Mitfahrgelegenheit

Un altre d'aquells paraulots alemanys. Però avui la cosa no va de semàntica sinó d'organització, per dir-ho d'alguna forma. http://www.mitfahrgelegenheit.de/ és un web que pot ser molt útil: facilita el contacte entre, d'una banda, persones que tenen previst fer un trajecte determinat en el seu cotxe, i de l'altra, gent que necessita fer el mateix trajecte (o part) però no disposa de vehicle. A través d'aquest web es poden posar en contacte de manera que, qui no té cotxe, faci el trajecte amb qui sí en té, compartint les despeses segons l'acord a què arribin.

A principis de juliol vaig penjar-hi un anunci: tenia previst baixar a Catalunya, a mitjan agost, amb el cotxe. M'hi quedaré unes setmanes i volia poder disposar de vehicle, mentre hi sigui. Però tot i la possibilitat de compartir, els números canten: la benzina està caríssima (a Alemanya, aprox. 1,50 euros/litre; França no es deu quedar molt enrere). Fer els gairebé 4.000 km d'anar i tornar sumen 36 hores, uns 700 euros de benzina i 200 de peatges. Fins i tot compartint el cotxe és excessiu, així que m'he pillat un bitllet d'avió amb el que m'estalvio 31 hores i uns 600 euros...

En qualsevol cas, no està de més tenir en compte aquest servei per altres ocasions. La pàgina està només en alemany, però potser l'acabaran traduïnt a altres llengües perquè el servei és útil també fora de les fronteres germàniques. O potser ja existeix una iniciativa similar (algú ho sap?) a nivell català, o potser europeu, que desconec. Sigui com sigui, a http://www.mitfahrgelegenheit.de/ també s'hi anuncien trajectes que no tenen ni origen, ni pas ni destinació a Alemanya. Aquí en podeu veure algunes mostres, en aquest cas d'anuncis de trajectes que surten de Barcelona per dirigir-se a diferents llocs del continent.

Mitfahrgelegenheit

Diese website (http://www.mitfahrgelegenheit.de/) kennt möglicherweise jeder in Deutschand, der mindestens einmal, eine lange Reise mit dem Auto gemacht hat. Damit hat man die Möglichkeit, so eine Reise nicht allein zu machen, und noch mehr interessant, die Kosten mitzufinanzieren.

Als ich die Absicht hatte, mitte August nach Barcelona mit dem Auto zu fahren, dachte ich, dass es eine gute Gelegelheit wäre, diese System auszutesten. Deshalb habe ich eine Anzeige veröffentlicht. Nur später habe ich ja bemerkt, dass die Benzin und Maut-Kosten so hoch sind (etwa 900 € insgesamt, hin und zurück), dass nicht einal beim Fahrgemeinschaft, wäre es logisch, nach Hause mit meinem Auto zu fahren. Übrigens, Untersuchungen im Internet sich ein interessantes Ergebnis ergaben: ein Flugticket mit ClickAir hat mir ca. € 250 gekostet (hin und zurück); dass heisst, etwa € 600 Ersparnis. Schön, oder? :-)

Mitfahrgelegenheit

This website (http://www.mitfahrgelegenheit.de/) is a meeting point for people who, on one side, want to drive a log way in their own car and, on the other, people who need to go somewhere but don't own a car. They both can place their ads on this web and, whenever the interests of one and the other match, the deal is done. They will only have to pact how much should the "visitor" pay to the car owner.

I find this a very interesting system, which probably exists in other countries although I had never heard of this option before. I was about to use it for this summer; in mid August I'm going to Barcelona, where I'll stay for some weeks, and felt like having my car there with me. In the end, though, I found a quite cheap flight ticket (some 250 euro), and being the difference so big with regards the driving adventure (about 900 euro in total), even if I would share expenses, I decided to leave the car in Berlin.

But anyway, I find http://www.mitfahrgelegenheit.de/ offers very interesting possibilities. Some other time...

Yes, he can!

Deutsche Zusammenfassung unten / English summary below

Fantàstic. No tinc paraules. M'ha encantat el discurs del candidat demòcrata a les pròximes eleccions dels Estats Units! Reconec que, d'entrada, era una mica escèptic perquè un míting d'un candidat a qui no puc votar no és el millor afrodisíac del món, honestament. Però volia escoltar-lo de totes formes: ell pot ser ("serà!", afegeix el meu ànim, encara sota un cert estat d'eufòria) qui rellevi George W. Bush, un tipus mediocre, nefast com a president que afortunadament no pot repetir càrrec.

Abans de començar el discurs, el candidat demòcrata ha aixecat a Alemanya, i especialment a la capital, una passió desfermada. Algún analista polític recordava, avui, que Obama pot ser millor que Bush, però això no garanteix que faci una política impecable. De fet, si és escollit president no la farà, de ben segur. Que la decepció, doncs, no segueixi la il·lusió. D'això, els catalans en sabem un rato, després de la bufetada que ha suposat el president espanyol Zapatero.
Com ha anat exactament el discurs? Obama ha pujat a l'escenari, davant la Columna de la Victòria, a les 19.21 h. Forts aplaudiments i crits d'"Obama, Obama", i el candidat pronuncia les seves primeres paraules: "Thank you, thank you so much. Thank you to the citizens of Berlin, and to the people of Germany". Eufòria desfermada a la 17. Juni Strasse, el carrer on ha tingut lloc l'acte públic. A continuació, referència d'Obama a les relacions germano-nordamericanes des de la postguerra: el bloqueig soviètic de Berlin, el pasadís aeri a Tempelhof, el pla Marshall, ... En aquest punt ja és evident que, si tothom que se l'està escoltant venia ja predisposat a fer-li el passadís, ara no se'l menjaran a petons perquè no poden, que sinó...
Continua: política internacional ("Partnership and cooperation between nations is not a choice, it's the only way"; patada a la política unilateralista de Bush!), picada d'ullet als europeus ("America has no better partner than Europe", o "We need a strong European Union") i menció explícita a la necessitat de deixar als nostres fills (i nebots ;-) un planeta habitable. Nen, chapeau!, ets el putu amo!! Per uns moments, lamento no tenir passaport nordamericà per poder-lo votar.
Ja per acabar el seu discurs, de 25 minuts, el candidat ha dit una frase que ha portat a l'èxtasi una enorme majoria del seu auditori: "I know my country is not perfect". Què més es pot esperar d'un candidat a la presidència dels Estats Units?? Tot i que ell no n'ha tingut la responsabilitat, la frase marca una frontera clara: Bush és Bush, i jo sóc jo, ha vingut a dir.
19.48h.: "Thank you, Berlin. God bless you".

