The Berlin Chronicles

Mitfahrgelegenheit

2008-07-29T12:36:00.002+02:00

Un altre d'aquells paraulots alemanys. Però avui la cosa no va de semàntica sinó d'organització, per dir-ho d'alguna forma. http://www.mitfahrgelegenheit.de/ és un web que pot ser molt útil: facilita el contacte entre, d'una banda, persones que tenen previst fer un trajecte determinat en el seu cotxe, i de l'altra, gent que necessita fer el mateix trajecte (o part) però no disposa de vehicle. A través d'aquest web es poden posar en contacte de manera que, qui no té cotxe, faci el trajecte amb qui sí en té, compartint les despeses segons l'acord a què arribin.

A principis de juliol vaig penjar-hi un anunci: tenia previst baixar a Catalunya, a mitjan agost, amb el cotxe. M'hi quedaré unes setmanes i volia poder disposar de vehicle, mentre hi sigui. Però tot i la possibilitat de compartir, els números canten: la benzina està caríssima (a Alemanya, aprox. 1,50 euros/litre; França no es deu quedar molt enrere). Fer els gairebé 4.000 km d'anar i tornar sumen 36 hores, uns 700 euros de benzina i 200 de peatges. Fins i tot compartint el cotxe és excessiu, així que m'he pillat un bitllet d'avió amb el que m'estalvio 31 hores i uns 600 euros...

En qualsevol cas, no està de més tenir en compte aquest servei per altres ocasions. La pàgina està només en alemany, però potser l'acabaran traduïnt a altres llengües perquè el servei és útil també fora de les fronteres germàniques. O potser ja existeix una iniciativa similar (algú ho sap?) a nivell català, o potser europeu, que desconec. Sigui com sigui, a http://www.mitfahrgelegenheit.de/ també s'hi anuncien trajectes que no tenen ni origen, ni pas ni destinació a Alemanya. Aquí en podeu veure algunes mostres, en aquest cas d'anuncis de trajectes que surten de Barcelona per dirigir-se a diferents llocs del continent.

Mitfahrgelegenheit

Diese website (http://www.mitfahrgelegenheit.de/) kennt möglicherweise jeder in Deutschand, der mindestens einmal, eine lange Reise mit dem Auto gemacht hat. Damit hat man die Möglichkeit, so eine Reise nicht allein zu machen, und noch mehr interessant, die Kosten mitzufinanzieren.

Als ich die Absicht hatte, mitte August nach Barcelona mit dem Auto zu fahren, dachte ich, dass es eine gute Gelegelheit wäre, diese System auszutesten. Deshalb habe ich eine Anzeige veröffentlicht. Nur später habe ich ja bemerkt, dass die Benzin und Maut-Kosten so hoch sind (etwa 900 € insgesamt, hin und zurück), dass nicht einal beim Fahrgemeinschaft, wäre es logisch, nach Hause mit meinem Auto zu fahren. Übrigens, Untersuchungen im Internet sich ein interessantes Ergebnis ergaben: ein Flugticket mit ClickAir hat mir ca. € 250 gekostet (hin und zurück); dass heisst, etwa € 600 Ersparnis. Schön, oder? :-)

Mitfahrgelegenheit

This website (http://www.mitfahrgelegenheit.de/) is a meeting point for people who, on one side, want to drive a log way in their own car and, on the other, people who need to go somewhere but don't own a car. They both can place their ads on this web and, whenever the interests of one and the other match, the deal is done. They will only have to pact how much should the "visitor" pay to the car owner.

I find this a very interesting system, which probably exists in other countries although I had never heard of this option before. I was about to use it for this summer; in mid August I'm going to Barcelona, where I'll stay for some weeks, and felt like having my car there with me. In the end, though, I found a quite cheap flight ticket (some 250 euro), and being the difference so big with regards the driving adventure (about 900 euro in total), even if I would share expenses, I decided to leave the car in Berlin.

But anyway, I find http://www.mitfahrgelegenheit.de/ offers very interesting possibilities. Some other time...

Yes, he can!

2008-07-24T20:51:00.005+02:00

Deutsche Zusammenfassung unten / English summary below

Fantàstic. No tinc paraules. M'ha encantat el discurs del candidat demòcrata a les pròximes eleccions dels Estats Units! Reconec que, d'entrada, era una mica escèptic perquè un míting d'un candidat a qui no puc votar no és el millor afrodisíac del món, honestament. Però volia escoltar-lo de totes formes: ell pot ser ("serà!", afegeix el meu ànim, encara sota un cert estat d'eufòria) qui rellevi George W. Bush, un tipus mediocre, nefast com a president que afortunadament no pot repetir càrrec.

Abans de començar el discurs, el candidat demòcrata ha aixecat a Alemanya, i especialment a la capital, una passió desfermada. Algún analista polític recordava, avui, que Obama pot ser millor que Bush, però això no garanteix que faci una política impecable. De fet, si és escollit president no la farà, de ben segur. Que la decepció, doncs, no segueixi la il·lusió. D'això, els catalans en sabem un rato, després de la bufetada que ha suposat el president espanyol Zapatero.
Com ha anat exactament el discurs? Obama ha pujat a l'escenari, davant la Columna de la Victòria, a les 19.21 h. Forts aplaudiments i crits d'"Obama, Obama", i el candidat pronuncia les seves primeres paraules: "Thank you, thank you so much. Thank you to the citizens of Berlin, and to the people of Germany". Eufòria desfermada a la 17. Juni Strasse, el carrer on ha tingut lloc l'acte públic. A continuació, referència d'Obama a les relacions germano-nordamericanes des de la postguerra: el bloqueig soviètic de Berlin, el pasadís aeri a Tempelhof, el pla Marshall, ... En aquest punt ja és evident que, si tothom que se l'està escoltant venia ja predisposat a fer-li el passadís, ara no se'l menjaran a petons perquè no poden, que sinó...
Continua: política internacional ("Partnership and cooperation between nations is not a choice, it's the only way"; patada a la política unilateralista de Bush!), picada d'ullet als europeus ("America has no better partner than Europe", o "We need a strong European Union") i menció explícita a la necessitat de deixar als nostres fills (i nebots ;-) un planeta habitable. Nen, chapeau!, ets el putu amo!! Per uns moments, lamento no tenir passaport nordamericà per poder-lo votar.
Ja per acabar el seu discurs, de 25 minuts, el candidat ha dit una frase que ha portat a l'èxtasi una enorme majoria del seu auditori: "I know my country is not perfect". Què més es pot esperar d'un candidat a la presidència dels Estats Units?? Tot i que ell no n'ha tingut la responsabilitat, la frase marca una frontera clara: Bush és Bush, i jo sóc jo, ha vingut a dir.
19.48h.: "Thank you, Berlin. God bless you".

Deutsche Zusammenfassung
Sprachlos! Die Rede Obamas, Heute an der Siegesäule, habe ich erstklassig gefunden. Leider habe ich keine amerikanische Reisepass, um Ihn wahlen zu können, aber hoffentlich werden die Amerikaner massiv den Demokratischekandidat in Wahlen besiegen. Obama hat seine Rede darauf konzentriert, wie wichtig ist es, die Verhältnisse zwischen Europa und der USA zu verstärken. Dieser Punkt finde ich besonders interessant, als der heutige US Präsident Bush hat der Welt geschwächt, wegen seiner idiotischen Internationalpolitik. Auch hat Obama daüber gesprochen, die Umwelt durch Gesetze unterstutzen, die es gewährleisten, unseren Planet wieder sauber und bewohnbar zu machen.Obama wusste es natürlich, dass millionen Menschen aller Welt, Heute die Augen und Ohren auf Ihn stellen wurden. Deshalb hielt er so eine Rede, mit so eine Botschaft. Natürlich möchtet er, die Wahl in November zu gewinnen; wie jede Politiker! Das bedeutet aber nicht, dass er nicht ehrlich sei. Ich bin überzeugt, dass Barack Obama viel für die Weltfrieden machen kann, und deswegen wunsche ich Ihnen viel Glück!

English summary
I was speechless today after the 25 minute lasting event, today at the Siegesäule, with US candidate Barack Obama. I would not say that the contents of his speech surprised me especially; I did not expect him to say anything very different from what he said. In any case, it is important that the future (hopefully!) president of the US speaks about the importance of a fluent relationship between his country and the European Union which, he said, has to be strong. Obama also spoke of the environment, and pointed out that our children deserve the chance of an habitable world. Has ever in the past 8 year Mr. asshole Bush so clearly spoken about these issues? If he has, it’s been all lies; his thoughts were in Irak, killing people “to bring democracy”. Gosh!I have found Obama’s attitude very interesting. He spoke as if he was already the president of the US. Now I would like to actually see him in the White House; I have the impression that he wants and can do things good, so wish him all the best!

Multikulti

2008-07-21T08:23:00.032+02:00

Multikulti és una emissora de ràdio que a Berlin coneix tothom. Va néixer el 1994 per, d'alguna manera, fer un servei en el procés d'integració dels immigrants. La va impulsar la Rundfunk Berlin-Brandenburg (rbb), xarxa de ràdio i televisió d'aquests dos estats federats. De 6 a 17 hores emet en alemany, i a partir de les cinc de la tarda es converteix en una finestra multilíngüe molt interessant. Aquesta és, naturalment, la seva "gràcia". Aquesta, i també que des dels seus inicis s'hagi posat al costat de la cultura berlinesa: música, teatre i, en general, qualsevol forma d'activitat cultural ha comptat sovint amb el suport de Multikulti.Aquests dies, però, l'emisora és notícia per un motiu ben trist: tanca. O, per ser més exactes, la tanquen. La rbb va curta de calers i, posats a clausurar una de les set emisores de ràdio que gestiona, li ha tocat la indesitjada grossa a la més petita. L'1 de gener de l'any que ve, a les 00:00 hores, Funkhaus Europa, una emisora multilingüe de la Westdeutsche Rundfunk (WDR) que emet des de Colònia, prendrà el relleu de Multikulti en el 96.3 del dial. La causa del tancament? Geldmangel o, el que és el mateix, falta de diners.

En relació amb aquesta qüestió, és molt interessant saber com es financien a Alemanya els mitjans públics. ¿Amb diners dels estats federats o del govern federal, com passa a casa nostra? En absolut. La raó té a veure, com gairebé tot, amb el passat d'aquest país; en l'època nazi els mitjans de comunicació van esdevenir, en mans de Goebbels i companyia, una poderosíssima arma de propaganda. Derrotada la Wehrmacht i caigut el Reich, la nova Alemanya va proposar-se no donar mai més, a cap govern, la capacitat de controlar els mitjans de comunicació. Però llavors, ¿com es financien els mitjans públics? ¿Només a través de la publicitat? No, també a través d'un impost directe, el GEZ. Tot usuari de televisió i ràdio ha de pagar una quota pel sol fet de disposar de l'aparell corresponent. Els aproximadament 17€ mensuals que això suposa, sumats als ingressos per publicitat, permeten als públics mantenir-se sense dependre econòmicament (i, per tant, tampoc ideològicament) de cap govern ni partit polític.
Fa pocs dies vaig entrevistar un responsable de Multikulti. Mentre m'explicava tot això que us trasllado, va dir molt gràficament que, amb aquest sistema i "a diferència del que passa a Espanya, per exemple", aquí no roden caps cada cop que hi ha un canvi de govern. Certament, els informatius de l'ARD (el primer canal de la televisió pública) són els més vistos del país, entre d'altres motius per la seva imparcialitat.

Bé, tornant al tema... la rbb depèn dels impostos dels ciutadans de Berlin i Brandenburg per mantenir els seus mitjans. Quin és el problema? Que els ciutadans sense feina que cobren l'ajut social conegut com a Hartz IV, estan exempts de pagar el GEZ. Com la rbb té la seu en aquesta zona del país, on la taxa d'atur és més alta i on més gent depèn dels ajuts governamentals... exacte, la rbb rep menys diners, proporcionalment, que per exemple la Bayerischer Rundfunk de Baviera, un land ric amb una baixa taxa d'atur, on poca gent necessita rebre ajuda social. A partir d'aquí s'arriba a la situació actual, en funció de la qual, com deia al principi, una iniciativa tan bona com Multikulti té els dies comptats.

Us recomano un passeig pel seu web. Si cliqueu allà on diu "Live hören", a la pàgina principal, podreu escoltar-la en directe. Si voleu sentir el programa en castellà, s'emet de dll a dv de 21.40 a 22.05 i també el podeu sentir en directe.

Deutsche zusammenfassung

Radio Multikulti ist ein sehr beruhmter Radiosender aus Berlin und Brandenburg. Verantwortlich dafür ist der rbb, der wegen Geldmangel wird die mehrsprachige Funkstation um 00 Uhr am 1. Januar 2009 abschliessen.

Multikulti gilt als ein besonderes Kommunikationsunternehmen dank Ihre wichtige Rolle, da eine grosse Menge ihres Zuhörers aus viele verschiedene Ursprünge stammen. Damit fühlen hunderte in Berlin siedelnte Migranten sich zu Ihrer Heimat näher. Außerdem lernen Sie in Ihre Muttersprachen Berlin und Deutschland besser kennen.
Die Schließung von Multikulti ist, aus aller Sichten, eine sehr schlimme Nachricht. Und auch eine ganz negative Botschaft bezüglich der Fähigkeit Berlins, Ihre neuen Mitbewohner zu integrieren.

English summary
Multikulti is a very famous radio station, which broadcasts in the capital city and the bordering state of Brandenburg. Rbb, the network responsible for this station, says the close down is related to financial problems.
What makes Multikulti special is that it broadcasts in 20 different languages, apart from German. From 5pm till 6am, a variety of programmes in Turkish, Arabic, Serbian and other languages help thousands understand Germany better, and also offers them information and music from their country of origin. Unfortunatelly, from the 1st of January 2009, Multikulti will definitely leave its radio frequency in Berlin and Brandenburg.

Tardor

2008-07-18T11:08:00.016+02:00

- Eing? Com, tardor? Però si som a mitjan juliol! Què vols dir?

- Doncs això, que ja és aquí la tardor. Si més no, climatològicament parlant.

- De debò?

- I tant! Aquesta setmana està fent fresca, gairebé no surt el sol i la pluja va fent aparicions esporàdiques. Fins i tot vaig veure, ahir, caminant pel carrer, un parell de persones que duien jersey.

- Caram, doncs deu n'hi do, això del canvi climàtic!

- No, no, el canvi climàtic no hi té res a veure. És prou habitual que a l'estiu faci dies així, aquí dalt. De fet, l'agost passat (o potser en fa dos, no n'estic segur) recordo haver posat la calefacció del cotxe, alguna nit, anant a dormir després de fer unes copes.
- O sigui que per tu s'ha acabat l'estiu?
- No, no, què va, això segur que no. Més tard o més d'hora tornarà el bon temps. A l'estiu encara li queden dos mesos, així que segur que no s'ha acabat. Però és que, a més, a mitjan agost baixo a Catalunya i allà segur que hi haurà sol, calor (i humitat) per donar i per vendre. Quina mandra!

Herbst

Was für ein Juli! Am Anfang war es ziemlich warm, wie es im Vormonat gewessen war. Seit drei oder vier Tage ist es aber deutlich abgekühlt, und gestern habe ich auf der Strasse ein paar Menschen beobachtet, die sogar Pullover trugen. Seltsam, wenn es noch warm und recht sonning sein sollte. Dieses Wetter finde ich aber perfekt, als ich die Hitze absolut nicht mag! Und ausserdem, mitte August fliege ich zurück nach Katalonien, um 30 Tage zu Hause zu verbringen: erstens an die Costa Brava und danach in Barcelona. Das heisst, (etwas zuviel) Sonne, Hitze und Feuchtigkeit leider absolut zugesichert sind! :-(

Fall / Autumn

What a strange climate we're having, in this part of the world. July started with high temperatures and sunny days, just like the month before. But all of a sudden, the highs dropped and yesterday I even saw some people wearing sweaters. The truth is I am quite happy about it; I absolutely dislike the heat and don't feel at all happy about "sunbathing", even if it is just a consequence of walking on the streets. And, in any case, I am flying back home in mid-August, where I'll stay for one month. This means sun, heat and humidity are unfortunatelly guaranteed! :-(

L'alemany és així! (segona part)

2008-07-12T09:04:00.006+02:00

A la vista dels comentaris que heu deixat en el post anterior, probablement sentiu curiositat per conèixer la composició del ja famós paraulot Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz. Com us deia, aquest mot és producte d'una "fòrmula" gramatical que permet unir substantius per formar-ne un de nou. Aquesta paraula en concret està formada per 7 noms, que són:

(das) Rindfleisch = (la) carn de vacú
(die) Ettiketierung = (l')etiquetatge
(die) Überwachung = (l')observació
(die) Aufgabe = (l')obligació
(die) Übertragung = (la) transmissió
(das) Gesetz = (la) llei

Apareixen en el paraulot una sèrie de "s", marcades en vermell, que en el llistat anterior no surten enlloc. Aquestes "s" s'utilitzen per connectar alguns substantius entre ells, però no formen part del substantiu en qüestió.
Així doncs, el paraulot es llegeix amb les següents pauses:
Rindfleisch - etikettierung(s) - überwachung(s) - aufgaben - übertragung(s) - gesetz
Per acabar, us havia parlat de set noms però aquí només n'hi ha sis! És que "Rindfleisch" és, al seu torn, també un mot compost de dos noms: Rind (vacú) i Fleisch (carn).
No el trobeu fascinant, l'alemany? ;-)

DEUTSCHE Zusammenfassung
Ich dachte, es könnte für die Leser interessant sein, die Zusammensetzungen des längstens deutschen Wortes (Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz) kennenzulernen. So habe ich oben gemacht: die sechs Wörter, die drin stehen, habe ich übersetzt, und erzählt wie durch Kompositum darf man solche lange Worte hervorbringen.

ENGLISH summary
I find it interesting to explain how such a long word, like the one I talked about in my last post, can be created in German. Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertraungsgesetz is originally formed of six "minor" words, which are:

(das) Rindfleisch = (the) beef (meat of)
(die) Ettiketierung = (the) labeling
(die) Überwachung = (the) supervision, (the) observation
(die) Aufgabe = (the) duty, (the) obligation
(die) Übertragung = (the) delegation, (the) transmission
(das) Gesetz = (the) law

Thus is the longest word in German formed, which meaning is, in English: "Beef labeling supervision duties delegation law". Don't you find German interesting? :-)

L'alemany és així!

2008-07-09T09:06:00.007+02:00

La majoria sabrieu dir algunes característiques de la llengua de Goethe malgrat no parlar-ne ni una paraula: mots llarguíssims, ús de la lletra ß, moltes consonants i poques vocals, entre d'altres. Em sembla que pot ser interessant, o divertit, o curiós explicar-vos alguns casos lingüístics que criden enormement l'atenció als qui no tenim aquesta llengua com a materna.
Començo amb una paraula que he descobert fa poc en una estació de metro. Passejant andana amunt, andana avall mentre esperava el tren, la vaig veure en un rètol que penjava a la paret:

Löschwasserentnahmestelle

Poca broma! Pel nostre dia a dia segur que no ens caldrà saber-ne el significat, però... i si hi ha un incendi? Llavors sí, perquè Löschwasserentnahmestelle vol dir "Punt d'extracció d'aigua per apagar focs".
Com és que tot això es pot dir, en alemany, amb una sola paraula? És una de les característiques d'aquesta llengua: mitjançant l'anomenat Kompositum es formen mots unint tres, quatre o més substantius. Aquest és el cas que ens ocupa, però naturalment tot és superable. Si l'anterior l'heu trobada llarga, la següent és la paraula alemanya més llarga que existeix, amb els seus 63 caràcters i 7 substantius. Preparats?

Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz ¡¡Toma ya!! La paraula va venir al món quan, l'any 1999, el parlament del land de Mecklenburg-Vorpommern debatia la "Llei sobre la transferència de les obligacions de vigilància de l'etiquetat de la carn de vacú", que és el que vol dir el paraulot. Val a dir que quan el ministre regional d'agricultura va pronunciar en el parlament el nom de la nova llei, els diputats van trencar-se de riure i el ministre va haver de disculpar-se per la "possible" llargària exagerada de la paraula.

So ist Deutsch!
Viele Ausländer finden Deutsch sehr schwer wegen diese unglaubliche lange Wörter, wie "Bundesverteidigungsminister" oder "Löschwasserentnahmestelle", z.B. Auf Katalanisch, Kastilisch, Französisch u.a. existieren solche lange Wörter nicht. Man muss normalerweiser zwei, drei oder mehrere Ausdrücke benutzen, um einen Konzept darzustellen.
Auf jeden Fall war ich total überrascht, als ich das längste deutsche Wört entdeckte. Es ist Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz, und wurde 1999 im Mecklenburg-Vorpommernische-Landtag erstmal benutz.

So is the German language!
One of the most curious things of the German language is the possibility to join two, three or more nouns to form a new single one. That's the case, for example, of Bundesverteidigungsminister (Federal Minister of Defense). This method of building words makes it sometimes kind of hard to understand the meaning: one must read carefully to make sure what every "part" of the word means. Needless to say, the longer the "final word" is, the more time one needs to get its meaning.

The longest word ever was made up of 7 nouns and has 63 characters. Here it is: Rindfleischeetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz. Wow! The "word's father" was the Minister of Agriculture of the German state of Mecklenburg-Vornpommern, back in 1999. It means literally: Cattle marking supervision duties delegation law. By the way, when the law was proposed in the regional parliament, the members reacted with laughter and the minister apologized for its “possibly excessive length".

Hitler, decapitat

2008-07-05T21:17:00.008+02:00

Madame Tussauds és un museu ben conegut, amb seu central a Londres i filials arreu del món. La de Berlin s'ha inaugurat avui. Allotja 75 personatges de l'àmbit de la cultura, la política i l'esport, entre d'altres, fets de cera. Des d'avui mateix, però, cal revisar a la baixa la quantitat de figures exposades, ja que una d'elles ha estat decapitada només una estona després que obrissin les portes del museu per primer cop: la d'Adolf Hitler.
Que s'exposés la figura de Hitler ha creat una gran controvèrsia a Alemanya. És obvi: els partidaris argumenten que Hitler és part de la història, agradi o no, mentre que els detractors diuen que és vergonyós mostrar una imatge d'aquell assassí en massa en un espai lúdic, com si fos una atracció.
La meva opinió és que si mostrar aquesta imatge ofèn milions de persones, no s'hauria de mostrar. Tothom sap com era Hitler; l'hem vist en fotos i en fragments de pel·lícules. Tenint raons per mostrar-ne la figura, però també per no mostrar-la, perquè no guiar-se simplement per la voluntat de no ofendre ningú?
Em sembla raonable que milions de persones trobin indecent una imatge del torrat cap del Partit Nazi en un espai d'oci. Podria ser-hi? Perquè no. Però cal? No, no cal.
El museu ha dit que estudia no tornar a exposar la figura.

Hitler, enthauptet
Die Wachs-Figur von Hitler, seit Heute in dem neuen Madame Tussauds Museum an Unter den Linden, wurde nur 10 Minuten nach der Eröffnerung bei einem 41-jähriger Berliner enthaupted. Wie könnte das passieren wird die Polizei in kommenden Mitteilungen erzählen. Warum ist jedoch ab sofort verstehbar. Die Figur von Hitler im Museum hat eine grosse kontroverse vorgebracht: manche sagen, dass so einen schreklichen Mensch nie in einem Verfügungsort dargestellt werden soll, während anderen meinen, dass die Geschichte nie vergessen soll.
Meiner bescheidenen Meinung nach, diese Figur soll nicht ausgestellt werden. Nie. Natürlich unterstütze ich die Idee, Geschichte immer weiter zu lehren; dass bedeutet aber nicht, dass wir jeden Tag, überall, Erinnerungen darüber haben sollten. Ist Hitler ein Teil der Geschichte Deutschlands und der Welt? Ohne Zweifel. Aber ich wurde lieber Schauspieler, Politiker und Sportler-Figur in dem Madame Tussauds Museum anschauen; über Hitler kann ich in andere Plätze lernen.

Hitler, beheaded
Only a few minutes after the opening of the new Madame Tussauds Museum in Berlin, a visitor cut off Hitler's head (well, that of the wax character representing him, to be more precise). There's been a great discussion in Germany, this past weeks, about the displaying of this piece. Some say Hitler is simply too horrible to have him in such a place, while others sustain that history should not be erased and, for this reason, Hitler should be there.
My opinion is that as long as millions will be offended by the displaying of this figure, and being obvious that Germany reminds its own history more than any other country in the world, this wax-Hitler should not be in this Museum.

2008-06-29T23:10:00.003+02:00

Merda. Sense comentaris. Només dir que, en aquests moments foscos, agraeixo especialment ser a Alemanya i no a Catalunya. Més que res, pel que m'estalvio. Amén.

Scheiße. Ohne Kommentar. Ich bin aber froh, daß ich in diesem Moment nicht in Katalonien bin sonst in Deutschland. Wäre ich zuhause, würde ich die Fiesta erleben zu müssen. Amen.

Shit. No comment. In any case, thank God I'm in Germany at this difficult time, and not in Catalonia. Otherwise, I'd have to co-celebrate the Fiesta. Amen.

2008-06-26T00:54:00.007+02:00

Herzlichen Glückwunsch, Deutschland! Viel Glück am Sonntag!!!

L'enhorabona als alemanys, i tota la sort del món per diumenge!!!

Congratulations to the German national football team, and good luck onSunday!!!

De colors

2008-06-24T14:26:00.001+02:00

Dissabte passat, un dels informatius de referència de la televisió alemanya, Tagesthemen, parlava del partit que enfontarà, demà, alemanys i turcs en el marc de l'Eurocopa. Darrera del presentador, la imatge amb les banderes de tots dos països, amb un matís prou obvi: la bandera alemanya (negre-vermell-groc) l'havien pintada malament, tal com es pot veure en aquest vídeo:

Malgrat que alguns s'han apressat a qualificar-ho d'"error inacceptable", que ha de comportar unes "conseqüències adequades", a mi em sembla que hi ha coses més greus de què preocupar-se. Per exemple i d'entrada, de guanyar els turcs demà... amb el permís de Rüstü, naturalment.

Über Farben
Da können die Mitarbeiter von ARD-aktuell emsig korrigieren, was sie wollen – die etwa 20 Sekunden lange Flaggenpanne in der „Tagesthemen“-Ausgabe vom 21. Juni ist bei Youtube mehrfach eingestellt. Die falsche Flagge in der Sendung vom Samstag war Teil einer Grafik, die zu einem Bericht über das anstehende EM-Halbfinale Deutschland – Türkei gehörte. Thomas Hinrichs, stellvertretender Chefredakteur von ARD-aktuell, erklärte die Gründe für den Fehler. Erst sei die Grafik falsch gebaut gewesen, dann die richtige gegeben, die sei aber nicht abgespeichert worden, der Chef vom Dienst hätte auch nicht so aufgepasst, und, und, und ...
Trotz einen "inakzeptabel Fehler" die "angemessenen Konsequenzen" haben soll, richtig wichtig finde ich aber, dass die Deutsche Mannschaft der Türkei in dem morgigen Spiel gewinnen kann!
Mit kleiner zusammenfassung vom Tagesspiegel

About colours
It happened a few days ago: in one of the most popular newsprogramme in German public television, Tagesthemen, a graphic showing a wrong German flag could be seen for some 20 seconds. Instead of black-red-yellow, the graphic displayed an inexistant red-black-yellow flag to represent, theoretically, Germany. Some have spoken of "innacceptable mistake" that should lead to "appropiate consequences". To me, it's just a mistake; the important thing here is, no doubt about it, to beat Turkey in the macht that will be played tomorrow!

Art

2008-06-20T23:37:00.008+02:00

Avui s'ha innaugurat a Berlin una (altra) exposició. En aquest cas, a la galeria de la catalana Maribel López, que va obrir a la capital a finals de l'any passat. Fins ara hi he vist un parell de coses força interessants, l'última d'elles una instal·lació, de debò, molt ben aconseguida.
Miki Leal és un artista andalús que utilitza una tècnica que jo no sabia ni que existia, de nom monotip. El resultat es pot veure a la primera foto de sota, una sèrie d'obres concebudes a partir del món de Hitchcock.
Jo d'art, francament, no en sé res. Vull dir que sóc incapaç de teoritzar sobre l'obra d'un artista. Només sé si una peça m'agrada o no, i punto. Digueu-me simple. L'obra de Leal m'ha agradat, així que si sou a Berlin us recomano el passeig, tot xino-xano, cap a la Maribel López Gallery.

KUNST
Heute wurde eine (andere) Austellung in Berlin eröffnet. Bis nächsten 2. August richtet die Maribel López Gallery "Frenhofer y La Laguna" aus, eine Austellung des Werkes von einem Kunstler aus Andalusien, Miki Leal. Als ich keiner Kunstexperte bin, nehme ich es nicht darauf, den Risiko des Werkes von Leal zu beurteilen. Ich weiss nur, dass es mir gefallen hat, was ich in der Gallerie gesehen habe.

