diumenge, 29 de juny de 2008

Merda. Sense comentaris. Només dir que, en aquests moments foscos, agraeixo especialment ser a Alemanya i no a Catalunya. Més que res, pel que m'estalvio. Amén.

Scheiße. Ohne Kommentar. Ich bin aber froh, daß ich in diesem Moment nicht in Katalonien bin sonst in Deutschland. Wäre ich zuhause, würde ich die Fiesta erleben zu müssen. Amen.

Shit. No comment. In any case, thank God I'm in Germany at this difficult time, and not in Catalonia. Otherwise, I'd have to co-celebrate the Fiesta. Amen.

15 comentaris:

Sigfrid ha dit...

deu ni do Ferran...deu ni do...jo penso lo mateix. Ara estar allà a baix seria viure amb la tele apagada obligatòriament. No vull pensar com es posaran els mitjans.

arsvirtualis ha dit...

Quina sort...és una de les tantes vegades que m'he alegrat d'estar a las "diàspora"...

Ara sí, que guanyin tant em fa, el que em molesta és l'aplicació generalista de nacionalisme de naftalinaperillós que fan a totes aquestes fites i manifestacions públiques. Ui, potser en lloc de dir "nacionalisme" hauria de dir "patriotisme", matis afegit per l'ínclit i "passat" president del govern i ara súpercatedràtic de vols superiors.

Jaume Puig ha dit...

No ho saps prou el que t'has estalviat. Más del que t'imagines!

Sara Maria ha dit...

I els que estem aquí t'envejem! Jo visc prop de Pl. Catalunya, i ahir nit va ser vergonyós i em va fer enrabiar. I el que patirem aquests dies!

Ferran ha dit...

Ars el tema nacionalisme/patriotisme dóna per uns quants posts. Un dia d'aquests m'hi poso, al Quina mandra!

A tots plegats, gràcies pels comentaris. Efectivament, Sig, ahir vaig patir només pels quatre claxons que vaig sentir d'espanyols exiliats a Berlin. Si hagués estat a Barcelona, avui estaria de baixa.

Als que sou a Barcelona només puc desitjar-vos ànims, força i, com ha dit algú amb molt de seny, per sort fins al 2052 no toca la propera! :-)

Kostas ha dit...

Pel que fa a mi , de fet, encara que sóc dels que preferien que no guanyes Espanya,en el fons m'és realment el mateix, però el que em costa suportar és el munt de celebracions i passejades de banderes i crits de viva España
Al final de partit , Granollers va ser un patir, sort que Sant Joan quedava lluny i hi havien menys petards

Jordi Balada Campo ha dit...

Ep Ferran,

sí sí, millor ser aquí i no veure Canaletes sacrílegament usada per celebracions tan "patriòtiques" com dieu. Sort sort ser tan lluny i no haver de veure els milers de banderes espanyoles com si fos el 18 de juliol a la plaza de oriente.
Per cert, a l'atre blog un comentari diu que allà hi ha sentiments ambivalents. La recepta contra aquests sentiments és ben fàcil: anar al youtube, i posar-se vídeos de Losantos, de la Aguirre, del Zaplana i recordar-se de totes les que hem anat sentint des que som petits. Teràpia de xoc tu, fora conyes.

Jordi

Xavi ha dit...

Senyoooooooooooor, que dies l'altre dia de les paraulotes?
Buenu.... merda.. sí, ja va bé.

Josep Lluís ha dit...

i deies que el pitjor ja havia passat... mareta meva: la 1, la 2, la quatre...colon...

Cris ha dit...

Jo vaig fent "Ooooooooooooooooooooommmmmmmmmmmm" de tant en tant. Per cert, ahir a les Espanyes sembla que no hi va haver informatius, al vespre. Posessis el canal que posessis, tot era "Viva España". Rei, et vas perdre el momento Manolo Escobar cantant "Que viiiiiiiiiiiiva España", lalalalalala! Molt heavy. Em sembla que m'exilio a la de ya!! Ah! I els nacionalistes són los catalanes, així, en general... ufffffffffff! Lo dicho: Ooooooooooooooooommmmmmmmmmmmmmmm!!Clar, els que molesten son els periféricos... els de la pl Colón molen. Ai senyor, que diria la meva iaia...