Deutsche Zusammenfassung
Sprachlos! Die Rede Obamas, Heute an der Siegesäule, habe ich erstklassig gefunden. Leider habe ich keine amerikanische Reisepass, um Ihn wahlen zu können, aber hoffentlich werden die Amerikaner massiv den Demokratischekandidat in Wahlen besiegen. Obama hat seine Rede darauf konzentriert, wie wichtig ist es, die Verhältnisse zwischen Europa und der USA zu verstärken. Dieser Punkt finde ich besonders interessant, als der heutige US Präsident Bush hat der Welt geschwächt, wegen seiner idiotischen Internationalpolitik. Auch hat Obama daüber gesprochen, die Umwelt durch Gesetze unterstutzen, die es gewährleisten, unseren Planet wieder sauber und bewohnbar zu machen.Obama wusste es natürlich, dass millionen Menschen aller Welt, Heute die Augen und Ohren auf Ihn stellen wurden. Deshalb hielt er so eine Rede, mit so eine Botschaft. Natürlich möchtet er, die Wahl in November zu gewinnen; wie jede Politiker! Das bedeutet aber nicht, dass er nicht ehrlich sei. Ich bin überzeugt, dass Barack Obama viel für die Weltfrieden machen kann, und deswegen wunsche ich Ihnen viel Glück!

English summary
I was speechless today after the 25 minute lasting event, today at the Siegesäule, with US candidate Barack Obama. I would not say that the contents of his speech surprised me especially; I did not expect him to say anything very different from what he said. In any case, it is important that the future (hopefully!) president of the US speaks about the importance of a fluent relationship between his country and the European Union which, he said, has to be strong. Obama also spoke of the environment, and pointed out that our children deserve the chance of an habitable world. Has ever in the past 8 year Mr. asshole Bush so clearly spoken about these issues? If he has, it’s been all lies; his thoughts were in Irak, killing people “to bring democracy”. Gosh!I have found Obama’s attitude very interesting. He spoke as if he was already the president of the US. Now I would like to actually see him in the White House; I have the impression that he wants and can do things good, so wish him all the best!

Multikulti

Multikulti és una emissora de ràdio que a Berlin coneix tothom. Va néixer el 1994 per, d'alguna manera, fer un servei en el procés d'integració dels immigrants. La va impulsar la Rundfunk Berlin-Brandenburg (rbb), xarxa de ràdio i televisió d'aquests dos estats federats. De 6 a 17 hores emet en alemany, i a partir de les cinc de la tarda es converteix en una finestra multilíngüe molt interessant. Aquesta és, naturalment, la seva "gràcia". Aquesta, i també que des dels seus inicis s'hagi posat al costat de la cultura berlinesa: música, teatre i, en general, qualsevol forma d'activitat cultural ha comptat sovint amb el suport de Multikulti.Aquests dies, però, l'emisora és notícia per un motiu ben trist: tanca. O, per ser més exactes, la tanquen. La rbb va curta de calers i, posats a clausurar una de les set emisores de ràdio que gestiona, li ha tocat la indesitjada grossa a la més petita. L'1 de gener de l'any que ve, a les 00:00 hores, Funkhaus Europa, una emisora multilingüe de la Westdeutsche Rundfunk (WDR) que emet des de Colònia, prendrà el relleu de Multikulti en el 96.3 del dial. La causa del tancament? Geldmangel o, el que és el mateix, falta de diners.

En relació amb aquesta qüestió, és molt interessant saber com es financien a Alemanya els mitjans públics. ¿Amb diners dels estats federats o del govern federal, com passa a casa nostra? En absolut. La raó té a veure, com gairebé tot, amb el passat d'aquest país; en l'època nazi els mitjans de comunicació van esdevenir, en mans de Goebbels i companyia, una poderosíssima arma de propaganda. Derrotada la Wehrmacht i caigut el Reich, la nova Alemanya va proposar-se no donar mai més, a cap govern, la capacitat de controlar els mitjans de comunicació. Però llavors, ¿com es financien els mitjans públics? ¿Només a través de la publicitat? No, també a través d'un impost directe, el GEZ. Tot usuari de televisió i ràdio ha de pagar una quota pel sol fet de disposar de l'aparell corresponent. Els aproximadament 17€ mensuals que això suposa, sumats als ingressos per publicitat, permeten als públics mantenir-se sense dependre econòmicament (i, per tant, tampoc ideològicament) de cap govern ni partit polític.
Fa pocs dies vaig entrevistar un responsable de Multikulti. Mentre m'explicava tot això que us trasllado, va dir molt gràficament que, amb aquest sistema i "a diferència del que passa a Espanya, per exemple", aquí no roden caps cada cop que hi ha un canvi de govern. Certament, els informatius de l'ARD (el primer canal de la televisió pública) són els més vistos del país, entre d'altres motius per la seva imparcialitat.

Bé, tornant al tema... la rbb depèn dels impostos dels ciutadans de Berlin i Brandenburg per mantenir els seus mitjans. Quin és el problema? Que els ciutadans sense feina que cobren l'ajut social conegut com a Hartz IV, estan exempts de pagar el GEZ. Com la rbb té la seu en aquesta zona del país, on la taxa d'atur és més alta i on més gent depèn dels ajuts governamentals... exacte, la rbb rep menys diners, proporcionalment, que per exemple la Bayerischer Rundfunk de Baviera, un land ric amb una baixa taxa d'atur, on poca gent necessita rebre ajuda social. A partir d'aquí s'arriba a la situació actual, en funció de la qual, com deia al principi, una iniciativa tan bona com Multikulti té els dies comptats.

Us recomano un passeig pel seu web. Si cliqueu allà on diu "Live hören", a la pàgina principal, podreu escoltar-la en directe. Si voleu sentir el programa en castellà, s'emet de dll a dv de 21.40 a 22.05 i també el podeu sentir en directe.

Deutsche zusammenfassung

Radio Multikulti ist ein sehr beruhmter Radiosender aus Berlin und Brandenburg. Verantwortlich dafür ist der rbb, der wegen Geldmangel wird die mehrsprachige Funkstation um 00 Uhr am 1. Januar 2009 abschliessen.

Multikulti gilt als ein besonderes Kommunikationsunternehmen dank Ihre wichtige Rolle, da eine grosse Menge ihres Zuhörers aus viele verschiedene Ursprünge stammen. Damit fühlen hunderte in Berlin siedelnte Migranten sich zu Ihrer Heimat näher. Außerdem lernen Sie in Ihre Muttersprachen Berlin und Deutschland besser kennen.
Die Schließung von Multikulti ist, aus aller Sichten, eine sehr schlimme Nachricht. Und auch eine ganz negative Botschaft bezüglich der Fähigkeit Berlins, Ihre neuen Mitbewohner zu integrieren.

English summary
Multikulti is a very famous radio station, which broadcasts in the capital city and the bordering state of Brandenburg. Rbb, the network responsible for this station, says the close down is related to financial problems.
What makes Multikulti special is that it broadcasts in 20 different languages, apart from German. From 5pm till 6am, a variety of programmes in Turkish, Arabic, Serbian and other languages help thousands understand Germany better, and also offers them information and music from their country of origin. Unfortunatelly, from the 1st of January 2009, Multikulti will definitely leave its radio frequency in Berlin and Brandenburg.

Tardor

- Eing? Com, tardor? Però si som a mitjan juliol! Què vols dir?