ART
A new exhibit opened today in Berlin, at the Maribel López Gallery. It displays the work of an artist from Seville (Andalusia), whose name is Miki Leal. Unfortunatelly I am no art-expert, so do not expect any remarcable comment on the exhibit. The only thing I know is that I liked what I saw. A bit of it is to be seen below...

Paraulotes

2008-06-12T09:45:00.004+02:00

Em fa gràcia aquest nom: "paraulotes". Sona a "peaso paraules"... Des que visc a Alemanya he après moltes coses i me n'he adonat de moltíssimes altres, com per exemple que els catalans som uns malparlats. Però cosa fina, eh?, res de paraulotetes sinó exabruptes ben grossos, i deixats anar com si tal cosa amb una assiduïtat malaltissa.
Sense que sigui cap consol, és clar!, els nostres veïns castellans, però també els de l'altra banda, els italians; i fins i tot els anglesos, malgrat quedar-nos més lluny, també pertanyen al grup dels que tenen la boca bruta, brutota, lletjota...
A Alemanya, per contra, sentir una Schimpfwort (o sigui, una paraulota) és una absoluta anomalia: ni a la televisió, en pel·lícules o sèries, però tampoc al carrer, ni tan sols entre gent jove. Bé, és clar que alguna sempre es pot escoltar, però és ben poc habitual, especialment en l'àmbit familiar però també entre la gent amb una formació acadèmica mínima.
Al nostre país, afegir un "collons", un "joder" o un "hòstia puta" per dir simplement que s'ha acabat la llet, per descriure una imatge impactant en una pel·lícula o per mostrar decepció per alguna cosa és d'allò més normal. Perdó, corregeixo: més habitual, que no normal.
Me n'adono perquè, d'una banda, jo mateix tinc el pèssim costum d'utilitzar força paraulotes. M'estic corregint, però fins fa poc eren ingredients habituals del meu menú diari. I també me n'adono perquè de tant en tant veig TV3 per internet i al·lucino amb el vocabulari que utilitzen els personatges de les sèries. I sóc conscient que això ja fa temps que és així, que no ha canviat. Qui ha canviat sóc jo.
Perquè aquest costum tan lleig dels catalans? Normalment passa que quan un no està segur del que diu o, directament, sap que no té raó, aixeca la veu. Suposo que deu pensar que si crida més, semblarà que té raó. Ridícul, oi?, però és així. Diria que amb les "paraulotes" passa el mateix: a Catalunya, sembla que qui més paraulotes diu, més raó té...
Per acabar, un apunt: de tant en tant es genera el debat del vocabulari lleig a la televisió. Ella, la Sra. Tele, es defensa dient que no fa més que reflectir el que passa al carrer. Mentida. O veritat a mitges. Defensar-se amb aquest argument vol dir que la Sra. Tele ha trobat la solució a l'enigma de si va ser primer l'ou o la gallina. És igual si la tele reflecteix el que passa al carrer, o si el carrer parla com la tele. L'important és que la televisió no hauria d'haver oblidat que té una responsabilitat social, que la veu igual gent amb formació que gent sense, adults i nanos. El que passa és que la Sra. Tele, com tanta gent, és una hipòcrita consumada. M'explico: "El cor de la ciutat", per exemple: paraulotes a dojo. Diran que de responsabilitat social res, que ells hi són per distreure al personal. Però al mateix temps treuen personatges castellanoparlants a qui tothom parla en català, amb tota la naturalitat. És aquesta, la realitat a Catalunya? No! I doncs, llavors perquè ho fan? El missatge que ens estan donant als catalans és: "Cal seguir parlant en català encara que el nostre interlocutor no el parli". I trobo que el missatge està molt bé, però si la Sra. Tele té una responsabilitat social pel que fa a l'ús del català, la té sempre i sense excepció.

DEUTSCHE ZUSAMMENFASSUNG
Dieser Artikel geht um Schimpfwörter. Als ich noch in Barcelona lebte, hatte ich eine sehr schlechte Angewohnheit: zu viele Schimpfwörter in meiner Sätze. Ich weiss, es absolut schrecklich ist! Das Problem ist, aber, dass eine solche schreckliche Dinge macht man fast ohne Pause bei uns. Nicht nur in Katalonien, nicht nur auf katalanisch: in Spanien, Italien und auch ferner, in Gross Britanien hat eine grosse Anteil der Bewölkerung diese hässliche Angewohnheit.
Nach fast zehn Monate in Deutschland habe ich bemerkt, dass Deustche dagegen nur sehr selten solche Wörter benutzen. Ich vermute, dass jetzt bin ich gewohnt, Schimpfwörter nicht oft zu hören. Deswegen, als ich jetzt Sendungen von dem katalanische TV3 im Internet sehe und höre, finde ich es unglaublich -und grausam- wieviele davon werden in Fernsehseries benutzt. Überall sind SW zu hören!
Kontroverse wegen der Nutzung der Schimpfwörten in katalanische Fernsehen ist nicht neu. Früher dachte ich, dass es ein bisschen übertrieben war. Jeztz dagegen verstehe ich solche Klagen perfekt.

ENGLISH SUMMARY THIS TIME NOT AVAILABLE :-(

Nacionalisme? Noooo, només és futbol!

2008-06-08T20:56:00.022+02:00

L'Eurocopa de futbol s'ha posat en marxa. Des de fa uns dies Berlin està decorada amb banderes de tots colors. A banda de la schwarz-rot-gold, la que més es veu és la turca. Aquests dies més que mai, Berlin és la capital "no oficial" del país d'Ataturk.

Darrera d'aquesta explosió de colors, que salta les fronteres de la ciutat-estat per estendre's per tot Europa, hi ha un sentiment de pertinença. És allò que es defineix com a "nacionalisme", i que els catalans coneixem tan bé perquè sovint s'utilitza per assenyalar-nos com a "sospitosos", com a provincians, tancats i antieuropeus. Doncs bé, el que durant tres setmanes s'entendrà per tot el continent com una taca d'oli és una dosi de nacionalisme d'allò més dens i evident.
Avui, passejant per la capital, es veien manades de persones vestides amb la samarreta blanca de la selecció alemanya i fent ballar al vent la bandera del país. També se'n veien amb banderes poloneses, croates i de moltes altres nacions. Cantaven els seus himnes (menys els espanyols, clar, perquè el seu himne no té lletra ;-) i es veien la mar de feliços pensant que el seu país, potser, serà qui guanyi la competició.
Resulta interessant comprovar com allò que, aplicat a catalans i altres pobles del món, té una connotació negativa, pels estats té un significat positiu, d'orgull (sà, evidentment!) per la terra. A mi, francament, veure aquestes mostres de "nacionalisme positiu" em serveix, si cal, per refermar-me en allò que crec. No hi ha ombra de dubte: tinc el mateix dret a sentir-me eufòric, trist, decebut o optimista com a català del que tenen els espanyols, els alemanys, els nordamericans quan ploren en sentir el seu himne o els xinesos (quan no estan ocupats fotent d'hòsties als tibetants, és clar).
I és que tots els pobles del món, amb estat propi o no, volen jugar a la primera divisió i guanyar. Com més equips juguin la lliga, més competència i per tant més dificultats per arribar dalt de tot. Per això als qui aspirem a pujar de categoria ens ho posen tan difícil com poden: "quedareu fora de la UE", "la comunitat internacional no us reconeixerà", "haureu de tornar a acunyar pessetes" i tota aquesta sarta de mentides. No, macos, el que és bò és vosaltres, és bò per a la resta. Jo no penso deixar la competició!

Deutsche zusammenfassung

Den Text geht um die EM, die vor kurz angefangen ist. Alle diese Flaggen, die man an dieser Tage überall -nicht nur in Deutschland- sehen kann, haben mehr mit Politik als mit Sport zu tun. Meiner Meinung nach, die sind ein deutlicher Beweis von Nationalismus. Finde ich es falsch? Auf keinen Fall. Zweifellos seltsam aber finde ich, dass denen, die den Nationalismus von Katalonien, Baskenland oder Schottland für falsch halten, die Nationalismus von Staaten wie Frankreich, Spanien oder Deutschland problemlos akkeptieren.

English summary

The Euro 2008 has just started. With it, Berlin and hundreds of other cities all over the continent are full of colors, the colors of the flags of Germany, Croatia, Poland and the rest of countries taking part in the event. I see how people here, as everywhere else, celebrate their "national teams" winning, and hope to see "their players" win the final. I see all of this... and I compare it to what happens whenever a stateless nation, like Catalonia, the Basque Country or Scotland among many others, shows interest for its own symbols.
To me, the first situation is a proof of nationalism just like the second one. But, strange as it can be, a state can be nationalist and that is good, whereas a stateless nation must not be "nationalist"; if it is, it will be pointed at as something negative, extremist.

The reason is clear to me: every nation wants to be there, to play the "big league" and win. The more nations play in that league, the more competition and, therefore, less options to win for the rest. That's the reason why everyone "wants to be", but doesn't want any possible newcomers.
Of course, this only makes me feel more sure about what I want for my nation!

Pausa. Digues-li vacances.

2008-04-30T08:54:00.004+02:00

He estat escrivint durant 20 minuts. Al final em sortia un dels post més llargs dels últims 18 mesos!, així que ho he esborrat tot i vaig directe al gra: m'agafo vacances de blogs. No és que no tingui coses a explicar (no me les acabaria en dues vides!), però és que mantenir dos blogs (i un Facebook!) en tres llengües, creieu-me, és com tenir una feina. I sento que ja és hora que posi més energies en altres projectes i descansi una mica de catosfera.
També us dic una altra cosa: no tinc ni idea de com portaré no escriure sovint. M'encanta explicar històries i saber quines sensacions provoquen en els altres. També necessito llegir-ne, per això continuaré visitant-vos, als habituals. De moment, doncs, em prenc aquesta pausa com unes vacances. Si taaan ho trobo a faltar, coi, doncs torno i fora problema, oi?
Ens retrobem, segur, més tard o més d'hora.
Una abraçada!

Pause
Nach 18 Monate seit ich mit meinem ersten Blog angefangen bin, der Zeit ist angekommen, eine Pause zu machen. Tatsächlich liebe ich Geschichte zu erzählen und eure Meinungen zu kennen. Aber in dieser Punkt meines Lebens habe ich den Eindruck, dass ich meine Energien auf andere Zielen stellen muss. Aus diesem Grund mache ich eine Pause. Leider kann ich nicht sagen, ob sie lange Zeit dauern wird oder nicht. Als ich mir selbst ziemlich gut kenne, wurde ich sagen, dass diese Pause nicht sehr lange sein wird. So kann ich sagen, ich nehme Urlaub.
Macht's sehr gut, und bis bald!

Break
In this past 18 months I have been writing in two different blogs. At first it was Quina mandra!, where I've been using Catalan and English. In Sept. 2007, as I moved to Germany, I started The Berlin Chronicles. Now I feel the moment has come for a break. It's not that I can't think of more issues to write about; it's only that I feel I'm putting too much energy here, and I have the impression I should be putting it in some other projects. That's the reason why I take holidays, so to put it. I'm sure I'll be back, because I love communication, I need to explain things and get your feedbacks. But I know I also need this break. That's why I say take care... and meet you soon again!

Tempelhof

2008-04-27T10:27:00.010+02:00

Avui els berlinesos voten. Els toca decidir el futur de Tempelhof, un dels tres aeroports de la capital i, sense dubte, el més emblemàtic (per allò del passadís aeri que els aliats van organitzar, durant prop d'un any, quan els soviètics van imposar el bloqueig per carretera del Berlin Occidental). L'aeroport es troba en ple centre de la ciutat. Tot un anacronisme, s'ha de dir!
Les opcions són dues: o bé mantenir Tempelhof com a aeroport, però només per vols privats i amb un horari de funcionament restringit, o bé tancar-lo i... ja es veuria: museu, parc, potser zona residencial (segur que els especuladors estan resant perquè en aquesta àrea gegantina al centre de la ciutat s'hi pugui construir!)... L'ajuntament de la ciutat, amb l'alcalde Wowereit al capdavant, és favorable al tancament, previst pel 31 d'octubre. Com aquest referèndum no és vinculant, gairebé m'atreviria a jurar que això és el que acabarà passant.

Tempelhof

In Berlin hat Heute der Volksentscheid zur Zukunft des Flughafens Tempelhof begonnen.
Seit 8.00 Uhr sind in der Stadt rund 1200 Wahllkokale geöffnet. Mehr als 2,4 Millionen Berliner können bis um 18.00 Uhr ihre Stimme zu der Frage abgeben, ob der innerstädtische Airport als Verkehrsflughafen offengehalten werden soll.
Initiator des Volksentscheids ist die Interessengemeinschaft City-Airport Tempelhof (ICAT), die sich mit Unterstützung von CDU, FDP und Wirtschaft für die Offenhaltung Tempelhofs einsetzt. Dazu werden mindestens 609.509 Ja-Stimmen gebraucht, das sind 25 Prozent der Wahlberechtigten. Gleichzeitig müsste die Mehrheit der Teilnehmer mit Ja stimmen.
Der Ausgang der Abstimmung ist aber nicht verbindlich für den Senat. Die rot-rote Landesregierung will den Flughafen Ende Oktober schließen.

Quelle: Tagesschau

Tempelhof

One of the three airports currently working in Berlin might be closed within the next few months. Tempelhof is a history facility, for it was used by the allies during the soviet blockade of West Berlin, that lasted around one year. Today, a referendum in the German capital city will show what the preferences of the Berlin citizens are with regards this facility. It might either remain open for private flights, or be closed and reconverted into... let's see what.

Sant Jordi 2008 - Fotos

2008-04-23T20:44:00.018+02:00

Ara mateix estic KO, de debò. Però dues coses em fan content: tot ha sortit raonablement bé (dels punts foscos ja en parlarem un altre dia) i... s'ha acabat Sant Jordi! Ei, que la Diada m'encanta, eh? Però fa dos mesos que Sant Jordi ocupa una part molt important del meu cervell. Per tant, durant dos mesos altres coses, segurament més importants per mi, han quedat una mica arraconades. Arriba el moment de posar-me les piles amb altres assumptes, però de moment penjo unes quantes fotos del Sant Jordi berlinès... i me'n vaig quatre dies a Barcelona: aniversaris i sants familiars (quatre en total!), veure un parell d'amics, escapada a Llafranc (quines ganes!) i prou, que 96 hores no donen per més!
Espero que a les vostres ciutats i pobles d'arreu del món hagueu passat, també, una Diada fantàstica!

Sant Jordi 2008 - Fotos

Ich bin ganz KO, aber gleichzeitig froh als heute alles ziemlich gut mit der Sant-Jordi-Fest war. Noch besser ist, dass es zur Zeit vorbei! Ich werde ab jetzt mehr Enegie in mich selbst investieren (ich meine in Projekte, dir für mich wichtig sind... das heisst, Arbeit!).

Hier unten eine Menge Fotos von der heutige berliner Sant-Jordi-Fest.

Sant Jordi 2008 - Pics

I'm basicly KO right now. Organizing today's fest it's been really tough. But I'm happy at the same time: everything went pretty well and, even best than that... it's over! From now on I'll have the chance to invest more energies in myself, in my own projects. I'm in Berlin and unfortunatelly cannot leave on the air, which means I need to start looking for a "real" job.

Here, below, some pics of today's events in Berlin.

Projecció de "La plaça del Diamant", amb presentació de la Mercè Rodoreda a càrrec de la Josepa Lleonart (que va estar fantàstica, per cert)

Stand amb informació turística i roses a la Friedrichstr., a l'Hotel Melià.

Lectura d'alguns fragments de "L'església del Mar", i dels textos guanyadors dels Jocs Florals

El Casal Català a Radio Multikulti

2008-04-22T16:58:00.003+02:00

Per qui tingui ganes d'escoltar-ho, a través del web de Radio Multikulti podeu sentir, aquest vespre (entre 21.40 i 22.05 h.) una entrevista que m'acaben de fer com a vocal de literatura del KaSal català de Berlin. En castellà, ja que s'emet dins la programació de l'emisora en aquesta llengua.
Només cal que, un cop dins del web, aneu a Live hören i, un cop allà, escolteu les emissions en directe ja sigui amb Real Player o amb Windows Media Player.

Si no arribeu a temps, l'entrevista estarà penjada durant dues setmanes al mateix web. Només cal anar a "Español" (a dalt a l'esquerra), clicar on diu "Montag-Freitag 21.40-22.05" i buscar, a la dreta, "Sendung vom... Di 22.04.2008".

Der Katalanischer Verein in Radio Multikulti
Heute Abend kann man einen Interview bei Radio Multikulti hören, der mir gerade gemacht wurde. Einfach zwischen 21.40 Uhr und 22.05 Uhr auf 'Live hören' clicken. Die Sendung ist auf spanisch zu hören.

The Catalan Association of Berlin, on the radio
You can listen an interview (in Castilian Spanish) I was just made for Radio Multikulti. Simply go to "Live hören" tonight between 9.40 and 10.05 PM.

Berlin, 22 i 23 d'abril

2008-04-21T07:56:00.006+02:00

Sant Jordi traspassa els Pirineus i arriba a Berlin. Segons les previsions ho farà amb sol, la qual cosa és molt d'agrair en aquesta nuvolosa ciutat. El programa que hem preparat des del Casal Català és aquest:

Dimarts / Dienstag 22.4
19.30 h. Instituto Cervantes (Rosenstraße 18-19, Berlin-Mitte)
Presentació de Mercè Rodoreda, a càrrec de Josepa Lleonart - en alemany
Einleitung zur Schriftstellerin Mercè Rodoreda - auf Deutsch
Projecció de “La plaça del diamant” - en català amb subt. en anglès
Vorführung des Films “La plaça del diamant” - Katalanisch mit engl. Untertiteln

Dimecres / Mittwoch 23.4
10.00 h. Hotel Melià (Friedrichstraße 103, Berlin-Mitte)
Parada amb roses i informació turística de Catalunya
Stand mit Rosen und turistischer Information
16.00 h. La Rayuela (Invalidenstraße 2, Berlin-Mitte. Entrada per Elisabethkirchstraße)
Lectura d’alguns paràgrafs de “L’església del Mar”, en català i alemany, veredicte dels Jocs Florals i lectura de les obres guanyadores
Zweisprachige Lektüre aus "Die Kathedrale des Meeres", Resultat des literarischen Wettbewerbs und Lesung der von der Jury auserwählten Texte und Gedichte

El passi de la pel·lícula s'emmarca en l'Any Rodoreda en que ens trobem. La Josepa, una companya del Casal que viu a Berlin des de fa mooolts anys, farà una breu introducció de l'escriptora abans de la projecció de la pel·lícula. El que em va estar explicant sobre l'escriptora dies enrere, mentre preparàvem l'acte, em va fer venir moltes ganes de saber-ne més coses; pel que sembla, la Rodoreda no va tenir una vida precisament fàcil.
Si algú de vosaltres té previst venir a Berlin aquesta setmana, que no passi ànsia: tindrà literatura i cinema en català, a més a més de roses, és clar.
Feliç Diada de Sant Jordi!

Berlin, 22.-23.04.2008
An dieser Woche feiern auch wir, Katalaner im Exil :), unsere lieblingsfest Sant Jordi. Es handelt sich um eine Volkstradition, womit man sich um 23. April an Nahestehende Büchern und Rosen geschenkt. Ausserdem, den 23. April ist unsere Liebetag (kein 14. Februar!). Der Katalanische Verein Berlins hat diese Veranstaltung organisiert, nicht nur für unserer Gemeinschaft, aber auch für die Deutschen, die sich für anderen Kulturen interessieren. Das Programm kann man oben schauen.
Es lebe Sant Jordi!

Berlin, 22 & 23 April 2008
April 23 is one of the most important dates in Catalan calendars. On that day we celebrate Sant Jordi (the patron saint of Catalonia, just like it is of England, Montenegro and other nations around the globe). On that day, books and roses are given as a present to the loved ones. Besides, April 23 is "our Valentine's" (no Febr. 14!). Also in Berlin, we catalans in exile will celebrate the special day, of course. The Catalan Association in Berlin, of which I am a member, has organized the event not only for the Catalans living here, but also for Germans interested in other cultures.
Long life Sant Jordi!

Aquí no hay playa?

2008-04-17T10:53:00.001+02:00

I tant, que Berlin té "platja"! I més d'una. Alguna, fins i tot, a la riba de l'Spree, a pocs minuts a peu de l'Alexanderplatz. Però la més famosa és aquesta:la platja del llac de Wannsee. Està previst que l'1 de maig se n'obri l'accés (de 10 a 18 h., previ pagament de 2,50€). Malauradament, dubto que aleshores la temperatura de l'aigüa hagi pujat gaire dels 7º C d'aquests dies. La platja ja és centenària: va obrir el 1907; fa més d'un quilòmetre de llarg i té una amplada de fins a 80 m.
Wannsee és un dels llocs preferits pels berlinesos per escapar de la ciutat. No només pel seu megallac (260 Ha. i fins a 9 m de fondària), sinó per la natura que l'envolta i, també, per la història d'alguns dels seus edificis. Com per exemple aquest:En aquesta casa s'hi va celebrar l'anomenada Conferència de Wannsee. El gener de 1942, en plena 2a Guerra Mundial i quan l'Alemanya nazi encara semblava capaç de menjar-s'ho tot, Adolf Eichmann va dirigir en aquesta casa una reunió d'alt nivell. Els nazis posaven en marxa la Endlösung der Judenfrage, la "solució final pel problema jueu". En aquesta casa fantàstica, en un paratge idílic, alts càrrecs del Reich van coordinar-se per planejar l'assassinat de milions de persones.
Però això és història, afortunadament, i no és el tema d'aquesta chronicle, on parlava de platges i paisatges meravellosos. Per això, no dubteu a agafar l'S-Bahn i arribar-vos fins a Wannsee per fer un tomb per aquesta zona; val molt la pena!

Gibt's kein Strand hier?

Doch! Berlin hat mehrere Strände, einige davon sind nur weniger Minuten von Alex entfern. Die grösste aber liegt im Süd, richtung Potsdam. Die 1907 eröffnete 'Strandbad Wannsee' bietet den Berliner täglich von 10 bis 18 Uhr, zum Tarif von 2,50 Euro, fast 1.300 m langen Strand an. Das wird aber ab nächsten 1. Mai. Leider glaube ich nicht, dass die Wassertemperatur wärmer als die heutigen 7º C sein wird!
Der 260 ha große und bis zu 9 m tiefe Wannsee ist ein beliebtes Ausflugsziel für viele Berliner. Am Westufer des Großen Wannsees, gegenüber dem Strandbad, liegt das Haus der Wannseekonferenz. Hier fand in Januar 1942 die Wannseekonferenz statt, auf der die "Endlösung der europäischen Judenfrage" besprochen wurde. Ziel war es, den Massenmord an rund elf Millionen Menschen zu koordinieren und zu rationalisieren.

Lassen wir aber die Geschichte hinter uns und freuen uns auf einen schönen Ort in der Nähe der Haupstadt, einfach und schnell mit der S-Bahn erreichbar.

Ain't no beach here?
No beach in Berlin? On the contrary: this city has a number of them, some of which in the very centre, only a few minutes walking distance from Alexanderplatz. But the 'Strandbad Wannsee' is the most famous one. It will open its facilities on May 1, from 10am to 6pm, and users will have to pay 2,50 euro. A wonderful area... with a dark past. In a wonderful house in the area (picture above), Adolf Eichmann gathered some of the most important leaders of the Nazi government there, to find a "final solution for the Jewish question". The assassination of millions was planned and coordinated here.
Regardless the past, fortunatelly already past, do not hesitate to take the S-Bahn and visit this wonderful area on the outskirts of Berlin.

De premis

2008-04-16T08:35:00.007+02:00

Estimats amics presencials i virtuals,
Aquest escrit va adreçat, d'una banda, als qui en els últims temps heu tingut un record pel Berlin Chronicles o pel Quina mandra!, en forma de premi. El Dardo, concretament, m'ha arribat amb matasegells de quatre de les vostres cases; l'última, la d'en DooM.
L'he penjat a la banda lateral del blog, perquè en quedi constància pública de l'acceptació del guardó i del meu agraïment per haver-li estat atorgat o a l'un o a l'altre. Però he deixat de fer una cosa que potser és obligada en aquest món virtual: donar el premi, al seu torn, a cinc blogs més que consideri especials.No ho he fet perquè, tal com ja va passar temps enrere, escollir cinc dels blogs que tinc linkats a la dreta del Berlin Chronicles (sota els títols "Aus Katalonien", "Aus Deutschland" i "Aus dem Rest der Welt"), em resulta molt difícil. De fet em resulta impossible. Aquests links em duen als blogs on entro, si no cada dia... gairebé. Com podria triar-ne cinc, si són allà, justament, perquè són els que m'interessen? Em veig incapaç. És més, no vull triar. És com allò: qui t'estimes més, la mama o el papa? Coi, que no, que no vull triar!
Així que ningú es prengui el meu no-post premiador com un menyspreu. Lluny d'això, estic molt agraït. Del premi atorgat en queda constància en el lateral de cada blog, on el penjo. Al seu torn, de qui al meu entendre es mereix un premi, en deixo constància gairebé diària en les lectures dels vostres blogs i, molts cops, els comentaris als vostres posts.
Un aplaudiment per tots nosaltres, per contribuir a remoure conciències, a reflexionar, a somriure o cabrejar-nos... per aportar uns altres punts de vista, diferents dels que ens aporten els poderosos mitjans.
Ah!, i visca Catalunya lliure! (perdó, perdó, que això ara no tocava, oi? :)

About prizes
I decided to write this post in response to the last prize either The Berlin Chronicles or Quina mandra! (What a bore!) have received. It is called Dardo, and the last (virtual, in this case) friend who has granted it to one of my blogs is DooM.
According to the "tradition", when you receive a prize you're supposed to give it to five other blogs that you consider especially interesting, for whatever reason. Well, I did not do it this time, and I don't think I'll do it in the future either. It's not that I do not appreciate getting the mention; it's only that, out of all of the blogs linked at the "Aus Katalonien", "Aus Deutschland" and "Aus dem Rest der Welt", at the right side of The Berlin Chronicles... how could I ever choose only five? No way, I can't. I don't want to, actually! They're there because they're the ones I visit almost daily, and where I leave my comments pretty often.
The prize can be seen at the side of each blog, as a prove of my acceptance of it and, of course, my gratefulness.
Thank you all for being there, for bringing up important, funny, sad, deep issues which lead us all, readers, review our points of view every day, and improve ourselves.
By the way, long live free Catalonia!! (oops, sorry, not the right time, right? :)

Barcelona en alemany

2008-04-13T13:49:00.006+02:00

Ja sabeu que, en termes musicals, tinc una predilecció pels Ich+Ich. Fins ara n'he penjat un parell de cançons: Stark i Vom selben Stern. Avui és el torn del seu últim tema: "So soll es bleiben" ("Així hauria de ser"). La gràcia de la cosa és que el vídeo està gravat... al Tibidabo! El vaig descobrir a la tele, dies enrere: aquesta vista espectacular, aquesta muntanya russa... coi, l'Atalaia? Ep, això és Barcelona!

Barcelona auf deutsch
Nach "Stark" und "Vom selben Stern" ist es jetzt der Zeit für "So soll es bleiben". Der dritte Song des zweiten Albums von Ich+Ich wurde in Barcelona verfilmt, und erstveröffentlicht am letzten 4. April. Geniess die Aussichten!

Barcelona in German
This is the third song of the second album released by Ich+Ich, a German duo I very much like. What makes this song special -in a way- is that... it was filmed in Barcelona, in the amusement park "Tibidabo". Enjoy the views!

Nit del llibre

2008-04-11T07:09:00.003+02:00

S'apropa Sant Jordi, i tot i que a Alemanya el tema roses i dracs no el tinguin gaire present, deu n'hi do el "pes cultural" que tenen els llibres: a Frankfurt té lloc, cada final d'estiu, la fira del llibre més gran del món; també a Leipzig celebren la seva fira anual.
En aquesta ocasió, però, el que us presento és una iniciativa que tindrà lloc a Berlin demà dissabte. Aquesta serà la desena edició de la Nit del Llibre de la Oranienstrasse. Hi participen una quarentena de locals, la majoria situats al carrer Oranien, al districte de Kreuzberg. D'entre els locals que hi participen hi ha llibreries, però també galeries d'art, cafès, museus i fins i tot una guarderia i una discoteca. En tots aquests llocs hi haurà més de 100 actes relacionats amb el llibre i l'escriptura. Una ocasió perfecta per descobrir aquest carrer que alguns comparen (nota per a viatjats i viatgers) amb la Rue Oberkampf de París.
Aquesta és una petitíssima selecció. Els qui no pugueu ser-hi us fareu una idea del programa; els que sí, ja podeu anar prenent nota:

18.30h. a Mama Z. und Söhne, Oranienstr. 186
Lea Straeisand, Martin Betz, Johannes Franke i Georg Weisfeld són els "profetes dels dimarts". Cada tres setmanes conviden algú per parlar de Déu i del món. En aquesta ocasió, seran profetes de dissabte per parlar d'aquest tema.

