diumenge, 8 de juny de 2008

Nacionalisme? Noooo, només és futbol!

L'Eurocopa de futbol s'ha posat en marxa. Des de fa uns dies Berlin està decorada amb banderes de tots colors. A banda de la schwarz-rot-gold, la que més es veu és la turca. Aquests dies més que mai, Berlin és la capital "no oficial" del país d'Ataturk.
Darrera d'aquesta explosió de colors, que salta les fronteres de la ciutat-estat per estendre's per tot Europa, hi ha un sentiment de pertinença. És allò que es defineix com a "nacionalisme", i que els catalans coneixem tan bé perquè sovint s'utilitza per assenyalar-nos com a "sospitosos", com a provincians, tancats i antieuropeus. Doncs bé, el que durant tres setmanes s'entendrà per tot el continent com una taca d'oli és una dosi de nacionalisme d'allò més dens i evident.
Avui, passejant per la capital, es veien manades de persones vestides amb la samarreta blanca de la selecció alemanya i fent ballar al vent la bandera del país. També se'n veien amb banderes poloneses, croates i de moltes altres nacions. Cantaven els seus himnes (menys els espanyols, clar, perquè el seu himne no té lletra ;-) i es veien la mar de feliços pensant que el seu país, potser, serà qui guanyi la competició.
Resulta interessant comprovar com allò que, aplicat a catalans i altres pobles del món, té una connotació negativa, pels estats té un significat positiu, d'orgull (sà, evidentment!) per la terra. A mi, francament, veure aquestes mostres de "nacionalisme positiu" em serveix, si cal, per refermar-me en allò que crec. No hi ha ombra de dubte: tinc el mateix dret a sentir-me eufòric, trist, decebut o optimista com a català del que tenen els espanyols, els alemanys, els nordamericans quan ploren en sentir el seu himne o els xinesos (quan no estan ocupats fotent d'hòsties als tibetants, és clar).
I és que tots els pobles del món, amb estat propi o no, volen jugar a la primera divisió i guanyar. Com més equips juguin la lliga, més competència i per tant més dificultats per arribar dalt de tot. Per això als qui aspirem a pujar de categoria ens ho posen tan difícil com poden: "quedareu fora de la UE", "la comunitat internacional no us reconeixerà", "haureu de tornar a acunyar pessetes" i tota aquesta sarta de mentides. No, macos, el que és bò és vosaltres, és bò per a la resta. Jo no penso deixar la competició!

Deutsche zusammenfassung
Den Text geht um die EM, die vor kurz angefangen ist. Alle diese Flaggen, die man an dieser Tage überall -nicht nur in Deutschland- sehen kann, haben mehr mit Politik als mit Sport zu tun. Meiner Meinung nach, die sind ein deutlicher Beweis von Nationalismus. Finde ich es falsch? Auf keinen Fall. Zweifellos seltsam aber finde ich, dass denen, die den Nationalismus von Katalonien, Baskenland oder Schottland für falsch halten, die Nationalismus von Staaten wie Frankreich, Spanien oder Deutschland problemlos akkeptieren.

English summary
The Euro 2008 has just started. With it, Berlin and hundreds of other cities all over the continent are full of colors, the colors of the flags of Germany, Croatia, Poland and the rest of countries taking part in the event. I see how people here, as everywhere else, celebrate their "national teams" winning, and hope to see "their players" win the final. I see all of this... and I compare it to what happens whenever a stateless nation, like Catalonia, the Basque Country or Scotland among many others, shows interest for its own symbols.
To me, the first situation is a proof of nationalism just like the second one. But, strange as it can be, a state can be nationalist and that is good, whereas a stateless nation must not be "nationalist"; if it is, it will be pointed at as something negative, extremist.
The reason is clear to me: every nation wants to be there, to play the "big league" and win. The more nations play in that league, the more competition and, therefore, less options to win for the rest. That's the reason why everyone "wants to be", but doesn't want any possible newcomers.
Of course, this only makes me feel more sure about what I want for my nation!

15 comentaris:

zel ha dit...