- Doncs això, que ja és aquí la tardor. Si més no, climatològicament parlant.

- De debò?

- I tant! Aquesta setmana està fent fresca, gairebé no surt el sol i la pluja va fent aparicions esporàdiques. Fins i tot vaig veure, ahir, caminant pel carrer, un parell de persones que duien jersey.

- Caram, doncs deu n'hi do, això del canvi climàtic!

- No, no, el canvi climàtic no hi té res a veure. És prou habitual que a l'estiu faci dies així, aquí dalt. De fet, l'agost passat (o potser en fa dos, no n'estic segur) recordo haver posat la calefacció del cotxe, alguna nit, anant a dormir després de fer unes copes.
- O sigui que per tu s'ha acabat l'estiu?
- No, no, què va, això segur que no. Més tard o més d'hora tornarà el bon temps. A l'estiu encara li queden dos mesos, així que segur que no s'ha acabat. Però és que, a més, a mitjan agost baixo a Catalunya i allà segur que hi haurà sol, calor (i humitat) per donar i per vendre. Quina mandra!

Herbst

Was für ein Juli! Am Anfang war es ziemlich warm, wie es im Vormonat gewessen war. Seit drei oder vier Tage ist es aber deutlich abgekühlt, und gestern habe ich auf der Strasse ein paar Menschen beobachtet, die sogar Pullover trugen. Seltsam, wenn es noch warm und recht sonning sein sollte. Dieses Wetter finde ich aber perfekt, als ich die Hitze absolut nicht mag! Und ausserdem, mitte August fliege ich zurück nach Katalonien, um 30 Tage zu Hause zu verbringen: erstens an die Costa Brava und danach in Barcelona. Das heisst, (etwas zuviel) Sonne, Hitze und Feuchtigkeit leider absolut zugesichert sind! :-(

Fall / Autumn

What a strange climate we're having, in this part of the world. July started with high temperatures and sunny days, just like the month before. But all of a sudden, the highs dropped and yesterday I even saw some people wearing sweaters. The truth is I am quite happy about it; I absolutely dislike the heat and don't feel at all happy about "sunbathing", even if it is just a consequence of walking on the streets. And, in any case, I am flying back home in mid-August, where I'll stay for one month. This means sun, heat and humidity are unfortunatelly guaranteed! :-(

L'alemany és així! (segona part)

A la vista dels comentaris que heu deixat en el post anterior, probablement sentiu curiositat per conèixer la composició del ja famós paraulot Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz. Com us deia, aquest mot és producte d'una "fòrmula" gramatical que permet unir substantius per formar-ne un de nou. Aquesta paraula en concret està formada per 7 noms, que són:

(das) Rindfleisch = (la) carn de vacú
(die) Ettiketierung = (l')etiquetatge
(die) Überwachung = (l')observació
(die) Aufgabe = (l')obligació
(die) Übertragung = (la) transmissió
(das) Gesetz = (la) llei

Apareixen en el paraulot una sèrie de "s", marcades en vermell, que en el llistat anterior no surten enlloc. Aquestes "s" s'utilitzen per connectar alguns substantius entre ells, però no formen part del substantiu en qüestió.
Així doncs, el paraulot es llegeix amb les següents pauses:
Rindfleisch - etikettierung(s) - überwachung(s) - aufgaben - übertragung(s) - gesetz
Per acabar, us havia parlat de set noms però aquí només n'hi ha sis! És que "Rindfleisch" és, al seu torn, també un mot compost de dos noms: Rind (vacú) i Fleisch (carn).
No el trobeu fascinant, l'alemany? ;-)

DEUTSCHE Zusammenfassung
Ich dachte, es könnte für die Leser interessant sein, die Zusammensetzungen des längstens deutschen Wortes (Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz) kennenzulernen. So habe ich oben gemacht: die sechs Wörter, die drin stehen, habe ich übersetzt, und erzählt wie durch Kompositum darf man solche lange Worte hervorbringen.

ENGLISH summary
I find it interesting to explain how such a long word, like the one I talked about in my last post, can be created in German. Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertraungsgesetz is originally formed of six "minor" words, which are:

(das) Rindfleisch = (the) beef (meat of)
(die) Ettiketierung = (the) labeling
(die) Überwachung = (the) supervision, (the) observation
(die) Aufgabe = (the) duty, (the) obligation
(die) Übertragung = (the) delegation, (the) transmission
(das) Gesetz = (the) law

Thus is the longest word in German formed, which meaning is, in English: "Beef labeling supervision duties delegation law". Don't you find German interesting? :-)

L'alemany és així!

La majoria sabrieu dir algunes característiques de la llengua de Goethe malgrat no parlar-ne ni una paraula: mots llarguíssims, ús de la lletra ß, moltes consonants i poques vocals, entre d'altres. Em sembla que pot ser interessant, o divertit, o curiós explicar-vos alguns casos lingüístics que criden enormement l'atenció als qui no tenim aquesta llengua com a materna.
Començo amb una paraula que he descobert fa poc en una estació de metro. Passejant andana amunt, andana avall mentre esperava el tren, la vaig veure en un rètol que penjava a la paret:

Löschwasserentnahmestelle

Poca broma! Pel nostre dia a dia segur que no ens caldrà saber-ne el significat, però... i si hi ha un incendi? Llavors sí, perquè Löschwasserentnahmestelle vol dir "Punt d'extracció d'aigua per apagar focs".
Com és que tot això es pot dir, en alemany, amb una sola paraula? És una de les característiques d'aquesta llengua: mitjançant l'anomenat Kompositum es formen mots unint tres, quatre o més substantius. Aquest és el cas que ens ocupa, però naturalment tot és superable. Si l'anterior l'heu trobada llarga, la següent és la paraula alemanya més llarga que existeix, amb els seus 63 caràcters i 7 substantius. Preparats?

Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz ¡¡Toma ya!! La paraula va venir al món quan, l'any 1999, el parlament del land de Mecklenburg-Vorpommern debatia la "Llei sobre la transferència de les obligacions de vigilància de l'etiquetat de la carn de vacú", que és el que vol dir el paraulot. Val a dir que quan el ministre regional d'agricultura va pronunciar en el parlament el nom de la nova llei, els diputats van trencar-se de riure i el ministre va haver de disculpar-se per la "possible" llargària exagerada de la paraula.

So ist Deutsch!
Viele Ausländer finden Deutsch sehr schwer wegen diese unglaubliche lange Wörter, wie "Bundesverteidigungsminister" oder "Löschwasserentnahmestelle", z.B. Auf Katalanisch, Kastilisch, Französisch u.a. existieren solche lange Wörter nicht. Man muss normalerweiser zwei, drei oder mehrere Ausdrücke benutzen, um einen Konzept darzustellen.
Auf jeden Fall war ich total überrascht, als ich das längste deutsche Wört entdeckte. Es ist Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz, und wurde 1999 im Mecklenburg-Vorpommernische-Landtag erstmal benutz.