19.00h. a Mosaik/Jugendkulturetage(29), Oranienstr. 34
Filla de jueus que van escapar d'Alemanya per evitar els camps de concentració nazis, Alissa von Rosenzweig va tornar a Berlin i va començar a escriure poesia. En els seus poemes parla de les seves experiències, la cerca del sentit de la vida i l'amor.

19.30h. al Max & Moritz, Oranienstr. 162
Lectures de diferents autors i vídeo-projeccions.

20.00h. al Kreuzberg Museum, Adalbertstr. 95A
Visita guiada de les plaques conmemoratives de la Oranienstrasse en memòria de les víctimes de l'Holocaust i dels llocs on vivien.

21.00h. a Modern Graphics, Oranienstr. 22
Lectura de l'obra de Marco Denevi «Ein Hund auf Albrecht Dürers Stich, Ritter, Tod und Teufel» amb la projecció dels dissenys de l'artista espanyol Max.

21.30h. a la Schokofabrik, Marianenstr. 6
Què fa un reporter local? Waltraud Schwab, periodista de la Frankfurter Allgemeine Zeitung, llegeix reportatges i retrats de gent, de llocs i d'esdeveniments de Berlin.

22.00h. a Möbel Olfe, Reichenbergerstrasse 177
Lectura de textos relacionats amb el tabac. Marguerite Duras "¿Perquè fer sexe quan també es pot fumar?". Thomas Mann "Quan per la nit me'n vaig al llit, em fa content saber que l'endemà podré tornar a fumar". Churchill "He llegit al diari que fumar pot ser perjudicial. He deixat de llegir el diari".

Buchnacht
Niemand kann es verneinen: Deutschland hat eine Liebegeschichte mit der Literatur. Es handelt sich nicht nur um die Frankfurter oder die Leipziger Buchmesse, die weltweit beruhmte sind. Man kann es merken, beim Besuch von Buchhandlungen, zB: immer grösse gelände wo man Bücher aller Art um niedrige Preise finden kann.
In dieser Fall findet am 12. April in Berlin die 10. Lange Buchnacht in der Kreuzberger Oranienstrasse statt. Darüber hatte ich keine Ahnung, hatte ich nie gehört, ehrlich zu sein. Aber ok, seit nur 7 Monate wohne ich in Berlin, deswegen... :)

Night of book
Nobody can deny that Germany is a literary country. It is not only that the successful Frankfurt Book Fair and Leipzig Book Fair are organized here; just when visiting a book store, one notices that reading is not an activity for minorities in this country.
This time I am presenting the 10th long night of books at Oranien street, which will take place in the district of Kreuzberg on Saturday 12th of April. In case you're interested (and can read German :)

Primavera?

2008-04-09T16:01:00.004+02:00

Temperatura màxima d'avui? 4º (quatre!)

Cel? Gris. Completament núvol. Tot el dia tapat. Com ahir. Com abans-d'ahir...

Pluja? Ocasional.

Primavera?!? Prima... vine!!

Frühling?

Maximal heute? 4º (vier!)

Himmel? Grau. Total bedeckt. Den ganzen Tag. Wie gestern. Wie vorgestern...

Regen? Gelegentlich.

Frühling?!? Früh... was??

Spring

High today? 4º (four!)

Skies? Gray. Completely covered. The whole day. Like yesterday. Like the day before...

Rain? Occasional.

Spring?!? Spr... what??

Berlin a BarcelonaTV

2008-04-04T16:42:00.010+02:00

Gràcies al Xavi he sabut que BarcelonaTV va emetre, ahir, el programa "Passaport BCN" dedicat a Berlin. A més dels tres convidats a l'estudi (l'Oriol Bohigas entre ells) es va projectar un petit repor dedicat a la ciutat, gravat fa unes tres setmanes. Si la productora m'hagués avisat, com haviem quedat, del dia d'emissió us ho hagués dit per si algú volia veure'l i perque algú me'l podés gravar. Malauradament, però, no me'n van dir res :(
Bé, el cas és que, si algú en té ganes, el programa es pot veure al web de BarcelonaTV. Cal anar a "BarcelonaTV a la carta" i buscar el "Passaport BCN" del dia 3.4.08. El repor és curtet, uns 10 minuts, però hi apareix el menda explicant què és això.

Berlin in der BarcelonaTV
Heute habe ich einer Email von Xavi bekommen, der mir über eine Sendung gestern in der BarcelonaTV erzählt hat. Vor etwa drei Wochen sind zwei Produzenten von dieser Fernsehen nach Berlin hineingekommen, um einer Reportage über die deutsche Hauptstadt vorzubereiten. Ich habe ihnen geholfen, sich durch der Stadt zu bewegen, als sie nur 48 Stunden in Berlin bleiben würden. Sie haben mir gefragt, ob ich etwas über der Stolpersteine vor die Kameras erzählen könnte. So machte ich. Theoretisch sollten Sie mir später mitteilen, wann der Sendung ausgestrahlt würde. Leider haben sie es nicht gemacht, und deshalb haben meine Freunden und Verwandten die Gelegenheit verpasst, meine erste Beteiligung in einer Sendung zu schauen.
Wenn jemand Lust hat der Sendung im Internet zu sehen, muss man das Website der BarcelonaTV besuchen; danach klicken auf "BarcelonaTV a la carta" und suchen "Passaport BCN" vom 3.4.08. Da ist Ferran zu sehen...

Berlin on BarcelonaTV
As these two producers from a tv station from Barcelona visited Berlin about three weeks ago, I took them around the city so that they could do their job. They did not know the city and had only 48 hours to visit many places. They asked me to explain in front of the cameras what the Stolpersteine are. I did it. They were supposed to let me know when would the program be broadcasted, but they didn't, and that was yesterday.
If you feel like watching the 10 minute documentary, simply go to the BarcelonaTV website; then click on "BarcelonaTV a la carta" and look for the program "Passaport BCN" on 3.04.2008.

Horari d'estiu

2008-03-29T07:15:00.002+01:00

Aquesta pròxima nit caldrà avançar una hora els rellotges: a les 2.00 haurem de posar les 3.00, encetant així l'horari d'estiu. A Berlin això vol dir que aquest diumenge el sol sortirà cap a les 6.45 del matí, i gaudirem de llum natural fins allà les 20.05 h.

Sommerzeit

In der Nacht zum Sonntag beginn wieder die Sommerzeit. Um 2.00 Uhr morgens werden die Uhren um eine Stunde auf 3.00 Uhr vorgestellt. Aus diesem Grund ist am Sonntag in Berlin Sonnenaufgang um 6.45 Uhr erwartet, Sonnenuntergang ca. 20.05 Uhr.

Summer time

At 2AM next night we will have to move the hands of our watches one hour forward, to 3AM. We will be then in the summer time, which means that daylight will arrive in Berlin at about 6.45AM on Sunday, and we will enjoy natural light until ca. 8.05PM.

Jocs Florals de Berlin... últim avís!

2008-03-26T12:35:00.000+01:00

En una mica menys d'un mes arriba Sant Jordi, la festa que també els catalans de Berlin celebrarem com cal, per suposat. Això vol dir que falten alguns dies per conèixer els autors de les obres guanyadores, en cada categoria, dels II Jocs Florals que organitzem des del Casal Català d'aquesta ciutat. Autors que, naturalment, només poden guanyar... si es presenten! Si encara no us hi heu posat, si en teniu ganes però fins ara la mandra us ha pogut, demostreu-li que sou més forts que ella i que voleu ser vosaltres qui s'endugui l'honor (i el lot de llibres). Recordeu: la data límit de presentació d'obres és el 13 d'abril. Podeu consultar les Bases dels Jocs Florals aquí.

"Jocs Florals" in Berlin... letzte Nachricht!
In knapp einem Monat werden wir im KaSal Sant Jordi feiern. Das bedeutet, in noch ein paar Tagen werden wir die Gewinner von unserem Literaturwettbewerb "Jocs Florals" kennenlernen. Aber die Autoren können nur gewinnen wenn sie im Konkurs teilnehmen! Dann, wenn Sie noch nicht mit dem Schreiben angefangen haben, Hände zur Arbeit! Sie haben bis zum 13. April Zeit. Sie können die Vorschrift zum Wettbewerb in unserer Webseite finden.

Dresden - Zwinger

2008-03-23T21:25:00.004+01:00

El Zwinger és un dels "imperdibles" de Dresden. Es tracta d'un edifici d'estil barroc -com no pot ser d'una altra manera a la capital saxona- amb un gran jardí a l'interior. Allotja diverses col·leccions permanents, d'entre les quals la Gemäldegalerie Alte Meister (la galeria de pintures dels mestres antics, des del Renaixement fins al Barroc; fantàstica!) i la col·lecció de porcellana, amb peces xineses, japoneses i també de Meißen, una localitat propera a Dresden famosa a tot el món, justament, per la seva fàbrica de porcellana.
Dresden va patir la 2a GM com gairebé cap altra ciutat alemanya, i el Zwinger no se'n va escapar. Els bombardejos del 13 de febrer de 1945 el van afectar greument, però el govern de la DDR va optar per reconstruir-lo en lloc d'ocupar el solar amb l'horrorosa arquitectura socialista. Gott sei Dank!

After the bombing raids on February 13-14, 1945...

... and nowadays

Ain't this one beautiful? I love it!

The colors of Dresden: black and gold

Dresden - Zwinger

Als man Dresden besucht, ist der Zwinger ohne Zweifel ein "nicht zu verpassen". Er ist ein barockes Bauwerk in der Sächsische Hauptstadt, mit einer herausragenden Kunstsammlung: die Gemäldegalerie Alte Meister ist eine weltweit berühmte Sammlung von Gemälden aus der Zeit der Renaissance bis zum Barock; gleichzeitig besitz die Porzellansammlung etwa 20.000 Exponate chinesischen, japanischen und, natürlich, Meißener Porzellans.

Im Zweiten Weltkrieg wurde der Zwinger durch den Bombenangriff vom 13. Februar 1945 schwer beschädigt. Da sich viele Menschen für das Gebäude einsetzten, begann bereits in den Jahren 1945/46 der Wiederaufbau, der bereits 1963 wurde weitgehend abgeschlossen.

Dresden - Zwinger

The Zwinger in Dresden is an absolute "must" for visitors to the Saxon capital city. The Baroque building hosts nowadays, amongst others, the Old Masters Picture Gallery and the porcelain collection, with a display of pieces from Japan, China and also the nearby town of Meißen, known all over the world for its porcelain industry.

Dresden suffered like almost no other German city the effects of WWII. In a February night, in 1945, over 30,000 people were killed in a bombing raid by the allies, and entire sections of the city where destroyed. The Zwinger was mostly destroyed. Fortunatelly, the art collection had been evacuated before. After the war, in a referendum, the people of Dresden voted to restore the building and generally preferred to rebuild the glories of the city, instead of having the ruins bulldozed to make way for the architecture of socialist realism then prevalent in the GDR. Thank God!

2008-03-20T13:27:00.004+01:00

20.-23.03.2008

BLN-DD-BLN

De la mateixa estrella

2008-03-20T10:01:00.003+01:00

Fa un parell de mesos vaig penjar una cançó d'Ich+ich que m'agrada molt. Ara és el torn d'una altra que he localitzat al YouTube gràcies a les gestions de l'Ivan (danke!). Es titula "Vom selben Stern". L'àlbum va sortir a finals de juny de l'any passat i el single del mateix nom va estar a les llistes alemanyes durant més de 25 setmanes.
Conduir per la ciutat, travessant el Tiergarten en direcció a la Porta de Brandenburg; o baixant per Schönhauser Allee cap a Alexanderplatz, als peus de la torre de la televisió, mentre a l'RTL sona aquesta cançó. Aquesta és una imatge de Berlin, per mi.
A diferència del que acostumo a fer normalment, en aquesta ocasió no penjo la lletra perquè el vídeo té subtítols en anglès.
Bona Pasqua!

Vom selben Stern
Bevor ich in Berlin angekommen bin, lernte ich schon Ich+ich kennen. Nicht persönlich, natürlich ;-) Ich meine, dass ich ihre Musik schon gehört hatte. Vor zwei Monate habe ich meine LeserInnen "Stark" an der Chronicles angeboten. Dies Fall, Ivan hat mir geholfen, ein anderes Hit von Annette Humpe und Adel Tawil im YouTube zu finden: das Studioalbum "Vom selben Stern" erschien am 29. Juni 2007. Die gleichnamige Single ist inzwischen mehr als 25 Wochen in den deutschen Musikcharts vertreten.
Ein Bild von Berlin ist bei mir mit dem Auto auf der 17. Juni Straße entlang, Richtung Brandenburgertor, fahren... während "Vom selben Stern" ist im RTL zu hören.
Frohe Ostern!

From the same star
I had already heard from Ich+Ich before moving to Berlin. A couple of their hits used to be played also in music radio stations in Catalonia. Ever since I liked the group and, as soon as I arrived here, realized how popular they are in Germany. A couple of months ago I put "Stark" in the Chronicles; now it's time for "Vom selben Stern". The album was released on June 29, last year. The single with the same name has been for more than 25 weeks in the German charts.
A picture of Berlin is, for me, to drive along the 17. Juni street through the Tiergarten; or down the Schönhauser Allee heading for Alexanderplatz, under the television tower... while RTL Radio is playing "Vom selben Stern". Yes, this is Berlin.
English subtitles are added in the video.
Happy Easter!

Schlager

2008-03-19T00:09:00.006+01:00

L'Schlager, la "música popular", va recuperar terreny a Alemanya a principis dels '90 després d'anys de certa decadència. Actualment la televisió alemanya l'hi dedica el programa Strasse der Lieder els dissabtes al vespre, i fins i tot alguna discoteca té una sala específica on només sona aquest tipus de música.
La meva passió per la cosa alemanya deu ser la culpable que m'agradi l'Schlager. ¿Que és una música nyonya? Potser sí però, com diuen els castellans, para gustos, colores! Suposo que la raó perque m'agrada és, en part, que a aquestes alçades el meu alemany ja em permet entendre les cançons. Clar que potser justament per això a molts no els agrada, hehe, perquè els temes acostumen a ser ensucrats a més no poder: l'amor, l'amistat, ... Realment una altra cosa no seran, però ensucrades... Ah!, i també cal parar atenció a les vestimentes: normalment les dones recorden la Heidi i els homes... al Pedro? Bé, sí, d'acord, és una cosa una mica muntanyenca però i què!, segur que el Chikilikutre aquest dels pebrots, o com es digui, és molt pitjor! I mira, els americans tenen el Country i bé que hi ha qui, fins i tot, l'aprèn a ballar en línia, no?
En penjo tres mostres (d'Schlager, no del Chikilikutre). Ni és la millor tria possible ni tampoc la més representativa; és només una mostra perquè sapigueu de quina música parlo.

Stefanie Hertel - Das Leben ist zu kurz zum Traurigsein

Udo Jürgens - Zeig mir den Platz an der Sonne

Mary Roos - Es ist immer jetzt

Schlagermusik
Nicht alle bei mir in Katalonien kennen, was Schlagermusik ist. In Wirklichkeit, hochswahrscheinlich hat kaum jemand eine Idee, was Schlager ist! So ein Lied könnten Sie vielleicht im Eurovision Song Contest gehört haben, aber was für ein Name diese Musik hat... nö, sicher, darüber hat kaum jemand eine Idee!
Mir gefällt die Schlagermusik. Obwohl ich weiß es, daß sie ein bisschen , sozusagen, zuviel "übersüß" ist, aber den Rhythmus finde ich schön. Und die Texten finde ich auch sympatisch; natürlich soviel wie ich verstehen kann!

Schlager
This is the general name of a type of folk music, originally from the north of Europe. Also in Germany is Schlager very popular. Most of the songs talk about issues such as love and friendship, and for this reason I'm pretty sure a lot of people don't like them. I like the rythm, though, and even the lyrics I find them nice.
Schlager had been pretty popular in the past and, after a period of time when its popularity decreased, back in the early 90s it started to recover part of its past splendour, so to put it.

Brunch

2008-03-16T19:38:00.001+01:00

L'Enciclopèdia catalana ho explica clar i català. Diu...
Brunch: "Esmorzar pres més tard de l'hora i força abundant que serveix ja de dinar".
El palabru és una barreja de breakfast (esmorzar) i lunch (dinar) i hauria aparegut per primer cop al Regne Unit ja fa més d'un segle (malgrat que sembla que fos ahir quan es va inventar, oi?). A Alemanya tenen una paraula "pròpia" per designar el brunch, que és Gabelfrühstück (lit. 'esmorzar de forquilla'), tot i que ningú la fa servir. Tothom diu Brunch.
A Barcelona no és habitual fer-ne i jo només n'he fet a Berlin. Últimament dos cops: el primer al Belluno, a la Kollwitzplatz, on em portar la Irene. Vem menjar de conya i el parell d'hores que ens hi vem passar van estar molt bé. El segon ha sigut avui mateix amb l'Eva, la Montse, el Christian, la Nancy, en Lindon i un servidor. La Nancy volia anar a un que, pel que sembla, deu ser la bomba per qualitat i preu, però, llàstima, ja estava tot reservat. Per això hem anat al Drei, a la Savigny Platz.
El preu és de 9,50€ (begudes a banda) i l'oferta és força completa. Sóc dels que no ho sembla i menjo a poc a poc, però deu n'hi do com li faig fotent! Al final, dos plats amb llegums, carn i peix i, per acabar, un pastís i un bol de fruita. Sí senyor, com un campió!
L'anècdota ha sigut només arribar: haviem quedat a les 12 i he arribat puntualíssim però, això sí, també bastant zombie. Ahir vaig anar a dormir una mica tard i si m'he despertat a temps ha sigut gràcies a una molt oportuna trucada. El cas és que quan he arribat al restaurant, malgrat tenir els ulls oberts, estava força sobat. Dos dels amics han demanat respectivament un cafè amb llet i un cafè sol i jo, lent com estava, dec haver processat la paraula 'cafè' i li he demanat al cambrer "ein grüner Kaffee, bitte". O sigui, que en lloc d'un te verd l'hi he demanat un 'cafè verd'. L'home m'ha mirat aclucant l'ull dret i aixecant la cella esquerra; segurament haurà pensat o bé que jo era molt de fer broma o que m'havia fotut un tripi abans d'entrar al restaurant. Un dels efectes secundaris de la son, en aquest cas bò, ha sigut que ni m'he posat vermell, hehe...

Brunch
In dem letzten Wochen habe ich ein paar Brunch gemacht. Zuerst hat Irene eine gute Reiseführerin gewessen und, dank ihr, den Belluno am Kollwitzplatz habe ich kennengelernt. Da aßen wir viel und gut, und haben ein gute paar Stunden verbracht, um unsere Leben an einander zu erklären. Heute gab es noch einen Brunch, diesmal mit Eva, Montse, Christian, Nancy, Lindon und ich selbst. Wir sind nach Drei am Savigny Platz gegangen, ein feines Restaurant in einer schönen Umgebung. Man würde es warscheinlich nicht sagen aber ich esse ganz viel. Heute, zwei Teller mit Gemüse, Fisch und Fleisch und, zum Schluss, ein Stück Kuchen und ein Obstsalat. Nicht schlecht, oder? :)
Eine lustige Anekdote habe ich am Anfang unseres Treffen erlebt. Als ich ziemlich geschlaffen war (obwohl es war schon 12 Uhr!) ich hatte eine falsche Bestellung an der Kellner gemacht: statt "ein grüner Tee, bitte" habe ich gesagt... "ein grüner Kaffee, bitte"!! Natürlich, der Kellner hat mir geguckt als ob ich entweder ein Spaßvogel war oder eine Drogue genommen hatte!

Brunch
In these past few weeks I've had two brunches. Irene took me to the Belluno, in the Kollwitzplatz, where we spent a couple of hours chatting and eating, eating and chatting. That was about 20 days ago. Today I repeated the experience along with Eva, Montse, Christian, Nancy and Lindon. We went to a restaurant in the Savigny Platz, called Drei. Nice atmosphere (despite the loud music, at the beginning) in a beautiful area. You'd probably not guess, but the truth is I eat quite a lot. The "menu" for today were two disches with some vegetables, fish and meat, a piece of cake and a fruit salad in the end. Not bad, don't you agree?
Short after reaching the restaurant something funny happened. It was already noon but I went to bed a bit late, last night, so I was pretty asleep. Two of my friends ordered a coffee and I guess my brain "registered" this word. So went my turn came to order my beverage, I said "ein grüner Kaffee, bitte" (a green coffee!) instead of a green tea. Naturally the waiter looked at me with an odd face, probably thinking that I either was a funny chap or had taken some kind of weird pill. A green one, maybe!

Ràdio - Mitjans

2008-03-14T10:04:00.006+01:00

Berlin és reconeguda en el "mundillo" radiofònic com el mercat més dur d'Europa. A cap altre lloc s'hi poden trobar tantes emissores de perfil semblant com a la capital alemanya. En total, els berlinesos, de neixament o d'adopció, podem sintonitzar més de 45 freqüències on informar-nos o distreure'ns, unes 25 de les quals també via cable. No només és possible sintonitzar a Berlin nombroses emisores musicals, sinó que, com a autèntica cosmòpolis que és, n'hi ha que emeten en idiomes diversos: anglès, rus, polonès... Un altre cas interessant és Radio Multikulti, que té l'alemany com a llengua vehicular tot i que per les tardes i als vespres emet programes en una quinzena d'idiomes més. Aviat en català, també? Ja veurem...
Les preferides dels berlinesos són la Berliner Rundfunk 91.4, amb 84.000 oïents, RTL 104.6 (80.000) i Radioeins.

Per qui tingui interès a conèixer mitjans d'arreu del món, vaig actualitzant a poc a poc un llistat d'estacions de ràdio, televisió i diaris de tot el món. El podeu veure a la banda dreta d'aquest blog, sota l'epígraf Medien (continent). Algunes de les ràdios i televisions es poden escoltar / veure en directe, per internet.

Hörfunk - Medien

Berlin gilt unter Radiomachern als der härteste Rundfunkmarkt Europas. In keinem anderen Land und keinen anderen Stadt gibt es so viele Radiostationen mit ähnlichen Profil wie in der Bundeshauptstadt. Insgesamt können sich Berliner auf mehr als 45 Frequenzen informieren oder unterhalten lassen, davon etwa 25 auch via Kabel. Neben den vielen Musiksendern in Berlin, die so gut wie jede Musikrichtung abdecken, gibt es auch zahlreiche informationsorientierte Programme. Radio Multikulti ist ein interessantes Beispiel von kosmopolitischen Hörfunk: ihre Sendungen kann man meistens auf Deutsch hören, obwohl am Abends verschiedene Sendungen auf bis zum 15 Sprache angeboten sind.

Am beliebtesten bei den Berliner im Durchschnitt sind der Berliner Rundfunk 91.4 (84.000 Hörer), RTL 104.6 (80.000 H.) und Radioeins.

(Quelle: Berliner Morgenpost u. berliner-adressen.de)

Wer interesse hat, mehrere Medien aus der ganzen Welt kennenzulernen, eine Liste davon ist auf der rechten Seite dieses Blog zu konsultieren. Je Fernseh, Hörfunk und Zeitung hat ihr entsprechendes Link.

Radio stations - Media

Berlin is considered the hardest market in Europe, with regards the radio stations. No other area in the continent seems to have so many radio stations with similar profile as the German capital city. The Berlin citizens can tune up to 45 stations, partially broadcasting also through cable, to be informed or entertained. It's not only music or news programs; some stations broadcast in languages such as Russian, Polnish or English. An interesting case is Radio Multikulti, which uses German for most of the programs although some of the evening ones are boradcasted in up to 15 languages.

The favourite stations of the Berlin citizens are Berliner Rudfunk 91.4, RTL 104.6 and Radioeins.

If you're interested in media from all over the world, you can check the list I am updating on the right side of the blog. Some of the radio and tv stations can be listened to / seen life.

ITB

2008-03-11T15:57:00.019+01:00

Ahir parlava de la "Torre Eiffel" berlinesa i preguntava si algú sabia on està situada. La Francesca va dir el nom amb què es coneix, però no que es troba a la Fira de Berlin. La torre es veu des de les "rondes" berlineses, quan accedeixes a la ciutat en cotxe per l'oest, i també des dels trens de l'S-Bahn (els "ferrocates", per entendre'ns) que recorren part del districte de Charlottenburg.
En aquesta zona hi ha l'ICC -el Centre Internacional de Congressos- i els 26 (vint-i-sis!) palaus firals. Entremig, la famosa torre que, des de fa 35 anys, només s'utilitza per a transmissions de la policia i de ràdioaficionats.

A la fira hi vaig ser el cap de setmana passat. No em volia perdre la Mostra Internacional de Turisme (ITB) per motius d'interès personal però també laboral. Arribar-hi no va ser problemàtic malgrat la vaga que els treballadors de BVG (l'empresa que gestiona metro, autobusos i tranvies de Berlin) estan fent aquests dies. Per sort, l'S-Bahn no està de vaga i a la fira hi tenen dues estacions.
La ITB és la mostra del sector més gran del món, cosa que es fa evident quan camines, camines i segueixes caminant i sembla que no t'ho acabaràs mai. Em vaig aturar sobretot en els stands d'Europa (especialment els d'Alemanya i Catalunya), i d'Amèrica Llatina. Els alemanys tenien un espai gegant per ells i els seus 16 Länder. M'interessava especialment el de Sachsen perquè sóc un enamorat de Dresden, que es troba en aquest Land, i... perquè vaig descobrir que donaven pastís als visitants, hehe (un pastís boníssim, per cert, que semblava un entrecot de gros com era. Mmmm!).
Va estar bé, tot plegat. L'any vinent hi torno! :)

ITB

Gestern habe ich einen Foto der Berliner Funkturm, der sich auf dem Areal des Berliner Messegeländes befindet, in den Blog veröffentlicht. Am Sonntag war ich zum ersten Mal da, um die Internationale Tourismus-Börse (ITB) zu besuchen. Trotz die schon fünf-Tagelang Streik bei der BVG, könnte ich ohne Probleme mit der S-Bahn die Messegelände erreichen.
Ich war überrascht, daß die Messe so eine größe Fläche besetzte. Mein Interesse liegte überall in the europäischer und lateinamerikanische Teil des Messes, besonders Deutschland und Katalonien. In der Sachsische Abteilung, sozusagen, bekam man ein gigantisches Stück Kuchen, die echt gut war! Da gab es auch eine Veranstaltung zu sehen, die ich sehr schön findete.
Wenn ich noch in Berlin bin, werde ich nächstes Jahr die ITB noch einmal besuchen! :)

ITB

In my last post I showed a picture of this sort of Eiffel Tower. This one is not in Paris, though, but in Berlin, at the Berlin Fair to be precise. It is not very high but can be seen from the ring, when you drive into the city; also from the S-Bahn (the metro network).
The International Tourism Fair took place there last week and I visited it on Sunday. Despite the strike that has left Berlin with no subway (except for the S-Bahn lines), trams and buses I could reach the area in some 30 minutes from home. Once there -it was my first time at the site- I found out that the 26 Halls where fairs take place are huge; no matter how much you walk, it seems you will never see it all!

The fair was interesting although I concentrated my energies in the European and Latin-American sections, especially Germany and Catalonia. In the end I got home with some information about places I'd like to visit soon, like Malta, Ecuador (where I lived many years ago) and Peru.

No és París

2008-03-10T07:21:00.007+01:00

La Torre Eiffel no és patrimoni parisenc, no senyor. A Berlin n'hi ha un sucedani. Què hi fa, aquest "intent" de Tour Eiffel a la capital alemanya? On és? Potser algú de vosaltres ho sap. En qualsevol cas, us ho explico ben aviat...
Das ist nicht Paris
Nicht nur in Paris ist der Eiffelturm zu finden. Oder "ein" Eiffelturm, sozusagen. Berlin hat auch so ein Wahrzeichen. Bald erzähle ich wo ist er zu sehen.

It's not Paris
The picture was not taken in Paris but in Berlin. Oh yes, also in the German capital a sort of tower can be seen. Where? I tell you soon...

Noms

2008-03-08T13:50:00.014+01:00

A sota, els 10 noms que en els últims anys els alemanys posen, preferentment, al seus fills. També els 10 preferits pels catalans, tant per nens com per nenes. Quins noms us agraden més a vosaltres? Els meus coincideixen bàsicament amb aquesta llista i serien Arnau, Laia, Júlia i Pol, per dir-ne quatre.

