dimecres, 30 d’abril de 2008

Pausa. Digues-li vacances.

He estat escrivint durant 20 minuts. Al final em sortia un dels post més llargs dels últims 18 mesos!, així que ho he esborrat tot i vaig directe al gra: m'agafo vacances de blogs. No és que no tingui coses a explicar (no me les acabaria en dues vides!), però és que mantenir dos blogs (i un Facebook!) en tres llengües, creieu-me, és com tenir una feina. I sento que ja és hora que posi més energies en altres projectes i descansi una mica de catosfera.
També us dic una altra cosa: no tinc ni idea de com portaré no escriure sovint. M'encanta explicar històries i saber quines sensacions provoquen en els altres. També necessito llegir-ne, per això continuaré visitant-vos, als habituals. De moment, doncs, em prenc aquesta pausa com unes vacances. Si taaan ho trobo a faltar, coi, doncs torno i fora problema, oi?
Ens retrobem, segur, més tard o més d'hora.
Una abraçada!

Pause
Nach 18 Monate seit ich mit meinem ersten Blog angefangen bin, der Zeit ist angekommen, eine Pause zu machen. Tatsächlich liebe ich Geschichte zu erzählen und eure Meinungen zu kennen. Aber in dieser Punkt meines Lebens habe ich den Eindruck, dass ich meine Energien auf andere Zielen stellen muss. Aus diesem Grund mache ich eine Pause. Leider kann ich nicht sagen, ob sie lange Zeit dauern wird oder nicht. Als ich mir selbst ziemlich gut kenne, wurde ich sagen, dass diese Pause nicht sehr lange sein wird. So kann ich sagen, ich nehme Urlaub.
Macht's sehr gut, und bis bald!

Break
In this past 18 months I have been writing in two different blogs. At first it was Quina mandra!, where I've been using Catalan and English. In Sept. 2007, as I moved to Germany, I started The Berlin Chronicles. Now I feel the moment has come for a break. It's not that I can't think of more issues to write about; it's only that I feel I'm putting too much energy here, and I have the impression I should be putting it in some other projects. That's the reason why I take holidays, so to put it. I'm sure I'll be back, because I love communication, I need to explain things and get your feedbacks. But I know I also need this break. That's why I say take care... and meet you soon again!

43 comentaris:

nur ha dit...

Et trobarem a faltar, Ferran: això està més que claríssim, oi? Però entenc perfectament la teva decisió: jo la vaig prendre fa un temps i potser aviat la torno a prendre un altre cop. Ja veurem.

Una abraçada ben gran i petonets :*

Musafir ha dit...

Bueno, xiquet! Entenc això; jo mateix no tinc temps material d'actualitzar casa meva amb la freqüència que voldria.

Pero bo, de tant en tant sí m'agrada escriure i llegir-vos als poquets que més o menys us seguisc.

Bones "vacances" i fins prompte!!

Joan deu Peiroton ha dit...

D'acord, d'acord, però no triguis massa, eh? Que els Catalans que contemplen el Món - i Catalunya - des de fora, necessitem sentir-los. Bé, llegir-te, en el teu cas.

merike ha dit...

I like your blog very much. Easier to read with many languages:-) I wish you a happy blogging holiday and I look forward to seeing you back again!

Jaume Puig ha dit...

Coi Ferran quina llàstima! m'havia acostumat a llegir-te i et trobaré a faltar. Vigila que si ho deixes tan sobtadament el cos no et faci alguna reacció estranya ;-)

Cris ha dit...

Alaaaaaaaaaaaaaaaaaaa......

quim ha dit...

Ferran,

Durant l'estiu de l'any passat vaig posar a casa meva el cartell de 'tancat per vacances'. La veritat és que em van anar bé aquells mesos de descans... i això que només escric un cop a la setmana. Imagina't tu. O sigui que t'entenc perfectament que vulguis descansar d'escriure amb tanta periodicitat. Et trobaré a faltar, i espero poder-te convèncer que tornis aviat fotent-nos un bon àpat a Berlin.