So is the German language!
One of the most curious things of the German language is the possibility to join two, three or more nouns to form a new single one. That's the case, for example, of Bundesverteidigungsminister (Federal Minister of Defense). This method of building words makes it sometimes kind of hard to understand the meaning: one must read carefully to make sure what every "part" of the word means. Needless to say, the longer the "final word" is, the more time one needs to get its meaning.

The longest word ever was made up of 7 nouns and has 63 characters. Here it is: Rindfleischeetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz. Wow! The "word's father" was the Minister of Agriculture of the German state of Mecklenburg-Vornpommern, back in 1999. It means literally: Cattle marking supervision duties delegation law. By the way, when the law was proposed in the regional parliament, the members reacted with laughter and the minister apologized for its “possibly excessive length".

Hitler, decapitat

Madame Tussauds és un museu ben conegut, amb seu central a Londres i filials arreu del món. La de Berlin s'ha inaugurat avui. Allotja 75 personatges de l'àmbit de la cultura, la política i l'esport, entre d'altres, fets de cera. Des d'avui mateix, però, cal revisar a la baixa la quantitat de figures exposades, ja que una d'elles ha estat decapitada només una estona després que obrissin les portes del museu per primer cop: la d'Adolf Hitler.
Que s'exposés la figura de Hitler ha creat una gran controvèrsia a Alemanya. És obvi: els partidaris argumenten que Hitler és part de la història, agradi o no, mentre que els detractors diuen que és vergonyós mostrar una imatge d'aquell assassí en massa en un espai lúdic, com si fos una atracció.
La meva opinió és que si mostrar aquesta imatge ofèn milions de persones, no s'hauria de mostrar. Tothom sap com era Hitler; l'hem vist en fotos i en fragments de pel·lícules. Tenint raons per mostrar-ne la figura, però també per no mostrar-la, perquè no guiar-se simplement per la voluntat de no ofendre ningú?
Em sembla raonable que milions de persones trobin indecent una imatge del torrat cap del Partit Nazi en un espai d'oci. Podria ser-hi? Perquè no. Però cal? No, no cal.
El museu ha dit que estudia no tornar a exposar la figura.

Hitler, enthauptet
Die Wachs-Figur von Hitler, seit Heute in dem neuen Madame Tussauds Museum an Unter den Linden, wurde nur 10 Minuten nach der Eröffnerung bei einem 41-jähriger Berliner enthaupted. Wie könnte das passieren wird die Polizei in kommenden Mitteilungen erzählen. Warum ist jedoch ab sofort verstehbar. Die Figur von Hitler im Museum hat eine grosse kontroverse vorgebracht: manche sagen, dass so einen schreklichen Mensch nie in einem Verfügungsort dargestellt werden soll, während anderen meinen, dass die Geschichte nie vergessen soll.
Meiner bescheidenen Meinung nach, diese Figur soll nicht ausgestellt werden. Nie. Natürlich unterstütze ich die Idee, Geschichte immer weiter zu lehren; dass bedeutet aber nicht, dass wir jeden Tag, überall, Erinnerungen darüber haben sollten. Ist Hitler ein Teil der Geschichte Deutschlands und der Welt? Ohne Zweifel. Aber ich wurde lieber Schauspieler, Politiker und Sportler-Figur in dem Madame Tussauds Museum anschauen; über Hitler kann ich in andere Plätze lernen.

Hitler, beheaded
Only a few minutes after the opening of the new Madame Tussauds Museum in Berlin, a visitor cut off Hitler's head (well, that of the wax character representing him, to be more precise). There's been a great discussion in Germany, this past weeks, about the displaying of this piece. Some say Hitler is simply too horrible to have him in such a place, while others sustain that history should not be erased and, for this reason, Hitler should be there.
My opinion is that as long as millions will be offended by the displaying of this figure, and being obvious that Germany reminds its own history more than any other country in the world, this wax-Hitler should not be in this Museum.

Merda. Sense comentaris. Només dir que, en aquests moments foscos, agraeixo especialment ser a Alemanya i no a Catalunya. Més que res, pel que m'estalvio. Amén.

Scheiße. Ohne Kommentar. Ich bin aber froh, daß ich in diesem Moment nicht in Katalonien bin sonst in Deutschland. Wäre ich zuhause, würde ich die Fiesta erleben zu müssen. Amen.

Shit. No comment. In any case, thank God I'm in Germany at this difficult time, and not in Catalonia. Otherwise, I'd have to co-celebrate the Fiesta. Amen.

Herzlichen Glückwunsch, Deutschland! Viel Glück am Sonntag!!!

L'enhorabona als alemanys, i tota la sort del món per diumenge!!!

Congratulations to the German national football team, and good luck onSunday!!!

De colors

Dissabte passat, un dels informatius de referència de la televisió alemanya, Tagesthemen, parlava del partit que enfontarà, demà, alemanys i turcs en el marc de l'Eurocopa. Darrera del presentador, la imatge amb les banderes de tots dos països, amb un matís prou obvi: la bandera alemanya (negre-vermell-groc) l'havien pintada malament, tal com es pot veure en aquest vídeo:

Malgrat que alguns s'han apressat a qualificar-ho d'"error inacceptable", que ha de comportar unes "conseqüències adequades", a mi em sembla que hi ha coses més greus de què preocupar-se. Per exemple i d'entrada, de guanyar els turcs demà... amb el permís de Rüstü, naturalment.

Über Farben
Da können die Mitarbeiter von ARD-aktuell emsig korrigieren, was sie wollen – die etwa 20 Sekunden lange Flaggenpanne in der „Tagesthemen“-Ausgabe vom 21. Juni ist bei Youtube mehrfach eingestellt. Die falsche Flagge in der Sendung vom Samstag war Teil einer Grafik, die zu einem Bericht über das anstehende EM-Halbfinale Deutschland – Türkei gehörte. Thomas Hinrichs, stellvertretender Chefredakteur von ARD-aktuell, erklärte die Gründe für den Fehler. Erst sei die Grafik falsch gebaut gewesen, dann die richtige gegeben, die sei aber nicht abgespeichert worden, der Chef vom Dienst hätte auch nicht so aufgepasst, und, und, und ...
Trotz einen "inakzeptabel Fehler" die "angemessenen Konsequenzen" haben soll, richtig wichtig finde ich aber, dass die Deutsche Mannschaft der Türkei in dem morgigen Spiel gewinnen kann!
Mit kleiner zusammenfassung vom Tagesspiegel

About colours
It happened a few days ago: in one of the most popular newsprogramme in German public television, Tagesthemen, a graphic showing a wrong German flag could be seen for some 20 seconds. Instead of black-red-yellow, the graphic displayed an inexistant red-black-yellow flag to represent, theoretically, Germany. Some have spoken of "innacceptable mistake" that should lead to "appropiate consequences". To me, it's just a mistake; the important thing here is, no doubt about it, to beat Turkey in the macht that will be played tomorrow!