Vornamen
Die zehn beliebtesten Namen für Mädchen und Jungen für die deutschen, und denen für der katalaner.

Given names
The ten favourite names that Germans give their kids in these past years, and also those given by Catalans.

Nenes/Mädchen/Girls
(D) Marie, Sophie/Sofie, Maria, Anna/Anne, Leonie, Lena, Johanna, Charlotte, Hanna/Hannah, Sophia/Sofia
(CAT) Anna, Maria, Carla, Paula, Laia, Júlia, Laura, Alba, Marta, Lucia

Nens/Jungen/Boys
(D) Leon, Maximilian, Alexander, Paul, Luca, Lukas/Lucas, Felix, Elias, David, Jonas
(CAT) Marc, Àlex, Pau, Pol, Adrià, David, Joan, Arnau, Daniel, Sergi

Crazy weather

2008-03-05T19:06:00.007+01:00

La previsió ja ho deia, ahir: nevarà. Curiosament, en tot l'hivern només ha nevat, de debò, dos dies. Va ser al novembre. Algún cop ha caigut aigua-neu, però res més. Avui, 5 de març, quan ja enfilem cap a la primavera, ha caigut "la" nevada de l'hivern. Ha durat un parell d'hores, però en algunes estones les volves queien amb tantes ganes que semblava que vulguessin recuperar el temps perdut.

La veritat és que tot el dia ha fotut una rasca de pebrots. Justament avui, que m'he passat el dia sencer voltant per Berlin amb uns productors de televisió (més info, un altre dia) i... m'he descuidat els guants a casa! No em sento els dits de les mans que, a més, se m'han tallat com una mala cosa.
Ah!, i no oblidem que avui ha començat una vaga, en principi de 10 dies de durada!, que ha deixat Berlin sense metro, autobús ni tranvies. De moment encara funciona l'S-Bahn, el "metro elevat", però per dilluns hi ha convocada una vaga que també ens deixaria sense aquest mitjà de transport. Si coincideixen totes quatre xarxes, dilluns que ve serà impossible sortir de casa, francament.

Crazy weather
Gestern habe ich der Wettervorhersage in der Tageschau gesehen. Sie haben es schon gesagt: "Morgen, Schnee in Berlin". Doch hatten sie recht! Als ich nach Berlin hineingekommen bin, erwartete ich mega-kalte Temperaturen und Schnee alle zwei Tagen. Zum Glück es war aber nicht so schlimm, und deswegen habe ich Berlin fast ohne Winter geniesst. Obwohl... ein bisschen echt Winter wäre auch schön, oder?

Crazy weather
I saw the weather forecast last night, on tv. They said it would snow today in Berlin, and they weren't wrong! As I got up today, pretty early, snow was starting to cover the city in white. A bit unconfortable, considering that subway, busses and trams started a 10-day lasting strike that did not make things easy! Oh well, considering that this has been a pretty mild winter (not to forget that this is Berlin), I find a couple of days of snow even cool!

Anne Frank Zentrum

2008-03-02T21:47:00.006+01:00

La petja dels jueus és per tot arreu, a Berlin. En formes diverses: plaques, memorials, museus... Un d'aquests últims és el Centre Anne Frank, una mena de "filial" alemanya de la Casa Anne Frank d'Amsterdam que farà 10 anys el 12 de juny. Està situat al mateix passatge on hi ha el Kino Central, al costat dels Hackescher Höfe a la Rosenthaler Straße.
En el Centre s'explica, amb fotografies i objectes, la història d'Anne Frank i la seva família. Vaig trobar especialment encertada la primera àrea amb que es troba el visitant: en un passadís es pot seguir, a través de fotografies posades en filera, una al costat de l'altra, una quinzena d'anys de la història d'Alemanya, amb l'ascens del nazisme, l'esclat de la guerra i la post-guerra; a la paret del davant, altres fotografies mostren paral·lelament la vida i les penúries de la família Frank.

El passadís amb fotos i objectes: a la dreta, la història d'Alemanya; a l'esquerra, la de la família Frank.

"Aquí no volem jueus", podia llegir-se en pancartes com aquesta, a l'entrada de molts pobles i barris per tot Alemanya, en els anys de l'ascens del nazisme.

Programa del Partit Nacional-Socialista dels Treballadors d'Alemanya, de mitjan anys '30, el "full de ruta" que portaria a assassinats massius.

L'àrea expositiva acaba amb un audiovisual de mitja hora de durada i amb uns quants vídeos de joves alemanys, alguns d'ells amb famílies vingudes de fora. Aquests joves parlen de les seves il·lusions, el que els agradaria arribar a ser algun dia, a diferència d'allò que va passar amb tants joves com ells, que per culpa dels Nazis i la guerra no van poder aconseguir els seus somnis.
En definitiva, una visita que val la pena no només per conèixer amb detall una història personal i familiar sinó per reflexionar sobre el passat i assegurar-nos que mai més torni a passar res ni remotament semblant. Val a dir que, de vegades, fa tot l'efecte que els homes no n'aprenem, oi?

Anne Frank Zentrum
Man kann in Berlin die Spüren der Juden hier und da finden: Denkmäle, Museen... Ein davon ist das Anne Frank Zentrum, in der Rosenthaler Strasse bei der Hackeschen Höfe. Es wurde am 12. Juni 1998 eröffnet sein und handelt sich um eine "Filiale" der niederländische Anne Frank Haus, sozusagen.
In das Zentrum erzählt man nicht nur die Geschichte der Familie Frank, aber auch die von Deutschland während der 30er und 40er Jahren. Ich findete es sehr interessant und beeindruckend: wie wild und unmenschlich können der Menschen sein ist echt hart zu glauben.

Anne Frank Zentrum
This is sort of a branch of the Anne Frank Haus in the Netherlands, in Amsterdam. I visited it short ago and found it very impressive. At the Anne Frank Zentrum one can learn about this young victim of the Nazis and her family, in parallel to the history of Germany in the 30s and 40s, until right after the war. One can see mostly photos, but also some objects like, for example, an issue of the program of the Nazi Party, published in the mid 30s.
Through the visit, one realises how wild and unhuman can the human being be. Hopefully such a terrible part of the history will never be forgotten and, of course, will never ever be repeated again.

Happy end

2008-02-28T23:09:00.007+01:00

I després diran que els alemanys no tenen sentit de l'humor...

Man kann eigentlich nicht sagen, dass die Deutsche humorlos sind...

One cannot say that Germans are serious guys with no sense of humour...

... oi?

... oder?

... don't you agree?

Els colors de la política

2008-02-25T19:40:00.019+01:00

A Alemanya, els partits polítics s'identifiquen popularment amb un color cadascun. Així...

la CDU (Christlich-Demokratische Union, democristià) és negre,
l'SPD (Sozialdemokratische Partei, socialdemòcrata) és vermell,
Die Grüne (Els Verds) tenen el... sí, el verd,
l'FDP (Freie Demokratische Partei, liberal) és groc, i
a Die Linke (L'Esquerra) li correspon un vermellós. En realitat, però, per alguna raó que desconec els mitjans es refereixen a Die Linke pel seu nom, no pel color.

L'actual govern federal, la Große Koalition, és negre i vermell (CDU + SPD). En els governs dels 16 Länder en què està dividida Alemanya, en canvi, les combinacions són diverses i les explicaré en un altre post.
Comparant el panorama polític alemany amb el de l'estat espanyol, una primera evidència salta a la vista: a Espanya tot sembla reduir-se a dos partits, mentre que aquí n'hi ha cinc. Jo, francament, prefereixo aquesta diversitat, ja que sovint obliga a pactar, a entendre's. Quan la cosa és entre dos, molts queden fora de joc.
Entendre's, però, no és precisament fàcil entre els dos partits de l'esquerra, l'SPD i Die Linke. Aquest segon és un partit molt jove, nascut el juny de 2007 de la fusió entre el PDS, els antics comunistes de la RDA reconvertits al socialisme democràtic, i escindits de l'SPD encapçalats per l'exministre federal Oskar Lafontaine. Die Linke va néixer a l'esquerra de l'SPD. Els dirigents d'aquest partit els deuen veure com una autèntica competència, ja que es neguen a coaligar-se en cap cas amb ells. Teatre? Potser sí, o potser els tenen por.
(Continuarà)

Die Farben der Politik
Nicht alle wissen, dass die Politiker parteien sind in Deutschland mit Farben zu erkennen. Deswegen erkläre ich, dass Schwarz, Rot, Grün usw die politischer Möglichkeiten in Deutschland repräsentieren.
In der Post habe ich auch erzählt, wie es die Situation in Spanien ziemlich anders ist: während in Deutschland gibt es fünf Parteien, die in eine Mehrheit des Landtages repräsentiert sind, gibt es in Spanien nur zwei grösse Parteien: der PSOE (Sozialistische Partei) und der PP (Volkspartei, Konservativ). In Katalonien dagegen kann man bis zu sechs Parteien in der Regionallandtags zählen: der PSOE heisst bei uns PSC, obwohl sie keine unabhängige Partei ist; der PP und C's, die beide davon Konservative, spanische Nationalist, sind ganz klein; CiU ist kat. Konservativ; ERC, kat. Links, die deutlich für die Unabhängigkeit Kataloniens ist; ICV, die Grüne, sind relativ niedrig.
Später in der Katalanischer Version des Posts habe ich auch über die Gründung Die Linke geschrieben; und auch habe ich erzählt dir Probleme, dass der SPD und Die Linke haben, um sich mit einander zu verstehen. In einem nächste Post werde ich die politische Situation in der 16 Länder entwickeln.

The colours of politics
Many don't know that colours represent political parties in Germany: black for the conservative CDU; red for the social-democrats of the SPD; green for Die Grüne (that was pretty obvious :); yelow for the liberals of the FDP and sort of red for Die Linke (at the left of the SPD; in this case, though, the media refer to this party for its name, not for its colour).
I explained this in the Catalan version of the post, and also compared the fact that while in Germany five parties are more or less important nationwide, in Spain only two count: PSOE (socialist; currently in office is President Zapatero) and PP (conservative). In Catalonia, on the contrary, six parties are present in the Parliament. Besides the two that I just mentioned (although, at home, the Socialist party's name is PSC), there are CiU (right wing), ERC (left, for Catalonia being a EU independent state); ICV (Green Party) and C's (right or left, who knows; in any case, Spanish ultranationalists).
Back to the German case, I ended up the Catalan version of the post explaining that there are big difficulties here for the left parties (SPD and Die Linke) to reach agreements. Since Die Linke was founded, only one year ago, by former GDR communists and also a group of people from the SPD, now they are seen as "competitors" and that's probably the reason why SPD is reluctant to deal with them.

Invisible al mirall

2008-02-22T11:49:00.002+01:00

Avui us presento un vídeo que acabo de veure en el blog d'en Carles, un altre català "exiliat" a Berlin. Què millor que començar el cap de setmana amb unes rises?
Els pocs diàlegs del vídeo són en alemany, però que això no us freni de mirar-vos-el. Com explica la veu en off al començament, la història és que en uns lavabos públics han canviat el mirall per un vidre i hi han posat, a banda i banda, dues germanes bessones que van sincronitzades. Quan algú entra al lavabo, evidentment flipa perquè "ella", la noia que té al costat, apareix reflexada però qui ha entrat després, no.
Al llarg del vídeo la noia pregunta a qui acaba d'entrar "Quina hora és?", i a partir d'aquí comença una conversa mig esotèrica, amb la noia dient a "l'invisible" que és estrany que no es pugui veure al mirall, perquè ella si que la veu. Hi ha moments estelars, com quan la noia li diu al noi amb pinta de missatger que potser és un vampir i per això no es reflecteix. O la dona que es treu les ulleres, dient tota seriosa que s'ha tornat invisible...
Bon cap de setmana! Schönes Wochenende!

Unsichtbar im Spiegel
Wer deutsch kann, braucht natürlich über dieser video keiner Erklärung. Nur guck die mal und geniess ein schönes, lächendes Wochenende!

Invisible on the mirror
This is a video I just saw at a friend's blog. I found it very funny and thought it was an excellent way to start the weekend: with some laughs.
The (few) dialogues are in German, but that should not prevent you from watching it. The funny thing to look at are the faces of the people who discover that they are invisible on this "mirror". Naturally, as it is explained at the beginning of the video, there is actually no mirror but a glass, and two twins stand on each side, doing the same things at the same time.
The first question that one of the sisters asks the other person is always "What's the time?". Right after the reply, a surrealistic dialogue starts with comments such as "Maybe you're a vampire and that's why you cannot see yourself reflected", or "Am I invisible?".
Enjoy and have a nice weekend!

Jocs Florals a Berlin

2008-02-20T10:16:00.019+01:00

Com alguns ja sabeu, quan vaig arribar a Berlin em vaig fer soci del Casal Català i, poc després, em vaig acabar d'"integrar en l'estructura" com a vocal de literatura. Fins ara, això ha volgut dir preparar la Diada de Sant Jordi. Naturalment! No perque siguem a 2.000 km de casa deixarem de celebrar el dia dels llibres, les roses... i l'amor, per suposat, com si fóssim a qualsevol plaça o carrer del nostre país.

Estem treballant sobre un parell d'idees, ja força avançades, que explicaré més endavant. Però avui us parlo d'una que ja hem posat en marxa: la segona edició dels Jocs Florals. Trobareu les Bases en el nostre blog literari, Parlant de llibres... Per participar-hi no cal ser membre del Kasal; ni tan sols viure a Berlin. Sé que a força lectors del Berlin Chronicles us agrada escriure; us animeu a participar-hi?
PS: No dubteu a contactar-me per mail, si voleu més detalls. I feu-ne la difusió que us sembli oportuna!

Literarischer Wettbewerb
Wie einige von euch wissen, bin ich seit meiner Ankunft in Berlin ein Mitglied des Katalanischen Vereins e.V. Schon bald habe ich den bereich Literatur übernommen. Zur Zeit bereiten wir ein Fest über Sant Jordi für den 23. April vor. Falls ihr nicht wisst was das ist, Sant Jordi ist ein wichtiges Fest in Katalonien. Jetzt hat jede die Möglichkeit, eine Geschichte oder Gedicht auf Katalanisch in unserem literarischen Wettbewerb einzureichen. Die Regeln kann mann unter dieser Adresse finden.
Wenn ihr Katalanisch schreiben könnt, dann macht doch einfach mit. Wir warten auf eure Texte!

PS: Weitere Infos hier!

Literary contest

As some of you already know, short after my arrival in Berlin I joined the Catalan Association in this city. We're now pretty busy preparing the festivity of Sant Jordi, an important one in Catalonia, which takes places on the 23 of April. As part of the activities for that day, we have organized a literaty contest in which anybody can take part. The rules can be found here.
If you study Catalan and can therefore write some, why don't you join the contest? You don't need to be a member of the Catalan Association or either live in Berlin. We look forward to your texts!

PS: Contact me for further details.

Kosovo independent

2008-02-17T20:30:00.003+01:00

Europa ja té un nou membre, aviat de ple dret. Deu n'hi do, com s'està posant la cosa pels defensors d'alguns vells grans estats, que ho tenen cada dia més difícil per convèncer la gent que la proliferació de petits països al nostre continent no té futur. Hehe, a mi em sembla que és ben bé el contrari. Però bé, en qualsevol cas aquest és un blog sobre Berlin... i estic parlant de Kosovo. Perquè?
Aquesta tarda l'Iván, un amic de Barcelona que també viu aquí, i jo hem anat a fer un rulu amb el cotxe després de dinar al Sophieneck (per cert, què bé s'hi menja!). Voliem anar cap a la Ku'damm, però a l'altura de Wittenbergplatz, davant del KaDeWe, ens hem trobat amb aquest tap...
A més dels cotxes, claxons arreu i, de lluny, alguna bandera. Vermella, amb un dibuix negre... sembla una àguilà... Ah, clar!, Kosovo s'acaba de declarar independent i els kosovars que viuen a Berlin surten a celebrar-ho!
El tap ha començat a durar i durar, fins que finalment hem fet una pirula per escapolir-nos-en. Ens ha sortit bé, i sort, perquè mentre ens allunyàvem vèiem com anaven arribant més i més cotxes.

Kosovo schon unabhängig
"Wir erklären, dass Kosovo ein unabhängiger, souveräner und demokratischer Staat is", so das Parlaments der bis heutige Provinz Serbiens Kosovo. Wenig hat dieser historischen Moment mit meinem Freund Iván und ich zu tun, oder so dachten wir. Nach unserer später Mittagsessen in Sophieneck haben wir entscheidet, mit dem Auto in Richtung Ku'damm zu fahren. Iván hatte nur einmal da gewessen.
Als wir uns in der Nähe von Wittenbergplatz findeten, gab es eine lange Schlange Autos mit rote und schwarze Flaggen. Die Menschen, in Berlin lebenden Kosovo Staatsbürgern, die neue Status ihrer Land feierten.

Independent Kosovo
The declaration of independence of the new European state, Kosovo, earlier today, had nothing to do with either my friend Iván or me. But this changed after approximately 5pm this afternoon, as we drove near Wittenbergplatz where a long line of cars did not allow us move ahead. As cars honked, people sang and red and black flags could be seen all over the place, we realized they were citizens of Kosovo, who live in Berlin, celebrating the new status of their country.

Immigració, assimilació, exclusió

2008-02-14T20:46:00.007+01:00

Fa pocs dies el primer ministre turc, Recep T. Erdogan, va ser a Alemanya. Aquí viuen més de 2.5 milions de turcs, que aviat és dit. Al voltant de la qüestió de la immigració, Erdogan va fer un discurs a Colònia, en clau de política nacional (turca), davant de 16.000 compatriotes. Els va animar a no perdre les arrels (fins aquí perfecte) però, ailàs!, va reclamar que s'institueixin a Alemanya escoles i universitats en llengua turca. Això ja és prou gros, però encara pitjor va ser la frase estrella del primer ministre: "L'assimilació és un crim contra la humanitat", va dir el carallot. Erdogan, ets un imbècil demagog!
L'home ha deixat empremta. No només els conservadors (CDU i, encara amb més vehemència, la CSU bàvara) han criticat fortament les paraules del políti turc; també l'SPD, els socialdemòcrates, l'han posat de volta i mitja. Com ho han fet igualment les associacions de turcs a Alemanya. Perquè? Sembla prou evident...
Quan un se'n va a viure a un altre país, ha de portar incorporat el xip del "me'n vaig a casa d'un altre". A tots nivells. I quan vas a casa d'algú altre, no et comportes com a casa teva sinó com a la seva. Això és lògic, oi? En el meu cas, no espero que un alemany m'entengui en cap altra llengua que no sigui la del país on vinc a viure; si el meu nivell no em permet (fer-me) entendre, el problema és meu, no dels alemanys. Naturalment, la qüestió no es redueix només a la llengua: si aquí la gent té per costum no fer soroll a les cases a partir de les 20h., doncs a partir de les 20h., tranquil·litat i bons aliments. I això, amb tot d'elements que fan d'aquesta cultura, com de cada cultura al món, una forma d'entendre la vida.
L'"assimilació", entesa com el procés d'integració en la societat d'acollida, no només no és un problema sinó que, de fet, ha de ser l'objectiu a assolir en qualsevol cas. I, sisplau, que ningú no es posi les mans al cap: assimilació, integració no implica haver de renegar o oblidar les pròpies arrels. Dir, com ha fet Erdogan, que l'assimilació és un crim, no només és una bestiesa: és perillós i irresponsable. Deu ser-ho, quan tota la societat, tota, ha mostrat la seva sorpresa i el seu desacord amb aquesta posició.
Per acabar d'entendre el backround de la història, cal tenir en compte que els turcs residents a Alemanya són dels pocs ciutadans d'aquest país que tenen dret a gaudir de doble nacionalitat: alemanya i turca. És a dir, poden votar a Alemanya (naturalment, quan n'obtenen la nacionalitat) i també a Turquia. En clau electoral cal interpretar les paraules d'aquest irresponsable, però no per això tenen menys pes.

Migration, Assimilierung, Ausgrenzung
Dieser Post beschäftigt sich mit der Rede der turkischer Ministerpräsident Erdogan, letzte Woche in Köln. Er habe gesagt, dass es in Deutschland türkische Schüle und Universitäte existieren sollen; und auch -und schlimmer!- dass "Assimilation ein Verbrechen gegen die Menschlichkeit ist".
Die Wörter des Premiers finde ich sehr gefährlich und unverantwortlich. Als jemand sich in einem anderen Land bewegt, soll er immer einer Anstrengung machen, sich zu integrieren. Das bedeutet nicht nur, dass man den neuer Sprache lernen sollte, sonst auch die neue Kultur kennenzulernen und darin so stark wie möglich einfügen zu versuchen. Assimilation ist für mich kein Verbrechen; es handelt sich hingegen mit Integration und, auch, mit Wohlstand.
Mehr darüber kann man hier lessen.

Immigration, Assimilation, Exclusion
Turkey's PM Recep T. Erdogan visited Germany last week. In Cologne, he addressed a speech to some 16.000 Turkish who live in this country. He said many things, most of which were undoubtfully irresponsible, in relation with immigration. He said, for example, that turkish schools and universities should be created in Germany, considering the number of people with this nationality. Ridiculous. But even worse than that was his sentence: "Assimilation is a crime against humanity".
Assimilation is not a crime. On the contrary, it is the necessary step in the process of integrating a foreign society. When a person moves to a new country, it is -no question about it- his duty to make all the necessary efforts to become a member of the society that welcomes him. This implies not only learning the language, but also all the cultural items that concern that society. This is not about forgetting one's origins, of course not!, but has to do with the capacity to improve, progress and get a better life.
All the political parties and social institutions in Germany have regretted the irresponsible words of Mr. Erdogan.

Rajoy

2008-02-12T21:48:00.002+01:00

Demà dimecres serà a Berlin l'actual cap de l'oposició espanyol, Mariano Rajoy. El del "primo". S'entrevistarà amb Merkel i, a falta de confirmació per part del PP, eventualment oferirà una roda de premsa pels mitjans catalans (i també pels espanyols) amb representació a Berlin. Més info, previsiblement, als informatius de COMRàdio (http://www.comradio.com/), a les 14h i/o a les 19h.

Actualització (12h del 13.02): donat que la roda de premsa és a migdia, a menys que Rajoy anunciï alguna cosa excepcional i toqui entrar en directe a l'informatiu de les 14h., en principi la notícia sortirà en algun butlletí horari a partir de les 15h. o a l'informatiu de les 19h.

Rajoy
Mariano Rajoy ist der Oppositionsführer Spaniens. Falls ihre Volkspartei (PP) die Wahl gewinn, die am 9. März stattfinden werden, wurde er Ministerpräsident sein. Eine schrekliche Option, als er und ihre Partei eine unglaubliche altmodische rechtspartei sind: Sie sind gegen alle die "Sozialgesetze", sozusagen, dass die Sozialdemokraten entwickelt haben; immer zusammen mit die Katholische kirche haben Sie der aktuelle Regierung von Zapatero mit Demonstrationen bombardiert; immer versuchen Sie, die Leute von der PP, alle nicht Spanische Kulturen und Sprache (wie Katalanisch) in der Mühl zu setzen; ...
Morgen wird dieser Katastrophe in Berlin sein, um ein Gespräch mit Bundeskanzlerin Merkel zu führen. Danach wird er, warscheinlich, eine Pressekonferenz für Katalanische (und auch Spanische) Journalisten anzubieten. Mehrere Infos unter http://www.comradio.com/ (Ràdio en directe), ab 14h und/oder 19h.

Rajoy
Mariano Rajoy is the incredible chief of opposition in Spain. His Popular Party, a (Spanish) nationalist, catholic, richt-wing party, is a terrible option for the March 9 elections. Actually, also current PM Zapatero is a terrible option, which basicly means that Spain will be ruled by a jerk within the next 4 years.
Ok, let's leave that apart and concentrate on the visit that Mr. Rajoy will pay tomorrow to Germany's Kanzlerin Angela Merkel. Afterwards he might offer the Catalan (and also Spaniard) journalists in Berlin a press conference. More about it on http://www.comradio.com/ (Ràdio en directe), at 4PM and/or 7PM.

D'invicisme

2008-02-10T09:09:00.000+01:00

A Barcelona l'ajuntament va aprovar, deu fer cosa d'un any, una normativa per imposar el civisme a la ciutat. A Berlin no existeix, avui per avui, una reglamentació tan extensa sobre què pot i què no pot fer el ciutadà. Se suposa que cadascú sap què és correcte i què no, quan viu en societat. Per trencar estereotips, però, penjo un parell de fotos que expliquen, per sí mateixes, com tampoc a Alemanya tothom sap què sí i què no es pot fer.
La foto #1 és d'una placa, penjada en un edifici de la Karl Marx Allee, on s'explica que la casa està protegida per llei i que pintar-hi grafits i penjar-hi pòsters està penat. La foto #2 és del lateral de l'edifici en qüestió, allà on penja la placa.
Amb reglamentació expressa o sense, sempre hi haurà qui es passi la llei pel forro. O això, o potser és que Berlin no és ben bé Alemanya? Mmm... un bon tema per una pròxima crònica!

Über (un)gemeinschaftsgefühl

Diese zwei Fotos habe ich selbst vor kurz gemacht. Lustig (lustig?) findete ich, dass trotz das Schild an der Wand des Hauses, hat jemand einen grosser Teil davon mit Grafittis schmutzig gemacht (oops!, tja, entschuldigung, dass konnte Kunst sein! :)
Man denkt normalerweise, dass das Deutsche Volk gewohnt ist, die Gesetze zu beachten. In dieser Fall, aber, scheint es ziemlich klar, dass entweder der "Kunstler" kein Deutsch kann, oder... vielleicht Berlin nicht in Deutschland ist? Mmmm... was für ein interessantes Thema für eine zukunftige Chronik!

About community spirit

One usually hears that Germans are quite used to following the rules. At least, such is the impression that one gets from where I come from. But these couple of pics I took short ago prove that either Germans are not so obedient as they are... supposed? expected? to be, or Berlin is not Germany.

Actually, hey!, this is an idea for another chronicle: is Berlin Germany? Oh yeah, I've got a couple of things to say about it. Soon, here!

Barcelona 7 – 11

2008-02-07T09:45:00.000+01:00

Sí, sóc a Barcelona aquests quatre dies. Una escapada de més o menys darrera hora, per celebrar un aniversari molt especial (91 no es compleixen tots els dies, oi?). Aprofitaré aquests quatre dies escassos per fer alguna gestió... i poca cosa més, que 96 hores no donen per res!
Ens retrobem dimarts a Berlin!

Barcelona, 7. – 11.02
Diese vier Tage bin ich in Barcelona. Nicht seit lange habe ich entschiedet, zurück nach Hause Nummer 1 zu fliegen um die Geburstag meiner Oma (91 ist nicht so gewohnt, oder?) zu feiern. Da werde ich etwa Zeit um ein paar wichtige Sachen zu machen... und nichts mehr, als 96 Stunden nicht zu viel sind!
Wir treffen uns wieder in Berlin, ab Dienstag!

Barcelona, 7 – 11 Febr.
I’ll spend four days in Barcelona. I decided to fly back to #1 home to celebrate a special birthdate (91 is not so usual, is it?). I’ll also do a couple important things there... and not much more, since 96 hours are not such a long time, are they?
We’ll meet again as of Tuesday, in Berlin!

Museu Jueu de Berlin

2008-02-02T00:47:00.000+01:00

Les petjades dels jueus són per tot Berlin. En forma de memorials com el de l'Holocaust; de plaques com les que indiquen, per tota la ciutat, qui vivia en aquesta o aquella casa i quan va ser deportat i assassinat pels nazis; o de museus, com el Jüdisches Museum Berlin. Aquest últim es va innaugurar el 2001 i ocupa l'antiga seu del Tribunal Suprem i un edifici de nova construcció, obra de Daniel Libeskind. La seva exposició permanent explica 2.000 anys d'història judeo-alemanya.
Per veure'l a fons i entendre ben bé tot el que s'hi exposa, cal fer la visita amb audio-guia. Això sí: fan falta hores per veure-ho tot. El problema és que un comença el recorregut amb moltes ganes, llegint-s'ho tot i escoltant-se totes les explicacions, i quan arriba a la part del segle XX, segurament la més interessant, el cervell ha absorbit tanta informació que costa d'encabir-n'hi més. En qualsevol cas em va semblar un museu interessant i vaig aprendre un munt de coses que no sabia.
Això sí, en sortir no vaig poder evitar preguntar-me fins quan els alemanys hauran d'estar demanant perdó pel passat. Com deia al començament, de memorials, plaques i museus sobre el tema, Berlin n'és ple. Per no parlar de les compensacions econòmiques que Alemanya va estar pagant durant anys a l'estat d'Israel (1.500M€ de l'època de la postguerra). O del sentiment de culpa que encara arrosseguen milions d'alemanys, una majoria dels quan no havien ni nascut en aquells temps.
Vaja, un museu recomanable i un tema complexe, sens dubte inherent a la història d'aquest país.