Molta sort.

Finestreta ha dit...

DOncs això, que et trobarem a faltar!!! Espero que et vagi molt bé aquest descans, i que el que fagis t'enriqueixi tan o més que el blog!!! Fins aviat!

Ferran ha dit...

Nur, suposo que es tracta de fer el que et demana el cos cada vegada. Ara, a mi em demana pausa. Un altre petó per tu, estem en contacte!

Musafir, imagino que deus anar enfeïnat perquè sí que et costa postejar, sí! :-) Ara passo per Amsterdam :))

Merci, Joan. De tota manera, també seguiré visitant el teu blog trilingüe...

Hi Merike, I thank you indeed for your words. I'll nonetheless keep visiting Helsinki :)

No et pensis, Jaume, que la idea de fer vacances sense saber si seran curtes o llargues gairebé m'estressa tant com m'estaven estressant els blogs últimament!

Cris, reina, però si seguim tenint telèfon! :)

Quim efectivament, amb blogs o sense blogs, tu i jo tenim una cita d'aquí a uns dies!

Igualment, finestreta. Jo sí que seguiré el teu procés de readaptació al nostre país!

Cristina ha dit...

Nen!!! un dia que trobo un foradet per escriure't i llegeixo això...
Jo estic en crisi a la feina, tinc una feinada de por, i a sobre una subvenció que hi ha fins el dia 15 per presentar el XXXX de l'alcalde me la fa tenir acabada abans de plegar per vacances, o sigui 9 dies abans de marxar.... (estic molt emprenyada, molt, molt, tant com per pensar seriosament agafar una excedència en quan m'ho pugui permetre)
Espero que les vacances te les agafis d'escriure i no de llegir ja que el dijous dia 8 comença la crònica del meu viatge aquí al costat... us he dit que marxo al Japó 21 dies?
(m'encanta fer ràbia)
Un petó!!!

Cristina ha dit...

En quant a la subvenció volia dir que me la fan tenir acabada 9 dies abans de que s'acabi el termini. No hi ha ningú a qui li pugui passar... nooooo... en aquest ajuntament només estic jo que la pugui fer... a cagar home!

enric ha dit...

Llàstima. És un dels bloqs que més m’agrada per la seva diversitat i per que el seu autor és molt generós.
T’entenc, tens una mica de mandra. Nosaltres, a can pocamadra, ho tenim millor perquè com som dos, quan a un li agafa una temporada gossera està l’altre que fa una mica de manteniment.
Espero que tornis aviat amb les piles carregades.
Salut.

Sara Maria ha dit...

Et trobaré a faltar!!!! Espero que siguin això, unes vacances, i ho sento, quant més curtes millor!

Sylvie ha dit...

Ups.. quina "sorpresa" llegir aquest post... i si ho deixes un sol de blog? jeje... Te trobare a faltar com ha comentat tothom.. en qualsevol cas, espero com ja han dit que sigue només vacances i poder-me comptar entre els teus habituals.
Un kiss ( que jo tb sé idiomes eh!!) jejeje

Míriam ha dit...

Ostres és una llàstima ferran! tot i viure a la mateixa ciutat no ens veiem massa i a través del blog, em mantenies al corrent!! però entenc que és una feinada!!Bones vacances!!

Ferran ha dit...

Cris ho sé, ho sé i ho recordava. Sí que fas ràbieta, sí, però espero que en Dani i tu us ho passeu de fàbula, al Nipolàndia.
Ah!, i sí, l'alcalde a cagar i tu pilla't una excedència, que va molt bé per carregar piles!

Enric gràcies pel teu comentari. Està vist que m'hauré de buscar un nòvio... ja mateix! :)

Sara Maria i Syl jo no us trobaré a faltar... perquè us seguiré llegint, com a la resta d'"habituals" :) Un petó, guapes.