Art

Avui s'ha innaugurat a Berlin una (altra) exposició. En aquest cas, a la galeria de la catalana Maribel López, que va obrir a la capital a finals de l'any passat. Fins ara hi he vist un parell de coses força interessants, l'última d'elles una instal·lació, de debò, molt ben aconseguida.
Miki Leal és un artista andalús que utilitza una tècnica que jo no sabia ni que existia, de nom monotip. El resultat es pot veure a la primera foto de sota, una sèrie d'obres concebudes a partir del món de Hitchcock.
Jo d'art, francament, no en sé res. Vull dir que sóc incapaç de teoritzar sobre l'obra d'un artista. Només sé si una peça m'agrada o no, i punto. Digueu-me simple. L'obra de Leal m'ha agradat, així que si sou a Berlin us recomano el passeig, tot xino-xano, cap a la Maribel López Gallery.

KUNST
Heute wurde eine (andere) Austellung in Berlin eröffnet. Bis nächsten 2. August richtet die Maribel López Gallery "Frenhofer y La Laguna" aus, eine Austellung des Werkes von einem Kunstler aus Andalusien, Miki Leal. Als ich keiner Kunstexperte bin, nehme ich es nicht darauf, den Risiko des Werkes von Leal zu beurteilen. Ich weiss nur, dass es mir gefallen hat, was ich in der Gallerie gesehen habe.

ART
A new exhibit opened today in Berlin, at the Maribel López Gallery. It displays the work of an artist from Seville (Andalusia), whose name is Miki Leal. Unfortunatelly I am no art-expert, so do not expect any remarcable comment on the exhibit. The only thing I know is that I liked what I saw. A bit of it is to be seen below...

Paraulotes

Em fa gràcia aquest nom: "paraulotes". Sona a "peaso paraules"... Des que visc a Alemanya he après moltes coses i me n'he adonat de moltíssimes altres, com per exemple que els catalans som uns malparlats. Però cosa fina, eh?, res de paraulotetes sinó exabruptes ben grossos, i deixats anar com si tal cosa amb una assiduïtat malaltissa.
Sense que sigui cap consol, és clar!, els nostres veïns castellans, però també els de l'altra banda, els italians; i fins i tot els anglesos, malgrat quedar-nos més lluny, també pertanyen al grup dels que tenen la boca bruta, brutota, lletjota...
A Alemanya, per contra, sentir una Schimpfwort (o sigui, una paraulota) és una absoluta anomalia: ni a la televisió, en pel·lícules o sèries, però tampoc al carrer, ni tan sols entre gent jove. Bé, és clar que alguna sempre es pot escoltar, però és ben poc habitual, especialment en l'àmbit familiar però també entre la gent amb una formació acadèmica mínima.
Al nostre país, afegir un "collons", un "joder" o un "hòstia puta" per dir simplement que s'ha acabat la llet, per descriure una imatge impactant en una pel·lícula o per mostrar decepció per alguna cosa és d'allò més normal. Perdó, corregeixo: més habitual, que no normal.
Me n'adono perquè, d'una banda, jo mateix tinc el pèssim costum d'utilitzar força paraulotes. M'estic corregint, però fins fa poc eren ingredients habituals del meu menú diari. I també me n'adono perquè de tant en tant veig TV3 per internet i al·lucino amb el vocabulari que utilitzen els personatges de les sèries. I sóc conscient que això ja fa temps que és així, que no ha canviat. Qui ha canviat sóc jo.
Perquè aquest costum tan lleig dels catalans? Normalment passa que quan un no està segur del que diu o, directament, sap que no té raó, aixeca la veu. Suposo que deu pensar que si crida més, semblarà que té raó. Ridícul, oi?, però és així. Diria que amb les "paraulotes" passa el mateix: a Catalunya, sembla que qui més paraulotes diu, més raó té...
Per acabar, un apunt: de tant en tant es genera el debat del vocabulari lleig a la televisió. Ella, la Sra. Tele, es defensa dient que no fa més que reflectir el que passa al carrer. Mentida. O veritat a mitges. Defensar-se amb aquest argument vol dir que la Sra. Tele ha trobat la solució a l'enigma de si va ser primer l'ou o la gallina. És igual si la tele reflecteix el que passa al carrer, o si el carrer parla com la tele. L'important és que la televisió no hauria d'haver oblidat que té una responsabilitat social, que la veu igual gent amb formació que gent sense, adults i nanos. El que passa és que la Sra. Tele, com tanta gent, és una hipòcrita consumada. M'explico: "El cor de la ciutat", per exemple: paraulotes a dojo. Diran que de responsabilitat social res, que ells hi són per distreure al personal. Però al mateix temps treuen personatges castellanoparlants a qui tothom parla en català, amb tota la naturalitat. És aquesta, la realitat a Catalunya? No! I doncs, llavors perquè ho fan? El missatge que ens estan donant als catalans és: "Cal seguir parlant en català encara que el nostre interlocutor no el parli". I trobo que el missatge està molt bé, però si la Sra. Tele té una responsabilitat social pel que fa a l'ús del català, la té sempre i sense excepció.

DEUTSCHE ZUSAMMENFASSUNG
Dieser Artikel geht um Schimpfwörter. Als ich noch in Barcelona lebte, hatte ich eine sehr schlechte Angewohnheit: zu viele Schimpfwörter in meiner Sätze. Ich weiss, es absolut schrecklich ist! Das Problem ist, aber, dass eine solche schreckliche Dinge macht man fast ohne Pause bei uns. Nicht nur in Katalonien, nicht nur auf katalanisch: in Spanien, Italien und auch ferner, in Gross Britanien hat eine grosse Anteil der Bewölkerung diese hässliche Angewohnheit.
Nach fast zehn Monate in Deutschland habe ich bemerkt, dass Deustche dagegen nur sehr selten solche Wörter benutzen. Ich vermute, dass jetzt bin ich gewohnt, Schimpfwörter nicht oft zu hören. Deswegen, als ich jetzt Sendungen von dem katalanische TV3 im Internet sehe und höre, finde ich es unglaublich -und grausam- wieviele davon werden in Fernsehseries benutzt. Überall sind SW zu hören!
Kontroverse wegen der Nutzung der Schimpfwörten in katalanische Fernsehen ist nicht neu. Früher dachte ich, dass es ein bisschen übertrieben war. Jeztz dagegen verstehe ich solche Klagen perfekt.

ENGLISH SUMMARY THIS TIME NOT AVAILABLE :-(

Nacionalisme? Noooo, només és futbol!

L'Eurocopa de futbol s'ha posat en marxa. Des de fa uns dies Berlin està decorada amb banderes de tots colors. A banda de la schwarz-rot-gold, la que més es veu és la turca. Aquests dies més que mai, Berlin és la capital "no oficial" del país d'Ataturk.