Jüdisches Museum Berlin

Nur vor ein paar Wochen habe ich zum ersten Mal der JMB besucht. Ich hatte gelessen, dass es sehr interessant war und auch, dass man nicht abschlagen könnte, dass der Besucher viele Information bekommt! Ich brauchtete fast vier Stunden um das ganze Museum zu sehen, obwohl es auch wahr ist, dass ich an jede Stück gegukt habe und auch jede Erklärung mit grösse Aufmerksamkeit gehört habe.

Das Museum erzählt durch eine ständige Austellung die zwei jahrtausende deutsch-jüdische Geschichte. Sie ist in 15 Teile gegliedert. So viel gibt es zu sehen, dass ich etwa vier Stunde brauchtete, um die ganze Austellung zu geniessen. Auf jeden Fall, man sollte nicht seit dem Anfang alle Teile "studieren" möchten, sonst ist es fast unmöglich bis dem Ende des Austellungs alle zu lessen und sehen.
Das Gebaude übrigens verbindet einen Altbau (ehemaliger Sitz des Kammergerichts) mit einem Neubau vom amerikanischer Architekt Daniel Liebeskind. Eine sehr schöne Kombination.
Mehr darüber, hier.

Jewish Museum Berlin
Berlin is packed with traces of the Jews, thousands of which were taken to concentration camps and assassinated by the Nazis in the 30s and 40s of last century. The Jewish Museum Berlin covers two millennia of German-Jewish history. I visited it a couple of weeks ago, and really liked it. Needless to say, the impressive experiences of those who suffered the cruelty of the Nazis is probably the hardest part of all. As for the rest, one can learn a lot by reading and listening to the explanations of the audio-guides, in my opinion very necessary to hire.

The building where the exhibit is located is a new one, made by the American architect Daniel Libeskind and officially opened back in 2001.

Reflexions post-Frankfurt

2008-01-31T19:54:00.000+01:00

Nur auf Katalanisch verfügtbar / Only available in Catalan

Vilaweb ha publicat recentment un article amb algunes reflexions a l'entorn de la participació catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt, l'octubre passat. El cicle "La meva experiència a Frankfurt", clausurat fa pocs dies, va fer balanç d'aquella fita i el diari electrònic se'n fa ressó a través d'algunes opinions d'en Quim Monzó. Interessant el que s'hi diu, especialment llegit des d'Alemanya, un país descentralitzat -i molt- però que en general no sembla entendre gaire la multiculturalitat a l'estat espanyol. Aquest és l'article:

El nord enllà també grinyola
Monzó, Barbal, Margarit, Fonalleras i Comadira tanquen el cicle 'La meva experiència a Frankfurt'
'Què en vaig treure jo de tot plegat? La sensació que els periodistes alemanys no tenen la qualitat que m'imaginava', va dir Quim Monzó parlant de la seva experiència de la Fira Frankfurt, en un acte al Palau Marc de Barcelona, al costat del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras. El conseller li va donar la raó, apuntant que de cara a altres esdeveniments internacionals, caldrà fer una 'campanya de comunicació preventiva per desactivar els discursos hegemònics que ens flagelen'.
Aquestes declaracions les van fer en l'acte de tancament del cicle 'La meva experiència a Frankfurt', organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes. El cicle s'ha fet a diverses ciutats dels països de parla catalana. Hi han intervingut vint-i-tres escriptors, que van participar en les activitats de la cultura catalana a Frankfurt i arreu d'Alemanya.
Monzó, que durant tota la setmana de la Fira de Frankfurt no va parar d'atendre mitjans de comunicació, ja que va ser l'escriptor encarregat de fer el discurs inaugural, va explicar: 'Els periodistes alemanys amb moltes coses són molt barroers. Tota aquesta qüestió de la pregunta inevitable: 'I vostè per què escriu en català?' Així estem encara? Jo he voltat per mig món i no m'han preguntat això. Però els periodistes alemanys viuen comandats per uns elements que estan destacats a Madrid, que xuclen tota la informació d'allà, de la televisió oficial, del diari oficial d'un partit i del diari oficial de l'altre partit. I ja està. Aquesta és la seva visió que tenen d'Espanya. Aquesta visió sectària la transmeten als periodistes que no tenen la joia de ser corresponsals a Madrid i que viuen a Alemanya. I aquests reprodueixen com a bens la informació donada. Cap sentit de crítica, cap idea posada en qüestió. Jo em vaig quedar sorprès de la manca de qualitat dels periodistes alemanys, en general, evidentment sempre hi ha excepcions.' I va acabar dient: 'El nord enllà també grinyola una mica.'
En l'acte de clausura, a Barcelona, també hi van intervenir Maria Barbal (el seu llibre 'Pedra de tartera' ha estat un èxit de vendes a Alemanya); Josep Maria Fonalleras (que va promocionar per Alemanya el seu llibre traduït a l'alemany 'August & Gustau' i va participar en el projecte 'Geographia: Paisatges literaris'); Joan Margarit (que va fer diverses actuacions amb la proposta musical i poètica 'Paraula de jazz' i va presentar a l'estand del Grup 62 de la fira 'Joana i altres poemes', també traduït a l'alemany); i Narcís Comadira (que va ser comissari de l'exposició 'Cultura Catalana, singular i universal' i va participar en un seminari de traducció entre autors catalans i alemanys).
La majoria d'autors van destacar els actes fets en diverses ciutats d'Alemanya, a les cases de la literatura, llibreries i altres espais, més que la Fira en sí. I que aquests actes eren plens de públic alemany interessat per la literatura, molt atent a la lectura de fragments de la seva obra, encara que després preguntaven poc sobre literatura i molt al voltant de la cultura catalana, la història del país, i no fallava mai la polèmica lingüística.
Al llarg de l'acte van aparèixer algunes anècdotes: Fonalleras guarda una ampolla de vi que porta una etiqueta amb la coberta del seu llibre 'August & Gustau' (un simpàtic recurs de promoció que va utilitzar l'editorial alemanya del llibre, A1 Verlag. O bé, la coneixença d'una cantant mulata de Sabadell, afincada a Berlín, que va amenitzar gratament un dels actes literaris on Fonalleras va participar, juntament amb Jordi Puntí. I també a destacar la sorpresa que es va endur Joan Margarit, quan en una tenda de 'souvenirs' dins la Fira va descobrir unes tasses on hi havia imprès el seu vers 'La llibertat és una llibreria'. Va aconseguir-ne tres al preu d'una i va acabar signant tasses per a alguns visitants de la Fira.

Alemanya vota (parcialment)

2008-01-28T12:55:00.000+01:00

Segueixo amb la col·laboració radiofònica en qualitat de corresponsal a Berlin, cobrint no només la capital alemanya sinó tot el país. Aquest cap de setmana se m'ha girat feina, amb les eleccions regionals a Hessen i la Baixa Saxònia. Ha estat molt interessant per mi viure, per primer cop, un procés electoral a Alemanya. Per bé que m'ha tocat de lluny, he viscut la jornada amb gairebé tant d'interès com seguiré el 9 de març (he dit "gairebé" :)
Per qui no n'estigui al cas, ahir hi havia eleccions als lands de Hessen (on és Frankfurt) i a la Baixa Saxònia (capital, Hannover). A Hessen governava la CDU amb majoria absoluta i ara només ha aconseguit un 0,1% més de vots que l'SPD, amb una candidata gairebé desconeguda però amb que ha enganxat molts electors. Podria ser Andrea Ypsilanti, algun dia, candidata socialdemòcrata a cancellera? Al temps... A la Baixa Saxònia, la CDU seguirà governant tot i haver perdut suport.
En qualsevol cas, interessant és la irrupció de Die Linke, el Partit de l'Esquerra, format per excomunistes i escindits de l'SPD, que per primer cop entren als parlaments regionals de l'oest d'Alemanya.

Deutschland wählt (teilweilig)
Gestern habe ich die Wahl in Hessen und Niedersachsen im Fernsehen und Internet verfolgt. Es war sehr interessant für mich, die Möglichkeit zu haben, zum ersten Mal ein Wahlprozess in Deutschland erleben zu können.
Die CDU hat es geschafft, in beiden Ländern zu gewinnen. Dennoch hat sie viele Stimme verloren, deshalb ist Angela Merkel heute warscheinlich nicht sehr glücklich. Andrea Ypsilanti (SPD) könnte es schaffen, eine Koalitionsregierung (mit Linke und Grünen) in Hessen zu erreichen.
Als Journalist findete ich die Möglichkeit diesen politische Prozess verfolgen zu können sehr interessant und amusant. Bald mehr aus Hamburg! (am 24. Februar).

Germany votes (partially)
There were elections yesterday in two German lands: Hessen and Low Saxony. It was very interesting for me to have the chance to live such a process as a Berlin resident. Politics have always interested me, and the elections yesterday also got me stuck at the television and the internet. The CDU, Angela Merkel's right-wing party, won in the two lands, where a CDU-President already ruled. Nonetheless, in both territories this party lost hundreds of ballots. Actually, anything could happen in Hessen where the SPD candidate, almost unknown Andrea Ypsilanti, could form a coalition of left-wing parties to rule the land. We'll see...
As a journalist, it was very interesting for me to have the chance to inform through the radio station I work for how things developped here. Next time will be February 24, in Hamburg.

Nokia se'n va

2008-01-23T19:27:00.000+01:00

Ha passat a Bochum: una fàbrica de Nokia, amb 3.200 treballadors, tanca portes i se'n va a Romania. El motiu? Costos de producció més baixos. Un exemple més de deslocalització, agreujat a més per raons econòmiques: Alemanya, a través del govern federal i també del Land de Renània del Nord - Westfàlia, ha donat subvencions a Nokia per uns 80M d'euros en total, perquè invertís en aquesta fàbrica. Ara Nokia és objecte de boicot per part d'alguns, i no només a Alemanya sinó a la pròpia Finlàndia, país d'origen de la marca. Concretament ATTAC Finlàndia denuncia que aquesta és una mostra evident de capitalisme salvatge, en què una empresa marxa i deixa al carrer milers de famílies... tot i tenir beneficis!
Més enllà de la notícia en sí, una cosa m'ha sobtat mentre parlaven al Tageschau d'una manifestació de protesta a Bochum: tots els polítics, de tots els partits, han fet pinya juntament amb sindicat i treballadors per criticar durament l'actitud de Nokia. Què hauria passat al nostre país, o al veí? Els de l'oposició (d'ara o d'abans, és igual) haurien acusat al govern (d'ara o d'abans, és igual) de no evitar que l'empresa marxés i milers de treballadors es quedessin al carrer. Els uns dirien que és culpa dels que manen, els altres argumentarien que és culpa dels que manaven abans.
I després s'estranyen que cada cop voti menys gent. Quin nivell més fastigós.

Nokia geht weg

Als warscheinlich bei jeder schon gewusst, Nokia wird nächste Sommer der Stadt Bochum verlassen. Als tausende sich gestern durch der Stadt demonstrierten, um sich gegen der Versetzung zu beklagen, man konnte sehen, wie die Politiker vom beide CDU + SPD, zusammen mit Gewerkschaftsführer Berthold Huber und arbeitern, forderte Nokia in Bochum zu bleiben. Das grosste Problem ist natürlich, dass mehr als 3.000 Arbeitern werden ab den Sommer arbeitslos sein. Es gibt aber noch etwas mehr: beide das Land Nordrhein-Westfalen und der Bundesregierung haben Nokia in den vergangenen Jahren etwa 80 milionen Euro als Subventionen gebeben. Wofür? So das die Finnische Unternehmen geht jetzt weg?
Als ich gestern der Tageschau guckte, findete ich überrachsend, dass Menschen mit verschiedene politische Ideen sich zusammen demonstrierten. Ich konnte nicht vermeiden daran zu denken, was wurde in Katalonien und in Spanien in solche Situation passieren: die regierende Politiker wurden sagen, dass die ehemaliger regierende zu schulden waren; gleichzeitig wurden natürlich die Politiker, die jetzt in der Opposition sind, die derzeitige Partei(en) schulden. Patetisch.

Die Wahlen in mein Land sind immer noch weniger interessant. Kein wunder, oder?

Nokia leaves
You might have already learnt about the piece of news: Nokia will close down its factory in Bochum and take the production of mobile phones to Romania. The reason is obvious: less costs in the former communist party, currently a member of the EU, than in Germany. Despite the factory has had huge benefits, 3.200 workers will be jobless by next summer. Not only the human factor is terrible, but also the fact that Nokia has received about 80 million euros within the past few months, as subsidy, given by both the regional and the federal governments. And despite that, now they leave.

As I was watching the news yesterday, where they informed of a demonstration against the dislocation, I couldn't help comparing what was going on there (polititians of both CDU + SPD, trade union and workers together) with what would have happened in Catalonia and Spain in such a situation: the currently ruling polititians would have blamed the ones now in the opposition for not having done the things correctly in the past, and thus cause such a problem. Of course, the polititians now in the opposition... you can imagine!
Elections interest less and less to Catalans and Spaniards. No wonder why!

Prohibit fumar

2008-01-22T08:59:00.000+01:00

L'1 de gener passat va entrar en vigor a Berlin la prohibició de fumar en nombrosos espais públics. Tal com ja va passar a Catalunya fa dos anys, a partir d'ara també aquí la teca als restaurants farà olor de menjar, i no de nicotina. Iuuujuu!! De ben segur que els berlinesos s'han pres la normativa de formes diferents, segons li va a cadascú la pel·lícula. Alguns, no hi ha dubte, s'ho han pres amb humor: sobre la inscripció "Prohibit fumar" algú, humorvoll com diuen per aquí dalt, hi ha posat una nota: "Sisplau, no plorin".

Nichtraucher Zone
Als ab 1. Januar der Rauchverbot in Berlin in Kraft getreten ist, haben einige humorvoller die neue Gesetz gut genommen. Oder vielleicht nicht so gut, aber mindestens haben Sie versucht, eine lustige Seite darin zu finden. Zum Beispiel in dieser Restaurant in der Nähe von die Humboldt Universität.

Non-smoking area
From the first day of 2008 smoking in public spaces in Berlin is pretty more complicated than it used to be. A new law bans smoking in restaurants, bars and, in general, all public facilities, except for those with a clearly delimited smoking area. One third of Germans are smokers, so quite a number of them must feel rather unhappy with the new situation. In any case, at least in one restaurant in Berlin they have tried to make people smile before entering it: above the "Non-smoking area" sign, a request: "Please don't cry".

Central Hackescher Markt

2008-01-20T10:41:00.000+01:00

A Berlin és fàcil trobar espais destartalats al costat de zones rehabilitades. El Kino Central és un cine dels que podriem qualificar d'alternatiu, està situat al fons d'un pati interior fets pols on s'entra per la Rosenthaler Strasse i és un exemple d'això que comentava perquè, a tocar i contrastant enormement, hi ha els Hackescher Höfe, un laberint de patis interiors restaurats amb multicines i botigues.
Però va, torno al Central... Hi he anat fa poc per primer cop. Amb la Montse vem veure "Tapas". La pel·lícula em va sorprendre positivament, em va agradar molt. A banda del film, però, el que em va cridar l'atenció era el cine en sí. Només entrar-hi et trobes el paio que ven les entrades, tot un personate, i que també ven les begudes. En ampolles de vidre. I també alcohòliques. Em va sobtar perquè bé, vaja, al menys no em sona que a Barcelona puguis entrar a veure una pel·li amb una birra en ampolla de vidre, oi? De fet, gairebé no prenc alcohol, així que no n'estic gaire segur...
El cine té dues sales i on es projectava la pel·lícula hi devia haver unes 60 butaques. I quan dic butaques vull dir butaques. Rollo individual, posades una al costat de l'altra. Entre això, que érem pocs, la Montse amb la seva cervesa i jo amb l'aigüa mit Kohlensäure feia més l'efecte de ser a casa que no pas en un cine. Un cine interessant.

Central Hackescher Markt
Diese Woche habe ich der Kino Central, in der Rosenthaler Strasse, entdeckt. Ich war da mit Montse um ein katalanischer Film zu sehen: "Tapas", der ich in Barcelona noch nicht gesehen hatte. Im Gegensatz zu meiner Erwartungen, findete ich den Film ziemlich gut. Er portraitiert Menschen aus L'Hospitalet, eine Stadt in der Nähe von Barcelona. Ja, es war ganz toll.
Den Kino findete ich auch interessant. Am Hintergrund eines Hofes, der Kontrast mit der glänzende Hackescher Höfe, nur 1 min. davon entfern, ist unglaublich. Der Kino ist etwas besonders: der Typ, der die Eintrittskarte verkauft, bietet auch Getränke an. Und die Sessel sind ziemlich gross und man fühlt sich, ein bisschen wie zu Hause.

Central Hackescher Markt
I just discovered the Kino Central, a few days ago. Located at the Rosenthaler Strasse, it is quite a special place. The guy who sells the tickets offers also drinks. I was surprised to see that one can also buy beer in bottle. I don't think you can see a movie in a cinema in Barcelona while drinking alcohol, and in a glass bottle. Funny. Then the armchairs... real armchairs where one feels a bit like at home. Yes, it was an experience.
By the way, I went there with Montse to see "Tapas", a Catalan film which I never saw back in Barcelona. It surprised me, I liked it better than I expected.

Stark

2008-01-17T13:39:00.000+01:00

Aquesta és una cançó que m'encanta. Es titula Stark (fort) i una de les frases que més m'agrada diu: "Und du glaubst ich bin stark und ich kenn den Weg" ("I tu creus que sóc fort i que conec el camí"). La T., amb qui parlava fa un parell de dies, sabrà perfectament de què parlo.
Apa, a escoltar música en alemany, que n'hi ha molta i de bona.
PS: Per si algú vol practicar l'alemany, a sota hi poso la lletra.

Stark
Das ist ein Lied, dass mir sehr gefall. Eine dessen Sätze, dass ich persönlich sehr interessant finde, ist dieser: "Und du glaubst ich bin stark und ich kenn den Weg". Meine Freundin T., mit wem ich vor zwei Tage am Telefon gesprochen habe, versteht sehr gut was ich meine.
So, hier ein klein Beispiel deutsche Musik, für alle die nicht gewöhnt sind, die zu hören.

Stark
A song that I love. It's called Stark (strong) and one of the sentences I like best is this one: "Und du glaubst ich bin stark und ich kenn den Weg" ("And you think I'm strong and I know the way"). My friend T., with whom I spoke on the phone a couple of days ago, will know exactly why I like it.
So, here you have an example of current German music. Enjoy it!

Ich bin seit Wochen unterwegs und trinke zuviel Bier und Wein.
Meine Wohnung ist verödet, meinen Spiegel schlag ich kurz und klein.
Ich bin nicht der, der ich sein will und will nicht sein, wer ich bin.
Mein Leben ist das Chaos, schau mal genauer hin.

Ich bin tierisch eifersüchtig und ungerecht zu Frauen.
Und wenn es ernst wird, bin ich noch immer abgehauen.
Ich frage gerade dich: Macht das alles einen Sinn?
Mein Leben ist das Chaos, schau mal genauer hin.

Und du glaubst ich bin stark und ich kenn den Weg.
Du bildest dir ein, ich weiß wie alles geht.
Du denkst ich hab alles im Griff und kontollier was geschieht.
Aber ich steh nur hier oben und sing mein Lied.

Ich bin dauernd auf der Suche und weiß nicht mehr wonach.
Ich zieh Nächte lang durch Bars, immer der, der am lautesten lacht.
Niemand sieht mir an, wie verwirrt ich wirklich bin.
Ist alles nur Fassade, schau mal genauer hin.

Und du glaubst ich bin stark und ich kenn den Weg.
Du bildest dir ein, ich weiß wie alles geht.
Du denkst ich hab alles im Griff und kontollier was geschieht.
Aber ich steh nur hier oben und sing mein Lied.
Ich steh nur hier oben und sing mein Lied.

Stell dich mit mir in die Sonne oder geh mit mir ein kleines Stück,
ich zeig dir meine Wahrheit für einen Augenblick.
Ich frage mich genau wie du, wo ist hier der Sinn.
Mein Leben ist das Chaos, schau mal genauer hin.

Und du glaubst ich bin stark und ich kenn den Weg.
Du bildest dir ein, ich weiß wie alles geht.
Du denkst ich hab alles im Griff und kontollier was geschieht.
Aber ich steh nur hier oben und sing mein Lied.
Ich steh nur hier oben und sing mein Lied.

El pis: crisi

2008-01-16T15:22:00.001+01:00

El vaig trobar buscant per internet. No vaig buscar gaire, la veritat: en 24 hores ja havia parlat amb la propietària i ho teniem tot lligat. "Quan arribi a Berlin el 19 de setembre firmem el contracte de lloguer". Així havia de començar l'aventura berlinesa.
Al principi tot va anar bé: em sentia bé al pis, tot estava per fer, els molts projectes tapaven les possibles, petites ombres... Però tots els somnis s'acaben i la meva relació d'amor amb el pis berlinès s'ha acabat de sobte: la calefacció no ha funcionat bé des del començament, però ara no funciona gens ni mica (i sóc a Berlin, i som al gener); a més, la propietària m'ha fet trampes amb un tema burocràtic que, si bé no crec que a mi em suposi cap problema, a ella sí li podria portar un munt de maldecaps si em torno fill de puta i la denuncio; la propietària m'insisteix que vol tenir una còpia de la clau del pis (que dius: ¿Perdó?!?, ¡tu somies!!); la propietària...
Sí, el tema pis m'ha esclatat als nassos tot just tornar a Berlin. La qual cosa demostra que:
1) els somnis estan molt bé, però millor no oblidar-se de tenir els peus ben anclats a terra, i
2) també a Alemanya hi ha qui es passa la llei pel forro
De moment se suposa que demà arreglen la calefacció. Clar que ja serà la quarta (QUARTA!) vegada que vénen des del novembre, així que per més que m'ho juri la propietària jo ja no em crec res. A veure què passa.
I mentrestant, torna a buscar pis. Quina mandra!

Die Wohnung: Krise
Am Anfang war alles schön. Ich hatte die Wohnung ganz schnell gefunden, beim Internet. Nach dem Gespräch mit der Vermieterin war alles klar: als ich in Berlin ankommen wurde, wurden wir den Vertrag unterschreiben und wurde sie mir die Schlüssel angeben. Alles ganz einfach und angehnem, oder es wie so scheint.
Die Realität war aber ganz anders: nach vier Monate in der Wohnung, funktioniert die Heizung kaum. Noch schlimmer, die Vermieterin hat mir über zwei, drei wichtige Sachen gelogen. Als wir letzter Sommer am Telefon gesprochen haben, hatte Sie mir nie gesagt, dass ich irdgendwo anmelden sollte; auch nicht, dass Sie eine Kopie der Schlüssel des Wohnungs haben mochte; auch nicht, dass... Zu viele Lügen.
Durch diese unangehneme Erfahrung habe ich aber ein paar Dinge gelernt:
1. Träume sind toll, aber man muss nie daran vergessen, dass die Füsse stärk auf den Boden liegen mussen, und
2. Auch in Deutschland macht man ilegalle Dinge.
Zur Zeit warte ich bis der Heizung wird, morgen, repariert sein. Das Problem steht, dass die schon dreimal repariert wird, deswegen bin ich nicht sicher, dass es ab morgen wirklich funktionieren wird. Mal sehen.
Und jetzt, auf der Suche nach einer anderen Wohnung. Scheisse.

The appartment: crisis
In August last year I was still in Barcelona. One day I thought I'd better start looking for an appartment in Berlin. So I checked on the internet and, ale hop!, in less than 24 hours I had found a place. The pics I was sent showed a nice place and the owner and I agreed that we'd meet upon my arrival in Berlin, to sign the contract and be given the keys.
Things were a bit strange from the very beginning, but I had a new life, a new start in the place I really wanted to be and, oh, well!, it didn't seem so important at that moment. With the time, the problems started to be somehow bigger and, at this point, I'm looking for a new appartment.
The freaking owner has lied to me ever since the first day I arrived in the appartment. Of course, I started to realize after signing the contract. By the way, the heating has been working less than half of the time I've spent here. Actually, it hasn't worked at all since last Thursday. They are coming tomorrow to repair it. Allegedly, I'd say, because they've already been here three times before, and the heater has almost never worked correctly.
I'm looking for an appartment.

Passeig E.T.A.?

2008-01-15T16:54:00.000+01:00

Sobta passejar per Berlin buscant el Museu Jueu i trobar-te amb una indicació com aquesta. Em va passar diumenge. En veure-la vaig fixar la vista, com si la llum del sol m'estigués cegant i no hi veiés bé. Un carrer dedicat a la E.T.A.?!? Coi, jo pensava que era a Berlin però, ¿m'hauré teletransportat a un poble de Gipuzkoa, i jo sense adonar-me'n?!?

Quan vaig arribar a casa vaig voler investigar qui era aquest/a E.T.A. Hoffmann, les inicials dels noms del qual eren tan xocants, i vaig esbrinar que va ser un alemany certament polifacètic (escriptor, compositor i crític musical entre d'altres oficis) que va morir a Berlin el 1822. La 'A' del seu triple nom és d'Amadeus, en honor a Mozart; el propi Hoffmann, incondicional del compositor austríac, es va canviar el seu tercer nom (Wilhem) pel d'Amadeus, per poder portar en el seu DNI del segle XVIII-XIX el nom del seu admirat. Poc s'imaginava ell que les seves noves inicials estarien vinculades a la terrible "música" de les pistoles, segles més tard!

E.T.A. Promenade?

Als ich letzte Sonntag in die Richtung nach der Jüdisches Museum Berlin fuhrte, sah ich ein seltsames Schild in eine Kreuzung von der Friedrichstrasse: E.T.A. Promenade klingt für ein Katalaner so seltsam wie es für ein deutsche klingen wurde, ein Schild in Barcelona zu sehen, wo man "RAF Strasse" lessen könnte. Natürlich hat man in Berlin nicht entscheidet, eine Ehrung zu den Terroristen zu machen: E.T.A. Hoffmann war ein deutsche Schrifsteller, Jurist, Komponist ua, der 1822 in Berlin starb. Als er Mozart bewunderte, entscheidete er seine dritte Name, das bis naher Wilhem war, zu wechseln. Wenig wusste er dahin, dass seine neuer Name so ein schrekliches Bedeutung haben wurde!

E.T.A. Boulevard?

I was looking for the Jewish Museum, last Sunday, as I saw this sign on a corner of the Friedrichstrasse in Berlin. At first, I had to look twice to make sure that I was not seeing an illusion. A street honouring the E.T.A.?!? No way! Later I found out that this Mr. E.T.A. Hoffmann was a very busy person in the late 17th Century, early 18th Century: a writer, componist who admired Mozart. It was actually for this reason that he decided to substitute his third name (Wilhem) by Amadeus. Little did he know about the meaning his new triple name would have, some 200 years later!

Blog solidari

2008-01-14T07:27:00.000+01:00

No sabia que existís aquesta categoria. "Blog solidari?", vaig pensar quan ho vaig llegir tot fotent cullerada al blog d'en Puji. I ves per on que llegint, llegint... veig que hi apareix el Berlin Chronicles! Ostres, quin honor. Immediatament em plantejo què deu tenir de solidari, el meu blog. Estic lluny de fer, via blogspot, cap d'aquelles accions que sovint qualifiquem de "solidàries". Però, ah!, en Puji em dóna la clau: s'és solidari escrivint pels altres, llençant idees a l'espai perquè cada ciberviatger en prengui el bocí que li sembli més addient. Doncs sí, llavors sóc solidari, blocairement parlant, i a més per partida doble.

Aquí no s'acaba la cosa: cal triar set blogs, als quals donar el premi de Blog solidari. Això, ja us ho dic ara, em suposa un problema: els blogs que tinc linkats al TBC i al QM! els hi tinc... perquè són solidaris, com a mínim amb mi: de tots, en un moment o altre, me'n serveixo per reflexionar, per imaginar, per al·lucinar... Com podria doncs triar-ne set? I la resta? Perquè aquells set i no uns altres?

Total, que en aquests pensaments em trobo quan, després d'una nit d'insomni (literalment), decideixo atorgar el premi Blog solidari ex-aequo a tots els amics, virtuals i presencials, que apareixen a la banda dreta d'aquesta, la vostra humil casa. Em sembla el més coherent, oi?

Molt bona setmana a tots!