Bentornat, Ferran, t'enyorava, ni que sigui parlant de futbol, m'agrada que siguis aquí.
Un petonàs, maco!

quim ha dit...

Ben tornat, Ferran. M'alegro que tornis a voltar per aquí. Avui precisament al Diumenja'm hi ha un comentari que parla de l'himne d'un país inexistent... Que bonic, no?

Manel Bosch i Pagans ha dit...

Hi ha hagut algún ressó a Alemanya sobre l'afair air Berlín?

Puji ha dit...

Ei! ben tornat!

Visca el furbo!

Salvador ha dit...

I no hi ha el Manolo el del Bombo?

Ferran ha dit...

Manel poca cosa, molt poca cosa. Un diari d'Stuttgart sí en parla, avui. El pitjor, més que l'article en sí, són alguns dels comentaris que hi estan deixant els lectors. Lamentable, tot plegat.

A tots, merci pels vostres comentaris!

kostas ha dit...

hola de nou, així m'agrada un altre cop a la feina.
Donc si tenim futbol a dojo i haurem de soportar moltes coses.

Manel Bosch i Pagans ha dit...

Si pots posar el link d'aquest article t’ho agrairé. Gràcies per la resposta i el comentari al meu bloc.

Mikel ha dit...

cada cop que hi ha un mundial o una eurocopa acabo ben emprenyat!!

David ha dit...

Ratgeber für ein multikulturell-bewusstes Leben:

Liebe nordostspanische Mitbürger: a veure si ens ho clavem al trellat d'una vegada: el que es veu ara pels carrers del BLN no és diu pas ni "nacionalisme" ni "patrioterisme", la denominació correcta és "sano patriotismo" (amb l'afegitó de "constitucional", quan es tracta d'activitats extra-esportives).

Per contra, als seus reportatges sobre l'extermini del castellà a Catalunya l'ARD treu imatges de partits de la selecció catalana per tal de deixar ben clar que allò, en canvi, constitueixen de fet "nationalistische Exzesse", womit die Pflicht der freien Medien, die Bürger einer demokratischen Gesellschaft im Sinne der Wahrheit zu informieren, erfüllt wäre.

Entesos? Agraïm doncs als mitjans d'informació alemanys l'esforç ingent que fan per tal d'ajudar-nos a desxifrar les complexitats de la globalització

Ja ho deia l'avi Pujol un dia sí i l'altre també, que "els alemanys són molt lluny del jacobinisme franco-espanyol, i amb el seu innat esperit federal són els millors aliats dels catalans a Europa"...i els catalans encara han tingut sort que els alemanys no vulguin ésser els seus adversaris, podríem completar la magistral anàlisi pujoliana.

Ferran ha dit...

Manel, aquest és el link de l'article publicat en el Süddeutsche Zeitung. A la part inferior hi trobaràs els comentaris:
http://www.sueddeutsche.de/reise/artikel/465/178919/
(kannst du deutsch? ;-)

Charlie Hi-Hat ha dit...

Competicions com aquesta provoquen que fins i tot la Ser sembli una ràdio feixista (o potser seria millor anomenar-la nacional-socialista?)

Xavi ha dit...

Això del patriotisme futboleru, no ho veig clar, la veritat. Quan he vist, per Europa o per Espanya, seguidors amb la bandera espanyola (amb o sense toro d'Osborne), no sento cap enveja. Tampoc, si són d'altres nacionalitats. Igual deurà ser, que no sóc patriotic , ni tampoc gaire futboleru :) )

Josep Lluís ha dit...

Ben tornat Ferran, a tu que mai has marxat.

enric ha dit...

Me n’alegro molt que hagis tornat.
Ja veus que els estat francès i espanyol estan tancant files per donar ni una mica de peixet a Catalunya, ja no diguem dels Països Catalans.
Què té Catalunya que pugui interessar als que dominen el món?
Si no hi ha alguna cosa interessant com ara: petroli, gas, droga, lloc estratègic, etc. ho tenim difícil.
Ho sento, però cada vegada crec més en el poder i directrius planetàries que van instaurant els del club Bilderberg.
Ferran, ben tornat.