Darrera d'aquesta explosió de colors, que salta les fronteres de la ciutat-estat per estendre's per tot Europa, hi ha un sentiment de pertinença. És allò que es defineix com a "nacionalisme", i que els catalans coneixem tan bé perquè sovint s'utilitza per assenyalar-nos com a "sospitosos", com a provincians, tancats i antieuropeus. Doncs bé, el que durant tres setmanes s'entendrà per tot el continent com una taca d'oli és una dosi de nacionalisme d'allò més dens i evident.
Avui, passejant per la capital, es veien manades de persones vestides amb la samarreta blanca de la selecció alemanya i fent ballar al vent la bandera del país. També se'n veien amb banderes poloneses, croates i de moltes altres nacions. Cantaven els seus himnes (menys els espanyols, clar, perquè el seu himne no té lletra ;-) i es veien la mar de feliços pensant que el seu país, potser, serà qui guanyi la competició.
Resulta interessant comprovar com allò que, aplicat a catalans i altres pobles del món, té una connotació negativa, pels estats té un significat positiu, d'orgull (sà, evidentment!) per la terra. A mi, francament, veure aquestes mostres de "nacionalisme positiu" em serveix, si cal, per refermar-me en allò que crec. No hi ha ombra de dubte: tinc el mateix dret a sentir-me eufòric, trist, decebut o optimista com a català del que tenen els espanyols, els alemanys, els nordamericans quan ploren en sentir el seu himne o els xinesos (quan no estan ocupats fotent d'hòsties als tibetants, és clar).
I és que tots els pobles del món, amb estat propi o no, volen jugar a la primera divisió i guanyar. Com més equips juguin la lliga, més competència i per tant més dificultats per arribar dalt de tot. Per això als qui aspirem a pujar de categoria ens ho posen tan difícil com poden: "quedareu fora de la UE", "la comunitat internacional no us reconeixerà", "haureu de tornar a acunyar pessetes" i tota aquesta sarta de mentides. No, macos, el que és bò és vosaltres, és bò per a la resta. Jo no penso deixar la competició!

Deutsche zusammenfassung

Den Text geht um die EM, die vor kurz angefangen ist. Alle diese Flaggen, die man an dieser Tage überall -nicht nur in Deutschland- sehen kann, haben mehr mit Politik als mit Sport zu tun. Meiner Meinung nach, die sind ein deutlicher Beweis von Nationalismus. Finde ich es falsch? Auf keinen Fall. Zweifellos seltsam aber finde ich, dass denen, die den Nationalismus von Katalonien, Baskenland oder Schottland für falsch halten, die Nationalismus von Staaten wie Frankreich, Spanien oder Deutschland problemlos akkeptieren.

English summary

The Euro 2008 has just started. With it, Berlin and hundreds of other cities all over the continent are full of colors, the colors of the flags of Germany, Croatia, Poland and the rest of countries taking part in the event. I see how people here, as everywhere else, celebrate their "national teams" winning, and hope to see "their players" win the final. I see all of this... and I compare it to what happens whenever a stateless nation, like Catalonia, the Basque Country or Scotland among many others, shows interest for its own symbols.
To me, the first situation is a proof of nationalism just like the second one. But, strange as it can be, a state can be nationalist and that is good, whereas a stateless nation must not be "nationalist"; if it is, it will be pointed at as something negative, extremist.

The reason is clear to me: every nation wants to be there, to play the "big league" and win. The more nations play in that league, the more competition and, therefore, less options to win for the rest. That's the reason why everyone "wants to be", but doesn't want any possible newcomers.
Of course, this only makes me feel more sure about what I want for my nation!

Pausa. Digues-li vacances.

He estat escrivint durant 20 minuts. Al final em sortia un dels post més llargs dels últims 18 mesos!, així que ho he esborrat tot i vaig directe al gra: m'agafo vacances de blogs. No és que no tingui coses a explicar (no me les acabaria en dues vides!), però és que mantenir dos blogs (i un Facebook!) en tres llengües, creieu-me, és com tenir una feina. I sento que ja és hora que posi més energies en altres projectes i descansi una mica de catosfera.
També us dic una altra cosa: no tinc ni idea de com portaré no escriure sovint. M'encanta explicar històries i saber quines sensacions provoquen en els altres. També necessito llegir-ne, per això continuaré visitant-vos, als habituals. De moment, doncs, em prenc aquesta pausa com unes vacances. Si taaan ho trobo a faltar, coi, doncs torno i fora problema, oi?
Ens retrobem, segur, més tard o més d'hora.
Una abraçada!

Pause
Nach 18 Monate seit ich mit meinem ersten Blog angefangen bin, der Zeit ist angekommen, eine Pause zu machen. Tatsächlich liebe ich Geschichte zu erzählen und eure Meinungen zu kennen. Aber in dieser Punkt meines Lebens habe ich den Eindruck, dass ich meine Energien auf andere Zielen stellen muss. Aus diesem Grund mache ich eine Pause. Leider kann ich nicht sagen, ob sie lange Zeit dauern wird oder nicht. Als ich mir selbst ziemlich gut kenne, wurde ich sagen, dass diese Pause nicht sehr lange sein wird. So kann ich sagen, ich nehme Urlaub.
Macht's sehr gut, und bis bald!

Break
In this past 18 months I have been writing in two different blogs. At first it was Quina mandra!, where I've been using Catalan and English. In Sept. 2007, as I moved to Germany, I started The Berlin Chronicles. Now I feel the moment has come for a break. It's not that I can't think of more issues to write about; it's only that I feel I'm putting too much energy here, and I have the impression I should be putting it in some other projects. That's the reason why I take holidays, so to put it. I'm sure I'll be back, because I love communication, I need to explain things and get your feedbacks. But I know I also need this break. That's why I say take care... and meet you soon again!

Tempelhof

Avui els berlinesos voten. Els toca decidir el futur de Tempelhof, un dels tres aeroports de la capital i, sense dubte, el més emblemàtic (per allò del passadís aeri que els aliats van organitzar, durant prop d'un any, quan els soviètics van imposar el bloqueig per carretera del Berlin Occidental). L'aeroport es troba en ple centre de la ciutat. Tot un anacronisme, s'ha de dir!
Les opcions són dues: o bé mantenir Tempelhof com a aeroport, però només per vols privats i amb un horari de funcionament restringit, o bé tancar-lo i... ja es veuria: museu, parc, potser zona residencial (segur que els especuladors estan resant perquè en aquesta àrea gegantina al centre de la ciutat s'hi pugui construir!)... L'ajuntament de la ciutat, amb l'alcalde Wowereit al capdavant, és favorable al tancament, previst pel 31 d'octubre. Com aquest referèndum no és vinculant, gairebé m'atreviria a jurar que això és el que acabarà passant.

Tempelhof

In Berlin hat Heute der Volksentscheid zur Zukunft des Flughafens Tempelhof begonnen.
Seit 8.00 Uhr sind in der Stadt rund 1200 Wahllkokale geöffnet. Mehr als 2,4 Millionen Berliner können bis um 18.00 Uhr ihre Stimme zu der Frage abgeben, ob der innerstädtische Airport als Verkehrsflughafen offengehalten werden soll.
Initiator des Volksentscheids ist die Interessengemeinschaft City-Airport Tempelhof (ICAT), die sich mit Unterstützung von CDU, FDP und Wirtschaft für die Offenhaltung Tempelhofs einsetzt. Dazu werden mindestens 609.509 Ja-Stimmen gebraucht, das sind 25 Prozent der Wahlberechtigten. Gleichzeitig müsste die Mehrheit der Teilnehmer mit Ja stimmen.
Der Ausgang der Abstimmung ist aber nicht verbindlich für den Senat. Die rot-rote Landesregierung will den Flughafen Ende Oktober schließen.