Solidarity blog

Sorry, too long to translate, and I have slept only 4 hours! So that you have an idea of the content of the post, the Berlin Chronicles has been awarded de Solidarity blog award by Puji, one of the authors I read (almost) daily. I thank him for the honor and forward the award to all those who write more or less often in their on blogs, thus allowing the rest of the world to have an opinion, to imagine, to think, ...

Ku'damm

2008-01-10T11:46:00.000+01:00

L'avinguda per excel·lència del Berlin oest, Kurfürstendam és el seu (impronunciable, oi?) nom sencer. Els Kurfürsten -prínceps electors- eren els qui en l'època del Sacre Imperi Romanogermànic n'escollien els emperadors i Ku'damm és l'abreviatura per la qual tothom coneix avui dia aquesta via.
L'avinguda, que fa una cinquantena de metres d'ample i 3,5 km de llarg, travessa el districte de Charlottenburg-Wilmersdorf. Està farcida de botigues de marca: Gucci, Hilfiger, Chanel, Bulgari, Swarowski, ... L'arquitectura recorda la de París, amb els seus grans edificis senyorials, construïts majoritàriament a partir de finals del XIX. Personalment, la Ku'damm i per extensió la part oest de la ciutat, mai m'havia cridat gaire l'atenció; em tirava molt més Prenzlauer Berg, Kreuzberg, parts de Mitte... Ara, però, em dec estar fent gran: si tingués pasta, m'encantaria viure en un d'aquests pisos de sostres alts, d'estil afrancesat! Sí, deu ser cosa de l'edat...

Ku'damm

The most famous avenue in former West Berlin, Kurfürtendamm is its full name. Pretty hard to pronounce, isn't it? The Kurfürsten -the Electors- were the members of the electoral college, in the times of the Holy Roman Empire, and their function was to elect the Emperors.

The avenue is some 50 metres wide and about 3.5 kilometers long, and is located in the Charlottenburg-Wilmersdorf district. It is packed with world-known stores, such as Gucci, Hilfiger, Chanel, Bulgari, Swarowski, ... The architecture reminds that of Paris, with big buildings which were built from late 19 Century. I had never felt very attracted by this part of the city but these past few months I have started to find the Ku'damm nicer. Actually, if I had the money I could move and live in one of these appartments with high ceilings...

Avui / Heute / Today

2008-01-07T07:04:00.000+01:00

Trànsit, de BCN a BLN

2008-01-02T13:22:00.000+01:00

Berlin ha començat l'any amb novetats destacades: d'una banda, des de l'1 de gener està prohibit fumar en molts espais on, fins ara, actius i passius (parlo de fumadors) coincidien. Era lleig, molt lleig, especialment pels no fumadors, però per sort aquella època ja és història.
La segona novetat ve de la mà del trànsit. Sí, com a Barcelona amb els famosos 80 km/h, a Berlin s'estrena la Umwelt-Plakette. És aquesta enganxina que veieu a la foto de l'esquerra. Des d'ahir, els vehicles que no la duguin enganxada al vidre davanter, com la que ja m'han posat al cotxe, no poden circular per Berlin. Es pretén garantir que els vehicles que emeten més CO2, per vells, perque no tenen catalitzador, perque... pel que sigui!, no entrin a la ciutat. I qui gosi circular sense enganxina, 40€ de multa.

Traffic, from Barcelona to Berlin
The German capital is starting 2008 with a couple important news: on one side, smokers will now have it harder to find a place where they can destroy their lungs. As of January 1st, most restaurants, bars and public spaces show the 'No smoking' ads. On the other side, a piece of news related to traffic: also as of yesterday, all vehicles circulating in the Innenstadt must have a sticker (either green, yellow or red), proving that they do not pollute. Otherwise, drivers can be fined with 40€. In the meantime, another law related to traffic has started to rule in Barcelona also as of yesterday: drivers on the highways in the metropolitan area are obliged to circulate under 80 km/h if they do not want to be fined.

2007-12-25T10:52:00.000+01:00

Bon Nadal... amb un somriure!
Frohe Weihnachten... mit einem Lächeln!
Merry Xmas... with a smile!

De Berlin i berlinesos

2007-12-21T10:45:00.000+01:00

La frase no és meva sinó, com podeu llegir, de Harald Martenstein, un periodista i escriptor nascut a Mainz fa 54 anys. Des del 1988 la seva vinculació amb Berlin ha estat constant, fins que fa uns anys es va instal·lar a la capital de forma permanent. Viu al districte de Kreuzberg.
La placa amb aquesta frase es pot llegir a la Pariser Platz, just davant la porta de Brandenburg, on s'estan fent obres per portar-hi el metro (la línia U55, que unirà algun dia aquesta cèntrica àrea amb la Hauptbahnhof). M'agrada, el que diu Martenstein, i aviat aprofitaré la frase per parlar del caràcter dels berlinesos i, per extensió, dels alemanys. Hi ha molt a dir, i no tot és de color rosa. La qual cosa no treu que Berlin segueixi sent, per mi, una ciutat fantàstica.

Über Berlin und die Berlinern
Der Satz ist natürlich nicht meine, sonst Harald Martensteins, ein 1953 in Mainz geborener Journalist und Schrifsteller. Seit 1988 hast Martenstein ständig mit Berlin in Verbindung gewessen. Heutzutag wohnt er in den Bezirk Kreuzberg der deutschen Hauptsadt. Das Schild ist am Pariser Platz, vor das Brandenburger Tor, zu lesen. Genau da wo die heutige Bauarbeiten werden, ein Tag, diesen zentralen Ort und den Hauptbahnhof durch der U55 in Verbindung setzen. Ich bin mit der Satz Martensteins sehr einverstanden, und werde bald über meine eigene Erfahrung mit der Deutschen in den Blog schreiben. Viel kann man darüber erzählen, nicht alles angehnem. Trotz ein paar kleine Entäuschungen, finde ich Berlin immer noch eine tolle Stadt.

About Berlin and berliners
I am not the author of the sentence in the picture. Harald Martenstein, a German journalist and writer born in Mainz in 1953, quoted it. Martenstein has been somehow linked to Berlin ever since 1988. He's nowadays living in the German capital city, in the district of Kreuzberg. The sign can be seen at the Pariser Platz, right in front of the Brandenburger Gate, exactly at the spot where the U55 metro line, that will connect this central part of the city with the Hauptbahnhof, is currently under construction. I totally agree with Martenstein's sentence, and will very soon write about the berliners and germans. There is a lot to say about them and, according to my personal experience, shadows also exist. Nonetheless, I still find Berlin a fabulous city.

2007-12-19T12:59:00.000+01:00

Invitació a l'ambaixada

2007-12-18T15:00:00.000+01:00

Avui he estat, juntament amb altres periodistes registrats al servei de premsa, a l'ambaixada espanyola. S'hi feia un piscolabis per celebrar el Nadal. Hi he anat amb l'Oriol, un corresponsal que treballa per a dos mitjans catalans. Fa tres anys que viu a Berlin, així que coneix perfectament la fauna periodística -catalana i espanyola- que viu i treballa en aquesta capital.
La cosa ha sigut a estones divertida, a estones del pal "I jo què coi estic fent aquí?", però en definitiva me n'alegro d'haver-hi anat. No m'he barrejat gaire amb els periodistes; estava més per mirar-me el personal (sóc un autèntic voyeur :), especialment un paio que hi havia per allà, que curra a l'ambaixada, amb una pinta molt interessant.
Molta estona he xerrat amb la Montse i amb la Núria, dues companyes del KaSal que, a més, treballen a l'ambaixada. Ens ho hem passat força bé (oi?). Durant una estona hem estat rajant d'una freak que hi havia per allà; recordeu la Marisa Paredes de qualsevol pel·lícula de l'Almodóvar, oi? Doncs penseu en ella, afegiu-li cara de "travelo" i sabreu l'aspecte que feia aquesta dona. A més, vestida de groc de cap a peus. M'he quedat amb les ganes de fer-li una foto.
Total, que després de la sessió amb el senador Gasòliba, només em faltava això. Anar a la innauguració de l'ambaixada catalana a Berlin (temps al temps) serà el súmmum.

Einladung zur spanische Botschaft
Letzte Woche habe ich, wie alle die in Berlin akreditierten spanischer Journalisten, einer Einladung bekommen, um ein Weihnachtsfest in der spanischer Botschaft zu feiern. Heute war es den Tag. Oriol, ein Korrespondent, der für zwei Medien aus Katalonien arbeite, und ich sind da zusammen gegangen. Ich hatte Lust davon, so eine Veranstaltung zu erleben, obwohl normalerweise mag ich grosse Treffen nicht.
Ich habe Spass gehabt, aber manchmal habe ich mich selbst gefragt "Was genau machts du hier?". Aber naja, ich freue mich, da gewessen zu sein. Ich habe mit der anderen Journalisten nicht viel gesprochen; ich hatte aber Lust die Leute zu schauen, besonders ein Typ, der in der Botschaft arbeite, der ich sehr interessant gefunden habe. Aus alle diese Gründen habe ich über Politik nicht viel gesprochen... und dass ist gut!
Für lange Zeit habe ich mit Montse und Núria gesprochen. Sie auch kommen aus Katalonien, wohnen aber seit sehr länger als ich in Berlin. Die beide sind Mitglieder der Katalanischer Verein, deswegen kennen wir uns eindander, und auch die beide in der Botschaft arbeiten. Wir haben spass gehabt und ziemlich gelachelt.

Invitation to the embassy
I recently received an invitation from the Spanish Embassy in Berlin, as did all the Catalan and Spanish journalists who work in this city and are registered at the Consulate. It was for an event, today, which I attended along with Oriol, a colleague who works for two media from Barcelona. We could eat something and the ambassador made a short speech.
It's been quite fun, although I have had my moments of "I wonder what exactly I am doing here". But I'm happy I went. I haven't spend much time with the other journalists, so I have missed most of the politics that acts like this one always have. In any case, I felt like watching the people at the meeting, especially a guy who works at the embassy and whom I found quite interesting (yes, political correctness :)
Most of the time I was with Montse and Núria, two Catalans who work at the Embassy and are also members of the Catalan Community in Berlin. That's why we already knew each other. We've laughed quite a lot and had a nice time.

D'aquí, d'allà

2007-12-16T11:35:00.000+01:00

Ara sí que s'ha acabat: el curs de la VHS ha arribat al final, i per celebrar-ho ens vem reunir divendres a casa l'Eva. No hi érem tots: la Nancy, en Nabil, la Karin, la Montse i la Brigitte o bé són als seus països o bé no han pogut venir per raons personals. Llàstima :(
La resta, però, ens ho vem passar de perles: menjar per un tubo -cadascú va portar alguna cosa típica del seu país-, tes per parar un regiment (Eva, qué bueno estaba el Grüne Tee!), conversa animada i, per acabar-ho de reblar, la Darja, la filla de la Parvaneh. Potser divendres l'Eva va descobrir que és una marassa en potència!
Us trobaré a faltar, ja us ho dic. Però també sé que ens seguirem veient per compartir estones tan agradables com la d'avui. Una abraçada molt forta a tots, i molta sort!
(Fotos a sota)

Von hier und da
Jetzt ist er schon vorbei: der Deutschunterricht bei der VHS ist beendet und deswegen haben wir uns am Freitag bei Eva getroffen. Nicht alle waren da: Nancy, Nabil, Karin, Montse und Brigitte waren entweder schon im Urlaub oder konnten wegen persönlicher Gründe leider nicht da sein. Schade :(
Die anderen haben aber einen sehr angehnemen Abend gehabt: so viel zum Essen -jeder hat etwas von seinem Land mitgebracht-, viel Tee (Eva, der Grüne Tee war lecker!), sehr angehmene Unterhaltung und, als Highlight: Darja, Parvanehs kleine Tochter. Vielleicht hat Eva am Freitag entdeckt, dass sie eine potentielle Supermutti ist!
Ich werde euch alle vermissen, das solltet ihr wissen. Ich weiss aber auch, dass wir uns weiter sehen werden, um schöne Abende wie die am Freitag zusammen zu geniessen. Eine grosse Umarmung an alle, und viel Glück!
(Bilder unter)

From here and there

Finally it is done: the German course at the VHS is finished. On Friday we met at Eva's place to celebrate. Not all of us were there: Nancy, Nabil, Karin, Montse and Brigitte were either back at home or couldn't, for personal reasons, join us. What a pity :(
In any case, those of us who attended the meeting had a great time: food from everywhere -we were all bringing typical dishes from our countries-, a lot of tea (Eva, the Grüne Tee was sooo good!), nice chat and... Darja, Parvaneh's daughter. Maybe Eva just found out today that she will be a super mum!
I will miss you all, you should know it. But I also know that we will keep in touch, after Christmas, to celebrate other meetings as cool as this one. A huge hug to you all, and good luck!

Schwerbelastungskörper

2007-12-14T11:17:00.000+01:00

Telita el títol de la crònica, eh? Aquesta suma de paraules vol dir "cos de gran pes" i és un enorme cilindre fet de ciment i, parcialment, de metall. Es troba a Tempelhof, a prop de l'aeroport del mateix nom.
Us preguntareu què deu tenir aquest element com per dedicar-li un espai al TBC. Aquesta n'és la història...
En els seus somnis de grandesa, el Tercer Reich de Hitler pretenia fer de Berlin la capital del món un cop l'exèrcit alemany hagués conquerit el planeta. Berlin es convertiria en Germania, una ciutat imponent amb edificis espectaculars. Albert Speer va ser l'arquitecte designat pel Führer per dur a terme la renovació total de la capital.
Germania estaria travessada per dos grans eixos viaris: l'oest-est, de 50km, i el nord-sud, de 40km. Al punt d'intersecció hi hauria la cancelleria i els edificis de govern. Trams d'aquests eixos són avui dia part de l'entramat de la ciutat, com per exemple la Strasse des 17. Juni, que parteix el Tiergarten en dos.
El cas és que, al llarg d'aquests dos eixos, Speer planejava construir un munt d'edificis i monuments de dimensions gegantines. El problema és que Berlin s'assenta sobre un terra "fràgil", poc consistent, amb autèntics rius subterranis. Per això, abans de construir un d'aquells monuments, concretament un arc de triomf tres vegades més gran que el de París, calia comprovar si el terra en suportaria el pes. Per aquest motiu van fer el Schwerbelastungskörper, una massa cilíndrica d'una quinzena de metres d'altura i 12.600 tones de pes: si l'estructura s'enfonsava fins a 6 cm, volia dir que el terra berlinès podia suportar el pes de l'arc. La realitat, però, va ser que en dos anys i mig el cilindre es va enfonsar 19,3 cm. Tot i això, només l'evolució de la guerra va evitar que el Führer tirés endavant el seu pla de construir l'arc.

L'Schwerbelastungskörper, que des de 1995 és un monument protegit, és conegut pels berlinesos com a "bolet", per la seva forma. Actualment hi estan fent tasques de manteniment.

Schwerbelastungskörper
The "heavy load-bearing body" is a large cylinder made of concrete and partially of steel. It was built by Hitler's chief architect, Albert Speer, to check whether the Berlin soil was hard enough to resist one of the monuments they planned to build: an arch based on the Paris Arc de Triomphe, although three times bigger. Since Berlin is on a sandy, watery area, such a hugh monument -like others Hitler and Speer also planned to build- risked to sink. The Schwerbelastungskörper was to show whether the soil could resist its weigh or not. If it sank up to 6 cm, there would be no problem to build the arch. In 2 and a half years, though, the "mushroom" -as it is known by berliners- sank 19,3 cm.
Hitler's and Speer's plans included two giant axis, one East-West (50 km) and the other North-South (40 km). In the intersection, the Kanzlerei and all the government facilities would be built. Some of the streets of today's Berlin are part of these axis, like the Strasse des 17. Juni.

Story of Berlin

2007-12-11T16:07:00.001+01:00

Així es diu un dels museus que més m'ha agradat, fins ara, de Berlin. "Story of Berlin" perquè fa un repàs a la història de la ciutat des de la seva fundació fa 800 anys fins a la reunificació. Que ningú s'imagini un rollo patatero de dades, dades i més dades. Bé, clar, també n'hi ha, però és que, dades a banda, la posada en escena de tot el museu el fa súper interessant i gens, gens avorrit.
Per començar cal dir que el ticket d'entrada inclou una visita (obligatòriament guiada) a un búnker amb capacitat per a 3.500 persones, construït sota la Ku'damm l'any 1974. Era l'època de màxima tensió durant la guerra freda i els aliats van pensat que calia curar-se en salut. L'espai, de 4.000 m2, és una mica claustrofòbic fins i tot sabent que només hi ets de visita durant una estona. Cas d'haver-s'hi d'amagar durant 15 dies amb les seves nits, potser millor pillar un atac radiològic i pringar, francament. Ah!, de búnkers com aquest en queden 23 a tota la ciutat. Personalment aconsello, sense dubte, fer primer aquesta visita i, en acabat, veure el museu en sí.
Aquesta àrea, la pròpiament expositiva, l'he trobat fantàstica. L'accés és a través d'una escala de veïns simulada, com si pugessis al primer pis a visitar algú. Et rep un vídeo amb escenes de la història de la ciutat. A partir d'aquí, un viatge des del Berlin de l'any 800 fins a l'actual. Sense desmerèixer cap part, la que més m'ha interessat ha estat la del segle XX: les guerres mundials, l'ascens del nazisme, Hitler, Speer, la capital Germania... el mur, la reunificació... A prop de tres hores, m'hi he passat, i m'he n'hauria estat més si no hagués sigut perquè m'estava morint de gana i volia arribar a casa! Si veniu a Berlin i us interessa la història explicada d'una manera amena i gens "museística", no us el perdeu!

Story of Berlin
Such is the name of one of the museums I have most enjoyed so far. In it, one can learn about the German capital from its origins 800 years ago till the huge reunified city it is today. This could have been done in a very boring way, but it is not the case: beautifully displayed, the exhibit shows a lot almost without one noticing.
The fee includes a visit to an original bunker, with a capacity of 3,500 people, built underneath the Ku'damm Ave. in 1974. At that time, the cold war and the fear of a nuclear attack made allies consider building some of these security areas. 23 of them exist still in the city. Being down there for half an hour is not that bad, but I can't picture myself hiding there for 15 days; I think I'd better get some of this radiation in the outside world. In any case, my advice is to start the visit here, in the bunker, and afterwards go to the exhibit itself.
I found this part great. To start with, the entrance to the area is through a simulated private house, just like if one was going to visit a friend or relative. Once on the first floor, a video summarizes the history of Berlin, and the visit starts. From the year 800 till nowadays. I found every part very interesting, although the one which caught my eye 100% was that of the 20th century: the world wars, the Nazis, Hitler, Speer, the capital city Germania... the wall, the reunification... I was there for almost three hours, and would have stayed longer if it had not been because I was starving and needed to eat something urgently! If you fancy history, do not miss the Story of Berlin museum when you visit the city!

90 dies

2007-12-09T18:42:00.000+01:00

90 dies li ha durat el descans al Quina mandra!, els tres mesos que fa que vaig arribar a Berlin. En principi, la idea era reobrir-lo quan tornés a Barcelona però en aquest temps he comprovat que no m'és possible desconnectar de l'actualitat de Catalunya. Constato que no en sé, què hi farem! Al Berlin Chronicles hi he anat ficant cullerades polítiques casolanes, poques al començament, més a mesura que passaven les setmanes. Barrejar les coses, però, no m'acaba de convèncer així que, a partir d'ara, TBC serà per Berlin i Alemanya (o, com a molt, per comparar coses d'aquí amb casa nostra), mentre que Catalunya i les seves circumstàncies es queden al QM.

90 days
Quina mandra! is the name of my old blog. I opened it in October 2006 and shut it almost one year later, right before moving to Berlin. At that time I felt like starting a new adventure, a new blog where I could reflect my stay and experiences in the German capital. Three months after the moving, I realise it is impossible for me not to talk and comment political questions from my country, Catalonia. It is for this reason that The Berlin Chronicles has been increasingly including some posts about such issues.
And that's why I have decided to reopen QM! and, at the same time, keep posting about Berlin, where I am still living. From now on, Catalonia at QM!, Berlin at TBC.

El "King"

2007-12-08T10:41:00.000+01:00

M'encanta la música dels artistes dels EUA dels anys '50 i '60. M'agraden les seves veus, les melodies i les lletres de les seves cançons. El "King", però, sense dubte, és el gran, l'únic, l'incomparable Frank Sinatra. És igual com em senti en un moment determinat: escolto Sinatra i tots els problemes, les pors i els mals rollos desapareixen com per art de màgia.
No puc cantar, ara per ara, el que ell canta a "For once in my life" (tooot arribarà!), però coi, malgrat això la trobo fantàstica.
Si us agrada Sinatra, disfruteu-la. I en qualsevol cas, molt bon cap de setmana!

The King
I love the music done in the US in the 50s & 60s. I love their voices, the melodies and lyrics of their songs. The King, in any case, has got only one name: the incomparable Frank Sinatra. My feelings at a certain moment are unimportant: I listen to Sinatra and all the problems and fears simply vanish.
I cannot sing, at this time of my life, to what he sings in "For once i my life" (a simple question of time!) but I love it anyway.
If you like Sinatra, enjoy it. And in any case, have a nice weekend!

2007-12-06T23:47:00.000+01:00

Per cert, només he encertat un número. La vida del jugador de loteria és depriment, gairebé sempre.
By the way, I did only guess one number. Life is almost always depressing for lotto gamblers.

Deutsche Guggenheim Berlin

2007-12-06T10:39:00.000+01:00

A diferència del que passa a l'estat espayol, a Alemanya no és habitual sentir-te estafat: els taxistes acostumen a anar d'origen a destinació pel camí més directe, les consumicions acostumen a costar el que valen, les pel·lícules a la tele no les tallen amb 15 minuts de publicitat... Però, ai las!, per fi he descobert un lloc on sí et sents com a casa: al Deutsche Guggenheim Berlin!
Un pensa en el "Gugge" de Bilbao, o en el de Nova York, i per això inclou el DGB a la llista de visitables. Cal dir que el berlinès és un Guggenheim different, sorgit de la col·laboració entre la Fundació Guggenheim i el Deutsche Bank.
Així que un enfila unter den Linden i s'endinsa en el món dels Guggenheim. Bé, en realitat no s'hi endinsa gaire perquè les dues sales de que consta tooooot el museu no deuen fer més de 250 m2. El Guggenheim Berlin no té col·lecció permanent, i canvia d'exposició cada tres mesos. La que hi ha en aquests moments és una mostra ("mini-mostra", hauria de dir) de fotografies d'un tal Jeff Wall. Les quatre fotos que es poden veure en aquest link són la meitat de tota l'expo! Sí, en total són vuit imatges (això sí: grosses) per les quals el visitant paga 4,00€ (el menda va pagar la meitat... però segueix sent un robatori!).
Per més inri, les quatre fotos les podia haver fet qualsevol de nosaltres. I, a sobre, per acabar de rematar la faena, a la sortida hi ha el típic llibre on els visitants poden deixar les seves opinions. També s'ha de ser burro, oferir una merda i a sobre donar l'opció que t'ho restreguin per la cara! Naturalment, absolutament tots els comentaris que vaig llegir eren del tipus: "Quina presa de pèl", "Això és un robatori" i similars.
Conclusió: no passeu pel Deutsche Guggenheim Berlin a menys que se us en fotin els 4,00€... o que vulgueu sentir-vos com a casa.

Deutsche Guggenheim Berlin
Feeling like you're being cheated is not as usual in Germany as it is in Catalonia and in Spain. Here, taxi drivers don't usually take you on tour around the city, you pay what things cost and commercials do not interrupt movies on television for 15 minutes. But I've finally discovered a place where one can feel like home: the Deutsche Guggenheim Museum!
After thinking of the "Gugge" in Bilbao or that in New York, one includes the DGB in the list of "to be visited". Actually, the berliner museum is something else, a cooperation between the Guggenheim Foundation and the Deutsche Bank.
So you walk along unter den Linden and reach the museum. It is a pretty small area, not bigger than 250 m2, so you can see it all in 10 minutes. Especially because the exhibit currently in display, showing the photographs of a Jeff Wall, consist of eight pictures taken by this guy, althought they could have been taken by any of us. Here, four of them to be seen.
The funniest part, so to say, comes in the end: you're about to leave the building, thinking it is not possible that you've had to pay to see eight pictures, and then a visitor's book is right in front of you. You can imagine what sort of comments are to be read, on it.
So, as a conclusion, do not waste either time or money, and go visit something else!

"Raciocinio"

2007-12-05T10:23:00.000+01:00

Aquest post d'en Puji m'ha portat a la memòria una foto que vaig fer a Madrid, ara fa exactament dos anys, quan el debat al voltant de l'Estatut estava en plena ebullició. Conduïa pels carrers de la ciutat castellana quan, aturat en un semàfor, vaig veure que en el vidre del cotxe del davant nostre hi havia enganxat un full amb el text "No al estatuto catalan. Más solidaridad y raciocinio" (sic).
Deixant de banda que el perpetrador no sap escriure ni el seu propi idioma, possiblement l'únic que parla (si "más" porta accent, "catalán" també), la foto es una prova més de la frontera, no física però sí psicològica, que hi ha a banda i banda de l'Ebre.
Jo no tinc una etiqueta "Espanya canyí", com en Puji, però potser n'obriré una amb el nom "Borders", i que cadascú l'entengui com vulgui :-)
"Reasoning"
This is a photo I took in Madrid exactly two years ago. At that time, the debate about the reform of the Catalan Estatute (our sort of Constitution, so to say) was at its peak. Most of the Spanish politicians, especially those belonging to the Partido Popular, a right-wing, Spanish-nacionalist packed with Dictator Franco-heirs party, had been telling lies about what Catalans expected from the new Estatute, so that millions of Spanish citizens, at all interested in knowing the thruth but eager to believe what they were hearing from their politicians, did stupid things like the one to be seen in the pic. I was driving in the Castilian capital city and, all of a sudden, I realise the car in front of me has a paper on its back window. The text says: "No to the Catalan Estatute. More solidarity and reasoning".
Leaving aside that the perpetrator couldn't even write correctly in his own language, probably the only language he/she can speak ("Catalán" has an accent in Spanish), this is another prove that the Ebre river marks a border, not physical but psychical.

Aigüa

2007-12-04T10:28:00.000+01:00

Hi ha un problema seriós amb l'aigüa, a Catalunya, i no entenc que aquest no sigui el principal tema informatiu de cada dia. No perquè calgui espantar ningú, sinó perquè em fa tot l'efecte que no hi ha prou consciència de la gravetat de la situació. Que no plogui a Catalunya, com caldria, des de fa mesos; que les conques hidrogràfiques presentin a aquestes alçades el magre aspecte que ofereixen; que un municipi de la Conca de Barberà decideixi tallar el subministrament d'aigüa, en ple desembre, durant 12 hores al dia i fins que les condicions de pluviometria no variïn; ...
Recordo el merder que es va organitzar, durant els últims anys del govern absolutista d'Aznar, quan el seu partit pretenia posar en marxa el PHN, aquell pla que havia de prendre aigüa d'on no en sobra, precisament; aquell pla que va desestimar portar aigüa del Roïna cap a Catalunya i la resta de l'estat perquè no era aigüa espanyola (Aznar dixit, amb altres paraules).
Sense aigüa no es pot viure, simplement. Per això, que aquests darrers anys els periodes de sequera siguin tan intensos i, pel que sembla, cada cop més llargs, hauria d'encapçalar la prioritat dels governs a l'hora de buscar solucions. També per conscienciar la gent que no malbarati la poca aigüa que hi ha. En lloc d'això n'hi ha que es dediquen a construir, construir i construir allà on, de seguir amb aquest ritme, en pocs anys hauran de portar Font Vella (de Noruega, és clar) per regar els camps de golf que busquen els jubilats europeus.
Houston, tenim un problema... i no sembla que ningú estigui per la feina de buscar-hi solucions.

Water
There is a huge problem with the water supply, in Catalonia. Also in the whole of Spain. And I fear most people are not conscious at all of this problem. For the past many months it has hardly rained; dams show a poor aspect, many times with the remains of old villages emerging above the waters; ... I just read that a village in inner Catalonia is cutting off the supply of water, daily, from 9PM to 9AM. For the first time in history, this happens in autumn.
During the last years of Spain's PM José María Anzar, back in 2003/2004, he planned to take water from the Ebre River, poorly watered, to take it to the south of the country. A very bad idea which was, thanks to the change of government, left aside. Plus, Aznar refused to do the same with the water from the Rhône River, a very large one, because it is in France and so, it was not Spanish water!
Life is not possible without water. Isn't this a good enough reason for governments to look for solutions? I mean intelligent solutions, of course. Also to make people aware of the huge problem the lack of water represents. So far, instead of positive actions, construction is still one of the engines of Spanish economy. Houses mean people, people who needs water in areas in the Iberia Peninsula where this is hard to find. What will happen in five, ten years if this tendency becomes bigger?
Houston, we're in trouble and nobody seems to take the problem seriously.