Marc Vintró ha dit...

Hola!
Sóc nou com a comentarista en aquest bloc, em dic Marc i sóc de Vilanova i la geltrú. Tan sols escric per a constatar que la victòria d'Espanya va convertir els carrers de Catalunya en un autèntic malson. Bufffff... Feia temps que no anava a dormir amb tant mal humor: banderes espanyoles amunt i avall pels carrers; crits de 'Viva España'; etc., etc. Sense comentaris...

Fins ara,

Marc

JAL ha dit...

Jo s�c d'un altre parer, em va agradar el resultat tot i que no vaig sortir al carrer ni vaig cridar ni vaig plorar ni vaig posar una bandera al balc�. Al cap i a la fi, nom�s �s futbol

Musafir ha dit...

Mira, xiquet...
amb els colors de la bandera "hemos topado"

Ni m'agrada el futbol, ni tenia interés en vore els partits de l'Eurocopa.

Crec que estes coses s'haurien de relativitzar i no donar-les una importància, que, sincerament, no es mereixen.

A la TV, vaig vore un informatiu, i es veia un grup de gent de Mallorca botant d'alegria, amb banderes espanyoles i ... sorpresa!! Banderes catalanes amb el triangle blau i l'estel blanc, botant tots plegats...

Jo crec que si visitem casa d'algú d'estos "fans" futboleros, per eixemple a Alacant, et trobaries la següent col·lecció de banderes:

La blanca-blava, símbol d'Alacant, quan el que es tracta és de reivindicar que València és més centralista que el Govern Central de Madrid;

La senyera, del rei Jaume, amb franja blava i corona quan el que es vol, es fer rabiar als maulets el 25 d'abril, a la plaça dels Estels d'Alacant...

La quatribarrada catalana, sense franja blava, quan eixim al carrer demanant que ens tornen el senyal de TV3, davant la plaça de l'ajuntament.. i la seu de la Generalitat (Valenciana);

La senyera independentista amb estel blanc y triangle blau, quan ve el rei a fer de les seues "regates" al port de la ciutat;

I.. tachán!! la bandera espanyola quan guanya la selecció espanyola de futbol... (amb tres variants: amb escut constitucional, amb "el àguila y las flechas" o amb el "Toro" d'Osborne...

Mira: per a mi, tant se'm fa que la gent vulgui o no celebrar la victòria de la selecció espanyola, amb bandera o sense, si vol que guanyi Turquia, Rúsia, o Beluchistán..
...

De menut, a la Seu d'Urgell, al col·legi, quan guanyava el Barça la lliga (espanyola), tots feiem un mural a la pissarra. Jo recorde que per a "integrar-me" dibuixava una bandera catalana al cim de les muntanyes dibuixades... però els crits dels companys no deixaven cap dubte: "Tu, espanyol, què fas!!" (...) només pel fet de haver nascut a Madrid...

No em parleu de sentir-se menyspreat per uns colors o uns altres...

No els vull. No vull cap de bandera: però principalment les que més m'emprenyen són les de "el águila y las flechas" i la del estel amb triangle blau sobre la quatribarrada. Els estrems siguen per quina banda siguin, no m'agraden gens.

zel ha dit...

Doncs mira, jo he prescindit de banderes, i amb els tres homes de casa vam mirar futbol, futbol i prou. I la penya s'ho passava bé, i què, a mi se me'n fot, he decidit que no cauré en el seu parany... Petons!

Ferran ha dit...

Amics, gràcies a tots per les vostres aportacions. L'enhorabona (de debò!) als qui veu disfrutar amb la victòria espanyola (tot i que a hores d'ara la "desacceleració" deu tornar a ser al capdavant de les vostres preocupacions) i paciència als qui no veu disfrutar tant o gens (tot i que, a hores d'ara, ja no hi deveu pensar gaire, tampoc).