Quelle: Tagesschau

Tempelhof

One of the three airports currently working in Berlin might be closed within the next few months. Tempelhof is a history facility, for it was used by the allies during the soviet blockade of West Berlin, that lasted around one year. Today, a referendum in the German capital city will show what the preferences of the Berlin citizens are with regards this facility. It might either remain open for private flights, or be closed and reconverted into... let's see what.

Sant Jordi 2008 - Fotos

Ara mateix estic KO, de debò. Però dues coses em fan content: tot ha sortit raonablement bé (dels punts foscos ja en parlarem un altre dia) i... s'ha acabat Sant Jordi! Ei, que la Diada m'encanta, eh? Però fa dos mesos que Sant Jordi ocupa una part molt important del meu cervell. Per tant, durant dos mesos altres coses, segurament més importants per mi, han quedat una mica arraconades. Arriba el moment de posar-me les piles amb altres assumptes, però de moment penjo unes quantes fotos del Sant Jordi berlinès... i me'n vaig quatre dies a Barcelona: aniversaris i sants familiars (quatre en total!), veure un parell d'amics, escapada a Llafranc (quines ganes!) i prou, que 96 hores no donen per més!
Espero que a les vostres ciutats i pobles d'arreu del món hagueu passat, també, una Diada fantàstica!

Sant Jordi 2008 - Fotos

Ich bin ganz KO, aber gleichzeitig froh als heute alles ziemlich gut mit der Sant-Jordi-Fest war. Noch besser ist, dass es zur Zeit vorbei! Ich werde ab jetzt mehr Enegie in mich selbst investieren (ich meine in Projekte, dir für mich wichtig sind... das heisst, Arbeit!).

Hier unten eine Menge Fotos von der heutige berliner Sant-Jordi-Fest.

Sant Jordi 2008 - Pics

I'm basicly KO right now. Organizing today's fest it's been really tough. But I'm happy at the same time: everything went pretty well and, even best than that... it's over! From now on I'll have the chance to invest more energies in myself, in my own projects. I'm in Berlin and unfortunatelly cannot leave on the air, which means I need to start looking for a "real" job.

Here, below, some pics of today's events in Berlin.

Projecció de "La plaça del Diamant", amb presentació de la Mercè Rodoreda a càrrec de la Josepa Lleonart (que va estar fantàstica, per cert)

Stand amb informació turística i roses a la Friedrichstr., a l'Hotel Melià.

Lectura d'alguns fragments de "L'església del Mar", i dels textos guanyadors dels Jocs Florals

El Casal Català a Radio Multikulti

Per qui tingui ganes d'escoltar-ho, a través del web de Radio Multikulti podeu sentir, aquest vespre (entre 21.40 i 22.05 h.) una entrevista que m'acaben de fer com a vocal de literatura del KaSal català de Berlin. En castellà, ja que s'emet dins la programació de l'emisora en aquesta llengua.
Només cal que, un cop dins del web, aneu a Live hören i, un cop allà, escolteu les emissions en directe ja sigui amb Real Player o amb Windows Media Player.

Si no arribeu a temps, l'entrevista estarà penjada durant dues setmanes al mateix web. Només cal anar a "Español" (a dalt a l'esquerra), clicar on diu "Montag-Freitag 21.40-22.05" i buscar, a la dreta, "Sendung vom... Di 22.04.2008".

Der Katalanischer Verein in Radio Multikulti
Heute Abend kann man einen Interview bei Radio Multikulti hören, der mir gerade gemacht wurde. Einfach zwischen 21.40 Uhr und 22.05 Uhr auf 'Live hören' clicken. Die Sendung ist auf spanisch zu hören.

The Catalan Association of Berlin, on the radio
You can listen an interview (in Castilian Spanish) I was just made for Radio Multikulti. Simply go to "Live hören" tonight between 9.40 and 10.05 PM.

Berlin, 22 i 23 d'abril

Sant Jordi traspassa els Pirineus i arriba a Berlin. Segons les previsions ho farà amb sol, la qual cosa és molt d'agrair en aquesta nuvolosa ciutat. El programa que hem preparat des del Casal Català és aquest:

Dimarts / Dienstag 22.4
19.30 h. Instituto Cervantes (Rosenstraße 18-19, Berlin-Mitte)
Presentació de Mercè Rodoreda, a càrrec de Josepa Lleonart - en alemany
Einleitung zur Schriftstellerin Mercè Rodoreda - auf Deutsch
Projecció de “La plaça del diamant” - en català amb subt. en anglès
Vorführung des Films “La plaça del diamant” - Katalanisch mit engl. Untertiteln

Dimecres / Mittwoch 23.4
10.00 h. Hotel Melià (Friedrichstraße 103, Berlin-Mitte)
Parada amb roses i informació turística de Catalunya
Stand mit Rosen und turistischer Information
16.00 h. La Rayuela (Invalidenstraße 2, Berlin-Mitte. Entrada per Elisabethkirchstraße)
Lectura d’alguns paràgrafs de “L’església del Mar”, en català i alemany, veredicte dels Jocs Florals i lectura de les obres guanyadores
Zweisprachige Lektüre aus "Die Kathedrale des Meeres", Resultat des literarischen Wettbewerbs und Lesung der von der Jury auserwählten Texte und Gedichte

El passi de la pel·lícula s'emmarca en l'Any Rodoreda en que ens trobem. La Josepa, una companya del Casal que viu a Berlin des de fa mooolts anys, farà una breu introducció de l'escriptora abans de la projecció de la pel·lícula. El que em va estar explicant sobre l'escriptora dies enrere, mentre preparàvem l'acte, em va fer venir moltes ganes de saber-ne més coses; pel que sembla, la Rodoreda no va tenir una vida precisament fàcil.
Si algú de vosaltres té previst venir a Berlin aquesta setmana, que no passi ànsia: tindrà literatura i cinema en català, a més a més de roses, és clar.
Feliç Diada de Sant Jordi!

Berlin, 22.-23.04.2008
An dieser Woche feiern auch wir, Katalaner im Exil :), unsere lieblingsfest Sant Jordi. Es handelt sich um eine Volkstradition, womit man sich um 23. April an Nahestehende Büchern und Rosen geschenkt. Ausserdem, den 23. April ist unsere Liebetag (kein 14. Februar!). Der Katalanische Verein Berlins hat diese Veranstaltung organisiert, nicht nur für unserer Gemeinschaft, aber auch für die Deutschen, die sich für anderen Kulturen interessieren. Das Programm kann man oben schauen.
Es lebe Sant Jordi!