43.000.000

2007-12-04T07:58:00.000+01:00

És el número màgic. Fins dissabte ho era 38M, però tot i que sis alemanys (o no) van encertar les sis caselles, no van endevinar el Superzahl, el "complementari" que li diem a casa nostra. I el pot es va fer més gran.
Afegeixo una casa a l'Empordà a la llista d'adquisicions quan, demà al vespre, es doni a conèixer que la meva combinació és la guanyadora.

43.000.000
So lautet der Zaubernummer. Bis letzte Sonnabend, 38 Mio war so. Leider für Sie, sechs Deutsche (oder nicht Deutsche) haben den sechs richtige Nummern gekreutz, haben aber gleichzeitig den Superzahl nicht erratet. Deswegen ist diesmal der Jackpot grösser.
Ein Haus in der Empordà, eine Region in Nord-Katalonien, werde ich kaufen sobald meine Zs-stellung am Mittwoch abend mitgeteilt wird.

43.000.000
Such is the magic number. Until last Saturday it was 38 million, but although six Germans (or not Germans) crossed the six right numbers, they could not guess the Superzahl, the "definitive" number. That's why the jackpot is now bigger.
A house in the Empordà region, in the northern coast of Catalonia, is now another goal for me after my combination results to be the correct one, in tomorrow's draw.

Comunista o setentero?

2007-12-02T21:30:00.000+01:00

L'Iván, un altre barceloní "exiliat" per iniciativa pròpia, i jo vem anar ahir a fer una copa (un parell, de fet) al 1a-Lauschgift, un bar situat a Mitte, a tocar de Hackescher Markt. La decoració és totalment dels anys 70, amb les seves parets forrades de paper psicodèlic, els miralls al sostre i els sofàs verdosos. Em va recordar un local que hi havia al carrer Aribau de Barcelona, entre Provença i Mallorca, fins que el van tancar deu fer un parell d'anys. No en recordo el nom; algú sap quin vull dir??
Tornant al 1a-Lauschgift, la música que hi posen és electrònica i no hi ha pista per ballar. La veritat és que, per cèntric (si es pot dir "cèntric" a Berlin) i per atmosfera agradable, el lloc és recomanable.
Ah!, el títol "Comunista o setentero?" ve pel següent: a l'antic Berlin oriental, alguns locals amb àires dels 70s es venen a sí mateixos com a "decorats a l'estil comunista". A mi, francament, més que comunista em sembla que aquesta decoració es podia trobar a les cases i els locals d'aquells anys, a tot arreu.

Comunist or seventies?
Iván, another Catalan exiled in Berlin, and I went out last night for a drink... or two. We went to this bar in Mitte, near Hackescher Markt, named 1a-Lauschgift. It is decorated like in the 70s, with this colourful wall-paper, mirrors on the ceiling and green sofas. Actually, it reminded me of a bar in Barcelona, a place I very much liked... which closed down a couple of years ago.
Back to 1a-Lauschgift, they play electronic music and there is no dance floor. Because it is in downtown Berlin (as long as there is a "downtown" in Berlin!) and the nice atmosphere, I can recommend you the place.
Oh!, as for the title of the chronicle, in the former East-Berlin some bars kind of sell themselves as "decorated like in the communist times", as if this decoration had to do with the GDR. Well, I find it more related with the seventies than with a certain political system.

Lotto

2007-11-30T20:19:00.000+01:00

Catalunya és un país donat al joc. Per sort no a la beguda, tot i que amb una mica de temps no seria estrany que la RENFE ho aconseguís. Però bé, no vull desviar-me del tema. Parlava del joc pensant que estrenem desembre, i això vol dir, a casa nostra, loteria de Nadal: milions d'euros ens juguem cada any, amb l'esperança que ens en toquin encara més.
Aquí a Alemanya no hi ha loteria de Nadal, però sí que n'hi ha d'altres, tot l'any: marca sis caselles, tria tres números... Una d'elles, la Lotto 6 aus 49 (exacte, com la nostra 6/49, però amb més quartos), té un pot pel sorteig d'aquest dissabte de 38M d'euros, que vindrien a ser... una burrada de diners. Naturalment hi he jugat.
Què faria si em toquessin 38M d'euros? Ahir hi pensava. No vaig arribar a cap conclusió, tot i que m'encanta imaginar-me com repartiria diners entre família i amics. Amb els 37,9M que em quedessin (hehe), a veure:
1) Em compraria un pis a Berlin, un altre a Barcelona i un altre a Nova York.
2) Em compraria un cotxe a Berlin, un altre a Barcelona i un altre a Nova York.
Amb la resta de calers no tinc ni idea de què faria. Invertir-los, és clar. Borsa? Més pisos, per llogar-los? Ostres, m'hi hauria de trobar perquè així, amb l'euro cinquanta que porto ara mateix a la butxaca, la inspiració no m'arriba.
I vosaltres? Alguna idea de què farieu amb 38M?

Lotto
In Catalonia people spend a lot of money in lottery. Or invest, it depends on how you see it. In any case, December is about to start and, so, it is the time for the Christmas Lottery, a crazy game in which Catalans spend (invest) hundreds of thousands of euros, with the hope that they will come back... doubled.
There is no Christmas Lottery here in Germany, although one can play all year round to different types of games: cross six boxes, choose three numbers... One of them, called Lotto 6 aus 49, has got a jackpot of € 38M this Saturday. That's, yes, a looot of money. If course, I played.
Now the question is what would I do if I ever won € 38M at the lottery. I was thinking about it yesterday... and reached no conclusion, although I love to imagine how would I share the money among my relatives and friends. With the remaining 37.9M (hehe)... let's see:
1) I'd buy an appartment in Berlin, another one in Barcelona and another one in New York.
2) I'd buy a car in Berlin, another one in Barcelona and another one in New York.
I have absolutely no idea of what would I do with the rest of the money. Invest it, of course. Stock exchange? Buy appartments, to rent them? I'd have to face the situation, because the € 1.50 I have now in my pockets I can't really figure it out.
And you? What would you do with € 38M?

"Abschied"

2007-11-28T22:49:00.000+01:00

"Comiat", per entendre'ns. El curs a la Volkshochschule s'acaba d'aquí a un parell de setmanes, però alguns ja comencen a plegar veles. La Montse, per exemple, baixa divendres cap a Barcelona amb el seu marit i fins al 20 de gener no tornaran a Berlin. Una mica per acomiadar-la i una mica, també, perquè no calen excuses per reunir-se amb qui et sents a gust, vem dir de trobar-nos aquesta tarda uns quants companys del curs. Quin maremagnum de procedències!: Andalusia (tot i que l'Eva sembli alemanya), Turquia, Kurdistan (ep!, i bon rollet, eh?), Guatemala, Algèria, Iran, Euskadi, Alemanya (una amiga d'algú) i Catalunya per duplicat. Deu n'hi do. He penjat unes fotos, a sota.
Aquestes trobades són, per mi, molt especials. Les visc molt intensament. Pots aprendre tant, simplement parlant del dia a dia amb gent de tot arreu! La Parvaneh, iraniana, ens explicava com viuen les dones al seu país; com se les empesquen, molts cops, per saltar-se les rígides normes d'Ahmadinejad. En Nabil, algerià, i en Basken, turc, també ens descrivien la vida als seus països. A ells també els interessava saber què passava a casa nostra, per exemple, quan es produeixen conflictes amb uns pares musulmans que no deixen la seva filla fer gimnàstica a l'escola. O amb les polèmiques pels mocadors al cap.
Ja fa anys que corro pel món, i anys que viatjo i conec gent d'aquí i d'allà. Vull dir que una trobada com aquesta no em ve de nou. Però encara disfruto com quan era un adolescent xerrant amb uns i amb altres, fent-me entendre en alemany, aprenent a dir "hola" en persa i escoltant-me un turc emigrat a Berlin. Tan de bò no perdi mai aquestes ganes d'aprendre dels altres i de compartir cinc hores en un restaurant amb accents d'arreu.
PS: Montse, wir werden dir viel vermissen!!

Abschied
"Farewell", so that you can understand it. The German course at the Volkshochschule will be over in 15 days, but some colleagues are already about to finish. One of these is Montse, the other Catalan, who is travelling to Barcelona on Friday, with her (German) husband and staying there until Jan. 20th. In part to say her bye, but also because one needs no excuse to spend an evening with people you feel well with, some classmates decided to meet today. What a colorful meeting!: Andalusia (although Eva looks more like a German), Turkey, Kurdistan, Guatemala, Algeria, Iran, Basque Country, Germany (a friend of one of us) and Catalonia, twice. Not bad. I uploaded some pics, below.
I live these meetings with passion, I would say. You can learn so much, just by listening stories of everyday life! Parvaneh, from Iran, told us about everyday life for women in her country; also how they do their best to jump over Ahmadinejad's crazy rules. Nabil from Algeria and Basken from Turkey, told us about life in their countries, as well. They were also interested to hear about problems in Catalonia, when for example the muslim parents of a 13-year-old girl do not want her to do fitness at school.
I've been in this kind of informal meetings thousands of times. This is nothing new for me. But I still enjoy such an activity, just like when I was a teen and travelled abroad for the first time. Trying to explain myself in German, learning to say "hi" in Persian or talking to a Turquish guy now living in Berlin. I truly hope I will never lose the interest to learn from others and to spend five hours in a restaurant, listening to accents from all over the world.
PS: Montse, wir werden dir viel vermissen!!

2007-11-27T10:46:00.000+01:00

Vista general d'una autoescola, a la Torstrasse (Berlin-Mitte)
General view of a driving school, at the Torstrasse (Berlin-Mitte)

L'autoescola es diu Heiko, tenen telèfon fixe i... és "també per casos difícils!"
The school's name is Heiko, they've got a land-line phone and... it is "also for difficult cases!"

La RDA encara viu

2007-11-25T14:16:00.000+01:00

El record de l'antiga RDA perviu a Berlin en semàfors (amb els famosos Ampelmann), a botigues de venda d'andròmines, restaurants i, també, bars musicals. En aquesta última categoria, un local que està molt bé és el Klub der Republik (KdR) de la Pappelallee, a cinc minuts a peu de l'U-Bahn Eberswalder Strasse.
El local és diàfan: una sala gran, quadrada, amb un enorme finestral que dóna al carrer. Això sí, un pèl difícil de trobar si un es despista una mica, perque està situat a un primer pis i l'escala per pujar-hi és a un pati interior no gaire il·luminat.

La decoració al KdR reflexa fidelment la que lluïen els interiors en temps del Mur: el paper de les parets, les làmpares retro... sí, un àire setentero impregna l'ambient. Una curiositat és aquest text, que es pot llegir en una pissarra al costat de la barra: "1€ aufs 1ste Getränk ist für den Tanzmeister". Efectivament, la primera copa costa un euro més del que diu la carta de preus, i aquest euro extra va directament a la butxaca del DJ. Original i, en qualsevol cas, a un local on una birra costa 2€, tampoc no ve d'aquí.

The GDR, still alive and kickingRests from the former GDR are still to be seen in many places in Berlin: at traffic-lights (with the famous Ampelmann), shops where they sell old stuff, restaurants and, also, music bars. In this category, a very nice place is the Klub der Republik (KdR) at the Pappelallee, only 5 minutes walking from U-Bahn Eberswalder Strasse.
The bar is pretty big and has a huge glass front directly on the street. It is located on a first floor and, unless you pay attention, one might walk by without even noticing the bar's there; the main entrance, the stairs which lead you up, are in a backyard and there's not much light around.
It is decorated just like it used to be in the DDR times: the paper on the walls, the retro lamps... indeed, the 70s are around the place. As a curiosity, this text which can be read on a board at the bar: "1€ aufs 1ste Getränk ist für den Tanzmeister". Yes, you pay one extra euro with the first drink, which goes directly to the pocket of the DJ. Considering a bier is only 2€, it is no big deal.

El PSC

2007-11-24T12:53:00.001+01:00

Estic veient una entrevista de Josep Cuní a Miquel Iceta. A 1.800 km de distància, ho sabeu perfectament, les coses es veuen sota un altre prisma. Amb tot el respecte cap als amics votants del PSC, només us puc dir una cosa: l'Iceta em repugna i el PSC/PSOE, també. No voldria centrar l'origen d'aquest sentiment en una sola frase, en un sol moment estelar; però és que no puc evitar pensar que aquesta d'aquí sota resumeix perfectament l'estat nauseabund de la política catalana, encapçalat pel partit majoritari de govern:
"Jo no dono dates (...) però l'AVE arribarà a Sants abans de l'estiu, segur. Vaja, jo crec que arribarà abans de Setmana Santa"
Si un senyor amb la responsabilitat política de l'Iceta surt per televisió i diu una cosa com aquesta (i juro que podria destacar ben bé una vintena més de frases d'aquest nivell), i la gent els continua votant; i les enquestes diuen que no perden posicions de manera significativa; i els espectadors no es posen vermells de vergonya aliena... és que el problema no és només dels polítics sinó de la societat catalana, que pateix un càncer, sense dubte, en fase terminal.
I ho dic així i no em fa cap gràcia. Entre uns i altres han aconseguit ja, de facto, subnormalitzar la major part de ciutadans del país, que segueixen com a bens les consignes "dels seus".
Aneu votant partits d'àmbit estatal, aneu votant-los, i no trigarem a veure catalans emigrant a buscar feina a Castella. De moment, us prometo que ja en conec un. Temps al temps.

The Catalan Socialist Party (PSC)
This is the ruling party in Catalonia, along with two others. As the party at the government which received the biggest support in the last elections, the PSC has the biggest responsibility in the political action. I was just watching an interview to one of the "big ones" in the party, and I realised that what is going on in Catalonia is freaking scary. The guy said a huge amount of incredible stupid things, but I highlight the following:
"I don't like suggesting any dates (...) but the AVE will reach Sants before next summer. Actually, I believe it will do so before Easter"
Step by step: AVE is the name of the fast train in Spain; Sants is one of the main stations in Barcelona, the first one to receive the fast train... whenever it arrives.
The incredible story behind these words is that the AVE was supposed to arrive in Barcelona in three weeks time (the date was given by the president of the Spanish government himself). What has happened lately, so that this date has been postponed to possibly six months? Making the tracks has been a disaster which has affected regional lines for the past 12 months or so! To replace the cut train lines, coaches have had to be hired from other parts of Spain; also Spanish drivers who, naturally, did not know the roads and had to be helped by passengers to find the bus stops!! I swear this is true: southern Europe, European Union, 21st century.
Now this asshole from the PSC talks on television, says something as amazing as the sentence above... and according to polls, his party seems not to be affected despite all the incredible things that prove they are absolutely uncapable to solve problems. Not only uncapable, they are responsible for what's going on.
To me, not oly the politics in Catalonia are affected by a fatal cancer, but the Catalan society itself is sick. It's like a cancer spread in a body, which I fear it might be impossible to cure. Most people just don't realise what are the challenges in front of us. I can picture Catalan workers migrating to Castile to look for work. I already know of one case. Give time to time.

Camí equivocat

2007-11-23T09:58:00.000+01:00

Feia referència a l'àmbit de l'educació, en el post anterior. Reprenc el tema, tot i que per una qüestió diferent de la del respecte (o manca de) als professors, i em refereixo al nivell de l'ensenyament a l'estat espanyol. Que cau perillosament, des de fa anys, és del domini públic. Dir que estem copiant el pitjor d'altres països on el nivell és encara més baix tampoc crec que sigui novedós per ningú. Qualsevol dia d'aquests parlaré amb coneguts, aquí a Berlin, que són mestres a Alemanya. Serà interessant saber com funcionen aquí les coses i poder-ho comparar, per bé o per mal, amb el que passa a casa nostra.
El que adjunto a sota és no sé si un acudit o un malson. Primer porta un lleuger somriure a la cara, però poc després fa pensar que no, que no anem bé. I ningú no sembla tenir intenció de posar-hi solució.
PS: Algú sap què és un "buga guapeao"?

Wrong way
That the level of education in Catalonia and in all of Spain is very, very poor is known but most of the society. A few days ago I was sent a joke, which you can read below in Spanish, with regards this issue. Naturally, this is nothing to laugh about: students are year after year less prepared in terms of general knowlegde. Maths, grammar, foreign languages... no matter what, the level of students is dropping down, down, down.
The different Spanish governments have changed the laws of education one thousand times in the last 20 years. It looks like they want to make people believe that 'new law' equals 'better law', which us obviously false. So far, not one single government, either Catalan or Spanish, has been able to present something interesting and positive in this field.

LA ENSEÑANZA EN ESPAÑA un problema matemático:

ENSEÑANZA DE 1960
Un campesino vende un saco de patatas por 1000 Ptas. Sus gastos de producción se elevan a 4/5 del precio de la venta ¿Cual es su beneficio?

ENSEÑANZA TRADICIONAL DE 1965
Un campesino vende un saco de patatas por 1000 Pts. Sus gastos de producción se elevan a 4/5 del precio de venta, esto es a 800 Ptas.. ¿Cual es su beneficio?

ENSEÑANZA MODERNA DE 1970
Un campesino cambia un conjunto P de patatas por un conjunto M de monedas. El cardinal del conjunto M es igual a 1000 Ptas., y cada elemento vale 1 pta. Dibuja 1000 puntos gordos que representen los elementos del conjunto M. El conjunto F de los gastos de producción comprende 200 puntos gordos menos que el conjunto M. Representa el conjunto F como subconjunto del conjunto M, estudia cual será su unión y su intersección y da respuesta a la cuestión siguiente: ¿Cual es el cardinal del conjunto B de los beneficios? (Dibuje B con color rojo)

L.O.G.S.E
Un agricultor vende un saco de patatas por 1000 Ptas.. Los gastos de producción se elevan a 800 Ptas.. y el beneficio es de 200 Ptas.. Actividad: subraya la palabra "patata" y discute sobre ella con tu compañero.

LA PRÓXIMA REFORMA
El tío Ebaristo, lavriego, burges, latifundista, espekulador i intermediario es un kapitalista insolidario q sa enriquezio con 200 pelas albender espekulando un mogollon d patatas. Bibe al hoeste de madrid esplotando ha los magrevies. Lleba asus ijos a una esjuela de pago. Analiza el testo, vusca las faltas desintasis, dortografia, de puntuacion y si no las bes no t traumatices q no psa nda.

Escribe tono, politono o sonitono con la frase "QUE LISTO EL EBARISTO" y envia un sms a tus colejas komentando los avusos antidemocraticos dEbaristo i conbocando una manifa expontanea nseñal d protesta. Si bas a la manifa sortearan un buga guapeao.

Dutzen

2007-11-22T09:52:00.000+01:00

... que vol dir "tractar de tu".
Quan era un nano, a l'escola tractàvem al professor de vostè. Això va ser fins als 14 o 15 anys. A 2n de BUP la cosa va canviar. Potser perque vaig anar a una nova escola, on tot era més 'relaxat'. O potser va tenir a veure, simplement, amb una moda que s'anava estenent arreu. Des d'aleshores, el tu s'ha anat imposant al nostre país fins que, avui dia, tot Déu tuteja: un desconegut que t'aborda pel carrer per preguntar-te el que sigui, a la universitat, a la feina, al comerç...
A Alemanya, la cosa és completament diferent. Aquí d'entrada no et tutegen ni els amics. Bé, això és broma, naturalment; però a ningú se li acut tutejar la caixera del súper (al "meu" súper totes són noies), el conductor del bus o, anant pel carrer, algú a qui li vulguis preguntar alguna cosa. El Du ('tu') s'usa poc, gens entre desconeguts, mentre que el Sie ('vostè') és a l'ordre del dia.
A Catalunya -a tot l'estat, em sembla- hi ha ara un debat sobre si caldria recuperar "les formes", començant pels estudiants que haurien de tractar els seus professors de vostè. Imposar de la nit al dia una cosa com aquesta em sembla difícil de dur a terme i, a més, caldria no restringir-la només a l'àmbit acadèmic. Però, a risc de sonar políticament incorrecte a certes oïdes amb un concepte erroni de la "progressia", la idea la trobo molt bona, fins i tot imprescindible. A l'estat, el "bon rollet" i el col·leguisme han arribat a tal extrem que s'ha superat el límit de la cortesia. I així van les coses, per exemple en l'àmbit educatiu...
Exactament el mateix serveix per a altres àmbits, però. Per exemple, a la publicitat: companyies de telefonia, centres comercials, marques de tabac... tothom es permet el luxe de tutejar els seus possibles clients. No és que m'estigui "alemanitzant"; ja fa temps que em xiulen les orelles cada cop que escolto un anunci on la veu em tuteja com si la nit anterior haguéssim passat una vetllada inoblidable.
Deixem el Du pels amics i la gent de confiança del nostre entorn, i entonem el Sie com a forma de mostrar respecte als altres. Que una cosa és el bon rollo i una altra, ben diferent, que se't pugin a les espatlles.

Dutzen
You probably know that, unlike the English, many languages use two different forms for "you": one formal and one informal. It happens so in Catalan (tu & vostè), German (Du & Sie), Spanish (tu & usted) and French (toi & vous), amongst others.
In the past 20 years or so, in all of Spain (also in Catalonia) the informal tu has won the race against the formal way to address oneself to somebody. This is so even at schools, where kids often call their teachers by their given names. Also in publicity it is like that: commercials "talk" to us, possible clients, as if we had been friends for years.
On the contrary, something completely different happens here, in Germany: nobody would never tell you Du unless you are friends of have a close relationship with this person. I find this a more respectful form and, no doubt about it, I am absolutely for recovering the formal vostè or usted when addressing ourselves to an unknown.

El mur

2007-11-20T22:15:00.000+01:00

Sóc d'allò més fatal per prendre'm seriosament els éssers humans. Especialment dur em resulta, en alguns casos, el tema de les jerarquies: elles i ells, allà dalt, prenent decisions inversemblants que la resta ha d'acatar... com si elles i ells fossin déus i la resta, les seves creacions. De debò que em costa, i cada dia més.
Una de les proves més evidents de la futilitat de les decisions humanes ve representada per una paret, un tros de paret, per ser més exactes, de 1.300 metres de llarg. Un tros de mur que, quan estava sencer, es coneixia amb el nom de "Mur de Berlin". Tant de mur, tanta separació, tanta repressió i tanta gilipollada per... per no res. Aquell mur que va costar la vida a desenes de persones, assassinades perque van intentar anar-se'n d'un lloc a un altre, aquell mur avui dia és "grafitejat" com el que és: un simple tros de paret, totxana sobre totxana. ¿No és aquesta una mostra més que evident de la nula importància que, en el fons, tenen moltes decisions humanes? Decisions de tan de pes com inventar-se un nou país (digues-li RDA), dividir una ciutat en dos (digues-li Berlin)... decisions que en el seu moment impliquen nou status quo, nova moneda, passaport, normes per moure's (o no moure's) per la resta del món...

Parlava del mur. A sota hi ha un recull dels centenars de missatges que s'hi poden llegir actualment.

The wall

Taking the human beings seriously is, day after day, a bit harder to me. As for hierarchy, the many times incredible decisions made by humans have let me to a point, where orders are kind of difficult for me to cope with. I do not mean logical, explainable orders; I mean those made by "the really big ones", that imply huge changes in lifes of thousands, of millions of fellow humans.
An existing piece of wall, a 1,300 m. long piece of wall to be exact, is an excellent example of what I mean: a country was created in no-time after WWII, dividing Germans into Western and Eastern; later, a wall was built that split Berliners into Eastern and Western. New status quo, new passports, currency units, rules to get around... Hundreds were assassinated because of that wall. What is it nowadays? Just a piece of wall, covered with grafitti. Because of this shit piece of wall, hundreds died. How can I accept hierarchy, when hierarchy means so?
These are some of the messages I recently read on "the" wall.

CEO al Viña Blanca, Berlin - 3r capítol

2007-11-18T21:48:00.000+01:00

Com explicava en aquesta crònica, a mitjan setembre, tot just acabat d'arribar a Berlin, vaig ser un dels 6 participants en la reunió mensual del Catalunya Empresa Oberta (CEO). Un mes després, la trobada va reunir 10 persones i dijous passat, en la corresponent al mes de novembre, ens vam ajuntar prop d'una quinzena de catalans. Interès creixent, pel que sembla.
Però què és el CEO exactament? Naturalment els "habituals" ja n'estem al cas a través de les coordinadores a Berlin: la Blanca, la Rosana i l'Anna, i també del propi web del CEO. Però el seu impulsor, Francesc Llobet, va venir per explicar-ho personalment.
CEO és una fundació transversal, políticament independent, que aposta perquè Catalunya disposi d'un estat propi dins la UE. I no per motius polítics, sinó econòmics. En Francesc va explicar com, malgrat els últims intents per "federalitzar" l'estat i aconseguir, així, una repartició equitativa dels recursos, el fracàs de l'Estatut i la incapacitat de Zapatero a l'hora de canviar les estructures de l'estat, obliguen a anar més enllà i buscar la manera de gestionar, nosaltres mateixos, els nostres recursos. Aquest seria, ras i curt, l'aspecte "extern" del problema. L'"intern", que també té el seu pes, és l'aparent dificultat de l'empresariat català per adaptar-se a l'economia del segle XXI.
Localitzats doncs els factors que exigeixen un canvi urgent, què fa CEO? Les raons de ser de la fundació són diverses: afavorir l'aparició de lobbies catalans arreu del món; operar com a think tank per analitzar la situació econòmica del país i, alhora, donar a conèixer els resultats dels seus estudis entre diferents organismes i persones; aprofondir en el seu contacte amb organitzacions empresarials... No és poca feina, però resulta de gran interès i és d'esperar que la seva influència provoqui "alguna cosa", especialment entre la classe enprenedora de Catalunya.
Com a apunt personal, em sembla fonamental deixar clar que parlar dels problemes de "l'economia catalana", referir-se a les infrastructures deficients, a la manca de connexions amb la resta del món... no és parlar d'una entelèquia, no és "partidisme", no és una cosa aliena a cadascun de nosaltres; no! Que Catalunya tingui un aeroport de joguina, autopistes de peatge quan a altres llocs de l'estat no es paga per circular (i, per tant, allà no paguen els camions de transport logístic, per exemple i entre d'altres) i una connexió ferroviària deficient no perjudica una cosa abstracta, una "nació"... perjudica directament a tots i cadascún dels treballadors i dels emprenedors que, en altres circumstàncies, ho tindrien més fàcil tant per crear treball com per trobar feina. I això no té res a veure amb ser "nacionalista" o no; afecta per igual a tots i cadascún de nosaltres, catalans d'origen o d'adopció; de dretes o d'esquerres. Així de simple.

CEO at the Viña Blanca restaurant, Berlin - 3rd episode
This is a chronicle about the meeting I attended last Thursday, organized by a Catalan foundation, CEO (Catalonia Open Enterprise). Once a month, Catalan enterpreneurs resident in Berlin (and also other cities around the globe) meet to talk about the situation of the local market, possibilities to create a company... In fact, they -we- meet as a way to promote networking. Contacts can be very useful.
But let's go to the origins of CEO. Francesc Llobet founded the organisation a few years ago, and he was in Berlin on Thursday to explain the 15 or so participants what took him create CEO, why he thinks it is important that Catalonia becomes, one day, an independent state in the frame of the European Union, what is the present situation of the economy in Catalonia, amongst others.
Over 30 years after the death of dictator Franco, it is no longer possible to talk about "political transition" in Spain, for this is not to last for ever. Transition is over, and the structure of the Spanish state has proved to be 100% centralized, with an axe in the Madrid region and the rest of the country being a simple "suburbial area" of the capital. This is, of course, a legitimate option to build the country, but it is obvious that it is damaging the capacity of Catalonia, which used to be the industrial and economical engine of Spain, to lead a process towards industrialization. All resources by the state are dedicated either to Madrid or the interests of Madrid: one of the biggest airports in Europe, after the opening of the T4 terminal a few months ago; direct connexion through free motorways with cities like Barcelona, Bilbao, València...
CEO is carrying out studies which prove all this, and supports therefore the creation of a Catalan state in the frame of the European Union, for economical reasons.
Also in my opinion, being a part of Spain blocks the capacity of Catalonia to create industry and, therefore, to create jobs. From a political point of view, unionists talk about the independence of Catalonia as a risk for Catalans themselves. The risk, on the contrary, is clear: if we stay in Spain, not only "Catalonia" as an abstract concept will suffer the consequences, but both enterpreneurs and workers will lose -as they actually already are- quality of life. Just that simple.

