PD.
Has escoltat la cançó que envia Irlanda a Eurovisió enguany...?

ciro ha dit...

ups, ferris, aquest últim vídeo és una mica com aquell dels boys-boys-boys però més inserso, no? (el primer vídeo està no longer available)

seriosament, a mi no m'acaba de seduir però totalment d'acord en els gustos i els colors... ja saps que a mi em va més la BSO de les bandes desinées de ayer hoy i siempre;-)

herr porta, representant d'alemanya a eurovision 2009?;-)

Deric ha dit...

el primer video em recorda enormement a la música del Luis Aguilé!!!
jajajaja

Musafir ha dit...

Deric, ara que ho dius, sí és veritat:
Sembla que diga "És una lata.. el trabajar... todos los días te tienes que levantar, lalalala!!!"

Ferran, este post teu em te boig!!
:D

Ferran ha dit...

Josep la veritat és que el Chkilikutre aquest ni l'he escoltat. És només que la pinta que fa a la foto on l'he vist... bé, fa ràbia. Rollo: som originals, som trencadors, som... al cuernu, home!

Musafir pq et fan urticària els alemanys, ara? Què han fet, els pobres? Si tenim la Merkel abaixant el cap a la Knesset israeliana!
La cançó d'Irlanda? Nop, no l'he escoltada... i poc que l'escoltaré, deixa'm dir-t'ho :)

Haha! Glaube's nicht, amic Ciro, no ho crec! Jo crec que amb el tema "llengua alemanya" em passa allò del no-criteri: m'encanta com sona l'alemany, no puc fer-hi més!

Haha!, també és bona aquesta, Deric En l'Aguilé no hi havia caigut, però ara que ho dius...

Ei Musafir - 2, aquest post és per suavitzar el que vindrà, sobre política :)

Finestreta ha dit...

Ostres Déu n'hi do lo frikis que són tots 3 eh!!! Jo la que tinc ficada al cervell i no suporto és la de "Du bist Hammer", saps quina vull dir?

nur ha dit...

Ostres, efectivament, són gairebé eurovisives (almenys la música que jo recordo quan veia les eurovisions a casa dels papes)!!! Això sí, segurament si ho entens, deuen donar bon rotllo.

Ferran, Ferran: ets dels meus! Bridget Jones al poder! :P

Bona Setmana Santa :)

Matty ha dit...

Vaja, vaja, en Ferran obrint la seva ment a noves experiències musicals... Saps, m'han recordat el que fa mooooolts anys es feia per la nació veina en programes tipus "gente joven" i que es definia com a "canción ligera". Els alemanys aquests serien gent "no-tan-joven" amb ligerenmusik? hehehe, és que ja saps que a mi també em donen urticària... alguns.

quim ha dit...

No coneixia aquest gènere que, per cert, té una sonoritat que sembla que parlis del Tractatus de Wittgenstein. Gràcies per donar-lo a conèixer. Que la cançó alemana no acaba amb Schubert, Brahms i Strauss. Ole, Ole!!!!

Per cert, a Bulgària hi ha un canal de televisió folklòric que durant tot el dia posen video clips amb homes i dones vestits amb trajos regionals, cantant empalagoses cançons en escenaris tipus hort, d'aquells que veiem en reportatges fotogràfics de casaments. Només el publi reportatge del portàtil HP del teletienda ho supera.

Ferran ha dit...

finestreta, sí!! Culcha Candela també m'agraden força. Efectivament, en qüestió de gustos musicals sóc un tipus eclèctic, hehe...

Oi que sí, Nur? Són de la nostra època del "Eurofestival". I sí, i tant, Bridget al poder!! M'ho vaig passar bomba llegint-me els dos llibres de la Bridget!
Molt bona Setmana Santa a tu també!

Matty doncs sí senyora, vindria a ser això: com els de "Gente joven" però en "imsersen".
Com li deia a la finestreta, els meus gustos musicals són d'allò més variats. Segur que recordes l'època Acid, hehe... ;-)

Efectivament, Quim hi ha de tot a tot arreu... també a Alemanya, i també musicalment parlant :)

Puji ha dit...

Està força bé, però és d'aquell tipus de música que "un rato vale"

Ferran ha dit...

Estariem d'acord, Puji.
Bona Pasqua!

merike ha dit...

We used to listen to German Schlagers a lot in the fifties, early sixties in Finland, I remember Conny Froboess and Freddy Quinn for instance..

YouTube - Conny Froboess Singing Zwei Kleine Italiener
YouTube - Freddy Quinn - Junge Komm Bald Wieder 1963 I'm afraid that was before The Beatles!

Ferran ha dit...

Ostres, Merike, Schlager dels anys '60. Això sí que no ho coneixia! :-))