Berlin, 22 & 23 April 2008
April 23 is one of the most important dates in Catalan calendars. On that day we celebrate Sant Jordi (the patron saint of Catalonia, just like it is of England, Montenegro and other nations around the globe). On that day, books and roses are given as a present to the loved ones. Besides, April 23 is "our Valentine's" (no Febr. 14!). Also in Berlin, we catalans in exile will celebrate the special day, of course. The Catalan Association in Berlin, of which I am a member, has organized the event not only for the Catalans living here, but also for Germans interested in other cultures.
Long life Sant Jordi!

Aquí no hay playa?

I tant, que Berlin té "platja"! I més d'una. Alguna, fins i tot, a la riba de l'Spree, a pocs minuts a peu de l'Alexanderplatz. Però la més famosa és aquesta:la platja del llac de Wannsee. Està previst que l'1 de maig se n'obri l'accés (de 10 a 18 h., previ pagament de 2,50€). Malauradament, dubto que aleshores la temperatura de l'aigüa hagi pujat gaire dels 7º C d'aquests dies. La platja ja és centenària: va obrir el 1907; fa més d'un quilòmetre de llarg i té una amplada de fins a 80 m.
Wannsee és un dels llocs preferits pels berlinesos per escapar de la ciutat. No només pel seu megallac (260 Ha. i fins a 9 m de fondària), sinó per la natura que l'envolta i, també, per la història d'alguns dels seus edificis. Com per exemple aquest:En aquesta casa s'hi va celebrar l'anomenada Conferència de Wannsee. El gener de 1942, en plena 2a Guerra Mundial i quan l'Alemanya nazi encara semblava capaç de menjar-s'ho tot, Adolf Eichmann va dirigir en aquesta casa una reunió d'alt nivell. Els nazis posaven en marxa la Endlösung der Judenfrage, la "solució final pel problema jueu". En aquesta casa fantàstica, en un paratge idílic, alts càrrecs del Reich van coordinar-se per planejar l'assassinat de milions de persones.
Però això és història, afortunadament, i no és el tema d'aquesta chronicle, on parlava de platges i paisatges meravellosos. Per això, no dubteu a agafar l'S-Bahn i arribar-vos fins a Wannsee per fer un tomb per aquesta zona; val molt la pena!

Gibt's kein Strand hier?

Doch! Berlin hat mehrere Strände, einige davon sind nur weniger Minuten von Alex entfern. Die grösste aber liegt im Süd, richtung Potsdam. Die 1907 eröffnete 'Strandbad Wannsee' bietet den Berliner täglich von 10 bis 18 Uhr, zum Tarif von 2,50 Euro, fast 1.300 m langen Strand an. Das wird aber ab nächsten 1. Mai. Leider glaube ich nicht, dass die Wassertemperatur wärmer als die heutigen 7º C sein wird!
Der 260 ha große und bis zu 9 m tiefe Wannsee ist ein beliebtes Ausflugsziel für viele Berliner. Am Westufer des Großen Wannsees, gegenüber dem Strandbad, liegt das Haus der Wannseekonferenz. Hier fand in Januar 1942 die Wannseekonferenz statt, auf der die "Endlösung der europäischen Judenfrage" besprochen wurde. Ziel war es, den Massenmord an rund elf Millionen Menschen zu koordinieren und zu rationalisieren.

Lassen wir aber die Geschichte hinter uns und freuen uns auf einen schönen Ort in der Nähe der Haupstadt, einfach und schnell mit der S-Bahn erreichbar.

Ain't no beach here?
No beach in Berlin? On the contrary: this city has a number of them, some of which in the very centre, only a few minutes walking distance from Alexanderplatz. But the 'Strandbad Wannsee' is the most famous one. It will open its facilities on May 1, from 10am to 6pm, and users will have to pay 2,50 euro. A wonderful area... with a dark past. In a wonderful house in the area (picture above), Adolf Eichmann gathered some of the most important leaders of the Nazi government there, to find a "final solution for the Jewish question". The assassination of millions was planned and coordinated here.
Regardless the past, fortunatelly already past, do not hesitate to take the S-Bahn and visit this wonderful area on the outskirts of Berlin.

De premis

Estimats amics presencials i virtuals,
Aquest escrit va adreçat, d'una banda, als qui en els últims temps heu tingut un record pel Berlin Chronicles o pel Quina mandra!, en forma de premi. El Dardo, concretament, m'ha arribat amb matasegells de quatre de les vostres cases; l'última, la d'en DooM.
L'he penjat a la banda lateral del blog, perquè en quedi constància pública de l'acceptació del guardó i del meu agraïment per haver-li estat atorgat o a l'un o a l'altre. Però he deixat de fer una cosa que potser és obligada en aquest món virtual: donar el premi, al seu torn, a cinc blogs més que consideri especials.No ho he fet perquè, tal com ja va passar temps enrere, escollir cinc dels blogs que tinc linkats a la dreta del Berlin Chronicles (sota els títols "Aus Katalonien", "Aus Deutschland" i "Aus dem Rest der Welt"), em resulta molt difícil. De fet em resulta impossible. Aquests links em duen als blogs on entro, si no cada dia... gairebé. Com podria triar-ne cinc, si són allà, justament, perquè són els que m'interessen? Em veig incapaç. És més, no vull triar. És com allò: qui t'estimes més, la mama o el papa? Coi, que no, que no vull triar!
Així que ningú es prengui el meu no-post premiador com un menyspreu. Lluny d'això, estic molt agraït. Del premi atorgat en queda constància en el lateral de cada blog, on el penjo. Al seu torn, de qui al meu entendre es mereix un premi, en deixo constància gairebé diària en les lectures dels vostres blogs i, molts cops, els comentaris als vostres posts.
Un aplaudiment per tots nosaltres, per contribuir a remoure conciències, a reflexionar, a somriure o cabrejar-nos... per aportar uns altres punts de vista, diferents dels que ens aporten els poderosos mitjans.
Ah!, i visca Catalunya lliure! (perdó, perdó, que això ara no tocava, oi? :)

About prizes
I decided to write this post in response to the last prize either The Berlin Chronicles or Quina mandra! (What a bore!) have received. It is called Dardo, and the last (virtual, in this case) friend who has granted it to one of my blogs is DooM.
According to the "tradition", when you receive a prize you're supposed to give it to five other blogs that you consider especially interesting, for whatever reason. Well, I did not do it this time, and I don't think I'll do it in the future either. It's not that I do not appreciate getting the mention; it's only that, out of all of the blogs linked at the "Aus Katalonien", "Aus Deutschland" and "Aus dem Rest der Welt", at the right side of The Berlin Chronicles... how could I ever choose only five? No way, I can't. I don't want to, actually! They're there because they're the ones I visit almost daily, and where I leave my comments pretty often.
The prize can be seen at the side of each blog, as a prove of my acceptance of it and, of course, my gratefulness.
Thank you all for being there, for bringing up important, funny, sad, deep issues which lead us all, readers, review our points of view every day, and improve ourselves.
By the way, long live free Catalonia!! (oops, sorry, not the right time, right? :)