Tic enganxat

2007-11-16T10:28:00.000+01:00

Fa poc, un test per conèixer el meu "grau de dependència" de la blocosfera em va donar un resultat sorprenent, per baix. "Postejar" cada dos per tres i no veure la tele per la nit perquè estàs preparant nous posts i llegint els dels teus contactes no deu comptar gaire, es veu! Bé, tan hi fa: jo sé que estic enganxat ("vostè té un problema!", potser diria l'il·lustre) digui el que digui un test. Què hi farem!
Obrir el Quina mandra l'octubre de 2006 em va permetre endinsar-me en un món que, fins aleshores, desconeixia totalment. Des de llavors he llegit un munt d'opinions polítiques, de vivències personals, he escoltat música, vist trailers de pel·lícules... Aquesta chronicle és un "homenatge" als qui sou "a l'altra banda", amics presencials alguns, virtuals uns altres, que heu aconseguit enganxar-me a la xarxa... i desenganxar-me de la tele!
Començo per la Cris perquè per "culpa" seva em vaig animar a obrir el Quina mandra. Es veu que ara és ella, la mandrosa, i li costa una mica postejar; però val la pena esperar els seus comentaris, ni que sigui per demostrar la seva passió per l'expresident... oi? ;-) D'entre els que acostumen a comentar l'actualitat política, el plas-plas-plas se l'enduria en Puji, com a mínim per constant: cada día (laborable, això sí) es curra un post, i això no ho fa tothom. Sí, definitivament un matí sense cullerada seria raru-raru! També són polítics el bar de fumadors d'en Kanu i els vencedors de l'Edu, tot i que -potser hi ha un virus?- també estan mandrosos últimament i els seus aguts comentaris es fan pregar. Els blocs de l'Oscar i en Sergi també, també toquen bàsicament la política. Ara que m'hi fixo, em sembla que estem una mica "malalts de política", no us sembla? ... Doncs que sigui per molts anys! :-) I l'espai d'en Dani, que segons com també és car de veure -de llegir, en aquest cas- però que també les clava. Això sí, sense dubte els més polítics de tots són en Josep, que es mereix una ovació per ser membre actiu d'ERC... al País Valencià dels Camps i Zaplanes! I també el d'en Ciro, un súper-regidor a l'ajuntament de Figueres, un amic que, no en tinc cap dubte perquè sé com treballa, hi fa una feina excel·lent.
D'entre les noies, a la Nur ja la considero gairebé una amiga de tants missatges com ens deixem mútuament. I això que encara no ens coneixem personalment... com passa amb la Sylvie -ens vam "trobar" poc abans de començar l'aventura alemanya- i la Sara Maria, una altra enamorada de Berlin... tot i que potser no tant com un servidor, oi? :-)
També hi ha el "pack UOC", la Matty, una excel·lent amiga des de fa... 20?, sí, 20 anys (glups!) i la Francesca, una altra de les virtuals d'obligada visita cada dilluns, hehe... També especialment a principis de setmana no em perdo la selecció musical d'en Quim. I gairebé tan assidu com en puji és en Mikel; què grans els "Ei, (nom)" amb què puntualitza cada comentari! :) Ah!, en Deric també el segueixo des de fa un temps... Per acabar, un "au, vinga" perquè s'animin a postejar a la Cristina, que últimament no s'hi posa gens (potser estàs preparant el viatge a Berlin? ;-) i la Núria, que tampoc no s'hi posa gaire! I un "hola" al Jordi, que s'ha incorporat fa poc als lincats del Berlin Chronicles.
He dit per acabar? Mmmm... m'estava oblidant, justament, dels que llegeixo des d'Alemanya: l'Ars Virtualis de Köln/Colònia, i des de Berlin la Iggena, en Carles i en SiG. Grüsse an alle! :-)

I'm hooked
Honestly, I'm not going to translate the whole chronicle this time: it is Friday and I'd like to enjoy the weekend, if you know what I mean ;-) Let me just explain you, this is a hommage to all the bloggers I read daily... or almost. Some of them I know personally, some have been good friends of mine for years, others are just virtual friends, so to say. In any case, thanks to all of them I left my addiction to television aside (well, to tell the truth, I have actually never been addicted to tv, but well...). And most important, I read posts that either make me think or amuse me or even make me reconsider my own opinions about some issues. Glad to be hooked!

Avui, crònica

2007-11-15T11:51:00.000+01:00

A menys que salti de la graella per saturació d'informacions, avui, a l'Informatiu Migdia de COMRàdio, crònica del corresponsal de l'emisora a Berlin ;-) sobre la vaga de ferrocarrils a Alemanya. De 14 a 14.30 h., a Barcelona al 91.0 de la FM o, també en directe, per internet a http://www.comradio.com/.

Today, chronicle
Unless too many local informations collapse the station, today, at COM Ràdio's news programme, a chronicle from the Berlin correspondent (that's me ;-) about the train strikes in Germany. Between 2 and 2.30PM at 91.0FM in Barcelona (http://www.comradio.com/).

Revivint el passat

2007-11-15T08:08:00.000+01:00

El museu que Berlin dedica a l'antiga República Democràtica Alemanya és, en realitat, un centre interactiu. El visitant pot "obrir" i "tocar", verbs que en qualsevol altre museu estarien, no cal dir-ho, a la llista de "Prohibit". En realitat, el DDR Museum Berlin (fotos, a sota) està pensat per viure l'Alemanya comunista més que per documentar-se'n. S'hi poden escoltar jingles d'emisores de l'època, veure petits fragments dels programes més seguits de la televisió i també un documental sobre la política de construcció d'habitatges al Berlin Oriental. Fins i tot s'hi exposa un Trabant, el cotxe que la RDA va produir com a xurros des de mitjan anys 60 fins a la desaparició d'aquell estat. De fet, no només hi mostren un vell Trabi, sinó que s'hi pot pujar i mirar de posar-lo en marxa... si el motor no falla.
Una part del museu que m'ha agradat especialment és la simulació d'un menjador, cuina i labavo, suposadament decorat a l'estil "comunista". La veritat, però, és que recorda un pis dels anys '70... de qualsevol país; podria ser la casa dels nostres pares en aquells anys, igual que podria ser-ho la roba que hi ha penjada en un armari o els llibres a les lleixes de la sala.

Revisiting the past

The DDR Museum Berlin (pictures below) offers different theme areas, where one can not only watch but also grab and live. I was there recently and enjoyed it because it shows how life was in the former German Democratic Republic, not only through pictures but with materials that one can take, read (and leave back on its place, of course! :-) Even a car is to be seen. It is not just a car, but an old Trabant, the famour GDR-produced vehicle which could be seen in all GDR streets from the 1960s ahead.

One section of the museum I especially enjoyed is a fake living-room, kitchen and bathroom, which pretend to be part of a typical GDR appartment. To be honest, though, I couldn't see much difference in comparison to an appartment anywhere in Europe in those years.

Patètic

2007-11-14T14:07:00.000+01:00

Llegeixo aquest titular a telenoticies.cat:
Montilla responsabilitza de la falta d'inversió a rodalies els governs de CiU i el PP
President, a aquestes alçades de la pel·lícula, vostè ja hauria de saber que amb frases com aquesta s'explica la desafecció de bona part de la ciutadania per la política. QUE ENS HA PRES PER IMBÈCILS, ALS CIUTADANS?? El Partit Socialista, el seu!, que va governar durant 14 anys amb González i, ara, durant 4 amb Zapatero... NO HI TÉ RES A VEURE, AMB AQUESTA VERGONYA DE RODALIES??
S'han de tenir penques.
PS: Deixo constància escrita que una frase tan vomitiva com aquesta me la imagino sortint de la boca de qualsevol polític, de qualsevol partit català o espanyol. Que s'ho facin mirar, tots plegats; la regeneració política comença a ser urgent.

Pathetic
This afternoon, the President of the Catalan government (Socialist Party) has pointed at the past governments of CiU (right wing) in Catalonia and PP (right wing) in Spain as responsible for the lack of investment in the rail network in the Barcelona area. Incredible, since the President's own party has been ruling Catalonia and also Spain for the past 4 years! And, even more, the Socialists were ruling Spain for 14 years!, until mid-90s.
Stupid things like the one said this morning by the President have only one immediate consecuence: people get tired of politics and politicians. I don't know in your countries; in Catalonia/Spain, the regeneration of politics is a must.

De protecció de dades i vigilància

2007-11-14T07:35:00.000+01:00

Membres dels Verds, experts del Chaos Computer Club i de Human Rights Watch, entre d'altres, prendran part avui en la "Llarga nit dels drets dels ciutadans". En directe des de la Newthinking store de Berlin-Mitte, Tucholskystraße 48, però també per chat a través del web http://www.gruene-bundestag.de/ i per telèfon (030 2279 2500), representants d'aquests organismes respondran els dubtes que plantegin els interessats a saber més sobre escoltes, vigilància i protecció de dades d'internet, entre d'altres assumptes. El trasfons de l'activitat és analitzar el que alguns consideren un "estat de vigilància" impulsat pel ministre de l'interior alemany, Wolfgang Schäuble.

Über Datenschützen und Überwachung
Mitglieder der Grünen Bundestagsfraktion und Experten vom Chaos Computer Club, von Human Rights Watch sowie weiteren Organisationen werden heute von fünf Uhr abends bis zwei Uhr morgens in der Newthinking store von Berlin-Mitte, Tucholskystraße 48, sowie beim Chat unter http://www.gruene-bundestag.de/ und Telefon (030 2279 2500), Fragen von Abhören bis Überwachen beantworten. Der "Lange Nacht der Bürgerrechte" soll ein Zeichen gegen den Überwachungsstaat von Wolfgang Schäuble setzen.

About data protection and watching
Members of the Green Party, experts from Chaos Computer Club and Human Rights Watch, amongst others, will participate today at the "Long night of the citizen rights". Live at the Newthinking store in Berlin-Mitte, Tucholskystraße 48, but also by chat through the website http://www.gruene-bundestag.de/ and by telephone (030 2279 2500), some members of these organizations will give an answer to all possible questions about watching and internet data protection, amongst others. The intention of the activity is to analyse what some call "the watching state" by Wolfgang Schäuble, the German Minister of the Interior.

El pitjor periodisme

2007-11-13T11:43:00.000+01:00

Ahir a migdia una nau industrial situada a l'est de Londres va cremar. L'incendi va provocar un núvol fosc, dens que s'estenia al llarg d'alguns kilòmetres sobre la capital britànica. Tan bon punt es va conèixer el succés, BBC World, CNN i l'alemanya N-TV van conectar en directe amb la capital britànica. Em sembla interessant fer una petita anàlisi dels fets.
Un comentarista de l'oficina londinenca de la CNN va estar parlant sense parar, durant gairebé 10 minuts, amb imatges del núvol de fons, repetint tota l'estona el mateix: que no tenien en aquells moments cap informació sobre la causa de l'incendi, que segons testimonis presencials hauria estat precedit d'una explosió. Varieu l'ordre dels sintagmes, afegiu-l'hi un parell de dades més, absolutament irrellevants, doneu-l'hi una altra volta i el resultat serà el que el periodista anava repetint tota l'estona. Mentrestant, a la N-TV no només van conectar amb Londres sino que fins i tot es van atrevir a mencionar la hipòtesi de l'atac terrorista. Mentre això passava, la BBC World ja havia deixat el tema de banda i parlava de la mítica "¿Por qué no te callas?".
Què vull dir amb tot plegat? Mentre ho veia, em semblava molt fort que un incendi, del qual se'n desconeixien les causes, l'abast, les conseqüències immediates (possibles víctimes)... estigués ocupant la primera plana dels principals canals informatius. Excepte els anglesos, que van deixar-ho de seguida que van veure que la cosa no donava per més, els americans i els alemanys van voler vendre com a notícia una cosa que, sorry, no ho era. I el més gros és que, posats a parlar-ne, cap d'ells no va fer menció de l'única cosa que, en aquells moments, podia ser preocupant: que aquell núvol negre pugués ser tòxic.
Només vaig trobar a faltar aquells rètols enormes, en mig de la pantalla, dient alguna cosa com "Atac terrotista a Londres?". Quina mandra fa el periodisme sensacionalista!

The worst journalism
Yesterday, an factory located in East London got fire. A dark, dense cloud spread over the city for some kilometres. BBC World, CNN and German network N-TV went live to the British capital city. I find it interesting to analyse the facts, from a journalistic point of view.
A presenter of the London headquarters of CNN talked for almost 10 minutes, without giving any relevant information. All he said, repeatedly, was that there was no information available about the origin of the fire and, also, that according to witnesses there would have been an explotion. All conditionals, nothing confirmed. Did the guy really need almost 10 minutes to say... nothing? N-TV went beyond and not only broadcasted live from the UK but even dared to mention an hypothetical terrorist attack. While all of these happened, the BBC had already left the issue aside and was talking about the famours "Shut up!" of King Juan Carlos to Venezuela's President Hugo Chávez.
I find it ridiculous that some tv stations keep talking and talking about a fire which causes, as well as the possible number of victims, are unknown. They talked, but said nothing! In the end, the fire happened to be just an accident, not related with terrorism.
Yellow press sells, but the media should urgently think it over, reconsider what is their role and why they are necessary. In case they forgot, they are not necessary to speculate, that is for sure.

Quin món més petit

2007-11-12T10:52:00.000+01:00

Que la cultura a Berlin té camp per córrer és del domini públic, una cosa sabuda fins i tot per molts que encara no han visitat aquesta ciutat. Aquí es poden veure espectacles de tot tipus, de tot el món, sense haver de buscar gaire. Un d'aquests "espectacles de tot el món" que he anat a veure recentment ha estat una obra de teatre... en català (amb subtítols en alemany).
Els membres del Kasal vem saber que venia a Berlin la companyia Perestroika A-Tak, a presentar la versió de l'obra "Apreciada Helena Serguèievna (la clau de la felicitat)" que dirigeix Boris Rotenstein. De seguida vaig apuntar-me a veure-la perquè ja quan la van presentar a Barcelona, fa un parell d'anys, em vaig quedar amb les ganes. L'obra em va agradar, tot i que quan va acabar em va semblar que em convindria veure'n una dels germans Marx per treure'm l'amargor del cos. Dura, francament, la lluita dialèctica entre una mestra a punt de jubilar-se i quatre alumnes amb una certa distorsió del que és èticament acceptable i el que no. Molt interessant, però.
El títol de la crònica, en qualsevol cas, no fa referència a l'obra en sí sinó a una d'aquelles casualitats que, darrerament, semblen perseguir-me sense aturador. Quan vaig llegir el nom de l'obra, en la informació del Kasal, ja vaig pensar: "Ai!". Quan vaig seguir llegint i vaig arribar al nom de la companyia i, tot seguit, al dels actors, vaig pensar: "Què fort!". Sí, un dels actors és algú que es va creuar a la meva vida -per dir-ho d'alguna forma- fa uns quants anys. No us descriuré la cara que va posar quan, a l'acabar l'obra, va sortir a veure qui devia ser aquell tipus que, a Berlin, preguntava per ell :-)
El món és petit, petit...

What a tiny world
It is known worldwide that Berlin has a lot to offer, in terms of culture. You do not need to do a lot of research to find shows produced anywhere around the globe, being presented here. One of the "shows produced anywhere around the globe" that I recently saw was a play at a local theater... in Catalan (with subtitles in German).
The actors of Perestroika A-Tak were performing "Dear Helena Sergeyevna (the key to happiness)", directed by Boris Rotestein. As soon as I learnt about this presentation, I thought I'd go; I already missed it two years ago, in Barcelona, so this was my chance to see it. I like the play, despite it being pretty hard and lefting a bitter flavour in the air. The whole piece takes place in the appartment of an old teacher, who has a dialectic fight with four of her students, who obviously suffer from a certain disorsion of what is ethically acceptable. Very interesting, though.
The title of this chronicle, in any case, is related to a personal experience. One of the actors who took part in this play was, so to say, someone in my life some time ago. Of course I knew he was working with Rotestein, so I was not surprised to see him at the theater. On the contrary, he was probably very, very surprised to see me there, when I asked for him at the end of the play.
What a tiny, tiny world...

Original, oi?

2007-11-11T16:22:00.000+01:00

Aquest és un anunci del Zoo de Berlin. Si jo fos el saltador, no sé si em faria gaire gràcia saltar a la boca... del tauró.
Foto: (c) Out Next

Original, isn't it?
This is an ad from the Berlin Zoo. If I were the pool-vaulter, I'm not very sure that I'd find the idea so cool...
Foto: (c) Out Next

Quin dissabte!

2007-11-10T14:38:00.000+01:00

Només ha passat mig dissabte, i deu n'hi do quin dia! D'una banda, avui he fet la meva primera crònica per la COM. A mig matí m'han demanat si podia fer una peça sobre les inundacions d'ahir al nord d'Alemanya, especialment a Hamburg. M'hi he posat i en una estona l'he tingut enllestida. Després de gravar-la al portàtil i convertir-la, via Audacity, en un arxiu mp3, l'he enviat per mail a la redacció. Via internet, a l'informatiu de les 14 h. m'he pogut escoltar per primera vegada a la ràdio.
He de dir que, quan m'he escoltat, hi he detectat una cosa que no m'ha agradat: he parlat massa de pressa. En prenc nota per corregir-ho a la propera.
En relació amb tot plegat, ahir vaig ser a l'ambaixada espanyola per registrar-m'hi com a periodista. Estant en els seus arxius, cada cop que hi hagi la visita d'algun membre del govern (català o espanyol) o d'alguna personalitat de la qual l'ambaixada en tingui constància, me n'informaran -com a la resta de periodistes- per poder fer-ne el seguiment, cas que a la ràdio li interessi fer-ne una crònica.
Com per celebrar aquest naixement, mentre s'emetia l'informatiu del migdia de la COM ha començat a nevar... i de quina manera! Ja deia la previsió que avui seria el primer dia d'una tongada de nevades (amb intermitències de pluja), que ha de durar fins dijous. Doncs sembla que no s'han equivocat: en 20 minuts la capa de neu s'ha fet evident. Aquí deixo una mostra en forma de foto i un enregistrament, tots dos fets des del balcó de casa.

What a Saturday!
Considering that only half of the day has past at this time, not bad how has it developped! To start with, this mornin I sent my first chronicle to the radio. I was asked to prepare a piece of news with the heavy rains yesterday, which affected the north of Germany, especially Hamburg. After recording it in my laptop and converting the document into mp3 format, I e-mailed it to the colleagues in Barcelona. It was broadcasted in the 2PM news programme, and that was the first time I heard my voice in a radio station (thanks to the internet, since this is a station which can be tuned in Catalonia).
I found I spoke too fast, but I loved the experience. Actually, I went to the Spanish embassy yesterday. I registered myself at the press dept., so from now on they will keep me updated about anything that can be interesting to know about.
As to celebrate it all, short ago it started to snow. The first snow this autumn, and what a snow! In only 20 minutes it all looked quite white and temperature dropped some 3 degrees. You can see it in the picture and the film above, which I took a while ago from the balcony, at home.

Joan Rosell, català i emprenyat

2007-11-08T17:43:00.000+01:00

Pel que llegeixo al telenoticies.cat, sembla que el president de Foment del Treball, Joan Rosell, està cabrejat. Un altre català emprenyat. Aquesta és l'entradeta de la notícia:

La patronal Foment del Treball ha demostrat amb xifres el desequilibri que hi ha a Catalunya respecte a la resta de comunitats autònomes de l'Estat pel que fa a la inversió i ha reclamat a l'Estat que es publiquin les balances fiscals. Segons les dades de Foment, entre el 1997 i el 2007 Catalunya ha rebut un 28% menys d'inversió que no pas Madrid o, el que és el mateix, cada català ha rebut 280 euros en inversions, mentre que la mitjana espanyola és de 310 i la xifra puja a 389 en el cas de Madrid. La patronal ha remarcat que aquest és un dels motius que provoquen l'allunyament dels catalans respecte a Espanya que aquest dimecres advertia el president Montilla.

Ja era hora que des de la patronal també es posessin les piles. Em sembla ridícul que no s'hi posin forts, com si el centralisme de l'estat no anés amb ells. Ens afecta a tots, empresaris i treballadors!

Joan Rosell, Catalan and mad
Mr. Joan Rosell is the president of "Foment del Treball", a Catalan sort of trade union... of entrepreneurs. In a press conference today, he reported that, within the past 10 years, the Spanish governments have been investing in Catalonia up to 28% less than they have invested in the Madrid region. This means that each Catalan citizen has received 280€ while each Madrilian got 389€ (310€/person is the average of Spain).
For some reason that I cannot understand, the Catalan entrepreneurs have always avoided reporting any information like this... so far. They used to say this is politics, and they are not politicians. Excuse, Mr. Rosell, this is not politics, this is everyday life and affects us all, entrepreneurs and the rest!

Català i emprenyat?

2007-11-08T16:10:00.001+01:00

Ets català/na? Estàs emprenyat/da? (de motius no te'n falten, rei/na; si no ho estàs, potser que t'ho facis mirar!). Doncs fes una ullada a aquest post d'en puji i afegeix-te al manifest, com ja hem fet uns quants milers fins ara. Si no et ve de gust signar, ok, d'acord, cap problema; però sisplau, NO em diguis que aquestes coses no serveixen per res i blablabla... perquè podriem tenir raons!

Catalan and mad?

If you're Catalan... why are you reading the English paragraph?? :-)
This is actually only important for us, poor Catalans, victims of a bad President and a worse Spanish government. In any case, if you want to follow this post and sing the manifesto, of course you'll be most welcome ;-)

Jalar a Berlin

2007-11-07T22:14:00.000+01:00

Berlin és una ciutat fantàstica per als afamats. A diferència del que passa a casa nostra, on als restaurants hi ha dos torns de cuina (de 13.30 a 16 h. i de 20.30 a 00.00 h., aprox.), aquí la majoria de locals obren cap a les 11 del matí i no tanquen fins a mitjanit. Per tant, aquella por que molts catalans tenen quan visiten la capital alemanya, pensant que els "obligaran" a dinar a les 12 i sopar a les 6, és infundada: aquí, un dina i sopa quan li dóna la real gana, que és molt més del que es pot fer a Barcelona.

Avui ha sigut un dia de seure i menjar: al matí, brunch de tres hores a casa la Nancy, amb companys de la VHS. Quan m'he aixecat de la taula ha estat només per travessar la ciutat, trobar-me amb la Katherina, i tornar a seure, aquest cop en un restaurant, durant cinc hores. Quina enveja, eh? ;-)
Hem començar prenent alguna cosa per beure, i xerrant, xerrant, xerrant... fins que ens ha entrat gana i hem demanat la carta... per sopar. A les 6 de la tarda, en Ferran s'estava fotent un salmó sobre una base de patata cuinada "a la berlinesa" (manera de dir que no sé com estava cuinada, però estava de conya), acompanyat d'amanida verda i una salsa ad hoc (manera de dir que no sé quina salsa era, però estava deliciosa).

Quan li he comentat a la Katherina que trobava de conya aquesta llibertat d'horaris, m'ha dit que Berlin és una ciutat molt turística i que per això... Llavors he pensat que, si Berlin és turístic, què coi és Barcelona. I he seguit pensant (quina mania!) i m'he imaginat un turista alemany intentant sopar a Barcelona a les 6 de la tarda: el millor que li podria passar seria que al restaurant no hi hagués ningú; altrament, encara ara estaria escoltant les rissotades del cambrer, em fa l'efecte...
PS: La foto no és del salmó, salta a la vista. És d'un Apfelstrudel, unes postres inhumanes que no us podeu perdre de cap manera quan visiteu Berlin.

Eating in Berlin

Berlin is a great city for hungry people. Unlike the schedules at restaurants in Barcelona (they open normally from 1.30 till 4 PM and 8.30 till midnight), most of places here open at around 11 AM and stay so until midnight. This means that Catalan tourists here should not be scared about being "obliged" to have lunch at noon or dinner at 6 PM: in Berlin, one can eat exactly when he feels like.

Today it's been a sit-and-eat day: in the morning, a three hours brunch at Nancy's, alongside with other colleagues from the VHS. I've only left the place to meet Katharina... and sit in a restaurant. There, we've started only drinking and talking, talking, talking.... but after some time we started to feel hungry and so decided to order something... for dinner. At 6 PM, Ferran was tasting a delicious salmon, with some kind of potatoes and also salat aside. Excellent dish!

When I've told Katharina how cool I find that you can eat at any time of the day, she has told me that is because Berlin welcomes many tourists. Then I couldn't avoid thiking that Barcelona welcomes many more tourists than Berlin and that, if a German tourist felt like dinning at 6 PM in my hometown, he simply couldn't do it (except in a McDonald's, which I would not recommend).

PS: Needless to say, the picture is not my salmon but an exquisite Apfelstrudel, a wonderful dessert you simply cannot miss when you visit Berlin.

Política catalana i europea a Berlin

2007-11-05T08:47:00.000+01:00

En Carles Gasòliba és senador de CiU a Madrid després d'haver estat diputat al Parlament Europeu durant 18 anys. Fa pocs dies va ser a Berlin per participar en el 28è Congrés del Partit Liberal Demòcrata Europeu (ELDR), i va aprofitar el viatge per fer una trobada informal amb catalans que residim a la capital alemanya.
El polític català va explicar que a les eleccions europees de 2014 s'hi presentaran, per primer cop, partits d'àmbit continental. Es votaran en paral·lel llistes europees i estatals, amb la qual cosa part dels nostres representants al Parlament de la UE seran escollits directament pels electors. Una interessant novetat, trobo!
En relació amb el Tractat de Lisboa, aprovat recentment en un intent de trobar substituta per la fallida "Constitució" europea, Gasòliba va explicar que serà ratificat pels parlaments de tots els estats membre de la Unió i que només a Irlanda se'n farà un referèndum. El Tractat estipula la figura del "ministre" d'Exteriors de la UE, que serà alhora el vicepresident 1r de la Unió.
Durant la xerrada també es van comentar qüestions com que Catalunya té una renda del 115% respecte a la mitjana europea mentre que la de l'estat espanyol és del 85%, i la posició contrària a entrar a la UE dels cantons germànics de Suïssa, a diferència del que voldrien els francòfons.

Carles Gasòliba in Berlin
Mr. Carles Gasòliba is currently a member of the Spanish Senate by Catalan right-wing Convergència i Unió Party. Before, he had been a member of the European Parliament during 18 years. He was in Berlin a few days ago, to take part in the 28th Congress of the European Liberal Democrat and Reform Party (ELDR), and during his stay at the German capital he held an informal meeting with some Catalans who live here, like myself.
The politician explained that in the 2014 elections to the European Parliament, voters will have for the first time the opportunity to choose their representatives in Brussels. Continental lists will be available alongside with state ones, for the first time in the history of Europe. With regards the Lisbon Treaty, recently approved to replace the failed project of European "Constitution", Mr. Gasòliba explained that it will be ratified by all the Parliaments of the European member states, except in Ireland where a referendum will be settled. According to the Treaty, there will be a European "ministry" of Foreign Affairs who will also be the 1st vice-president of the Union.
During the chat, other issues were explained; for example, that Catalonia has a rent of 115% in comparison to that of the European Union (while Spain's 85%). Mr. Gasòliba also explained that the German cantons of Switzerland are clearly against the integration of the country in the EU while the French ones are for it.

El sol naixent a Alemanya

2007-11-04T09:19:00.000+01:00

Els Tokio hotel són una de les "berühmtesten" (més famoses) bandes alemanyes de l'actualitat. Malgrat la joventut dels quatre integrants del grup, que tot just acaben de traspassar l'umbral de la majoria d'edat, han sabut fer-se un forat en els espais musicals de tot el món. Tots quatre són nascuts a ciutats de l'antiga RDA (Leipzig, Magdeburg i Halle).
Aquí teniu unes mostres de la seva música: "Durch den Monsun" (1), que s'ha fet coneguda arreu gràcies a la seva versió en anglès "Monsoon" (2) i "Ich bin da - an deiner Seit" (3), el hit en alemany que més està sonant actualment.

Rising sun in Germany
Tokio hotel is one of the "berühmtesten" (most famous) German bands in the present. Despite the youth of the four members, who have only recently attained their age of majority, they have slipped into the music scene all around the world. They were all born in former GDR cities (Leipzig, Magdeburg and Halle).
As for the videos, "Durch den Monsun" and its English world-wide famous version "Monsoon"; and "Ich bin da - an deiner Seit".

Visita

2007-11-01T07:24:00.000+01:00

Tinc els pares a Berlin. Mai hi havien estat i clar, tenint aquí el fill gran, quina millor ocasió per visitar aquesta fantàstica ciutat. Com estaré fent de guia turístic les pròximes 72 hores, incloent-hi Dresden... altre cop!, us deixo amb uns minuts musicals. No marxeu, que de seguida torno a ser aquí! :-)

Visit
My parents are in Berlin these days. They had never been here before and, of course, now that their eldest son lives here, there couldn't be a most proper time. Since I'll be a tourist guide for the next 72 hours, including Dresden... again!, I leave you with some music until I come back. Do not go away, I'll be right back! :-)