Míriam ni blogs ni Sant Jordi: començo a sentir que estic realment de vacances!

Núria ha dit...

Aquest és l'avantatge dels blocs, pots deixar-los i tornar-los a reemprendre quan en tinguis ganes. És un espai força lliure.
Això no treu que et trobarem a faltar. Anima't i torna aviat.
Una abraçada.

Montse ha dit...

Amb ganes que tornis ben aviat i descansat!! M´ho he passat la mar de bé llegint el que escrius! I de pas he après un munt de coses.

Francesca ha dit...

Ferran, si el cos t'ho demana, endavant!... però no oblidis que jo (i tot sembla indicar que més gent!) continuaré entrant, sempre alerta per quan tornis... un petonàs i, mentre reposes forces, no ens oblidis, please, dear!;)

David ha dit...

Mai és tard sí la dia és bona. Sí retornes, avisa, que tornaré a llegir les cròniques d'un català a Berlin.

Xavi ha dit...

Hola Ferran:
Que vagi molt bé company. És cert, que això de mantenir un bloc dona una mica de feina. Imagina't tú que portes diferents temes. La meva experiència personal, és que, havent-ho volgut deixar, per manca de temps, en el darrer mes he posat tres posts. Curtets tots tres però eren, tres coses que volia compartir amb qui vulguès llegir-ho. No sé, et trobaré a faltar també :-)

DooMMasteR ha dit...

Ai! Com et trobarem a faltar! Torna, eh? ;-)

Una abraçada!!

Ferran ha dit...

I tant, Núria, només he d'aprofitar bé les "vacances" per agafar embranzida...
Una abraçada cap al meu estimat Empordà!

Moltes gràcies, Montse! A tots els blocàires, segur, el que més ens omple és saber que el que escrivim arriba a algú.

Dear Francesca, ja et dic ara que d'oblidar, res de res! Ens llegim aviat.

David ets a la llista de "Avisar a", per quan torni :) Gràcies.

I gràcies també a tu, Xavi. Sí, ja he anat veient que ho has deixat "d'aquella manera", hehe... Et seguiré llegint, segur! Una abraçada.

Tornaré, DooM, amb energies renovades... quan les hagi recuperat :) Una abraçada.

Kostas ha dit...

Bones vacances i encara que no t'agradi que no et duris gaire.

Josep Amílcar Albert ha dit...

Fins aviat, Ferran. Enyoraré viatjar en no poder llegir el teu blog. Molta sort en els teus nous projectes. Carrega piles i en retrobem.
Sort, amic.

ciro ha dit...

descansa una micona, ferran, i ens tornem a blocveure d'aquí a unes poquetes energies...

Ferran ha dit...

Hehe... merci, Kostas. Aquests pocs dies que porto m'estan sentant de meravella! :)

Ei Josep seguim en contacte a través del teu blog. A cuidar-se!

En ello estamos, Ciro. Ens rellegim aviat, segur. I ara també ens veiem a Feisbuc! :-)

Deric ha dit...

T'entenc perfectament, per mi el blog es va convertir amb una cosa necessària i em passava hores al dia entre escriure i llegir, finalment vaig canviar de servidor i vaig espaiar les escriptures i les lectures.
Necessitava temps per altres coses com escriure llibres, llegir, etc.

miq ha dit...

Fes unes bones vacances de bloc i torna amb forces renovades, sempre que ho vulguis, puguis i tinguis coses per a explicar-nos. N'estarem amatents!

Una abraçada des de NY

zel ha dit...

Si noi, enganxa, enganxa i el sentiment de haver de plegar per salut mental és fort, i ara hi ha una passa primaveral... A veure si fas com jo, que he volgut aturar dues o tres vegades i tinc mono....Petons, fins ara, fins sempre!

defak ha dit...

Ostres! Arribo després de les meves petites vacances i em trobo amb les teves!

ben fet, s'ha de saber desconnectar de tant en tant que és fàcil caure en l'obsessió blogaire. Però torna! :-)

Josep Lluís ha dit...

No és per pressionar però, se’t troba a faltar...

Bon descans ferran.

Ferran ha dit...

Realment enganxa, oi, Deric? O potser és que alguns tenim l'habilitat d'enganxar-nos-hi més del "normal", ves a saber. En qualsevol cas, porto quatre dies de vacances i cada dia me n'adono més que em convenia molt fer una pausa. Salut!

Ei Miq tornaré (o no, ja veurem), però en qualsevol cas et seguiré llegint!
Una abraçada berlinesa...

Zel, guapa, a mi el mono no m'està afectant gaire. Estic sorprès, francament. Molt sorprès. El que trobo a faltar, això sí, i ho dic de debò, és el contacte amb tots els qui, com tu, conec només via blogs. Però sé on sou i us vaig llegint, així que segueixo present, hehe...
Un petó, cuida't i fins aviat.

Sí, Defak, calia una pausa, calia. Ens seguim llegint, però!

Josep Lluís, gràcies de debò. Coi, és maco que t'ho diguin, què vols :) Amb tu també ens seguirem llegint, en qualsevol cas. Una abraçada.

sergi m. ha dit...

Ups!
És el que té això, ho deixes i tornes, o no.
Ha estat un plaer saludar-te.
Salut company i a reveure!

Edu Casabella ha dit...

Estàs de broma no ?? va vinga menys excuses i més escriure ... que si no et trobarem a faltar ...

Puji ha dit...

Noi! Quins disgustos ens dones!


Res, descansa i torna amb energies renovades.

arsvirtualis ha dit...

Hola Ferran,

Aquestes pauses s'han de fer; jo de fet l'estic fent llarga o vaig dosificant gota a gota les entrades. No sols és una qüestió de feina, sinó també de tenir ganes d'escriure públicament. De totes maneres passat per la meva pàgina perquè la darrera entrada potser t'interessa.

Una forta abraçada!

Ferran ha dit...

Segur que ens tornem a trobar per la catosfera, Sergi. Més tard o més d'hora, segur.
Fins aviat, doncs!

Amenaço amb tornar, Edu... però no encara :) Salut i República!

Ja serà menys, Puji, hehe... Ens llegim (com a mínim, jo a tu :-)

Ars mai he deixat de passar per casa teva. Veia que t'ho prenies "amb calma" així que vaig pensar que tu també devies necessitar deixar el blog en segon terme. Ara hi torno a passar, doncs. Molts records cap a Köln!

Sig ha dit...

vaja Ferran, eren interessants els teus posts. Bueno esperem que t'animis i hi tornis aviat. Jo torno a buscar pis, pero ara a amb companys alemanys. I feina d'informàtic, ja he fet 2 entrevistes en alemany,jeje. Vull quedar-me més temps a Berlin i per això ja necessito fotre fil a l'agulla, laboralment parlant. Una cosa, l'adreça del meu blog ha canviat: http://sigfrid.company.cat/

Vinga que vagi bé Ferran!

MJ ha dit...

Coi, ara que veig el teu comentari i descobreixo el teu blog, veig que l'has finiquitat? Quin xasco...

Ferran ha dit...

Ei Sig fa uns dies vaig voler entrar al teu blog i no hi havia manera. Em pensava que l'havies esborrat! Ara actualitzo l'adreça.
Sí que tornaré, sí. L'únic que no sé, és quan :-) Mentretant, t'aniré llegint jo a tu!
Salut.

Ja veus, maryjoe, després d'un any i mig de blog(s) necessitava un break amb urgència! A veure si m'animo i torno més endavant. Records!

Anònim ha dit...

air berlin no en fa gens, de vancances.

Ferran ha dit...

Anònim, no m'agraden gens els missatges anònims. Sisplau, un altre cop signa. Gràcies.